25 resultados para tutories
Resumo:
Sistema de seguiment d'alumnes mitjançant el correu electrònic.
Resumo:
Resum: En el nou model derivat de l"Espai Europeu d"Educació Superior (EEES), l"ensenyament aprenentatge (E-A) es centra en l"estudiant, enfront del rol més destacat del professor en l"ensenyament tradicional. El procés d"experimentació al que assistim en el nostre medi, requereix la valoració de les primeres experiències. Objectiu: L"objectiu d"aquest estudi és identificar si la metodologia utilitzada en l"assignatura Ciències Psicosocials Aplicades a la Salut, en el Grau d"Infermeria a l"Escola d" infermeria de la Universitat de Barcelona, està ben enfocada per assolir una avaluació continuada de qualitat. Metodologia: Es presenta a traves d"un estudi descriptiu. La població estudiada mitjançant un qüestionari, ha estat els estudiants dels quatre grups de primer curs, del primer any de desenvolupament del Grau d"Infermeria en el nostre Centre, passades el curs acadèmic 2009-2010, amb una mostra total de 221 alumnes. Conclusions: Els resultats permeten tres franges interpretatives: 1) qualificació de notable que fa referència a la modalitat disciplinar i experiència docent del professorat, 2) qualificació entre notable i aprovat referida a la metodologia didàctica i organitzativa, 3) qualificació d"aprovat que fa referència a les tutories.
Resumo:
Resum: En el nou model derivat de l"Espai Europeu d"Educació Superior (EEES), l"ensenyament aprenentatge (E-A) es centra en l"estudiant, enfront del rol més destacat del professor en l"ensenyament tradicional. El procés d"experimentació al que assistim en el nostre medi, requereix la valoració de les primeres experiències. Objectiu: L"objectiu d"aquest estudi és identificar si la metodologia utilitzada en l"assignatura Ciències Psicosocials Aplicades a la Salut, en el Grau d"Infermeria a l"Escola d" infermeria de la Universitat de Barcelona, està ben enfocada per assolir una avaluació continuada de qualitat. Metodologia: Es presenta a traves d"un estudi descriptiu. La població estudiada mitjançant un qüestionari, ha estat els estudiants dels quatre grups de primer curs, del primer any de desenvolupament del Grau d"Infermeria en el nostre Centre, passades el curs acadèmic 2009-2010, amb una mostra total de 221 alumnes. Conclusions: Els resultats permeten tres franges interpretatives: 1) qualificació de notable que fa referència a la modalitat disciplinar i experiència docent del professorat, 2) qualificació entre notable i aprovat referida a la metodologia didàctica i organitzativa, 3) qualificació d"aprovat que fa referència a les tutories.
Resumo:
Documento electrónico de 5 páginas en formato PDF. La autora es maestra en el CP Es Pont (Palma de Mallorca). Esta ponencia forma parte del taller La construcción de la identidad en el niño
Resumo:
Resumen de los autores en catalán
Resumo:
Resumen de los autores en catalán. No consta el centro realizador
Resumo:
Contribuir a la ordenación del marco conceptual entorno al aprendizaje entre iguales y, concretamente al uso instruccional de la tutoría entre iguales. Crear una situación de aula basada en la tutoría entre iguales, modalidad de aprendizaje cooperativo donde los alumnos, en parejas y con una relación asimétrica (roles de tutor y tutorado), alcanzan un objetivo común a través de un marco de relación exteriormente planificado. Esta propuesta práctica transforma las diferencias naturales de nivel de competencia que presentan los alumnos en capacidad de mediación entre iguales, muestra como la diversidad es un valor educativo y permite la creación de la situación que se investigará en un contexto escolar ecológico. Constatar la influencia de la tutoría entre iguales -de rol fijo y de rol recíproco- en algunos factores cognitivos y relacionales: competencia lingüística, autoestima, autoconcepto escritor, satisfacción y representaciones mutuas. 24 alumnos del IES Can Puig de Sant Pere de Ribes (Barcelona), que se reparten en dos grupos equivalentes (según los resultados en unas pruebas iniciales de autoestima, autoimagen escritora y satisfacción): tutoría fija y tutoría recíproca (los roles de tutor-tutorado cambian cada semana). Para llevar a cabo la investigación se combinan dos estudios con metodologías complementarias: un estudio cuasiexperimental y un estudio microgenético que intenta aportar, a través del análisis de la interactividad en el sí de las parejas de alumnos, posibles explicaciones a los efectos en factores cognitivos y relacionales. Para ello, primero se da una formación inicial a los alumnos para conocer las bases de la tutoría entre iguales y familiarizarse. Después se pusieron en marcha las sesiones de tutoría entre iguales y se llevó a cabo la recogida de información sobre: las representaciones mutuas en el sí de la pareja, la pauta semanal de progreso y autoevaluación y los protocolos para el estudio de la interacción, que están formados por un registro de audio que luego se transcribe, la producción textual de los alumnos, las notas de campo del profesor y un informe individual de los alumnos postregistro. En las tres últimas sesiones se pasan las pruebas que conforman el posttest: conocimientos de catalán, autoestima, autoimagen escritora y satisfacción, y la última medida sobre el ajuste a las representaciones mutuas de los roles correspondientes. Cuestionarios SCI y SC2 y test de autoestima de Rodríguez Espinar. SDIS y GSEQ para el análisis secuencial, y el índice Kappa de Cohen para calcular el índice de acuerdo y concordancia. Entre otros, todos los alumnos independientemente del tipo de tutoría mejoran sus conocimientos de lengua catalana, pero también se constata la necesidad de formar y supervisar la actuación de los alumnos tutores para que ofrezcan una ayuda de calidad. Aquellos alumnos que no tienen la oportunidad de hacer de tutores en el proceso de producción textual no mejoran el autoconcepto y la valoración que de ellos mismos hacen como escritores. Los datos sólo permiten afirmar que los alumnos tutores con un alto nivel de autoestima, después de hacer de tutores, no disminuye. Para los alumnos que han hecho de tutores recíprocos no se obtiene un aumento estadísticamente significativo de la satisfacción en el retest. Se esperaba que los alumnos de la tutoría recíproca obtuvieran un mayor grado de ajuste a las características que definen las representaciones mutuas de los roles correspondientes, pero los datos no lo han confirmado. Se ha constatado el efecto de la tutoría entre iguales en algunos factores cognitivos y relacionales: el aprendizaje de contenidos lingüísticos, la autoestima, el autoconcepto escritor, la satisfacción y las representaciones mutuas. En la interactividad de las parejas ocurren ciertos intercambios que pueden mejorar la autoestima, desde las dimensiones emocionales, sociales y académicas, así que la tutoría entre iguales podría actuar como un programa indirecto capaz de generar sistemas de autorefuerzo. Las parejas de tutoría recíproca han actuado dentro de un patrón similar a la colaboración, pero los resultados no han sido mejores que los de la tutoría fija, aunque tampoco peores, concluyendo que no hay diferencias estadísticamente significativas entre la tutoría fija y la recíproca.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Graduate School of Education and Information Studies (GSEIS) de la University of California at Los Angeles (UCLA), Estats Units, entre gener i juny del 2007. En el context d’elaboració d’una futura tesi doctoral sobre la metodologia comunicativa crítica i la interacció persona-ordinador, la intenció ha estat aprofundir des d'una perspectiva internacional. La GSEIS i la UCLA en general conta amb innumerables recursos bibliogràfics així com amb professorat de reconegut prestigi internacional en la recerca vinculada a la barreja de temes com l'educació, la inclusió i la transformació social, la Comunicació, les TIC i el disseny de la Interacció Persona Ordinador; integració de disciplines en la que es mou la meva tesi doctoral. La possibilitat d'accedir a la Young Research Library, així com l'assistència a diverses conferències relacionades amb el meu àmbit d'estudi, la celebració de diverses tutories amb professorat de la GSEIS i d'altres departaments de la UCLA, i la invitació a participar del seminari de doctorat del professor Douglas Kellner, han contribuït de forma remarcable al meu projecte amb: aportacions de la literatura internacional i nombrosos exemples de bones pràctiques de projectes vinculats al Participatory Design com a metodologia en si mateixa desvinculada del Disseny Centrat en l'Usuari, un dels aspectes centrals de la meva tesi. Amb tot això vaig poder reforçar i desenvolupar quatre dels capítols de la meva dissertació, concretament els relacionats amb el context social i metodològic, i els que presenten el disseny de la Interacció Persona ordinador des d'un enfocament general així com el que es centra en el Disseny participatiu i les seves vinculacions amb la metodologia comunicativa crítica.
Resumo:
L'objectiu del projecte QUALITEL dut a terme durant el curs 2007/2008 fou millorar l'aprenentatge dels estudiants de primer curs (fase selectiva) d'enginyeria de telecomunicació de l'ETSETB, introduint una nova metodologia docent basada en l'EEES. Es a dir, programació del treball de l'estudiant dins i fora de l'aula, increment de la interacció entre el professors i els seus estudiants mitjançant un sistema de tutories i la utilització d'eines de suport a l'aprenentatge com la utilització del Campus Digital ATENEA. La millora de l'aprenentatge s'hauria de traduir en un augment significatiu del percentatge d'aprovats a la fase selectiva que permetés capgirar la dinàmica de l'ETSETB en els darrers anys que ha sofert una davallada molt important d'estudiants matriculats. Aquesta davallada es va originar per una disminució de la demanda dels nostres estudis, la qual va provocar una baixada de la nota de tall que, a la seva vegada, va comportar un elevat fracàs a la fase selectiva.
Resumo:
Aquest projecte es va iniciar amb la finalitat d’extendre i consolidar l’aplicació del Model de Pràcticum Integrador (MPI) a la majoria dels pràcticums de les titulacions de pedagogia, psicopedagogia i educació social de la Facultat de Ciències de l’Educació de la nostra universitat. Aquest Model s’havia iniciat en els darrers anys i ja s’havia comprovat la seva l’eficiència. L’MPI es fonamenta en el convenciment que l’assoliment de les competències professionals és bàsic i que aquestes es poden desenvolupar durant el pràcticum. En aquest nou model de pràctiques, els estudiants treballen en equips interdisciplinars per projectes, els tutors/es de la facultat conformen un equip de treball amb els tutors/es dels centres, dissenyen els plans d’acollida i de seguiment, i es fan les tutories de seguiment i treball en el centre entre totes les parts implicades. Els objectius plantejats en els dos anys de durada de l’MQD2006 eren: 1)Eliminar les dificultats tecnicoadministratives de la facultat que dificulten l’ampliació i consolidació del model MPI. 2)Comunicar i prestigiar el model MPI i la xarxa de centres d’excel·lència entre els estudiants, el professorat de la facultat i els propis centres. 3)Promoure la col·laboració, l’intercanvi de coneixement i els projectes d’innovació i recerca facultat-centres posant en contacte els grups de treball de la facultat i els centres, i mostrant els seus potencials. 4)Estructurar el nou model segons el model ECTs. 5)Analitzar i aprofundir en l’aplicació del treball per competències del nou model.
Resumo:
Este proyecto consiste en la realización de una aplicación web que recoge las funcionalidades de un gestor de tutorías para los proyectos final de carrera. Tienen acceso 3 tipos de usuario: alumno, profesor y gestor. El alumno puede visualizar las tutorías asignadas por el tutor, participar en un foro público entre los usuarios del gestor, compartir los archivos del proyecto con el tutor, reservar una serie de recursos disponibles para la realización del proyecto y comunicarse con el profesor mediante una mensajería interna. El profesor tiene las mismas funcionalidades que el alumno, pero se le añaden las siguientes: introducir tutorías, asignar proyectos, crear proyectos, e introducir una planificación de tareas para el desarrollo del proyecto. El gestor se encarga de la gestión de enlaces de interés publicados por los profesores, de los usuarios y los recursos.
Resumo:
El siguiente proyecto está pensado para trabajar en las tutorías de 3º y 4º de la E.S.O. Se trata de un proyecto para incluir dentro del plan tutorial del centro. El planteamiento inicial es proponer una herramienta para trabajar temas relacionados con la salud, más explícitamente con la salud psicológica. Nos centraremos en trabajar temas relacionados con las habilidades sociales y temas relacionados con la afectividad y la salud de los alumnos/as del centro.
Resumo:
Este proyecto es un programa para trabajar diferentes temas de salud para alunmos/as de 1º y 2º de la E.S.O. en las tutorias del centro.
Resumo:
Presentem una experiència que s'ha desenvolupant en la diplomatura de Magisteri de la FPCEE Blanquerna de la URL durant els cursos 2008/09 i 2009/10 en el marc del procés d'implantació dels crèdits ECTS en els futurs graus d'Educació Primària. Aquesta forma part dels projectes seleccionats i finançats per al disseny, la planificació i l’avaluació de mòduls docents i seminaris dels nous plans d'estudis de grau. L'objectiu principal del projecte ha estat organitzar i experimentar l’ensenyament i l’aprenentatge des de dues assignatures de tercer curs de l’especialitat d’Educació Primària amb un enfocament metodològic interdisciplinari basat en l’aprenentatge en equips cooperatius amb el suport TIC. Cada curs han participat uns 60 estudiants distribuïts en 12 grups de treball cooperatiu. Per a l’ elaboració i seguiment del treball, s'ha escollit utilitzar els Wikis com a eina que facilita el treball cooperatiu, i així tant el professorat implicat en el projecte com cada grup ha creat el seu wiki a wikispaces: http://www.wikispaces.com/site/for/teachers i GoogleDocs per a la implementació i recollida d'informació de les tutories de seguiment i avaluació del treball fet pels estudiants. Finalment, hem analitzat i valorat el grau de satisfacció dels estudiants i professorat que ha participat tant en el disseny com en el desplegament de l'experiència i la consecució dels objectius previstos.
Resumo:
El treball s’emmarca en un projecte d’innovació docent concedit per la UB (2011PID-UB/90), que té com a objectius:a) definir diferents modalitats de tutoria grupal;b) recollir l’opinió dels estudiants sobre les tutories; ic) analitzar la incidència de les tutories en els aprenentatges dels estudiants.En aquest treball ens centrem en el segon objectiu.