El sistema d'informació de campus per a estudiants en les universitats espanyoles: caracterització i anàlisi

La disponibilitat de caracteritzacions àmplies dels sistemes d'informació dels campus per a estudiants pot ser tan útil per als responsables de la gestió estratègica dels centres d'educació superior com per a l'orientació d'estudiants universitaris potencials. Primer descrivim i contextualitzem un model de caracterització per als sistemes d'informació dels campus en línia per a estudiants. Això serveix com a marc de referència conceptual per al treball en l'àmbit de les universitats espanyoles. La informació es va reunir amb visites estructurades als llocs web institucionals i en entrevistes estructurades amb estudiants de llicenciatura. Analitzar la informació obtinguda ens permet situar les institucions individualment i comparar-les, a més d'obtenir una visió descriptiva de tot el conjunt de les universitats espanyoles amb una perspectiva informacional. Les universitats també es van classificar en grups amb característiques homogènies, en el sentit dels aspectes organitzatius i informacionals. Finalment, tractem investigacions futures en la matèria.

Disseny d'un sistema d'informació ambiental pel seu ús en els processos de gestió integrada de zones costaneres. Aplicació a la Costa Brava

El present estudi té com a principal objectiu el disseny d'un Sistema d'informació Ambiental (SIA). El principal instrument utilitzat per obtenir la informació amb aquest sistema d'informació són els indicadors. Concretament, el SIA ha estat desenvolupat per ser usat en els processos de gestió integrada de zones costaneres (ICZM), de manera que els indicadors emprats intenten ser representatius dels principals elements econòmics, socials i ambientals que interactuen en les zones costaneres. El procés de disseny d'aquest Sistema d'Informació Ambiental es pot dividir en diferents sub-objectius: - el primer consisteix en la recerca de tota la informació socio-econòmica i ambiental actual que es consideri necessària. A banda d'aquesta informació s'ha de generar aquella informació que es consideri important per a la gestió i per la comprensió de la situació actual dels sistemes naturals que es troben a la zona d'estudi. - el segon objectiu és la creació del sistema d'indicadors, dividits en: sectorials, de gestió i de condició. Cada indicador ha de tenir un protocol pel seu càlcul i la seva futura repetició. Un cop mesurats es representaran gràficament per facil itar la seva interpretació. - el darrer objectiu consisteix en l'anàlisi i en la síntesi dels resultats obtinguts del càlcul dels indicadors. Per la síntesi s'utilitza una anàlisi de components principals que es tradueix en un conjunt d'indicadors estratègics. Per l'anàlisi s'utilitza l'equació I.P.A.T. que ens ha de permetre relacionar els resultats obtinguts mitjançant els indicadors amb la sostenibilitat territorial de l'àrea d'estudi. - Finalment, de les conclusions s'han de despendre una sèrie de recomanacions per als gestors i per l'empresa privada, amb la finalitat d'assolir una gestió més sostenible de la zona costanera. En el disseny del SIA i per tal d'assolir els diferents objectius, s'ha utilitzat el model conceptual D-P.S.I.R. d'anàlisi dels conductors "drivers" (D), les pressions (P), els estats (S),els impactes (I) i les respostes (R). Aquest model està àmpliament reconegut per la OCDE i altres organitzacions internacionals, i és emprat en l'anàlisi de la problemàtica ambiental.

Construcci?n de mosaicos para un sistema de informaci?n a usuarios sobre la presencia de zonas libres en parqueaderos usando t?cnicas de visi?n artificial [recurso electr?nico]

Hoy en d?a existen una gran variedad de t?cnicas, que hacen uso de tecnolog?as para realizar captura e interpretaci?n de datos en im?genes digitales, las cuales podr?an usarse para brindar informaci?n a los usuarios de los parqueaderos sobre espacios libres, dentro de ?stos, mejorando la movilidad de los parqueaderos y disminuyendo el tiempo que requiere un conductor en encontrar un espacio libre de parqueo. El objetivo de este proyecto es hacer un aporte en la soluci?n a esta problem?tica haciendo uso de t?cnicas de visi?n artificial. De esta manera, se construye un mosaico a partir de im?genes capturadas por una sola c?mara, que posteriormente se interpreta para identificar zonas libres de parqueo que son informadas al conductor.

Orientaci??n e informaci??n profesional en los ??ltimos cursos de Ense??anzas Medias en Asturias : encuesta a los estudiantes asturianos (1989-90)

Conocer la valoraci??n que los estudiantes de COU y tercero de FP hacen de la orientaci??n profesional y ocupacional recibida en su trayectoria acad??mica, as?? como de los diferentes momentos y agentes de informaci??n implicados en la misma, para aportar datos objetivos que permitan la planificaci??n de tareas de orientaci??n profesional en los centros de Ense??anzas Medias y posibilitar la detecci??n de las necesidades existentes desde la perspectiva de los alumnos. Estudiantes de los ??ltimos cursos de Ense??anzas Medias en 1989-90 de centros p??blicos de Asturias. Las muestras de los dos colectivos (COU y tercero de FP II) son estad??sticamente representativas de la poblaci??n de or??gen. Caracter??sticas de los alumnos (personales y acad??micas); opiniones sobre la orientaci??n profesional (agentes de informaci??n, sistema educativo, informaci??n actividad profesional, consideraci??n de la orientaci??n); procesos de toma de decisiones (momentos en la decisi??n, plan de actuaci??n a corto plazo, opini??n-dependencias de decisi??n, criterios toma de decisi??n). Cuestionario elaborado por los autores cuyos fundamentos eran comunes tanto para los alumnos de COU como para los de FP, con algunas preguntas espec??ficas para cada colectivo. Las caracter??sticas personales de los alumnos de COU y de los de tercero de FP II son diferentes. Las caracter??sticas acad??micas no permiten hacer comparaciones por presentar peculiaridades propias y distintivas. En la valoraci??n de la orientaci??n e informaci??n profesional, s??lo juzgan satisfactoria su propia actuaci??n de b??squeda de informaci??n y los que por su profesi??n, profesores, deber??an ser agentes de informaci??n profesional reciben las puntuaciones m??s bajas entre los alumnos de COU, en FP se valoran m??s, lo que puede ser debido a la relaci??n existente entre profesores de FP y el mundo laboral. Visto esto, no es de extra??ar que la valoraci??n global de la orientaci??n se mueva entre los m??rgenes de ninguna y/o escasa para la mayor??a de los estudiantes. El planteamiento del futuro profesional se produce durante los ??ltimos a??os de los ciclos educativos, aunque los de COU muestran un elevado porcentaje de indecisi??n y prima tercero de BUP como fundamental en los de tercero de FP II el grado de indecisi??n es muy reducido y el curso importante es octavo de EGB. Los criterios utilizados en la toma de decisiones son muy similares para los dos grupos y son: gusto personal, capacitaci??n personal, mercado laboral, dinero a lograr y servicio que pueden prestar. El hecho de trabajar con dos muestras independientes de estudiantes asturianos de COU y tercero de FP II les permite, sostienen los autores, tener una idea clara sobre cuales son sus opiniones y valoraciones respecto a la orientaci??n profesional y vocacional recibida a lo largo de la trayectoria escolar.

gvSIG: Sistema de Información Geográfica en Software Libre de la Generalitat Valenciana

Presentació del projecte gvSIG, el sistema d'informació geogràfica en software lliure aplicat a la Generalitat Valenciana

La experiencia de REDUC : Red Latinoamericana de Informaci??n y Documentaci??n en Educaci??n

Resumen basado en el del autor

El sistema de formaci??n profesional : retos y estrategias de mejora

Resumen tomado de la publicaci??n

La formació professional del sistema educatiu a les Illes Balears. Quina formació professional hi ha en els papers?

Sembla que el sistema de qualificacions professionals previst per la Llei orgànica 5/2002, de 19 de juny, de les qualificacions i de la formació professional arriba al final del seu desenvolupament amb no poques dificultats i llacunes. Alguns aspectes sobre la manera com es desenvolupa a les Illes Balears i el marc legal de referència són el contingut dels articles que presentem a continuació. Hi incorporem algunes explicacions del sistema i informació clau de la formació professional del sistema educatiu a les Illes Balears com a mostra de la necessitat de prendre amb serietat el sistema i la millora imprescindible.

Datos b??sicos del sistema universitario espa??ol : curso 2013-2014

Resumen basado en el de la publicaci??n

Sistemes i Tecnologies d'Informació. Tema 2: Sistemes d'informació

Definició de sistemes d'informació. Components d'un sistema d'informació. El cicle de vida d'un sistema d'informació.

De un modelo centrado en la revista a un modelo centrado en entidades : la publicaci??n y producci??n cient??fica en la nueva plataforma Redalyc.org

Resumen tomado de la publicaci??n

Normalizaci??n autom??tica de registros obtenidos de la Web of Science

Resumen tomado de la publicaci??n

Un an??lisis de los principales sistemas de identificaci??n y perfil para el personal investigador

Resumen tomado de la publicaci??n

Competencias laborales clave y Formaci??n Profesional

El desarrollo de actividades que capaciten a los ciudadanos de distinta edad y en cualquier momento de sus vidas a adoptar decisiones educativas, de formaci??n y empleo, y a gestionar su aprendizaje y su trayectoria profesional ha de ser un objetivo fundamental del sistema educativo. Desde distintas instancias se est?? reclamando la puesta en marcha de nuevos servicios y recursos de informaci??n, orientaci??n y asesoramiento basados en principios como la universalidad, la usabilidad y la accesibilidad frente a los servicios tradicionales de orientaci??n centrados en determinados colectivos y en momentos puntuales. En este sentido, la Herramienta para la Orientaci??n Laboral de Asturias (HOLA), puesta en marcha en 2005, e iniciativa de la Consejer??a de Educaci??n y Ciencia del Gobierno del Pincipado de Asturias, a trav??s de la Direcci??n General de Formaci??n Profesional, es un sistema de informaci??n, orientaci??n y asesoramiento que se apoya en las en las Tecnolog??as de la Informaci??n y la Comunicaci??n (TIC) para dar respuesta a las necesidades de orientaci??n profesional y laboral a cualquier persona a lo largo de su vida. HOLA cuenta con una aplicaci??n inform??tica denominada Competencias laborales, que permite a cualquier persona aproximarse al concepto y significado de 'competencia laboral' y tambi??n realizar un an??lisis de sus propias competencias, a trav??s de dos herramientas: Multimedia de competencias laborales y Autoan??lisis de competencias laborales. En el primer caso, mediante una serie de cortos v??deos se explican determinadas competencias: Gesti??n eficaz del tiempo; Autocontrol; Organizaci??n y planificaci??n; Comunicaci??n; Flexibilidad y adaptaci??n; Reuniones de trabajo; Hablar en p??blico; y Trabajo en equipo. En el segundo caso en el desarrollo del autoan??lisis se han incluido una serie de competencias que se consideran necesarias para el desempe??o profesional, que son la referencia para establecer perfiles competenciales-tipo asociados a distintos niveles de cualificaci??n, con los que el usuario se identificar?? a trav??s de la realizaci??n de un cuestionario.

La dinamizaci??n de las TIC en las escuelas

Resumen tomado del autor