Normalització d'un volum d'arxius en format MP3

Aquest projecte es pot dividir en tres parts: una primera part d'extracció dels components freqüencials de les trames d'arxius MP3, una segona part d'anàlisi i càlcul d'un factor de normalització a partir de les dades dels components freqüencials de diversos arxius MP3, i una última part amb la modificació correcta dels guanys de les trames dels arxius MP3 a partir del factor de normalització generat en la part anterior. En aquest treball de final de carrera s'implementen la primera i la tercera de les parts descrites anteriorment.

Normalització del volum d'arxius de so en format MP3

L'estàndard MPEG-1 Layer III va ser creat fa poc més de 10 anys i en aquest curt espai de temps ha revolucionat el fins aleshores estable món de la música. El fet de poder comprimir tota una cançó en uns pocs 'megues' (3 o 4) sense una pèrdua apreciable de qualitat i la proliferació d'ordinadors connectats a Internet va fer que el tràfic de fitxers en aquest format col·lapsés més d'un servidor. Per això, no és estrany que apareguessin autèntiques col·leccions de fitxers musicals en format MP3 procedents de les fonts més variades. Aquest fet (la diversitat de les fonts) i la variabilitat entre els diferents codificadors fa que el volum del so d'aquests fitxers disti molt de ser semblant. I això és precisament el que procura aconseguir aquest projecte: fer que tota col·lecció de fitxers MP3 soni igual de fort.

Art a Girona, de la resistència a la normalització

Repàs de l’activitat artística, concretament de la producció d’art contemporani, a les terres gironines, especialment als nuclis de Girona, Figueres i Olot entre les dècades dels 40 als 80

Frederic Godàs i l"educació social: les intuïcions d"un precursor de la normalització

Les actuacions i precedents relacionats amb el que després, ja a partir dels anys seixanta, s"anomenarà com la"normalització" tenen en allò que va posar en marxa Frederic Godàs, en la seva curta (1936-1938) però fructífera acció com a Director del"Grup Benèfic" de la Junta de Protecció a la Infància de Barcelona (JPIB), un dels seus més importants antecedents. La seva acció, dirigida a evitar els processos de"segregació", a oferir"una formació professional" que potenciés l"autonomia personal i social dels nens i nenes acollits a la institució que dirigia, el seu"respecte per la capacitat d"autoorganització" dels nois i noies (desenvolupant una de les experiències més interessants de l"època: les repúbliques infantils) o l"aplicació a aquest àmbit de les propostes de Freinet, així ho corroboren. Llàstima que la Guerra Civil trunqués aquesta i tantes altres experiències tan prometedores.

Art a Girona, de la resistència a la normalització

Repàs de l’activitat artística, concretament de la producció d’art contemporani, a les terres gironines, especialment als nuclis de Girona, Figueres i Olot entre les dècades dels 40 als 80

Normalització i integració de l'adult deficient mental. 'Normalización e integración del adulto deficiente mental'.

Este artículo se presentó en las III Jornadas Pedagógicas sobre el Deficiente Mental Adulto, organizadas por la Universitat de les Illes Balears

Integració, vertebració i normalització dels alumnes de secundària : estudi sociolingüístic. 'Integración, vertebración y normalización de los alumnos de secundaria : estudio sociolingüístico'.

Se parte de la Orden de 12 de mayo de 1998 como compensadora de la pérdida de diversidad, para que no desaparezca la lengua catalana en el territorio. Se incluye el marco legislativo necesario para la planificación y la enseñanza de la lengua catalana, teniendo presente el proyecto lingüístico de centro y definiendo claramente que la lengua catalana es la primera lengua.

Reflexions sobre normalització lingüística (abans, durant i després de les jornades organitzades per l'STEI-i). 'Reflexiones sobre normalización lingüística (antes, durante y después de las jornadas organizadas por el STEI-i)'.

Resumen tomado de la revista. Ponencia presentada en las Jornadas La normalització lingüística a l'ensenyament i a l'àmbit sindical, que tuvieron lugar en la sala de actos del edificio Anselm Turmeda del campus de la Universitat de les Illes Balears los días 3 y 4 de octubre de 2002

La normalització lingüística a l'ensenyament i a l'àmbit sindical. Crònica i discurs inagural. 'La normalización lingüística en la enseñanza y el ámbito sindical'.

El Sindicato de Trabajadores de la Enseñanza Intersindical de las Illes Balears (STEI-i) celebró con gran éxito de participación las primeras jornadas de La normalización lingüística en la enseñanza y en el ámbito sindical, los días 3 y 4 de octubre del 2002, en el edificio Anselm Turmeda del campus de la Universitat de les Illes Balears (UIB). El artículo resume la estructura de las jornadas y las intervenciones realizadas por los diversos ponentes, así como reproduce el discurso inaugural realizado por Neus Santaner, secretaria general del STEI-i.

Coordinadors i normalitzaci?? ling????stica a l'ensenyament secundari i al batxillerat. 'Coordinadores y normalizaci??n ling????stica en la ense??anza secundaria y el bachillerato'

Documento electr??nico de 26 p??ginas en formato PDF. El autor trabaja en el IES Santa Maria d'Eivissa

De la normalització lingüística a la normalització cultural. 'De la normalización lingüística a la normalización cultural'.

Documento electrónico de 4 páginas en formato PDF. El autor trabaja en el IES Llucmajor (Mallorca)

El procés de normalització lingüística a la part forana : el cas de l'IES Berenguer d'Anoia. 'El proceso de normalización lingüística en el interior de Mallorca : el caso del IES Berenguer d'Anoia'.

Documento electrónico de 6 páginas en formato PDF. El autor trabaja en el IES Berenguer d'Anoia (Inca, Mallorca)

Normalització lingüística a l'ensenyament = immersió. 'Normalización lingüística en la enseñanza = inmersión'.

Se reflexiona sobre la situación del catalán en el momento actual, considerando el uso de la lengua local en la enseñanza y especialmente la inmersión lingüística, es decir, el sistema de enseñanza de centros con alumnado mayoritariamente no catalanoparlante, que realizan la enseñanza en lengua catalana. Se trata de un modelo separacionista: una comunidad minoritaria y bilingüe y otra mayoritaria y monolingüe. Se concluye analizando los cuatro estadios lingüísticos del alumnado, según la escala de F. Xavier Vila.