Amningsvänlig vård enligt UNICEF/WHOs riktlinjer : Nyförlösta mammors perspektiv : Utvärdering av en empirisk studie

Syftet med denna studie var att beskriva i vilken utsträckning mammor vid ett regionsjukhus i Mellansverige ansåg sig vårdats under förlossnings- och BB-tiden i enlighet med några av UNICEF/WHOs riktlinjer (”Tio steg till lyckad amning”) för en amningsvänlig vård. Syftet var vidare att undersöka vilket samband bakgrundsvariablerna mammans ålder, utbildning och paritet hade med deras upplevelser av vården. Studien ingår som en del i en större undersökning där datainsamlingen har genomförts med hjälp av telefonintervjuer utifrån en enkät då barnet var omkring 9 månader. Resultatet visade att mammorna ansåg sig blivit vårdade i enlighet med riktlinjerna när det gällde steg 4 (att låta barnet suga på mammans bröst inom två timmar efter förlossning), steg 6 (att endast ge tillägg på medicinsk indikation), steg 7 (tillämpa samvård), steg 8 (uppmuntra fri amning), steg 9 (inte ge sug- eller dinappar), steg 10 (uppmuntra till att bilda amningshjälpsgrupper) samt delvis med steg 3 (informera alla gravida om amning och dess fördelar). Mammans ålder var ej relaterat till någon av riktlinjerna, medan paritet var relaterat till steg 3 och utbildningsnivå till steg 7 och 9. Förstföderskor ansåg i högre grad än omföderskor att de fått amningsråd under förlossnings- och BB-tiden. Omföderskor ansåg i större omfattning än förstföderskor att de fått stöd och hjälp vid amningsstund under BB-tiden, dock ej under förlossningstiden. Mammor med lägre utbildningsnivå hade i högre grad varit åtskilda från sina nyfödda barn än de med högre utbildningsnivå. Däremot gav de högutbildade mammorna sina barn napp i högre utsträckning. De statistiskt säkerställda sambanden visade att mammans utbildningsnivå, samt om hon är förstföderska eller omföderska hade en viss betydelse för hur hon upplevde vården.

Amningsduration vid sectio och vaginalförlossning : Breastfeeding duration at cesarean section and vaginal delivery. Apopulationbased register study.

Bakgrund: Amning är av stor betydelse för det nyfödda barnet och mamma, både ur närings- och trygghetsaspekter. Tidigare studier om sambandet mellan förlossningssätt och amning visar motstridiga resultat; vissa studier indikerar att sectio påverkar amningen negativt medan andra studier inte visar på något samband.Syftet: Att undersöka huruvida det finns demografiska och hälsorelaterade skillnader hos mammor gällande förlossningssätt samt om förlossningssätt påverkar amningsdurationen upp till två månaders ålder.Metod: Studien har en populationsbaserad kohortdesign och omfattar n= 35250 mamma-barn par i Örebro- och Uppsala län, där barnet fötts åren 1993-2001. Statistiska analyser har genomförts med Chi-square test, binär logistisk regressionsanalys och multivariat logistik regressionsanalys.Resultat: Visade att mammor som förlösts med sectio ammade i lägre utsträckning vid två månaders ålder i jämförelse med mammor som förlösts vaginalt. Många riskfaktorer identifierades för en ökad risk att förlösas med sectio: län, hälsofaktorer hos mamma och barn, paritet, mammans ålder, rökning samt socioekonomiska faktorer. Resultatet kan hjälpa barnmorskan i hennes profession, genom att kunskap erhålls om dessa samband. Barnmorskan kan därmed identifiera riskfaktorer, arbeta förebyggande och underlätta initieringen av amning.Konklusion: Barnmorskor kan med hjälp av denna studie öka medvetenheten hos vårdpersonal angående sectioförlösta mammors behov av extra stöd vid initiering av amning.

Samband mellan mammans BMI relaterat till amningsduration och mammans skattning av barnets hälsa : En enkätstudie

I ett internationellt perspektiv har Sverige hög amningsfrekvens, men under 2000-talet har amningsfrekvensen sjunkit och stora regionala skillnader ses. Kvinnorna rekommenderas att helamma sex månader. Mödravårdcentralen (MVC) informerar om bröstmjölkens hälsoeffekter som till exempel att bröstmjölken skyddar barn mot allergier. Forskning visar att överviktiga och feta kvinnor har kortare amningsduration, men få studier behandlar svenska förhållanden. Syfte: Syfte med fördjupningsarbetet är att studera samband mellan mammans BMI relaterat till amningsduration och mammans skattning av barnets hälsa de tre första levnadsåren. Metod: Studien är en kvantitativ retrospektiv tvärsnittstudie. Data insamlades via enkäter, 418 deltagare inkluderades. Data har analyserats med Statistical Package for the Social Sciences (SPSS). För deskriptiv och jämförande analys har parametriska och icke-parametriska analyser genomförts. Resultat: De kvinnor som inte ammade skattade sitt barns hälsa sämre vid tre års ålder i jämförelse med kvinnor som ammat någon period. Vid tre års ålder skattade kvinnor med övervikt och fetma sitt barns hälsa sämre. Slutsats: Det är viktigt att kunna identifiera kvinnor som är behov av stöd för att initiera amning och kunna bidra till anpassat stöd till dem. AbstractSweden reports high duration of breastfeeding compared to international findings. During the last century, the frequency of breastfeeding duration has decreased in Sweden, with large regional differences. Recommendation for exclusive breastfeeding is six months. Midwives provide information about healthy benefits of breast milk, such as breast milk protecting baby´s against allergies. Research has presented associations between obesity and short duration of breastfeeding. However, there is a lack of knowledge regarding women in a Swedish context. Aim: To investigate the relation between mothers BMI, duration of breastfeeding and maternal valuation of the baby´s health during the first three year of life. Method: The study is a quantitative retrospective cross-sectional study. Data was collected through questionnaires, 418 participants were included. Data was analyzed using the SPSS. For descriptive and comparative analysis parametric and nonparamateric statistics have been used.Results: Women who did not breastfed perceived their baby´s health worse at three years compared with women who did breastfeed. Women with overweight and obesity also perceived the health of their three year old worse than the other maternal group. Conclusions: It´s important to identify women who need support to initiate breastfeeding and give them customized support.

Contributos para a compreensão das dimensões e características do Capital Intelectual valorizadas por uma Empresa líder no Sector dos Seguros em Portugal

Mestrado em Gestão e Empreendedorismo

As características de um líder que permitem mudar uma cultura empresarial

Mestrado em Gestão e Empreendedorismo

Líder em educação ou saúde? Conheça as melhores estratégias para adequar o seu estilo de liderança!

Tal como qualquer outra organização, as Escolas Superiores e os Serviços Hospitalares não podem funcionar eficientemente sem gestores qualificados e liderança adequada. Frequentemente os técnicos de nível superior que integram a equipa de saúde ou os professores que integram uma equipa educacional são desafiados para a exigente tarefa de guiar uma equipa multidisciplinar em projetos dinâmicos e exigentes, apesar de não terem tido oportunidade, no seu percurso profissional, de adquirir formação e treino que os possa ter preparado para se tornarem líderes de sucesso e gestores eficientes. Surge então uma dúvida: como podem os referidos profissionais enriquecer o seu tool-kit de trabalho tornando-se melhores em liderança num contexto educacional ou de serviço de saúde? Neste workshop, os participantes terão, numa primeira fase, oportunidade para conhecer os diferentes estilos de liderança e o que constitui uma liderança eficaz. Em seguida, todos poderão autoavaliar o seu próprio estilo de liderança e as forças e fraquezas que lhe estão associadas. Finalmente, é discutida a forma mais eficiente para lidar com as oportunidades e obstáculos que o seu estilo de liderança providencia, refletindo sobre as possibilidades de melhoria e crescimento que este lhes permite. Objetivos gerais - Promover a aquisição e atualização de conhecimentos dos participantes relativamente às teorias de liderança e às suas aplicações práticas.

O líder enquanto dinamizador da comunicação interna nas organizações

Dissertação apresentada à Escola Superior de Comunicação Social como parte dos requisitos para obtenção de grau de mestre em Gestão Estratégica das Relações Públicas.

Liderança Coaching: um modelo de referência para o exercício do enfermeiro-líder no contexto hospitalar

O presente estudo teve por objetivos avaliar a liderança exercida pelas enfermeiras com uso do coaching como ferramenta gerencial, identificar, mensurar e analisar a aquisição de competências percebidas pelas enfermeiras que atuam como coaches, Trata-se de um estudo descritivo, transversal, exploratório e de campo, com abordagem quantitativa. A Liderança Situacional foi selecionada como referencial teórico e o instrumento de pesquisa foi submetido a análises estatísticas e de conteúdo, aplicado em 111 enfermeiras líderes em um hospital geral, privado, de grande porte da cidade de São Paulo. Os resultados evidenciaram que houve incorporação de novos conhecimentos, confirmaram o modelo de Liderança Situacional ao reconhecer ser líder coach, tendo o estilo predominantemente orientado às tarefas e às pessoas, segundo a situação envolvida, e ainda, indicaram como habilidades preponderantes do coach: a comunicação, dar e receber feedback, dar e ganhar poder e exercer influência, que as atitudes refletiram o exercício o liderança coaching.

Los mundos posibles del discurso de Berlusconi. Un análisis de la evolución del contenido a través de cuatro discursos del líder del centro-derecha italiano

El siguiente trabajo es un estudio sobre las dinámicas y los contenidos de la comunicación política de Silvio Berlusconi y su partido, analizada mediante una perspectiva histórica y sociológica y mediante el análisis de cuatro discursospronunciados por Berlusconi a lo largo de 15 años.Para el análisis del discurso se utiliza la metodología elaborada por Jordi Pericot yArantxa Capdevila a partir de la “Teoría de la Argumentación” de Chaïm Perelman y dela teoría de los mundos posibles.

Liderança Organizacional – Os Atributos do perfil dos Líder Cabo - Verdiano

A liderança tem sido um tema central na literatura organizacional sendo definida e operacionalizada de variadíssimas formas, tendo por base funções desempenhadas e/ou comportamentos apresentados, agrupados em diversos conceitos, surgindo muitas vezes sob formas de categorias bipolares apresentadas como contraditórias. Decorrendo da complexidade do ambiente, do desempenho de competências inovadores, do desenvolvimento das sociedades, do desenvolvimento das novas tecnologias, no quadro da globalização que conquista o mundo actual, novas competências são requeridas para conduta das organizações ao contorno da crise e da condução ao sucesso. Surge a necessidade em conceptualizar a liderança tendo por base este novo paradigma. Torna-se necessário utilizar instrumentos fiáveis e adaptados ao contexto cultural e organizacional de cada país. O objectivo deste trabalho é identificar os perfis de liderança existentes em Cabo Verde, identificando ainda os atributos/valores culturais que influenciam as práticas organizacionais e os tipos de comportamentos dos líderes de Cabo Verde. Leadership has been a strong core subject on the organizational literature being defined and operationalized in several ways, and based on functions performed and/or on presented behaviours, gathered according to numerous concepts, and often emerging as bipolar categories presented as contradictory. Due to the environmental complexities, to the innovating skills performance, to the society’s development and the new technologies evolution, in the context of globalization sweeping today’s world, new competencies are required for the organizations to overcome the present crisis situation and consequently achieve success. There’s a need to create a leadership concept based on this new paradigm. It becomes necessary to use trustworthy and adapted tools to each country’s cultural and organizational context. This paper goal is to identify the Capeverdian existing leadership profile, recognizing the cultural attributes/values that may influence the organizational practices and the behaviour types found amongst the Capeverdian leaders.

Liderança Transformacional – Transaccional, Eficácia da Equipa e Satisfação com o Líder Um estudo na Garantia Seguros

O tema desta investigação prende-se com o estudo da liderança transformacional transaccional, eficácia da equipa e satisfação com o líder. Para o efeito, recorreu-se à aplicação do Questionário Multifactorial da Liderança - QML Bass (1985), previamente utilizado e adaptado por Carrilho (2001), um material específico para estudo de liderança. Este estudo teve como objectivo averiguar se existe alguma relação entre as práticas da liderança, a eficácia percebida da equipa de trabalho e a satisfação com o líder. Pretendese, também, analisar a influência das variáveis organizacionais (sexos, vinculo do trabalhador com a organização, escolaridade e género da chefia) na percepção que os colaboradores têm das práticas da liderança transformacional e transacional. Por outro lado, interessa verificar se estas variáveis organizacionais influenciam na percepção da eficácia das equipas de trabalho e satisfação com o líder. A análise dos dados foi efectuada através do programa SPSS versão 19.0 e as estatísticas e teste utilizados foram: estatística descritiva, estatística não paramétrica (M-W, K-S, K-W, rho, etc.), coeficiente de correlacção de Pearson, coeficiente de variação, Qui-quadrado e ANOVA. Os resultados do presente estudo revelam que a liderança transformacional alcançou resultados mais significativos (média = 2,83 e desvio padrão situado em 0,745), dentre os estilos de liderança aqui estudados, em relação ao factor desempenho do questionário QML. No entanto, não é possível estabelecer, com razoável segurança, uma relação entre as práticas da liderança, a eficácia percebida da equipa de trabalho e a satisfação com o líder.

Lideratge i funció directiva. Ofici o actitud? (líder, innovador, emprenedor) (autoestima?)

El lideratge és el conjunt de capacitats que una persona té per influir en les persones o en un grup de persones determinat, per a l’assoliment de metes i objectius predeterminats. El líder te la capacitat de prendre la iniciativa, gestionar, convocar, promoure, incentivar, motivar i avaluar a un grup o equip. Capacitat fa referència als recursos i aptituds que té un individu per a exercir una determinada tasca o comesa (no ens diu res de si són innates o adquirides) per tant ens fiquem en un “lio” (habilitats, competències, aptituds, etc.. etc…). Parlem de coneixement. En l’àmbit de l’economia del coneixement “es allò que sabem (encara que no sapiguem que ho sabem) que ens capacita per a l’acció”. Aquí ens tornem a trobar el coneixement innat i el adquirit. En aquest cas, “l’acció” son precisament el que han de fer les persones en relació a un objectiu. En el lideratge la capacitat o coneixement es comportamental i per tant per adquirir-lo cal aprendre comportaments (simulació - estandardització, entrenament, es el mon de l’experiència). Canviar els comportaments es el mes difícil. Per una Escola aniria per formar en el lideratge li aniria millor que estiguéssim parlant de coneixements “memoristics” o de procediment que son molt mes fàcils de formar.

La oportunidad de Turquía de posicionarse como líder regional ante la UE : la Primavera Árabe

Las revueltas en el Maghreb y Mashrek entre otras consecuencias han promovido la diversificación de actores en el área mediterránea, de manera que la UE ya no es el único vecino con intereses en la región. Turquía, el eterno candidato a la adhesión, ha sido designada por académicos y políticos como un modelo de Estado secular y multipartidista donde la separación entre la religión y la política representa uno de sus pilares constitucionales. Además, el Primer Ministro Recep Tayyip Erdogan se ha erigido como un líder en la región Mediterránea debido al viraje de la política turca de asuntos exteriores. En otros términos, Turquía ya no es un país completamente aliado del mundo occidental para los árabes, sino que ha asumido su responsabilidad en la escena global. Sin embargo, dicha determinación se ha alcanzado a través de actuar como un poder blando asumiendo como propio la máxima aportación europea a las relaciones internacionales.