Manifesta och latenta ideologier om lärande inom svensk spelmansrörelse under 1920-talet

The purpose of this article was to illuminate existing educational ideologies in the Swedish fiddler movement (Spelmansrörelsen) 1923-1927. This period was characterized by the organization and to some extent institutionalization of Swedish folk music. Furthermore, the purpose was to discuss the results in relation to the folk music education of today. The empirical data was taken from the journal Hembygden, which was a magazine for scholars, enthusiasts and practitioners of folk music. Theoretically, the study was based on a concept of ideology developed by Sven-Eric Liedman: in every time there are two basic forms of identifiable ideology, manifest and latent. From the empirical material as a whole (around 900 articles), a selection was made to find articles dealing with aspects of learning among the fiddlers (33 articles). After content analysis the following themes were generated: Fiddlers’ repertoire, Fiddlers’ masters, Rooms for learning, Learning formation. The writers in Hembygden often emphasized the autodidactic aspects of learning and especially the importance of learning by ear. This manifest ideology of authenticity presumed that learning directly from another fiddler by playing together was to prefer to formal schooling. In spite of a tendency towards more ensemble playing, the folk music education of today in Sweden is characterized by a similar retrospective ideology as in the 1920s.

A kinetic investigation of thermal degradation of poly(vinyl formals)

Several samples of poly(vinyl formal) having the same vinyl alcohol content (8–9%) but varying contents of vinyl acetate (6–22%) and vinyl formol (70–85%) were prepared and subjected to thermogravimetric analysis, in air and nitrogen atmospheres, employing both isothermal and dynamic methods. Kinetic parameters determined from both the isothermal and dynamic TGA data are compared. The activation energy is seen to be largely dependent on the degree of conversion, implying a complex degradation reaction. The activation energy is also much less for degradation in air than in nitrogen, which can be explained by a reaction with oxygen-producing structures favoring degradation. The activation energy is less sensitive to variation in polymer composition for degradation in air than in nitrogen. Thus, in the dynamic process, the activation energy value decreases (from 36 to 23 kcal/mole) with increasing acetate content (from 6 to 22%) in nitrogen atmosphere, while in air the activation energy value increases only moderately (from 21 to 27 kcal/mole) with increasing acetate content (from 6 to 22%). The order of reaction is nearly unity, irrespective of the composition of the polymer, both in air and nitrogen.

A kinetic investigation of thermal degradation of poly(vinyl formals)

Several samples of poly(vinyl formal) having the same vinyl alcohol content (8–9%) but varying contents of vinyl acetate (6–22%) and vinyl formol (70–85%) were prepared and subjected to thermogravimetric analysis, in air and nitrogen atmospheres, employing both isothermal and dynamic methods. Kinetic parameters determined from both the isothermal and dynamic TGA data are compared. The activation energy is seen to be largely dependent on the degree of conversion, implying a complex degradation reaction. The activation energy is also much less for degradation in air than in nitrogen, which can be explained by a reaction with oxygen-producing structures favoring degradation. The activation energy is less sensitive to variation in polymer composition for degradation in air than in nitrogen. Thus, in the dynamic process, the activation energy value decreases (from 36 to 23 kcal/mole) with increasing acetate content (from 6 to 22%) in nitrogen atmosphere, while in air the activation energy value increases only moderately (from 21 to 27 kcal/mole) with increasing acetate content (from 6 to 22%). The order of reaction is nearly unity, irrespective of the composition of the polymer, both in air and nitrogen.

Avaluació de programes educatius no formals en un mateix entorn cultural i àmbits diferents

Presentem els resultats de dos processos d’avaluació de programes educatius de l’àmbit de l’educació no formal que comparteixen un mateix entorn cultural i una filosofia de fons comuna, encara que aplicada a dos àmbits d’acció ben diferents. D’una banda, vam avaluar el funcionament d’un programa educatiu ofert per l’Ajuntament de Girona i vinculat fonamentalment a la seva qualitat de ciutat històrica, amb un predomini, per tant, de les activitats referents al patrimoni històric i cultural. De l’altra, un programa educatiu ofert per la Diputació de Girona per a la coneixença d’espais d’interès natural situats en diferents punts de la geografia gironina

Anàlisi de les deficiències formals i de contingut dels treballs acadèmics

La realització de treballs és una activitat programada en moltes assignatures ja que permet treballar diverses competències. Es presenta el plantejament de realització d'un treball acadèmic que consisteix en desenvolupar una aplicació concreta. També s'efectua una correcció intensa dels treballs, els quals es retornen corregits amb un informe en el que es valora tant el contingut com la forma del document. A partir de l'anàlisi dels informes d'avaluació, s'han identificat aquells aspectes que presenten més deficiències en la majoria dels treballs presentats

Corrector d’autòmats per la plataforma ACME : mòdul pertanyent al Projecte ACME

Fa uns anys un grup de professors del departament d’Informàtica i Matemàtica Aplicada de la Universitat de Girona va decidir endinsar-se al món de l’ensenyament a través d’Internet (e-learning). D’aquí va néixer el projecte ACME (Avaluació Continuada i Millora de l’Ensenyament). Inicialment l’ACME anava dirigit a reduir l’elevat fracàs dels alumnes a les assignatures de matemàtiques. El resultat va ser tan bo que es va ampliar a altres camps d’estudi com la química o la informàtica, amb tot i això encara hi ha moltes matèries a les quals no dóna suport. Aquest Projecte Final de Carrera neix per donar suport a un nou tipus de problemes dins de la plataforma ACME, els autòmats finits. Aquest nou mòdul inclourà les eines necessàries per poder generar diferents tipus de problemes sobre autòmats finits i la seva posterior correcció, donant suport a les assignatures de LGA (Llenguatges, Gramàtiques i Autòmats) i TALLF (Teoria d’Autòmats i Llenguatges Formals)

Formació d'educadors en ciutats històriques en el marc de l'educació per a la sostenibilitat. Estudi de cas del Programa d'educació ambiental i coneixement de la ciutat de Girona

La tesi s'estructura al voltant de dues grans finalitats: la primera és identificar les destreses i capacitats professionals, basades en l'educació per a la sostenibilitat, necessàries per als educadors no formals que treballen en ciutats històriques. La segona consisteix en aportar un procés avaluatiu -dirigit a la finalitat anterior- d'un programa educatiu en funcionament: el Programa d'educació ambiental i coneixement de la ciutat de l'Ajuntament de Girona. S'aporten uns resultats per al cas d'estudi -punts forts, punts febles i propostes de millora- que poden induir als canvis i a la transformació del Programa. Quant a la formació d'educadors en ciutats històriques, s'identifiquen dotze àmbits formatius i seixanta-cinc destreses i capacitats professionals per a la seva formació. Els àmbits formatius són els següents: comunicació; dinamització de grups; pensament crític; visió holística de la realitat; compromís amb l'entorn; valors per a la sostenibilitat; visió històrica i patrimonial del medi; visió de futur del medi; metodologies i habilitats docents; avaluació i investigació; teories i pràctiques de l'educació per a la sostenibilitat; coneixements disciplinaris. Els àmbits i les destreses i capacitats professionals són justificats a partir dels resultats del cas d'estudi i dels marcs teòrics utilitzats en el desenvolupament de la investigació.

La construcció de l'església de Sant Feliu de Girona al segle XIV. Els llibres d'obra

Aquesta tesi doctoral com diu el seu títol es centra en analitzar la construcció de l'església de Sant Feliu de Girona al segle XIV a través de l'anàlisi dels llibres d'obra conservats a l'Arxiu Diòcesa de Girona. Aquesta tesi doctoral esta dividida en quatre parts. En la primera part s'analitza la historiografia de l'església de Sant Feliu de Girona des del segle XVII fins a l'actualitat. Dins d'aquest apartat s'analitzen les notícies que aporten els diferents autors i es situa el context historiogràfic de cadascun dels segles. S'ha realitzat un estudi molt exhaustiu en les darreres publicacions del segle XX i inicis del segle XXI. Un cop analitzades aquestes fonts - secundàries -, dins d'aquesta primera part del treball s'ha passat a analitzar els llibres d'obra del segle XIV. S'analitzaràn els aspectes formals i els diferents escrivans encarregats de realitzar aquests llibres d'obra. Aquesta serà la documentació bàsica per realitzar aquesta tesi doctoral. En la segona part del treball es procedirà a analitzar la gestió i el finançament de l'Obra. Es tracta d'una anàlisi, bàsicament dels ingressos, per veure quines són les estratègies que es duen a terme per aconseguir el màxim de recursos per la construcció i per les necessitats "litúrgiques" de l'església de Sant Feliu de Girona. En aquest apartat s'ha analitzat l'Obra com a entitat amb les persones que formen part d'ella i el paper que correspon a cadascuna d'elles (l'obrer, l'escrivà, el mestre d'obres, el questor). També s'han analitzat els promotors i aquells ingressos que, pel seu volum, subministren el nombre més gran de diners a l'Obra ("annates", bacins, etc.). La tercera part ha consistit en l'elaboració de la cronologia constructiva de l'església de Sant Feliu de Girona partint de la informació obtinguda en els llibres d'obra corresponent a les despeses. S'han analitzat totes aquelles obres, tant pel que fa a la construcció de l'edifici com pel que fa a reparacions i manteniment, que tenen lloc entre l'any 1349 (data del primer llibre d'obra de despeses) i l'any 1391. En aquesta part no s'ha entrat a analitzar de forma exhaustiva les figures que fan possible la construcció de l'església al segle XIV ja que això pertany al contingut de la darrera part del nostre treball. La darrera part del treball correspon a l'execució de les obres. En aquesta part trobem quatre grans capítols: els mestres d'obra, la mà d'obra, els materials i els mitjans auxiliars. En cadascun d'aquests capítols s'ha incidit sobre el rol dels diferents treballadors durant la construcció del temple, els materials utilitzats i les seves característiques (pedra, fusta, aglomerants, etc.) i els mitjans auxiliars utilitzats per col.locar aquests materials en obra. S'han separat els mestres d'obres de la resta de treballadors ja que els primers juguen un rol diferenciat dels segons. S'ha intentat analitzar en ambdós casos els seus sous i les tasques de cadascun d'ells. Pel que fa als materials també s'ha procedit a analitzar d'on s'extreuen, com han arribat a peu d'obra i on s'emmagatzemen i manipulen o transformen abans d'ésser col.locats en obra. Dels mitjans auxiliars s'ha intentat analitzar les funcions per la qual es fan servir les eines (apareixen totes les de l'ofici de pedrer), els enginys (elevar pesos), les bastides (poder treballar en alçada) i el encofrats (garantir la resistència inicial dels elements constructius). Evidentment s'han establert unes conclusions de cadascuna de les parts i unes conclusions finals. La tesi també inclou els agraïments corresponents, el prefaci i la bibliografia.

Elementos cômicos e trágicos em contos de Monteiro Lobato

Pós-graduação em Estudos Literários - FCLAR

Cooperativa Agrícola Santo Antônio: uma ação coletiva bem sucedida no Município de Marituba-PA

Esta pesquisa trata de um estudo de caso realizado na Cooperativa Agrícola Santo Antônio (COOPSANT) no Município de Marituba-PA. A cooperativa é uma referência no Estado do Pará e a nível nacional como empreendimento coletivo no ramo da produção da alface hidropônica, plantas ornamentais e hortaliças orgânicas. O objetivo da pesquisa é estudar o processo de autogestão da cooperativa. Para isso, utilizaram-se as abordagens qualitativas e quantitativas baseadas em entrevistas informais e semi-estruturadas (aplicação de questionário) com os cooperados, bem como observação in loco. O trabalho enfoca, principalmente, a abordagem teórica da Escola Francesa de Sociologia das Organizações de Crozier e Friedberg que trata de temas como poder, organização e autogestão. Conclui-se que mesmo enfrentando problemas, como conflitos, dificuldades de mobilizar a cooperação, dentre outros, os sócios contribuem para a gestão da organização. A COOPSANT tem uma autogestão equilibrada com a participação ativa de seus sócios, mas destaca-se o papel predominante do presidente na condução dos processos decisórios na assembleia geral, coordenação das ações e criação e modificação das regras de funcionamento da cooperativa. O poder pode ser considerado uma força estruturante na organização. A pesquisa identifica, além do presidente, outras pessoas estratégicas na cooperativa. A família participa de forma ativa no trabalho individual e coletivo, assim, fortalecendo o caráter familiar do empreendimento associativo. Por isto os cooperados, mesmo os que não têm familiares envolvidos, dizem que a cooperativa é um empreendimento familiar. Os cooperados se identificam, tanto como agricultor, quanto como cooperado. A identidade dos membros cria um vínculo entre eles e a organização a qual pertencem.

Semantic change and intersubjectification: The origin of reprise evidential conditional in Old Catalan

The reprise evidential conditional (REC) is nowadays not very usual in Catalan: it is restricted to journalistic language and to some very formal genres (such as academic or legal language), it is not present in spontaneous discourse. On the one hand, it has been described among the rather new modality values of the conditional. On the other, the normative tradition tended to reject it for being a gallicism, or to describe it as an unsuitable neologism. Thanks to the extraction from text corpora, we surprisingly find this REC in Catalan from the beginning of the fourteenth century to the contemporary age, with semantic and pragmatic nuances and different evidence of grammaticalization. Due to the current interest in evidentiality, the REC has been widely studied in French, Italian and Portuguese, focusing mainly on its contemporary uses and not so intensively on the diachronic process that could explain the origin of this value. In line with this research, that we initiated studying the epistemic and evidential future in Catalan, our aim is to describe: a) the pragmatic context that could have been the initial point of the REC in the thirteenth century, before we find indisputable attestations of this use; b) the path of semantic change followed by the conditional from a ‘future in the past’ tense to the acquisition of epistemic and evidential values; and c) the role played by invited inferences, subjectification and intersubjectification in this change.

Linguistic-discursive analysis of scientific divulgation texts in the contexts of Forensic Sciences

Texts about scientific divulgation have as objective to inform about knowledge from the scientific community. To make this specific discourse, made from scientist to scientist, be understood by the general public, it is necessary do some formals and conceptual modifications in the discourse. In this paper, two texts about forensic sciences were analyzed. One text is from the magazine Ciência Hoje and the other one is from the Superinteressante. It was observed, in the Superinteressante, a major concern about the reformulation and explanation of the scientific terms used in the text. In the other hand, occurrences of authority arguments were bigger in the text from Ciência Hoje. These results are consistent with the communicative purpose of each magazine.