Os enfermeiros e as dimensões motivacionais : estudo não experimental, descritivo, analítico e transversal, baseado na técnica de inquérito

RESUMO - A profissão de enfermagem é definida por Virgínia Henderson (1966), como tendo por objeto "ajudar o indivíduo, saudável ou doente, na execução das atividades que contribuem para conservar a sua saúde ou a sua recuperação, de tal maneira, devendo desempenhar esta função no sentido de tornar o indivíduo o mais independente possível, ou seja, a alcançar a sua anterior independência". A atenção à saúde ao longo da história da humanidade vem sendo desenvolvida de muitos modos e por diversos atores sociais. O trabalho em saúde é essencial para a vida humana e envolve atividades realizadas por profissionais e equipas multidisciplinares que dominam os conhecimentos e técnicas essenciais para assistir o indivíduo com problemas de saúde ou em risco de adoecer, em atividades de investigação, de prevenção, curativo e de reabilitação. À Enfermagem tal como a outras profissões, são cada vez mais exigidos requisitos de eficiência, eficácia e polivalência na sua atividade, tendo a motivação um papel fundamental na atitude, postura e desempenho do profissional. Este trabalho descreve o estudo da motivação profissional, numa população de enfermeiros portugueses numa instituição privada. A versão adaptada de um inquérito como instrumento de autopreenchimento representa vários construtos implicados no processo motivacional, em contexto profissional. Pretendo com este estudo identificar a dimensão da motivação mais relevantes no processo motivacional dos enfermeiros, assim como as suas variações face a variáveis de características pessoais, profissionais e institucionais. A partir dos resultados obtidos pretendo ainda apresentar sugestões de maneira a oferecer oportunidade de transformação do seu ambiente organizacional em instituições similares.

Satisfacción de las necesidades básicas en la población inmigrante femenina Marroquí en Arteixo

Aunque hace unos años la población inmigrante marroquí era en su mayor parte masculina, cada día aumenta el número de mujeres, colectivo del que se ocupa este trabajo. Conocer cómo afecta la emigración en la satisfacción de las necesidades básicas de Virginia Henderson, qué transformaciones y adaptaciones se tienen que realizar para satisfacerlas y qué reinterpretaciones y estrategias se ponen en marcha para minimizar el impacto del choque cultural. Durante un año 2004-2005 hemos realizado una investigación cualitativa mediante entrevistas semiestructuradas a 20 mujeres musulmanas inmigrantes en un municipio de Galicia (España). En la persona musulmana, toda su vida está regulada por la religión, por lo que las necesidades afectadas están estrechamente relacionadas con la necesidad de actuar según valores y creencias. Por ello, la valoración de dicha necesidad aporta datos fundamentales para orientar las actividades dirigidas a mantener y recuperar la salud.

A enfermagem perioperatória: abordagem pré e pós-operatória ao utente intervencionado em cirurgia ambulatória

Este trabalho enquadra-se no âmbito do curso de Licenciatura em Enfermagem na Universidade do Mindelo tendo como tema "A Enfermagem Perioperatória: Abordagem Pré e Pós-Operatória ao Utente Intervencionado em Cirurgia Ambulatória", suscitando a importância da prestação de cuidados perioperatórios de qualidade baseada na personalização e individualização das intervenções de enfermagem ao utente intervencionado em cirurgia ambulatória, de acordo com as suas necessidades físicas, psicológicas, emocionais e sociais. Com o desenvolvimento e a expansão que se assiste actualmente na cirurgia ambulatória torna-se um desafio e uma oportunidade para a enfermagem perioperatória desenvolver e implementar intervenções de enfermagem de qualidade que satisfaçam e que dê resposta às crescentes necessidades tanto do utente, bem como da pessoa significativa do utente no contexto das cirurgias ambulatórias. Trata-se de um trabalho desenvolvido através do método de Revisão da Literatura Alargada em fontes bibliográficas pertinente relacionadas com o tema em estudo publicadas no limite temporal do ano 2006 a 2014, com o objectivo de identificar as intervenções de enfermagem perioperatória nos períodos pré e pós-operatório na abordagem ao utente intervencionado em cirurgia ambulatória. O trabalho está estruturado em quatro capítulos, e para melhor organizar e compreender as intervenções de enfermagem nos períodos pré e pós-operatório ao utente intervencionado em cirurgia ambulatória, adoptou-se como modelo teórico as Necessidades Humanas Fundamentais de Virginia Henderson. A revisão da literatura alude como o desenvolvimento da cirurgia ambulatória tem vindo a ser impulsionado pelos recentes avanços e descobertas de novos agentes anestésicos e o desenvolvimento de técnicas cirúrgicas minimamente invasivas, exigindo da enfermagem perioperatória a capacidade de adaptação de forma a dar resposta e implementar intervenções de acordo com as necessidades do utente e da intervenção cirúrgica, garantindo a continuidade dos cuidados após a alta.

Experiència dels cuidadors i les cuidadores principals informals que tenen cura d'un familiar vell amb demència des de fa més de quatre anys

El treball que es presenta vol respondre la pregunta de quina és l’experiència dels cuidadors i les cuidadores principals informals que tenen cura d’un familiar vell amb demència des de fa més de 4 anys. Després de plantejar les hipòtesis de partida, es defineixen els objectius generals i específics i s’expliquen l’interès, la justificació, la rellevància i l’aportació d’aquest estudi. En l’apartat corresponent a l’estat de la qüestió i la fonamentació conceptual, després de fer una revisió bibliogràfica, es descriuen els elements que formen part d’aquesta temàtica: perfils dels receptors de cures i de les cuidadores, significat de tenir cura, vida quotidiana i qualitat de vida i descripció del model conceptual de Virginia Henderson. En el capítol següent s’exposen la metodologia, el paradigma i el mètode d’investigació utilitzats en aquest treball, així com les matrius d’anàlisi del contingut i del discurs. A partir d’aquí s’exposen els resultats en funció dels objectius plantejats. En la discussió, s’analitzen i s’interpreten les dades obtingudes i es contraposen amb altres estudis, a més de fer-se una reflexió personal sobre els aprenentatges adquirits i una proposta de línies de treball futures. A continuació s’exposen unes conclusions per resumir la informació obtinguda. En la secció de referències bibliogràfiques es detallen les fonts consultades, i en els annexos hi consten els models d’entrevista i de matriu per a l’anàlisi de dades, el full de consentiment informat, així com el buidatge i l’anàlisi de les entrevistes.

Experiència dels cuidadors i les cuidadores principals informals que tenen cura d'un familiar vell amb demència des de fa més de quatre anys

El treball que es presenta vol respondre la pregunta de quina és l’experiència dels cuidadors i les cuidadores principals informals que tenen cura d’un familiar vell amb demència des de fa més de 4 anys. Després de plantejar les hipòtesis de partida, es defineixen els objectius generals i específics i s’expliquen l’interès, la justificació, la rellevància i l’aportació d’aquest estudi. En l’apartat corresponent a l’estat de la qüestió i la fonamentació conceptual, després de fer una revisió bibliogràfica, es descriuen els elements que formen part d’aquesta temàtica: perfils dels receptors de cures i de les cuidadores, significat de tenir cura, vida quotidiana i qualitat de vida i descripció del model conceptual de Virginia Henderson. En el capítol següent s’exposen la metodologia, el paradigma i el mètode d’investigació utilitzats en aquest treball, així com les matrius d’anàlisi del contingut i del discurs. A partir d’aquí s’exposen els resultats en funció dels objectius plantejats. En la discussió, s’analitzen i s’interpreten les dades obtingudes i es contraposen amb altres estudis, a més de fer-se una reflexió personal sobre els aprenentatges adquirits i una proposta de línies de treball futures. A continuació s’exposen unes conclusions per resumir la informació obtinguda. En la secció de referències bibliogràfiques es detallen les fonts consultades, i en els annexos hi consten els models d’entrevista i de matriu per a l’anàlisi de dades, el full de consentiment informat, així com el buidatge i l’anàlisi de les entrevistes.

Sjuksköterskans omvårdnadsåtgärder vid Multipel Skleros : En systematisk litteraturstudie

Föreliggande systematiska litteraturstudies syfte var att inhämta information om och evidensgradera sjuksköterskans omvårdnadsåtgärder hos patienter med MS. Artiklar söktes ur databasen Electronic Libary Information Navigator (ELIN) via biblioteket på Högskolan Dalarna. Sökorden ”multiple sclerosis” och ”quality of life” användes. Artiklarna kvalitetsgranskades efter granskningsmallar med 28 bedömningskriterier därefter evidensgraderades artiklarna med hjälp av en tillämpad granskningsskala (Batshevani, 2008). Av dessa var 17 artiklar användbara i resultatet för vidare granskning. I resultaten framkom fyra evidensbaserade omvårdnadsåtgärder vid MS: information och undervisning om urinvägsproblem, information om träning och dess betydelse, koordinering av samarbete och insatser i omvårdnadsarbetet med andra yrkeskategorier inom hälso- och sjukvården samt information och undervisning om trötthet. Av dessa omvårdnadsåtgärder hade information och undervisning om urinvägsproblem samt information om träning och dess betydelse inte tidigare tagits nämnvärd hänsyn till. Resultatet i föreliggande studie kan hjälpa sjuksköterskor att öka förståelsen och se unika behov hos MS patienter och att ha med sig dessa kunskaper i utförandet, utvecklandet och stödjandet av omvårdnaden hos dessa patienter för att öka eller bevara livskvaliteten. Resultatet i föreliggande studie diskuterades utifrån Virginia Hendersons omvårdnadsteoretiska modell där sjuksköterskans specifika funktion och mål för omvårdnaden är att främja hälsa, välbefinnande och tillfrisknande vilket kan leda till en ökad livskvalitet hos patienter med MS.

Las diferencias culturales implicadas en el proceso de prácticas clínicas en Enfermería: una aportación desde la antropología de la complejidad y el pensamiento crítico

Debido a las necesidades generadas de forma emergente durante el proceso de enseñanza aprendizaje en las prácticas realizadas por los alumnos de primer curso de la diplomatura de enfermería, que fueron constatadas mediante la implementación de la primera fase de esta investigación, se planteó la pertinencia de continuar con el mismo proyecto durante un segundo curso académico. La finalidad esencial de la realización de esta segunda fase del proyecto de identificación de necesidades del alumno de enfermería durante sus prácticas clínicas estriba, fundamentalmente, en validar tanto la metodología como las técnicas empleadas a lo largo de todo el proceso. En el marco de armonización teórico práctica se ha partido de los siguientes OBJETIVOS: Concienciar al alumno de su rol de “agente de cambio” interactivo entre los sistemas educativo y laboral. Asimismo facilitar la identificación de las necesidades de los alumnos por parte de los mismos durante el proceso de prácticas clínicas mediante la utilización del modelo de Virginia Henderson. Se ha partido de las siguientes HIPÓTESIS INICIALES: a) El poder configurador de la paradoja constituye un fenómeno de gran frecuencia que experimentan los alumnos durante sus prácticas clínicas. b) Las dimensiones personales y profesionales de los alumnos interactúan en los alumnos en un proceso –las prácticas clínicas- tan complejo como la propia realidad en la que no existen compartimentos estancos entre factores personales y profesionales. CONCLUSIONES: – La complejidad de las prácticas clínicas requieren el uso de instrumentos narrativos, dado que éstos facilitan una visión no reduccionista de dicha realidad. – El flujo de conciencia –interpretación del presente ineludiblemente vinculada a las experiencias previas del sujeto o capacidad para explicitar la dialéctica vida interior, vida exterior- constituye una realidad holística presente en los sentimientos, creencias, actitudes y comportamientos de los alumnos en su proceso de prácticas clínicas. – El diario de campo es un instrumento válido para que el alumno identifique sus propias necesidades durante el proceso de prácticas clínicas.

Relatório de Estágio de Intervenção na Comunidade

Este relatório consiste numa breve descrição e análise do trabalho realizado durante o estágio de Intervenção Comunitária no âmbito do primeiro Mestrado em Enfermagem com Especialização em Enfermagem Comunitária. Os seus objectivos consistem na descrição das actividades realizadas, na análise e reflexão acerca dessas actividades. Com base no planeamento em saúde, implementámos um projecto de actividades de promoção de um envelhecimento saudável, para fazer face ao fenómeno do envelhecimento demográfico segundo as necessidades identificadas no Diagnóstico de Situação, que realizámos na comunidade onde exercemos a nossa actividade profissional. As actividades realizadas durante o nosso estágio consistiram, essencialmente, na realização de sessões de educação para a saúde e na organização de uma consulta de enfermagem no âmbito da saúde do idoso e respectiva aplicação no sistema de informação SAPE utilizando linguagem da Classificação Internacional para a Prática de Enfermagem, seguindo as orientações teóricas do Modelo de Cuidados de Virgínia Henderson. Os resultados obtidos permitem compreender que os idosos ainda não estão familiarizados com o conceito de Envelhecimento Activo, mas dão extrema importância à saúde nesta fase da vida. Em relação à Enfermagem Comunitária ainda existe uma lacuna na área dos registos informatizados a partir dos quais podem ser obtidos indicadores que mostram os ganhos em saúde sensíveis aos cuidados de enfermagem

Ancestry and descendants of Lieut. John Henderson, of Greenbrier County, Virginia, 1650-1900.

Mode of access: Internet.

The statute law of Kentucky; with notes, prælections, and observations on the public acts. Comprehending also, the laws of Virginia and acts of Parliament in force in this commonwealth; the charter of Virginia, the federal and state constitutions, and so much of the King of England's proclamation in 1763, as relates to the titles to land in Kentucky. Together with a table of reference to the cases adjudicated in the Court of appeals ...

Imprint varies: v. 2-3, Frankfort, (Ken.) Printed for William Hunter, by Johnston & Pleasants. 1810-1811.--v. 4, Frankfort, (Ken.) Printed for William Hunter, by Robert Johnston. 1814.--v. 5, Frankfort, (Ken.) Printed for Butler & Wood. 1819.

Megan Henderson and Gay Walkington in Wattle Dance Group, Christmas 1968

Megan Henderson and Gay Walkington in Wattle Dance Group, Christmas 1968. The Wattle Dance Group met every Saturday in the Trades Hall, Brisbane, Australia. They held an concert at the end of each year. Janet Henderson was the mainstay and taught along with a few others. Jean Leary was the pianist. She took over from Eva Bacon.

Construção e desconstrução de identidades em a Caverna de José Saramago e Who's afraid of Virginia Woolf ? de Edward Albee

Dissertação apresentada para cumprimento dos requisitos necessários à obtenção do grau de Mestre em Línguas, Literaturas e Culturas, Estudos Ingleses e Norte-Americanos

A quarta dimensão do instante : "estudo comparativo da epifania nos contos de Virginia Wolf, Katherine Mansfield e Clarice Lispector

Dissertação de Doutoramento em Literatura Comparada

Identidade e vida em Virginia Woolf : uma análise da expressão literária de um problema filosófico

Tese apresentada para cumprimento dos requisitos necessários à obtenção do grau de Doutor em Filosofia (especialidade Ontologia e Filosofia da Natureza)

Mutating Identities: Clarice Lispector's um sopro de vida - pulsações and Virginia Woolf's between the acts

The questioning of fictional identities is central in both texts. Their structure illustrates the Bakhtinian notions of heteroglossia and dialogism and one of their main themes is the structuring and restructuring of social and personal history. Together with the use of irony and humour, the parody of social context, the use of intertextuality and metafiction, the exploration of fragment and of discontinuity, the development of self reflection and the interrogation of the author before the condition of his work, the focusing on the presence of a reader lost in the interpretation of the text, this problematisation of fictional identities places these two novels between the acts of modernism and postmodernism.