1000 resultados para Universitaris -- Avaluació
Resumo:
La comunitat universitria s el motor de la recerca que es fa a l'Estat espanyol. Docents i investigadors sn, gaireb sempre, una mateixa cosa. La seva contribuci s'acosta al 70% de tota la recerca que es fa. Incentivar-los adequament s assegurar el progrs d'un sector estratgic com la R+D, i ms enll del pas. La retribuci econmica que perceben per aquest esfor es quantifica a travs de l'assignaci dels anomenats trams de recerca. Es podria deduir que, com ms treball de recerca, ms retribuci, per la realitat porta a creure que al darrere d'aquest sistema s'amguen alguns paranys que condicionen la manera com s'investiga, l'objecte de la recerca i fins i tot la llengua que s'utilitza per fer-la
Resumo:
Lobjectiu daquest treball s validar els criteris de Johnson i Johnson (1992) com a indicadors davaluació dactituds cooperatives. Ens proposem definir, contrastar i avaluar noves eines dactuaci. Volem analitzar i valorar algunes de les interaccions, que es produeixen en el desenvolupament dactituds cooperatives, assenyalant els punts forts i febles observats a travs de lobservaci directa i amb lajuda de lenregistrament de vdeo, qu ens permetr copsar de manera contrastable les interaccions verbals i no verbals dels alumnes, aspecte que a travs de lobservaci directa no s possible. s la nostra intenci intentar donar resposta a diversos interrogants respecte el nostre objecte destudi, oferint elements de reflexi i cercant criteris per avaluar les actituds cooperatives, assenyalant quins sn els trets que sobserven en major o en menor grau en relaci amb Johnson i Johnson en els estudiants de magisteri. Per centrar els objectius de la recerca tindrem en compte una triple perspectiva: - La perspectiva del professorat - la perspectiva de lalumnat - La perspectiva de les activitats Pretenem relacionar cada un dels criteris de Johnson i Johnson amb indicadors observables i poder fer valoracions respecte all que sn capaos de fer i en relaci quan tenen dificultats. Com a avaluació daquesta contrastaci volem recollir prioritriament aquelles consideracions que ens ajudin a establir un bon plantejament dels resultats. Com a professors en la formaci inicial de futurs mestres, creiem que s fonamental fomentar estratgies dacci cooperatives per afavorir un procs densenyament ms creatiu, ms slid i ms enriquidor, en la mesura que el professorat i lalumnat simpliquin en la construcci i transmissi del coneixement. La nostra proposta es troba dins del plantejament del nou model deducaci superior que comporta el procs de Convergncia Europea, en el qual el principal protagonista s lestudiant. Amb el treball que presentem volem oferir un allicient i un estmul per promoure noves metodologies participatives en el mon universitari que fomentin noves actituds i consolidin els valors democrtics. s la nostra intenci reflexionar sobre la realitat actual dels nostres estudiants que en un futur no gaire lluny hauran de ser educadors referents i competents
Resumo:
Les directrius de lEspai Europeu dEducaci Superior proposen un nou model daprenentatge per competncies que requereix una planificaci de la docncia centrada en lestudiant. Lavaluació s un element clau a lhora de dissenyar la guia docent de les assignatures. En aquesta comunicaci es presenta una experincia davaluació de la percepci dels alumnes respecte a la prova en forma dexamen de dues assignatures dels estudis de Psicologia. Els estudiants van respondre la prova escrita i immediatament desprs en van fer una valoraci mitjanant un autoinforme de preguntes obertes. Es descriu si els alumnes han considerat que la prova davaluació permetia reflectir els aprenentatges. Sexposen quines competncies han quedat sense avaluar segons els estudiants i es recullen propostes de millora suggerides pels universitaris
Resumo:
El conjunt de canvis i adaptacions a lEspai Europeu dEducaci Superior (EEES) comporta reflexions profundes sobre la funci docent del professorat universitari, entre daltres aspectes, sobre la millora del sistema davaluació actual. Preguntes com: - Quin s el millor sistema davaluació que permeti avaluar tant les competncies especifiques com les genriques essent al mateix temps just, equilibrat i representatiu? - Quin s el millor sistema per portar a terme una avaluació continuada sense carregar a lalumne de proves escrites?- sn algunes de les preguntes, que cada un dels professors es planteja a lhora de programar la seva assignatura. LEEES considera lavaluació com una eina dinamitzadora del procs densenyament - aprenentatge en tot el seu conjunt. Des daquest punt de vista, el present document recull una experincia emprant dues tcniques didctiques innovadores: la primera consisteix en ls de laprenentatge basat en projectes com a metodologia didctica (ABP) i la segona, explicada de forma ms detallada, consisteix en la utilitzaci del portfoli electrnic com a instrument davaluació continuada. Ambdues tcniques es porten a terme, simultniament, en una assignatura optativa de quart curs, Caracteritzaci Fsica del Aliments, en els cursos 2007-08 i 2008-2009. Aquesta assignatura forma part del currculum de la titulaci de Cincia i Tecnologia dels Aliments
Resumo:
La relacin educativa entraa, inevitablemente, el debate entorno de la verticalidad y del ejercicio del poder. De qu modo nos relacionamos y cmo gestionamos la comunicacin entre educadores y educandos, as como entre iguales. Esa tensin se ve amplificada en la medida que incorporamos lgicas evaluativas en nuestro quehacer profesional. La siguiente comunicacin describe la experiencia de la metodologa de aprendizaje basada en la evaluacin entre iguales aplicada a la profesionalizacin de los y las educadores/as sociales. Tanto a nivel escolar como en el universitario hay numerosas experiencias publicadas en relacin a la metodologa de evaluacin entre iguales. Adems, existen numerosos apartados de los Documentos profesionalizadores donde se justifica el hecho de que se entrenen algunas habilidades que deberan darse en la prctica profesional (como por ejemplo en la definicin, en el cdigo tico, y en el catlogo de funciones y competencias del/la educador/a social). En esta comunicacin pretendemos dar a conocer la experiencia de entrenamiento de futuros educadores en aspectos que tienen una relacin directa con la evaluacin entre educadores/as sociales. As pues, utilizaremos una justificacin acadmica y metodolgica de la actividad, enlazndola con los documentos profesionalizadores con un fin relacionado directamente con el ejercicio de la profesin.
Resumo:
Durante el curso acadmico 2001-2002 se desarroll en la Universidad de Barcelona el Curso de Postgrado 'Innovacin en la Docencia Universitaria' dirigido al profesorado novel de la misma. Finalizado el programa se haca imprescindible conocer su contribucin a la mejora de la docencia del profesorado debutante. A travs de este estudio se pretende, por tanto, identificar y valorar los cambios, transformaciones y mejoras acaecidas en la prctica docente del profesorado novel como consecuencia de su participacin en el Postgrado. El presente trabajo recoge estos aspectos articulados en una evaluacin diferida del impacto del Curso de Postgrado. El enfoque metodolgico usado ha sido cualitativo-fenomenolgico En lo que se refiere a los criterios de evaluacin, dos han sido los utilizados en este estudio: la utilidad percibida por el profesorado y la transferibilidad del conocimiento elaborado en el curso.
Resumo:
The evaluation of the competences acquired by the students in the context of a university education system is needed to enable professors to develop teaching-learning processes tailored to students" needs. The main goal of this paper is to analyze in depth the profile of the acquired competences of the bachelor students in Business Administration subjects. In that sense, this paper explains an experience in assessing bachelor student"s competences by applying an ICT-based digital platform designed for the selfassessment of personal and social competences. In particular, we apply an evaluation tool which was specifically designed for self-evaluating the project managers" generic and specific competences. The authors of this research have previous experience in implementing this evaluation tool in the subjects of Business Administration, Operations Management and Strategic Management taught in the Faculty of Economics and Business of the University of Barcelona. In this paper, the results show that there exist significant differences in the self-evaluation of competences depending on the respondent gender. This kind of tools benefits the three parties involved: students, university managers and organizations, and should be applied along the Bachelor as a transversal project and adapt the programs to achieve graduate students with higher levels of social and personal competences, as demanded by the labour market.
Resumo:
Peer-assessment provides multiple benefits to students during their learning process. The aim of this study is to examine students perception regarding peer-assessment. Surveys have been conducted before and after the peer-assessment process to students from five different subjects taught at the University of Girona. The results suggest that students have a positive predisposition respect to this methodology, both before and after being implemented. However, we found slight differences between the students of the technical field compared to those in education science
Resumo:
En los cambios que supone y supondr la implantacin del Espacio Europeo de Educacin Superior (EEES), en especial la evaluacin por competencias del alumnado, escasa atencin parecen estar recibiendo las competencias y nuevos aprendizajes que el profesorado va a tener que adquirir e incorporar para adaptarse a este nuevo sistema (Gros y Romaa, 2004). Bajo este concepto de competencias del profesorado, esta comunicacin se centra en aquellas principalmente interpersonales (Del Moral, 2004), con el objetivo de analizar la relacin actual existente entre profesores y alumnos universitarios a partir de las percepciones de estos alumnos mediante la metodologa de las frases incompletas. Para ello se cont con la participacin de 167 estudiantes de la universidad Rovira i Virgili de Tarragona, concretamente de los tres primeros cursos de la carrera de Psicologa. El instrumento administrado estuvo formado por dos frases incompletas, en las que sin ningn tipo de restriccin de espacio, se peda a los alumnos participantes que contestaran (a) cual haba sido la mejor accin y; (b) cual la peor que haban recibido de sus profesores en la universidad hasta ese momento. Los resultados indican que, si bien la mayora de acciones tanto positivas como negativas que realiza el profesorado hacia el alumnado se centraron en el entorno clase (capacidad de resolver dudas y tener flexibilidad a la hora de impartir clase y evaluar, entre otras), un notable conjunto de acciones ms personales (un trato personalizado o un trato inadecuado, entre otras) fueron tambin percibidas como influyentes en el establecimiento y mantenimiento de relaciones interpersonales entre dichos estudiantes y sus profesores. As, tales acciones personales parecen traspasar lo que sera la mera capacidad docente desde la ptica de su rol profesional, dando pleno sentido a la formacin permanente del profesorado y la formacin novel. Tales resultados son valorados en consonancia con la mayor importancia que la tutora (Arnaiz & Iss, 2001) y el trato individual van a comportar en la nueva formacin de grado
Resumo:
La recerca que aqu es presenta es centra en tres objectius. Primerament, obtenir informaci daltres experincies de mentoria dalumnat immigrat desenvolupades en altres pasos (Alemanya, ustria, Eslovnia, Estats Units, Israel, Noruega, Sucia, Sussa, etc.) amb lobjectiu delaborar un marc teric slid que ajudi a argumentar cientficament el projecte "Rossinyol". Aquest objectiu sha treballat mitjanant la recerca bibliogrfica i documental a nivell nacional, estatal i internacional. Posteriorment, realitzar una primera anlisi dels mputs que aporta el projecte Rossinyol al territori on es porta a terme. Mitjanant lelaboraci i passi duna entrevista a mentors, mestres (dels mentorats) i enllaos territorials (persones del territori que es posen en contacte amb les escoles per seleccionar els mentorats entre daltres tasques-) sha analitzat: els punts forts i febles del projecte, els possibles efectes de la mentoria en el mentorat i el tipus de relacions que shan establert entre els agents que participen en el projecte. Finalment, establir uns criteris davaluació que permetin donar pautes per desenvolupar aquest projecte o projectes similars de mentoria- en altres llocs del nostre pas. En aquest apartat del treball sha elaborat una proposta dindicadors amb el conseqent instrument per, en una fase posterior, recollir informaci que permetin fer un seguiment acurat, objectiu i extens del projecte.
Resumo:
L'objectiu de l'article s l'establiment d'un conjunt de parmetres i indicadors que permetin l'avaluació de revistes electrniques accessibles via web. La metodologia emprada consisteix a analitzar els parmetres i indicadors genrics descrits per Llus Codina i concretar-los, a partir d'exemples, perqu puguin ser aplicats en un recurs web especfic: una revista electrnica. Una vegada definits els indicadors especfics, es procedir a avaluar la revista BiD, de la Facultat de Biblioteconomia i Documentaci de la Universitat de Barcelona, amb la finalitat de comprovar-ne la funcionalitat. Del resultat de l'estudi, es destaquen els punts febles que presenta actualment la revista i s'estableix un conjunt de propostes destinades a millorar-los.
Resumo:
Lexperincia acumulada al llarg duna dcada amb els programes daprenentatge al llarg de tota la vida amb adults grans a travs del projecte universitari Universitat Oberta per a Majors (UOM) i, amb aix, el coneixement ms profund de les caracterstiques i dels interessos de lalumnat de ms de cinquanta anys que ha passat per les aules de la UIB, ha donat com a resultat que en el conjunt de les illes Balears sengeguin diferents programes educatius per a grans. A ms, el fet que aquest programa sorgeixi des de la prpia Universitat i shi gestioni ha perms crear sinergies amb la resta de programes i activitats que es duen a terme a la Universitat. Aix, el programa internacional destiu per a alumnes grans europeus, la International Summer Senior University de la UOM, va ser inaugurat el mes de setembre del curs 2007-2008 amb la finalitat de contribuir, amb els objectius de la UIB, al procs dinternacionalitzaci. Aquest programa s un espai de trobada per a lalumnat snior el qual cursa un programa de formaci en alguna Universitat dEuropa en una setmana dactivitats educatives i culturals al campus de la UIB, i que t la llengua anglesa com a vehicular. En aquest document presentam els resultats de lavaluació feta per lalumnat en diferents moments del programa en acabar cada edici i tamb duna manera retrospectiva. Dacord amb el que recullen els resultats, s un alumnat molt heterogeni, tant per raons sociodemogrfiques, geogrfiques, socioeconmiques com culturals. No obstant aix, els resultats de lavaluació mostren un alumnat molt semblant pel que fa a la seva satisfacci respecte de les quatre edicions del programa, des del curs 2007-2008 fins al 2010-2011.
Resumo:
Estudi realitzat a partir duna estada al laboratori LSR (Logiciels, Systmes, Rseaux) IMAG a Grenoble, Frana, entre els mesos de setembre del 2005 i febrer del 2006. El grup de recerca Drakkar daquest laboratori va desenvolupar un nou mecanisme daccs al medi per a xarxes drea local sense fils (WLAN) anomenat Idle Sense. Sha avaluat aquest mecanisme en entorns cellulars i sha comparat del seu comportament amb lestndard IEEE 802.11 DCF mitjanant la implementaci en un simulador. En els entorns cellulars es troben condicions de transmissi molt allunyades de les ideals, i de les analitzades fins al moment, que consisteixen en escenaris formats per una nica cella allada. Per aquest motiu, primer sha estudiat els mecanismes daccs al medi dIdle Sense en una cella i en condicions de transmissi adverses. Desprs, sha estudiat en entorns multicellulars, on les comunicacions entre estacions es veuen influenciades pel problema de solapament de celles i per les interferncies provocades per les transmissions destacions daltres celles. Tamb sha comparat els resultats obtinguts amb el comportament dIEEE 802.11 DCF i daltres propostes de millora: Asymptotically Optimal Backoff (AOB) i Slow Decrease. Finalment, sha realitzat una modificaci sobre Idle Sense, que sha anomenat Weighted Idle Sense, que resulta ms adecuat per a treballar en xarxes drea local sense fils en mode infraestructura.
Resumo:
Aquest projecte ha consistit en l'elaboraci d'un protocol per a l'anlisi del nivell de competncia lingstica en aspectes semntics i morfo-sintctics en catal i en el perode d'educaci infantil. Es va demanar l'ajuda per a la realitzaci del protocol bsic i per a realitzar les primeres proves pilot. Aquest projecte va sorgir de la demanda tant a l'escola com en la clnica de tenir material d'anlisi en catal i empricament fonamentat per poder establir el nivell de competncia en comunicaci lingstica, determinar la necessitat d'intervenci i per a establir els objectius de reeducaci. A partir del treball pluridisciplinar entre professionals en audici i llenguatge del CREDA Narcs Mass de Girona i els investigadors de la UB, s'ha prets establir les fites bsiques d'adquisici del llenguatge i confeccionar un instrument per a mesurar-les.(...)
Resumo:
Aquest projecte de recerca ha consistit, en primer lloc, en l'elaboraci prvia de materials en suport paper combinats amb una presentaci de powerpoint per a l'aprenentatge del tema de la guerra civil espanyola (1936-1939) d'acord amb les prescripcions del currculum corresponent a l'alumnat de 4t d'ESO. En aquesta primera fase hi han collaborat professors de Secundria de l'equip de recerca.(...)
