La Transformación de la Presidencia del Consejo Europeo a raíz del Tratado de Lisboa y su impacto sobre el control de la agenda europea

L'objecte d'aquesta recerca és analitzar en quina mesura la nova presidència permanent del Consell Europeu establerta pel Tractat de Lisboa ha transformat la funció presidencial i ha comportat un canvi qualitatiu en el funcionament del Consell Europeu, així com en el seu procés de presa de decisions. Les conclusions de l'estudi apunten a que el canvi en el sistema presidencia ha comportat un increment en l'eficàcia del Consell Europeu alhora que ha provocat una concentració de nous poders en la presidència gràcies a l'ús dels mecanismes d'establiment i control de l'agenda.

La formació del professorat a la unió Europea : reptes i tendències. 'La formación del profesorado en la Unión Europea : retos y tendencias'.

El artículo muestra las estrechas relaciones existentes entre la formación inicial del profesorado y el conjunto del sistema educativo. A continuación se describen y analizan diferentes modelos europeos de formación del profesorado de preescolar y primaria. Tambien se señalan las ideas más relevantes que al respecto resaltan tres informes internacionales de prestigio, entre ellos el conocido Informe Delors. Por último, se plantean reflexiones que el autor considera sugerentes para la implantación de un nuevo modelo de formación inicial del profesorado de nuestro país.

From Opacity to Transparency? The Place of Organized Interests within the European Institutions

Regulació dels Grup d'interès en la governança europea és crucial per a una comprensió completa de com s'exerceix el poder a la Unió Europea (UE) i per a una descripció més precisa de com funciona el sistema polític de la UE (i dels seus principis subjacents). Un dels temes principals aquí és com els interessos privats o particulars comprometre amb un interès general o públic encarnat en una forma o altra per aquells que actuen per a la UE. Donada la varietat de temes sensibles en joc, no és d'estranyar que la qüestió de la regulació es troba amb una resistència considerable, sobre tot en la Comissió. No obstant això, els recents obstacles a la integració europea han tingut l'efecte de rellançar un debat que fa que l'ètica i la transparència de les peces centrals de l'agenda. Dinàmiques polítiques actuals semblen donar testimoni d'una creixent receptivitat de la UE a les reivindicacions del moviment ALTER-EU que busca un entorn molt més regulat per cabilderos i funcionaris comunitaris.

En route to a more democratic European Union – An analysis of the communication strategies of European Citizens’ Initiatives (ECIs)

L’èxit de l’iniciativa ciutadana europea (ICE) com a instrument de democràcia directa a nivell europeu està directament relacionat amb la seva promulgació. Els ciutadans d’arreu Europa han d’estar informats sobre aquest nou mecanisme per tal que es dugui a terme, la qual cosa suposa una dificultat. Aquest estudi qualitatiu ens mostra els recursos i problemes en la divulgació de les ICE. Una anàlisi basat en entrevistes amb diferents organitzadors d’aquestes ICE que ens dona algunes idees sobre les seves estratègies de comunicació, així com l’ús d’eines de comunicació i relacions amb els mitjans de comunicació. A banda de les dificultats lingüístiques i financeres hi ha altres obstacles més específics relacionats amb l’ICE.

“Of Spitzenkandidaten and European Leaders”: Is the new 2014 "politicized” Presidency of the Commission going to be a real step forward in the EU legitimization process?

Thanks to ART.17.7 of the Lisbon Treaty, the European Council now has to “take into account” the results of EP Elections when selecting a candidate for the role of Commission President. The European Parliament has grabbed the opportunity to launch the first electoral race for spitzenkandidaten to the Presidency. Is this the start of a new democratizing (and thus, politicizing) process for the European Union? This dissertation will try to give a possible answer to the dilemma by constructing a comprehensive framework around EP Elections 2014 that will involve both the Commission and the Parliament and an analysis of the debate beyond legal provisions and the possibility of a politicized presidency of the Commission.

L’impacte de les institucions internacionals sobre la Unió Europea: presa de decisions, integració i europeïtzació

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Center for European Integration de la Freie Universität Berlin, Alemania, entre 2007 i 2009. El tema central del projecte consisteix en la descripció matemàtica de processos espai-temporals mitjançant la teoria dels Continuous-Time Random Walks. L'aportació més significativa del nostre treball en aquest camp consisteix en considerar per primera vegada la interacció entre diversos processos actuant de manera acoblada, ja que fins ara els models existents es limitaven a l'estudi de processos individuals o independents. Aquesta idea fa possible, per exemple, plantejar un sistema de transport en l'espai i a la vegada un procés de reacció (una reacció química, per exemple), i estudiar estadísticament com cada un pot alterar el comportament de l'altre. Això suposa un salt qualitatiu important en la descripció de processos de reacció-dispersió, ja que els nostres models permeten incorporar patrons de dispersió i comportaments temporals (cicles de vida) força realistes en comparació amb els models convencionals. Per tal de completar aquest treball teòric ha estat necessari també desenvolupar algunes eines numèriques (models de xarxa) per facilitar la implementació dels models. En la vessant pràctica, hem aplicat aquestes idees al cas de la dinàmica entre virus i el sistema immunològic que té lloc quan es produeix una infecció a l'organisme. Diferents estudis experimentals portats a terme els últims anys mostren com la resposta immunològica dels organismes superiors presenta una dinàmica temporal força complexa (per exemple, en el cas de la resposta programada). Per aquest motiu, les nostres tècniques matemàtiques són d'especial utilitat per a l'anàlisi d'aquests sistemes. Finalment, altres possibles aplicacions dels models, com ara l'estudi d'invasions biològiques, també han estat considerades.

How The 1996 Hotel Majestic agreement may explain a future PP/CiU relationship in Madrid

Some historians have argued that 1996 marked a ‘second transition’ for Spain because of the return to power of the political right in Madrid and that the relationship and eventual pact between the Partido Popular (PP) and Convergència i Unió (CiU) meant that the state could finally escape the ghosts of its Francoist past. For this research, face-to-face interviews were conducted with Catalan Members of Parliament who served under either José María Aznar or Jordi Pujol in Madrid or Barcelona. Drawing upon both interviews and other evidence, including the analysis of election results and the 1996 Hotel Majestic Agreement, the research seeks to provide a better understanding of the previous relationships between the PP and CiU and their leaders in order to understand what lessons might be learnt that would contribute to anticipating and explaining possible future negotiations between the two parties. This is attempted by first examining the potential costs and benefits of political pacts between centre (Madrid) and periphery (Barcelona). Secondly, due to many interviewees making reference to Salvador Espriu’s work La Pell de Brau, the three routes of Espriu’s Catalan nationalism are put into the context of the political pacts. Finally, the likelihood of future agreements between PP and CiU are hypothesized, not only how those agreements may (or may not) come about, but also, what might the result of those negotiations be. Ultimately, it is concluded that the benefits of the Hotel Majestic Agreement outweighed the costs, thus leaving the door open for future negotiations, even if some of those interviewed disagreed.

Política de la competència de la Unió Europea en el sector audiovisual. El cas dels operadors públics estatals de televisió a Espanya i el Regne Unit: RTVE i BBC

Estudi elaborat a partir d’una estada al Center for Socio-Legal Studies de la Universitat d’Oxford, Gran Bretanya, entre setembre del 2006 i gener del 2007. L'objectiu d'aquesta recerca ha estat determinar i avaluar com la política de la competència de la Unió Europea ha contribuït a la configuració del sector públic televisiu espanyol i britànic. El marc teòric està basat en el concepte d’ “europeització”, desenvolupat per Harcourt (2002) en el sector de mitjans, i que implica una progressiva referencialitat de les polítiques estatals amb les europees mitjançant dos mecanismes: la redistribució de recursos i els efectes en la socialització de la política europea. Per tal de verificar aquest impacte en el sector televisiu, la recerca ha desenvolupat una aproximació en dues etapes. En primer lloc, a banda de fer un inicial repàs bibliogràfic s'han estudiat les accions de la Comissió Europea en aquest terreny, sobre tot la Comunicació sobre aplicació de la reglamentació d'ajudes públiques al sector de la radiodifusió de 2001. En una segona etapa, s'han desenvolupat un seguit d'entrevistes personals a directius i polítics del sector a Brussel•les, Londres i Madrid. Els resultats de la recerca mostren que el procés d’Europeïtzació es un fenomen creixent en el sector audiovisual públic a Espanya i el Regne Unit, però que encara les peculiaritats estatals juguen un factor preponderant en regular aquesta influència de la UE. L'anàlisi de les entrevistes qualitatives mostren també que hi ha una relació inversament proporcional entre la tradició democràtica i el grau d’influència i de referència que suposa la UE en el sector audiovisual. Mentre que el Regne Unit, l'acció de la política de la competència de la UE es percep com a element suplementari, a Espanya la seva referencialitat ha estat clau, tot i que no decisiva, per la reforma dels mitjans públics estatals.  

La prevenció de conflictes de la Unió Europea deu anys després de Göteborg

La Unió Europea (UE) ha fet passos molt significatius des que va adoptar el Programa de Göteborg per a la Prevenció de Conflictes Violents el 2001. Malgrat tot, els obstacles institucionals, una priorització insuficient i la manca d'un compromís polític clar han estat impediments fonamentals perquè la UE concretés les seves ambicions d'erigir-se en un actor global més eficaç en la prevenció de conflictes i la construcció de la pau. La pràctica concreta de la UE encara és el reflex d'una perspectiva de la gestió de les crisis clarament reactiva més que no pas d'un plantejament genuí favorable a la prevenció de conflictes. Aquest document d'actuació, principalment adreçat als qui dicten la política a seguir i les decisions de la UE i dels seus estats membres, exposa que la UE ha de realitzar un canvi que va de la simple gestió de crisis a posar més èmfasi en la prevenció de conflictes, tot augmentant així els seus avantatges comparatius. Això exigeix tenir unes prioritats clares i millorar el sistema d'alarma primerenca de la UE. Cal que la prevenció de conflictes s’integri de forma transversal en totes les polítiques exteriors d'Europa i que constitueixi el nucli del SEAE (el Servei Europeu d'Acció Exterior). Aparentment, el Tractat de Lisboa i el SEAE constitueixen una oportunitat única per a millorar la coherència i l'eficàcia de la UE com a actor globlal. Ara bé, s'està aprofitant aquesta oportunitat fugissera?

La participació de les províncies a la Unió Europea. Estudi comparat dels casos de Barcelona, Estocolm, Hannover, Lódz i Roma

L’actual context de crisi econòmica en què es troben molts dels països europeus sembla haver accelerat el debat territorial. Per una banda, alguns governs dels Estats membres han proposat unes reformes en la direcció de racionalitzar (i/o suprimir) els nombrosos nivells de govern que existeixen al llarg de la geografia europea. Per l’altra, la Unió Europea (UE) segueix apostant per una major participació dels ens territorials en les diferents fases del procés de presa de decisions comunitari. El present treball tracta de descriure i observar el paper dels governs locals intermedis en el procés de presa de decisions europeu amb l’objectiu de d’analitzar l’impacte del procés d’integració europea sobre el context territorial. La pregunta de recerca s'ha centrat en entendre com i de quina manera els ens locals intermedis poden participar e influir a la presa de decisions europea. La metodologia de l’estudi es basa en una anàlisi comparativa que inclou cinc autoritats locals intermèdies de cinc Estats membres: la Diputació de Barcelona (Espanya), el Landkreis d’Hannover (Alemanya), el powiat de Łódź (Polònia), la provincia de Roma (Itàlia) i el lan d’Estocolm (Suècia).

Les coalicions polítiques a Catalunya. El cas del govern catalanista i d’esquerres

El fenomen coalicional ha anat guanyant centralitat arreu a mesura que s’ha assumit que els governs d’aquest signe no tenen per què ser febles i inestables. A Catalunya, que en aquest capítol se situa dins la més absoluta normalitat europea, aquest tipus d’aliances han esdevingut moneda corrent. Manejant l’utillatge propi de les teories multidimensionals, el present treball identifica els factors que han influït en la formació del denominat govern catalanista i d’esquerres (2003-2006), examinant la intervenció de les regles del joc del marc institucional, factors exògens com els media o els agents socials i econòmics, a més d’analitzar els processos de formació (negociació, document programàtic, protocols d’actuació), a més d’avaluar les conseqüències per als partits i el sistema polític en general.

Les "grans negociacions" a la Unió Europea: la formació de preferències, les estratègies y l’èxit a les negociacions

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la School of politics and international relations, de la University College of Dublin, United Kingdom, entre 2007 i 2009. L’ objectiu del projecte present ha estat contribuir a l’estudi de les negociacions intergovernamentals a la Unió Europea (UE). En primer lloc, s’ha estudiat les estratègies de negociació del estats membres a negociacions intergovernamentals en la UE, per la qual cosa s’ha desenvolupat una tipologia d’estratègies de negociació, diferenciant entre les més agressives (conflictives) i les menys agressives (cooperatives). La conclusió principal ha estat que els actors difereixen en la elecció de les estratègies i que és precisament el poder relatiu dels actors que explica quines estratègies adopten. En segon lloc, s’analitza la ratificació dels resultats a les negociacions intergovernamentals, concentrant-me en l’us dels referèndums. La investigació mostra que els referèndums són sovint usats pels partits polítics com un instrument utilitzat durant les campanyes electorals, posant en dubte la tesis de que l’objectiu principal dels referèndums és influenciar els poder relatiu dels estats membres en negociacions intergovernamentals. Finalment, s’ha estudiat com els actors socials influeixen aquestes negociacions en la UE. La evidencia empírica clarament mostra que la pressió que exerceixen els grups de pressió es sovint subestimada.

Com hauria d’acollir la Unió Europea una Catalunya independent

L’objectiu d’aquest treball és saber com hauria d’acollir la Unió Europea a una Catalunya independent que en vol formar part. Estem, doncs, davant d’un procediment d’ampliació interna de la Unió Europea, ja que el territori català ja forma part de la mateixa i ja funciona com a subjecte i aplicant del Dret europeu. Per tant, el nostre objectiu fa que, en primer lloc, ens preguntem què és el dret a l’autodeterminació i saber si aquest té cabuda dins de la Unió Europea, ja que primer cal determinar qui és el “poble català” que s’ha constituït com a Estat. En segon lloc, la persecució de la nostra fita ens porta a buscar si els Tractats constitutius inclouen la pauta del procediment d’ampliació interna. Així doncs, hem d’entrar a analitzar-los i a establir quins passos haurà de realitzar el nou estat que pretén ser membre, així com la mateixa Unió Europea.

Gobernanza económica y Constitución Europea

En l'àmbit de la política econòmica en la Constitució es produeixen canvis que poden ser importants en el futur, referits al reforçament de la capacitat de gestió de l'eurozona, a més de convertir el BCE com una institució sense disminuir la seva independència. Essencialment els camgios en el mecanisme de govern pivoten al voltant de la governança de la política monetària i l'euro, i s'estenen als aspectes de les decisions sobre el procediment de dèficit públic excessiu. És a dir, s'avança en els mecanismes de presa de decisions que pertanyen ja al camp competencial de les polítiques de la Unió. Per contra, s'avança poc en la coordinació de les polítiques econòmiques, les competències pertanyen als estats membres.