Literatura : Dels origens al Segle d'Or. 'Literatura : de los or??genes al Siglo de Oro'

Unidad did??ctica sobre la historia de la literatura desde los or??genes hasta el Siglo de Oro a trav??s de textos literarios, dirigido a los alumnos del segundo curso de bachillerato ling????stico. Se estructura en seis unidades, en cada una de ellas se estudia una ??poca hist??rica o un movimiento literario.

Escriure al segle XXI : la literatura catalana contemporània a través dels seus textos i els seus autors i autores actuals. 'Escribir en el siglo XXI : la literatura catalana contemporánea a través de sus textos y sus autores y autoras actuales'.

Resumen basado en el de la autora

Problem??tica educativa al segle XIX i organitzaci?? dels Col-legis Escolapis de Catalunya (1838-1904). 'Problem??tica educativa en el siglo XIX y organizaci??n de los Colegios Escolapios de Catalu??a (1838-1904)'

Ofrecer una visi??n comprensiva de una parte de la educaci??n en Catalu??a, a trav??s de la historia de una instituci??n docente como es la Escuela P??a. Conseguir una aproximaci??n al aspecto organizativo de los Colegios Escolapios del siglo XIX. El sistema educativo liberal en el siglo XIX, problem??tica educativa de los Escolapios y su acci??n educativa. Investiga sobre los Colegios Escolapios y la documentaci??n de cada uno de ellos para ver las cuestiones y problemas comunes. Encuadra la Instituci??n escolapia en el siglo XIX y en el sistema educativo liberal. Fuentes bibliogr??ficas y archiv??sticas. Interpretaci??n hist??rica de los datos obtenidos. La respuesta de los Escolapios al reto de la educaci??n en el periodo estudiado fue una aportaci??n progresiva a la demanda social, a la evoluci??n socio-pol??tica y a la necesidad cultural inmediata (ajust??ndose a la voluntad y vocaci??n de los propios Escolapios de estar en el campo de la ense??anza). Este trabajo no deja de ser un estudio parcial y complementario, que consolida algunos puntos conocidos de la historia escolapia, aporta nuevos y corrige otros, y abre caminos de investigaci??n cara al futuro.

Pere Torroella i les corts dels infants d'Aragó al segle XV

En aquest article es parla breument de Pere Torroella i de les corts dels infants d’Aragó (Carles de Viana, Joan d’Aragó i Joana d’Aragó), és a dir, de les corts de Joan II i el Magnànim. Per fer-ho es basa en cinc documents inèdits, tots ells referits a diferents moments de la vida de Pere Torroella

Escriure al segle XXI. 'Escribir en el siglo XXI'.

Resumen basado en el de la autora en catalán. Este artículo forma parte de la monografía 'Recerques i propostes del professorat'

L'ensenyament a Girona al segle XVIII. 'La enseñanza en Girona en el siglo XVIII'.

Ampliar cuantitativamente los estudios históricos sobre la educación en Cataluña en el siglo XVIII. Investigar la organización de los centros de enseñanza de la ciudad de Girona en el siglo XVIII. Documentar aspectos diversos del ámbito escolar cotidiano en los centros de enseñanza de Girona en el siglo XVIII: -Ubicación de los centros. -Material escolar usado. -Quiénes son los profesores. -Qué contenidos se imparten. El objeto de la investigación son los centros de enseñanza de la provincia. Mediante el estudio de la documentación el autor analiza y traza las líneas características de: -Escuelas de Letras, -Escuelas de Latinidad, -Universidad Literaria o Estudio General, -Escuela de Dibujo, -Academia Naútica, -Escuela del Auspicio de la Ciudad; en base a los siguientes apartados: -visión de conjunto, -alumnado, -profesorado, -el currículum, -ubicación física de los centros; de la ciudad y provincia de Girona entre los años 1700 y 1809. Análisis de textos. La enseñanza en Girona en el periodo 1700-1809 no presenta ningún rasgo extraordinario que la distinga del resto de Catalunya. No obstante, el autor destaca la actuación del Ayuntamiento de la ciudad para asumir las responsabilidades educativas y para mejorarlas, haciendo la enseñanza pública y abierta a todos los ciudadanos.

La construcció de l'església de Sant Feliu de Girona al segle XIV. Els llibres d'obra

Aquesta tesi doctoral com diu el seu títol es centra en analitzar la construcció de l'església de Sant Feliu de Girona al segle XIV a través de l'anàlisi dels llibres d'obra conservats a l'Arxiu Diòcesa de Girona. Aquesta tesi doctoral esta dividida en quatre parts. En la primera part s'analitza la historiografia de l'església de Sant Feliu de Girona des del segle XVII fins a l'actualitat. Dins d'aquest apartat s'analitzen les notícies que aporten els diferents autors i es situa el context historiogràfic de cadascun dels segles. S'ha realitzat un estudi molt exhaustiu en les darreres publicacions del segle XX i inicis del segle XXI. Un cop analitzades aquestes fonts - secundàries -, dins d'aquesta primera part del treball s'ha passat a analitzar els llibres d'obra del segle XIV. S'analitzaràn els aspectes formals i els diferents escrivans encarregats de realitzar aquests llibres d'obra. Aquesta serà la documentació bàsica per realitzar aquesta tesi doctoral. En la segona part del treball es procedirà a analitzar la gestió i el finançament de l'Obra. Es tracta d'una anàlisi, bàsicament dels ingressos, per veure quines són les estratègies que es duen a terme per aconseguir el màxim de recursos per la construcció i per les necessitats "litúrgiques" de l'església de Sant Feliu de Girona. En aquest apartat s'ha analitzat l'Obra com a entitat amb les persones que formen part d'ella i el paper que correspon a cadascuna d'elles (l'obrer, l'escrivà, el mestre d'obres, el questor). També s'han analitzat els promotors i aquells ingressos que, pel seu volum, subministren el nombre més gran de diners a l'Obra ("annates", bacins, etc.). La tercera part ha consistit en l'elaboració de la cronologia constructiva de l'església de Sant Feliu de Girona partint de la informació obtinguda en els llibres d'obra corresponent a les despeses. S'han analitzat totes aquelles obres, tant pel que fa a la construcció de l'edifici com pel que fa a reparacions i manteniment, que tenen lloc entre l'any 1349 (data del primer llibre d'obra de despeses) i l'any 1391. En aquesta part no s'ha entrat a analitzar de forma exhaustiva les figures que fan possible la construcció de l'església al segle XIV ja que això pertany al contingut de la darrera part del nostre treball. La darrera part del treball correspon a l'execució de les obres. En aquesta part trobem quatre grans capítols: els mestres d'obra, la mà d'obra, els materials i els mitjans auxiliars. En cadascun d'aquests capítols s'ha incidit sobre el rol dels diferents treballadors durant la construcció del temple, els materials utilitzats i les seves característiques (pedra, fusta, aglomerants, etc.) i els mitjans auxiliars utilitzats per col.locar aquests materials en obra. S'han separat els mestres d'obres de la resta de treballadors ja que els primers juguen un rol diferenciat dels segons. S'ha intentat analitzar en ambdós casos els seus sous i les tasques de cadascun d'ells. Pel que fa als materials també s'ha procedit a analitzar d'on s'extreuen, com han arribat a peu d'obra i on s'emmagatzemen i manipulen o transformen abans d'ésser col.locats en obra. Dels mitjans auxiliars s'ha intentat analitzar les funcions per la qual es fan servir les eines (apareixen totes les de l'ofici de pedrer), els enginys (elevar pesos), les bastides (poder treballar en alçada) i el encofrats (garantir la resistència inicial dels elements constructius). Evidentment s'han establert unes conclusions de cadascuna de les parts i unes conclusions finals. La tesi també inclou els agraïments corresponents, el prefaci i la bibliografia.

Thermodynamics of Al(1-x)Ga(x)N solid solution: Inclination for phase separation and ordering

Although Al(1-x)Ga(x)N semiconductors are used in lighting, displays and high-power amplifiers, there is no experimental thermodynamic information on nitride solid solutions. Thermodynamic data are useful for assessing the intrinsic stability of the solid solution with respect to phase separation and extrinsic stability in relation to other phases such as metallic contacts. The activity of GaN in Al(1-x)Ga(x)N solid solution is determined at 1100 K using a solid-state electrochemical cell: Ga + Al(1-x)Ga(x)N/Fe, Ca(3)N(2)//CaF(2)//Ca(3)N(2), N(2) (0.1 MPa), Fe. The solid-state cell is based on single crystal CaF(2) as the electrolyte and Ca(3)N(2) as the auxiliary electrode to convert the nitrogen chemical potential established by the equilibrium between Ga and Al(1-x)Ga(x)N solid solution into an equivalent fluorine potential. Excess Gibbs free energy of mixing of the solid solution is computed from the results. Results suggest an unusual mixing behavior: a mild tendency for ordering at three discrete compositions (x = 0.25, 0.5 and 0.75) superimposed on predominantly positive deviation from ideality. The lattice parameters exhibit slight deviation from Vegard's law, with the a-parameter showing positive and the c-parameter negative deviation. Although the solid solution is stable in the full range of compositions at growth temperatures, thermodynamic instability is indicated at temperatures below 410 K in the composition range 0.26 <= x <= 0.5. At 355 K, two biphasic regions appear, with terminal solid solutions stable only for 0 <= x <= 0.26 and 0.66 <= x <= 1. The range of terminal solid solubility reduces with decreasing temperature. (C) 2011 Acta Materialia Inc. Published by Elsevier Ltd. All rights reserved.

DIFFERENT INTERDIFFUSION CHARACTERISTICS BETWEEN AG/YBA2CU3O7-X AND AL/YBA2CU3O7-X CONTACT INTERFACES

The differences between the interdiffusion characteristics of Ag/YBa2Cu3O7-x and Al/YBa2Cu3O7-x contact interfaces have been revealed by secondary ion mass spectrometry (SIMS). The different electrical properties of Ag/YBa2Cu3O7-x and YBa2Cu3O7-x films after high temperature treatment are well understood by the SIMS results.

¿Quién mató al señor X? : ensayo teatral en un acto

UANL