1000 resultados para Tecnologia de la informació - Política governamental - Colòmbia
Resumo:
Histricament la inserci de Colombia a les TIC i al desenvolupament que aquestes comporten va ser lenta. Tot i aix, als ltims anys s'han desenvolupat projectes de infraestructura i apropiaci tecnolgica a grans velocitats. En aquest escenari la educomunicaci ha avanat de manera formidable i la web colombiana comena a nodrir-se de continguts abundants i de qualitat per a l'educaci. Aquest treball examina les principals iniciatives 2.0 per a l'educomunicaci i dna un diagnstic sobre la seva funcionalitat (progressos i carncies). Finalment, dna una serie de recomanacions per al correcte s de les eines que ofereix la web 2.0
Resumo:
Aquest estudi es presenta com una aproximaci al fenomen del Programari Lliure des de la seva vessant política. Lluny de tractar-se d'una alternativa tecnolgica la naturalesa de la qual seria explicable en termes exclusivament tcnics - la qual cosa no faria sin atribuir-li una presumpta neutralitat tecnolgica -, ac assumim que tota tecnologia s'inscriu en un procs de construcci social en el que incideixen factors de tipus social, econmic, poltic i/o moral que rebasen all merament tcnic. Creguem que en el cas del Programari Lliure es donen cita tots aquests factors, sent el plnol poltic el que adquireix un especial protagonisme en dit procs de construcci i que mereix de tractament allat. D'aquesta manera, la semntica de all poltic ser examinada en les seves diferents accepcions a travs de dos plnols complementaris. Per una banda, rastrejant els fonaments culturals que subjauen al Programari Lliure i les seves possibles concomitncies de contingut poltic. D'altra, descrivint la praxis actual d'actors heterogenis (corporacions, governs, associacions d'usuaris,...) desenvolupada en un marc global d'interacci collectiva, que es revisteix igualment, producte de la confrontaci estratgica d'interpretacions i discursos particulars sobre el mateix, d'un carcter indubtablement poltic.
Resumo:
Aquesta investigaci estudia la contribuci al Desenvolupament Hum de les poltiques publiques de TIC per a lEducaci als pasos del Cono Sur (Argentina, Xile i Uruguai). Aquests pasos van al capdavant de la regi en temes de TIC, Educaci i Desenvolupament, aix doncs lobjectiu final es veure si les poltiques publiques que enfatitzen en aspectes vinculats al Desenvolupament Hum afavoreixen el desenvolupament del pasos. Per a aix shan analitzat les Agendes Digitals dels pasos seleccionats en base a una matriu danlisi creada especficamente per a aquesta investigacin i construda amb indicadors vinculats al Desenvolupament Hum
Resumo:
Documento incluido en el volumen 'Experi??ncies d'Innovaci?? Educativa. Noves tecnologies'. Se revisa la trayectoria del centro en el uso de las tecnolog??as de la informaci??n, destac??ndose su participaci??n en diversas experiencias telem??ticas, tales como Sarex o la experiencia interescolar Ant??rtida. A continuaci??n se definen los objetivos, recursos, ??reas y cursos implicados, as?? como las estrategias de desarrollo y evaluaci??n del programa de integraci??n de las tecnolog??as de la informaci??n en el curr??culum de primaria del centro..
Resumo:
Se trata de encontrar el modo de cambiar la percepcin existente en realcin a la falta de solidez actual del universo de la información basndonos en la consolidacin de los procesos de innovacin en el currculum de los profesionales de la información. En primer lugar se elabor un plan de trabajo con los aspectos ms significativos a tratar. Despus se hizo una exploracin del campo de estduio grcias a la investigacin de la fuentes. Finalmente la determinacin de la posibilidad de llevar a cabo una investigacin pragmtica basada en el estudio de campo de los planes de estudio de los profesionales, o a fin y efecto de conocer las necesidades reales de formacin en tecnologias de la información, por parte de una muestra de centros en el mbito territorial de Catalua. Fuentes documentales. Analisis comparativos. Las columnas conceptuales que sostienen el mbito tradicional de la documentacin estn vinculados a los fenmenos de produccin simblica de información de despus de la segunda guerra mundial. La irrupcin en la cultura profesional, por las tecnologias de la información desde las decdas de los aos 1970 habrian de facilitar la asuncin ms fexible y ms interdisciplinar de la información. El paso de la documentacin a al información tiene menos que ver con las definiciones apriorsticas. Por otro lado la tradicin cultural de las disciplinas y de las profesiones de la información, no ha terminado de resolver los problemas de identidad, ni en medio de las profesiones de la cultura, ni en medio de las disciplinas que integran las ciencias sociales.
Resumo:
La falta de consens davant la promulgaci de la Llei Orgnica de la Qualitat de l'Educaci (LOCE) oculta el fracs de nombrosos elements del sistema educatiu, especialment el de la formaci del Professorat i la seva dignificaci, factors essencials per a produr un canvi positiu en el teixit educatiu. Les Tecnologes de la Informació i Comunicaci (TIC) poden jugar un paper molt important, com agents del canvi, en un sistema educatiu que ha de rompre fronteres lingstiques i culturals. El Professor, mitjanant l's i domini de les TIC, pot impulsar una educaci ms reflexiva per a resoldre situacions en permanent transformaci. La falta de previsi política ha disminuit l'inters en el professorat per assumir aquest repte i la LOCE no contempla el pes que les TIC tenen i tendran en el canvi profund que s'est generant en el nostre alumnat.
Resumo:
Els objectius d'aquest treball es concreten en les aportacions que es poden fer des de la psicopedagogia per a definir els criteris que han de guiar el procs d'elaboraci del currculum de les TIC en l'ensenyament obligatori i en la manera com el psicopedagog collabora en aquesta tasca amb altres professionals (tcnics i docents). Aix, concretant ms les meves intencions, la tasca per a aquest prcticum consistir en la revisi de diferents models curriculars sobre les TIC (models d'altres pasos i propostes parcials dels PCC d'alguns centres d'educaci primria de Catalunya), analitzant-los des del punt de vista psicopedaggic i segons un model constructivista de l'ensenyament i de l'aprenentatge, per tal d'arribar a la proposta d'un model propi emmarcat en els principis del currculum prescriptiu marcat per la LOGSE, referits a educaci infantil i primria.
Resumo:
Centrarem l'estudi en la implementaci de l's d'Internet a les rees curriculars, ja que es detecta la necessitat d'alguns professors de tenir recursos per a poder treballar-hi des de la seva rea. Aquesta necessitat, sorgida des del professorat, pot afavorir una ms gran implicaci i, per tant, iniciar un procs de canvi.
Resumo:
El treball que es presenta a continuaci se centra en la descripci i anlisi d'un servei d'orientaci psicopedaggica de l'mbit universitari per a, a continuaci, elaborar una proposta d'implementaci de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicaci) en el seu si com a estratgia d'optimitzaci de recursos.
Resumo:
LAdministraci de Justcia, com servei pblic que ha de donar als ciutadans una efica resoluci dels conflictes, ha de comptar per al correcte compliment de la seva funci institucional, amb una srie de mitjans, no tan sols personals i materials, sin tamb tecnolgics, que li permetin assegurar la consecuci de les seves finalitats. Per tant, es precisa una Administraci oberta i transparent, caracteritzada per lefectivitat i per la seva proximitat al ciutad. La introducci de les TIC en lAdministraci de Justcia s un procs bastant recent i encara no tancat, si es compara amb la resta del sector pblic, especialment daltres mbits de lAdministraci molt ms avanats en la incorporaci de les TIC, com sn el tributari i el de la Seguretat Social. No obstant aix, avui en dia, on majors xits shan assolit en aquest camp en lAdministraci de Justcia s en el de la seva utilitzaci interna: informatitzaci interna, gesti interna dels procediments, intranets, etc. Per aix, on queda un llarg cam per recrrer encara s en el camp de les relacions telemtiques entre Administraci de Justcia i els operadors jurdics, per especialment amb els ciutadans. Daltra banda, el legislador s sensible cada vegada ms a aquest tema i sha preocupat de regular determinats aspectes on les TIC incideixen en lmbit de la justcia: actuacions dels procuradors, advocats, notificacions telemtiques, el valor del document electrnic en el procs judicial... Aix queda reflectit, per exemple, a la Llei Orgnica del Poder Judicial o la Llei dEnjudiciament Civil. No obstant aix, de lege ferenda, seria convenient lexistncia dun marc normatiu nic regulador de laplicaci de les TIC en la Justcia. Aix mateix, tamb ha dassenyalar-se que en el procs institucional dintroducci de les noves tecnologies en la Justcia alguns dels acords adoptats aix com les previsions contingudes en la normativa aplicable, no deixen de ser en la majoria dels casos simplement programtics.
Resumo:
Lobjectiu daquest treball s generar un document mitjanant el qual, un dissenyador pugui portar a terme grficament les instruccions que shi donen i aplicar-les en un suport digital. I, es tracta dimplementar noves propostes daprenentatge que explicarem al llarg del treball. Com tamb explicarem ms endavant, les TIC brinden moltes oportunitats, i cada vegada ms, s fa s dels suports digitals, tant de manera quotidiana com a laula, s per aquest motiu que ens trobem en lpoca de la generaci digital en la qual tots els alumnes de les escoles i instituts es troben perfectament integrats en lmbit tecnolgic i ls de dispositisu electrnics. Fins i tot, comptant amb les generacions vinents, que no tan sols es trobaran en perfecta simbiosi amb les noves tecnologies sin que, treballar sense aquestes suposar un problema que causar molt ms fracs escolar.
Resumo:
As a consequence of the lack of adequate support, many people with physical or sensorial difficulties frequently encounter obstacles to using information technologies. Today equipment and programmes exist for overcoming these barriers, but frequently they are too expensive for the economic limitations of our smaller libraries, document centres, archives, museums, etc. An inexpensive alternative can be found in the accessibility options incorporated into Windows. While these probably do not offer the best or the most adequate solutions, it can be argued that, they are an acceptable alternative, considering existing budget restrictions. This text describes the functionalities of Windows XP, grouping them according to the type of difficulty addressed (visual, motor or auditory) in order to facilitate access to the application.
Resumo:
Estat de la qesti sobre l's de les tecnologies de la informació als hospitals peditrics per tal d'educar en el lleure i palliar l'allament d'infants i adolescents i les seves famlies durant l'estada a l'hospital. A partir del grau d'implantaci de les tecnologies, s'ha fet una anlisi de diverses experincies d'arreu del mn. S'han identificat dos models diferents pel que fa als objectius: els que centren la seva atenci en aspectes curriculars i els que potencien aspectes ldics. Ambds compten amb la implicaci del personal sanitari vinculat als pacients i amb la figura del voluntari per a gestionar aquests serveis. Les principals diferncies entre els projectes estudiats sn les fonts de finanament, la tipologia de serveis que ofereixen i la naturalesa de les entitas que els promociona.
Resumo:
El present nmero de la revista Temps d'Educaci cont el text de les ponncies presentades al Congrs Europeu sobre Tecnologia de la Informació a l'Educaci: una visi crtica1 En aquest article es fa una introducci al contingut d'aquest exemplar de la revista, que consta de tres parts. En un primer moment es presenten els antecedents i el context que va portar a l'organitzaci d'aquest acte i a continuaci s'expliquen els aspectes ms rellevants del seu desenvolupament en la practica per acabar amb algunes de les reflexions i aportacions que podrien considerar-se ms significatives.
Resumo:
Aquest treball es centra en descriure i explicar lorganitzaci, orientaci, desenvolupament, seguiment i avaluaci dun taller de lassignatura Pensament i Llenguatge organitzat com a un taller audiovisual cooperatiu. En aquest taller, organitzat com a un espai de creaci audiovisual, els alumes han construt el seu propi coneixement a partir de lelaboraci en petits grups de treball cooperatiu dun documental sobre ladquisici tpica i patolgica del llenguatge. Lexperincia comena amb lespecificaci dels objectius instruccionals, la formaci dels grups, lassignaci i lestabliment de rols, lexplicaci de la tasca acadmica, i lexplicaci dels criteris dxit. El alumnes sorganitzen en grups daprenentatge cooperatiu, escullen una etapa evolutiva en el perode comprs dun any des dels 0 als 6 anys i a partir daqu, s el mateix grup qui es distribueix les diferents tasques i responsabilitats individuals i qui porta a terme el treball necessari per a preparar un documental sobre ladquisici del llenguatge en el perode triat. El professor, en el desenvolupament de la realitzaci de documental anir plantejant paulatinament cadascun dels passos a seguir en la seva elaboraci. Per a guiar i orientar el treball dels grups, el professor realitza dues estratgies bsiques: les tutories de petits grups d'aprenentatge cooperatiu en les quals orienta i realitza el seguiment del treball i de la dinmica de treball grupal i els plenaris amb tot el grup dalumnes on es plantegen les orientacions generals i les diferents fases del treball. Finalment, sorganitza un Festival de Cinema Documental amb tot lalumnat del taller en el qual cada grup fa la presentaci del seu documental per a tal de difondre els resultats de la seva investigaci a la resta del grup-classe. En aquest festival, els alumnes savaluen duns als altres mitjanant un sistema de co-avaluaci emmascarat en els premis de la crtica. Lorganitzaci del taller sobre la base del treball cooperatiu i amb la finalitat de la realitzaci dun documental audiovisual afavoreix tant la formaci dactituds de collaboraci i dajuda com laprofundiment teric i ladquisici de mltiples destreses de selecci, redacci i difusi de la informació. Laplicaci daquesta metodologia, per tant, aporta molts beneficis respecte a un dels gran reptes de la educaci en aquest mn globalitzat de la informació: formar a persones integradores socialment i amb destreses en la gesti de la informació
