Les "Espectaclitzacions" de Iago Pericot: un procés creatiu generador d'un llenguatge propi

Anàlisi de les accions i espectacles para-teatrals, creats durant el període 1972 – 2003, per Iago Pericot, anomenats, per ell mateix, “espectaclitzacions”

La valoració del coneixement de la llengua pròpia i del dret propi de Catalunya en la provisió de places del personal al servei de l’administració de justícia

La recerca proposa l’estudi del contingut i abast de les principals disposicions normatives que ordenen la valoració del coneixement de la llengua i el dret propis de Catalunya en la provisió de les places judicials. L’anàlisi de la tramitació parlamentària de les disposicions ha permès posar en context decisions del legislador, oferint instruments d’hermenèutica útils per resoldre debats interpretatius que avui es plantegen en seu doctrinal. La recerca inclou l’estudi dels efectes d’aquests textos normatius, en tant que permeten mesurar-ne la seva eficàcia i s’han de tenir en compte en el debat de les reformes que, eventualment, puguin desplegar-se. Des de la perspectiva d’anàlisi de les polítiques públiques, la recerca descriu les principals mesures formulades i implementades per les diferents Administracions Públiques, i molt especialment per la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de corregir disfuncions que presenta aquest marc legal i reglamentari. La recerca ha posat en evidència que el règim jurídic que ordena l’aptitud lingüística i el coneixement del dret propi de Catalunya per part del personal judicial es caracteritza per la seva complexitat i falta de coherència. La valoració del coneixement de la llengua i el dret propis de la Comunitat Autònoma s’ha regulat molt tardament. Com a regla general, es valora com un mèrit en la provisió de la plaça, sotmès a més a intenses controvèrsies pel que fa a la determinació dels barems de puntuació concedits. En certs casos, com és el cos de Fiscals substituts, la valoració de la llengua i el dret propis de la Comunitat Autònoma ni tan sols es valora com un mèrit. Simplement no es té en compte. Pel que fa referència als secretaris judicials, la darrera reforma de la L.O. 6/1985 d’1 de juliol, del Poder Judicial, aprovada per L.O. 19/2003 de 23 de desembre, ha introduït el requisit de la capacitació lingüística per cobrir determinades places, per bé que el criteri general és el de la meritació puntuable. Altrament, en el cas del personal judicial depenent de la Generalitat s’ha garantit el requisit d’aptitud lingüística. D’aquesta manera, s’ha optat per assegurar un coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, tant en l’expressió oral com en l’escrita, per a desenvolupar eficaçment les funcions pròpies del seu lloc de treball.

Les Biblioteques per a infants malalts als hospitals: a la recerca d'un espai propi

Les "Pautas para bibliotecas al servicio de pacientes de hospital, ancianos y discapacitados en centros de atención de larga duración" elaborades per l'IFLA són el marc normatiu de les biblioteques per a pacients. La seva existència, però, no garanteix el seu compliment; és per això que trobem realitats ben diverses, des dels hospitals que les reinterpreten i adeqüen a les seves necessitats i mitjans fins als que les ignoren o les desconeixen. En aquesta comunicació farem un recorregut per diverses alternatives o interpretacions als espais hospitalaris dedicats tant a l'oci com a la informació dels pacients en un context internacional. Es conclou que la biblioteca per a pacients és un servei en si mateix i es reivindica com un servei més al qual el malalt té dret.

Mètode Llisterri : Cada alumne és un món i cada món té el seu propi context

L'objecte d'aquest projecte es troba en l'aplicació d'un mètode que, atenent a les característiques individuals dels alumnes de la forma el més acurada possible i des d'una perspectiva constructivista, permeti establir uns horaris d'estudi personalitzats que mostrin a l'estudiant el temps que ha de dedicar a cada assignatura, el seu ordre i la seva durada per sessió.

Genètica amb nom propi. Mor un dels grans genetistes de l'Estat, Antoni Prevosti

L'1 de setembre va morir a Barcelona el primer catedràtic de genètica de l'estat, el professor Antoni Prevosti i Pelegrín.

L’emprenedoria en treball social. Es pot viure fent treball social per compte propi?

En època de crisi com la que estem vivint pot semblar estrany plantejar-se la possibilitat emprenedora en treball social com a activitat per compte propi. Aquí es reflexiona sobre l’oportunitat de fer-ho i s’analitza què podem entendre en l’actualitat per emprendre i quines característiques comporta. També es valoren les dificultats que la pròpia disciplina presenta quan algú, eventualment, es pugui plantejar la via emprenedora i les coses que cal tenir en compte per sortejar-les. Finalment, es presenten algunes experiències d’emprenedoria des del treball social o en relació amb aquest i se n’aventuren algunes possibilitats que es podrien explorar en un futur.

Un lloc propi dins l'espai docent. 'Un lugar propio dentro del espacio docente'.

Se trata de un texto de introducción, en este se explican los objetivos de la revista, características de su identidad como colectivo, y lo que esta pretende conseguir, como el ser un punto de partida para debatir y plantear la educación como un reto de futuro.

Línies bàsiques per a un model educatiu propi de les Illes Balears. 'Líneas básicas para un modelo educativo propio de las Islas Baleares'.

Se presenta el proyecto de modelo educativo propio para las Islas Baleares, basado en los aspectos que afectan más directamente al territorio balear y que se valoran como significativos para la sociedad así como una serie de propuestas renovadoras y singulares que permitan configurar un estilo propio de comportamiento educativo. El artículo repasa los aspectos más significativos de los capítulos de contenido, principios y acciones de este proyecto, que se propone dinámico, interactivo, operativo, prospectivo, arraigado, flexible, abierto, coordinado, progresivo, realista, integrado y participativo.

Currículum propi per a les Illes Balears? Malgrat tot, sí, gràcies. '¿Currículum propio para las Baleares? A pesar de todo, sí, gracias.'.

Sin las competencias en materia educativa (legislativas, ejecutivas, de control) el currículum propio no puede ser más que una hipótesis de trabajo para el sector de la enseñanza. En el caso de conseguirse las competencias plenas de acuerdo con el marco legal vigente, el currículum propio debe adecuarse a los mínimos curriculares establecidos por el gobierno central pero incorporando la lengua propia y su regulación por disposición estatutaria, objetivos por áreas, contenidos culturales específicos y orientaciones metodológicas. El proceso de reivindicación es una vieja aspiración de los colectivos docentes y una reflexión plasmada en abundantes materiales didácticos cuyo enfoque se centra en las Islas Baleares. El artículo reflexiona sobre el sentido del currículum propio y sobre el marco legal vigente.

Unitat Didàctica : el goalball com a contingut propi de l'ESO.

Resumen tomado del autor. Contiene imágenes de cómo reutilizar un balón, mapa de concepto y cuadro de sesiones

Cap a un currículum propi de ciències de la naturalesa. 'Hacia un currículum propio de ciencias de la naturaleza'.

Resumen tomado de la revista

Model educatiu propi de les Illes Balears : documents per al debat. 'Modelo educativo propio de las Islas Baleares : documentos para el debate'.

Hablar de un proyecto educativo propio para las Islas Baleares supone hablar ineludiblemente de las competencias educativas sin cuya asunción no tiene cabida ningún modelo o proyecto que pueda definirse como propio. El volumen reúne distintas aportaciones que debaten pros y contras del Pacto Autonómico que propuso un modelo educativo, partiendo de la aceptación genérica de la Reforna y se plantea esbozarla y adecuarla a la cultura y lengua catalana, entendido esto como el diseño curricular propio. Estas aportaciones incluyen tanto la opinión del propio Sindicat de Treballadors de l'ensenyament de les Illes, editores de la obra, como las de centros escolares (CP Rafal Vell y CP Pedro Poveda), las federaciones de padres y madres de Mallorca y Menorca, los partidos políticos que constituyen la Federació d'Esquerra Nacionalista de les Illes Balears, así como un elenco de intelectuales y pedagogos -Jaume Oliver Jaume, Joan Melià, Antoni Artigues, Llorenç Carreres, Bartomeu Carrió- y el colectivo Ecolingüistes Associats.

La SES Montsant : el dret a l'escolarització obligatòria al medi propi. 'La SES Montsant : el derecho a la escolarización obligatoria en el medio propio'.

Se explica el caso de la SES Montsant, una sección de educación secundaria ubicada en Cornudella de Montsant que surgió de la demanda del consejo escolar de la ZER Montsant-Serra de Prades en el momento en que se elaboraba el Mapa Escolar de Catalunya. Toda la comunidad educativa de la zona manifestó la disconformidad hacia el desplazamiento de los alumnos a los centros de secundaria donde se preveía que se tenían que escolarizar. Estaban demasiado lejos y separados por carreteras tortuosas, situación que podía provocar el desplazameinto de familias enteras con el consiguiente despoblamiento de los núcleos rurales. Actualmente hay matriculados 70 alumnos de primero a cuarto de ESO. Uno de sus ejes fundamentales del proyecto es que los chicos y chicas se den cuenta de la riqueza arquitectónica, histórica y de paisaje que tienen bien cerca, primero que la reconozcan y valoren, y posteriormente que velen por su conservación.

El coneixement emocional del propi mestre. 'El conocimiento emocional del propio maestro'.

Resumen tomado de la publicación

El medi natural. Cal estudiar i conèixer el propi entorn. Cal defensar el medi natural. 'El medio natural. Es necesario estudiar y conocer el propio entorno. Es necesario defender el medio natural'.

Fecha de finalización tomada del código del documento