Eines E-Learning UOC : Detecció de plagi en documents OpenOffice.org

En aquest treball primer s'estudia en què consisteix el plagi i de quines maneres es pot cometre i detectar. Posteriorment, s'aplica tot aquest coneixement a la implementació d'una utilitat que poden utilitzar els consultors de la UOC per detectar plagi en els documents en format OpenOffice.org presentats pels alumnes. El resultat d'aquest treball serà, per tant, aquesta memòria així com l'aplicació desenvolupada.

Text Plagi, detecció de text no citat

El treball presenta una aplicació web que permet la detecció de text plagiat en un arxiu prèviament seleccionat per l'usuari gràcies a l'API Summon Service a través d'un entorn web. La idea sorgeix del director de projecte Jordi Duran Cals quan em va proposar una col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya per desenvolupar aquesta nova eina, que donaria solució a la necessitat dels professors de poder detectar possibles plagis. Amb la nostra aplicació hem complert l'objectiu principal de crear satisfactòriament i amb excel·lents resultats una aplicació web que busca i detecta entre els documents continguts a la biblioteca virtual de la Universitat Oberta de Catalunya mitjançant l'ús de Summon Service.

Aproximaci?? a les estrat??gies de lluita contra el plagi acad??mic desenvolupades per les universitats brit??niques d'East Anglia (Norwich) i John Moore's University (Liverpool)

Resumen tomado del autor

¿Plagió José Arévalo Baca el libro “Aves de España” (1887) de un manuscrito ornitológico de Rafael Cisternas?

Una sospecha de usurpación y plagio se cierne sobre el libro de José Arévalo Baca Aves de España (1887). Una carta en 1893 de Mariano de la Paz Graells a Víctor López Seoane es un documento probatorio de que Arévalo Baca robó a la viuda de Cisternas un manuscrito y lo utilizó apropiándoselo para la redacción del considerado primer libro español de ornitología ibérica. Además de mostrar aquí esta prueba, se presentan otros indicios y evidencias que hemos podido reunir para fundamentar la sospecha de que Arévalo Baca cometió un fraude científico.

Detecció automàtica de còpies en un conjunt de documents MS Word

L'objectiu d'aquest projecte és l'estudi de la plagiabilitat dels lliuraments de les Proves d'Avaluació Continuada i pràctiques dels estudiants de la UOC així com l'estudi dels diferents mitjans per evitar-la.

Detecció automàtica de còpies en un conjunt de programes C

L'objectiu d'aquest projecte és analitzar les tècniques existents per a la detecció del plagi, i en concret aplicar-les a la detecció automàtica de còpies en un context acadèmic.

Plagiarism meets paraphrasing: insights for the new generation in automatic plagiarism detection

Although paraphrasing is the linguistic mechanism underlying many plagiarism cases, little attention has been paid to its analysis in the framework of automatic plagiarism detection. Therefore, state-of-the-art plagiarism detectors find it difficult to detect cases of paraphrase plagiarism. In this article, we analyse the relationship between paraphrasing and plagiarism, paying special attention to which paraphrase phenomena underlie acts of plagiarism and which of them are detected by plagiarism detection systems. With this aim in mind, we created the P4P corpus, a new resource which uses a paraphrase typology to annotate a subset of the PAN-PC-10 corpus for automatic plagiarism detection. The results of the Second International Competition on Plagiarism Detection were analysed in the light of this annotation. The presented experiments show that (i) more complex paraphrase phenomena and a high density of paraphrase mechanisms make plagiarism detection more difficult, (ii) lexical substitutions are the paraphrase mechanisms used the most when plagiarising, and (iii) paraphrase mechanisms tend to shorten the plagiarized text. For the first time, the paraphrase mechanisms behind plagiarism have been analysed, providing critical insights for the improvement of automatic plagiarism detection systems.

Friedrich Hölderlin en la obra de Luis Cernuda

Cernuda tradujo a Hölderlin sin saber alemán, sin ser traductor. La obra de Hölderlin apenas era conocida y casi no había sido editada en lengua española. ¿Cómo lo hizo? ¿Realmente influyó la obra del poeta alemán en su poesía, como él lo afirmaba? He aquí una aproximación a estas cuestiones

Dalla gestione cartacea dei testi a quella digitale: lo stato dell'arte e possibili miglioramenti.

Questa tesi tratta la gestione dei formati digitali dei testi, parziale argomento del progetto Biblio dell'università di Bologna. L'analisi proposta in questa tesi prevede la proposta di un'architettura che sfrutta in parte tecnologie già esistenti come linguaggi di markup, gestione di frammenti di testo con XPointer e epubcfi, tools per NLP, TEI, DocBook. Questa architettura ha il compito di modificare i formati digitali dei documenti in modo tale che la struttura sia indipendente dall'impaginazione. Ciò avviene attraverso l'introduzione delle unità informative, ossia nuovi elementi nella struttura del testo. Le unità informative sono di vari tipi, quelle più rilevanti ed innovative riguardano parti di testo e periodi; esse, infatti, permettono di identificare un preciso periodo dall'opera senza che esso dipenda dal tipo di impaginazione. Per ottenere questo risultato sono state sollevate tre problematiche principali: la gestione delle opere già esistenti, la gestione delle traduzioni, la gestione di opere inedite; esse vengono rispettivamente risolte nelle proposte dei postprocessor, del translationSystem e dell'authorSystem. Tutte e tre si basano sulla produzione di un'enumerazione delle unità informative, con una particolare attenzione per i periodi. Per riuscire a reperire i periodi si sfruttano le tecnologie di riconoscimento NLP. Il translationSystem e l'authorSystem presentano inoltre funzioni per la gestione della numerazione. Inoltre si prende in considerazione un repository e un sistema di autenticazione certificato per combattere furti d'identità, plagi e simili. Comprende accenni al recupero di unità informative sulla base di FRBR e una proposta per un sistema multiautore.

Progettazione e sviluppo di uno strumento per la scansione di progetti software alla ricerca di potenziali segni di plagio

Questa tesi nasce dalla necessità di sviluppare uno strumento capace d’individuare potenziali plagi in progetti software. Il plagiarismo nel software è pratica che, nel tempo, ha visto numerosi scontri legali (ad esempio, Oracle contro Google per Android), e per il quale sono pochi i progetti open source di facile utilizzo pratico. L’elaborato, quindi, si addentra nelle tecniche di analisi e d’individuazione di possibili plagi, presentando il processo di progettazione e sviluppo dello strumento.