863 resultados para Note-taking.


Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Objective To study student and staff views of the role and use of handouts, note-taking and overhead transparencies in veterinary science lectures at the University of Queensland Methods The Nominal Group Technique was used to help develop a questionnaire, which was completed by 351 students (a response rate of 84%) and 35 staff (76%) from the 5 years of the veterinary course. The data were analysed using the SAS statistical computer package. Results Staff and students held different views as to the frequency with which handouts should be used, their educational value, and whether they should be complete or partial. Fewer students than staff agreed that handouts discourage further reading in a subject. Almost all staff and students saw the central functions of note-taking to be provision of notes for subsequent revision and encoding information given by the lecturer. More students than staff however, considered that note-taking in lectures interferes with understanding. Staff and students held similar views as to the uses of overheads in lectures. Interestingly however, more staff than students agreed that overheads often contain too much information. Conclusion Both students and staff saw the central role of note-taking as providing a set of good notes for revision. Generally students preferred that this information be provided in the form of partial or complete handouts, while staff preferred students to take notes and to read outside lectures. Surprisingly, more staff than students felt that overhead transparencies often contained too much information. Note-taking, handouts and overhead transparencies need to be linked in a coherent educational strategy to promote effective learning.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Dyanote é un programma di note taking dove gli appunti sono gestiti in un ipertesto. E' stato sviluppando usando Django ed AngularJS.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

The objective of this thesis is to investigate which contexts should be used for different kinds of note-taking and to study the evolution of the various types of note-taking. Moreover, the final aim of this thesis is to understand which method is used most commonly during the interpreting process, with a special focus on consecutive and community interpreting in the sector of public service and healthcare. The belief that stands behind this thesis is that the most complete method is Rozan’s, which is also the most theorized and used by interpreters. Through the analysis of the different rules of this practice, the importance of this method is shown. Moreover, the analysis demonstrates how these techniques can assist the interpreters in their jobs. This thesis starts from an overview of what note-taking means in the different settings of interpreting and a short history of note-taking is presented. The section that follows analyzes three different well-known types of note-taking methods outside the interpreting environment, that is: linear, non-linear and shorthand. Subsequent to the comparison, Rozan’s 7 principles are analyzed. To authenticate this thesis and the hypotheses herein, data was collected through a survey that was conducted on a sample of a group of graduated students in Linguistic and Intercultural Mediation at the University of Bologna “Scuola Superiore di Lingue Moderne per Interpreti e Traduttori”.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

When designing interaction techniques for mobile devices we must ensure users are able to safely navigate through their physical environment while interacting with their mobile device. Non-speech audio has proven effective at improving interaction on mobile devices by allowing users to maintain visual focus on environmental navigation while presenting information to them via their audio channel. The research described here builds on this to create an audio-enhanced single-stroke-based text entry facility that demands as little visual resource as possible. An evaluation of the system demonstrated that users were more aware of their errors when dynamically guided by audio-feedback. The study also highlighted the effect of handwriting style and mobility on text entry; designers of handwriting recognizers and of applications involving mobile note taking can use this fundamental knowledge to further develop their systems to better support the mobility of mobile text entry.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

An introductory exercise to practice when reading papers

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Across 3 experiments, the effect of different styles of note taking, summary and access to notes was examined for memory for the details contained in a witness interview. In Experiment 1, participants (N = 40) were asked to either take notes or listen as they watched a witness interview. In Experiment 2, participants (N = 84) were asked to either take notes in one of three ways (i.e., conventional, linear, spidergraph) or listen as they watched a witness interview. In Experiment 3, participants (N = 112) were asked to take notes using the conventional or spidergraph method of note taking while they watched a witness interview and were subsequently given an opportunity to review their notes or sit quietly. Participants were then either granted access to their notes during testing or were not provided with their notes. Results of the first two experiments revealed that note takers outperformed listeners. Experiment 2 showed that conventional note takers outperformed those who used organizational styles of note taking, and post-hoc analyses revealed that recall performance was associated with note quality. Experiment 3 showed that participants who had access to their notes performed the best. The implications of these findings for police training programs in investigative interviewing are discussed.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

The paper discusses mental imagery as an important part of information processing performed during interpreting. Mental imagery is examined to see if visual processing used to remember the source text or to facilitate its understanding helps to ‗off-load‘ other cognitive (mainly linguistic) resources in interpreting. The discussion is based on a neurocognitively-oriented depictivist model by Kosslyn (1994). The overview of mental imagery processes and systems is followed by the discussion of imagery used in interpreting. First, imagery development in student interpreters is described on the basis of a note-taking course for would-be consecutive interpreters organized by the author at AMU. The initial part of the course devoted to imagery involves visualizations of geographical, descriptive and narrative texts. The description abounds in authentic examples and presents conclusions for interpreting trainers. Later, imagery as employed by professional interpreters is discussed on the basis of a qualitative survey. General implications of the use of mental imagery for cognitive processing limitations in interpreting are presented in the concluding section.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Este trabajo presenta el proceso de aprendizaje y evolución del sistema de toma de notas adquirido en el Grado de Traducción e Interpretación. El objetivo consiste en mejorar la técnica adquirida mediante el análisis de varios ejercicios de toma de notas para así desarrollar un sistema consistente y eficiente.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Objetivo: Analizar aspectos relacionados con los apuntes que toman los alumnos de Enfermería y Medicina en el transcurso de las respectivas clases. Se comparan cuestiones relacionadas con la revisión, conservación, consulta, préstamo, etc. de los apuntes. Además, se identifican los recursos bibliográficos empleados (artículos, libros, Internet, etc.) como complemento de los apuntes y el uso que se les prevé dar en el futuro. Diseño: Descriptivo y transversal. Emplazamiento: Facultad de Medicina y Escuela de Enfermería de la Universidad de Barcelona. Período de estudio: desde noviembre de 2000 a febrero de 2001. Participantes: Estudiantes del último curso de Medicina y de Enfermería que asistían a una asignatura troncal. Se trata de una muestra no probabilística de conveniencia. Mediciones: Para la obtención de los datos se empleó una encuesta autoadministrada compuesta de 27 preguntas de respuesta múltiple que fue sometida una prueba piloto. Las variables estudiadas fueron: frecuencia en la toma de apuntes, material utilizado, revisión, préstamo, recursos documentales complementarios y su posible uso en el futuro profesional. Resultados principales: Se estudió a 299 sujetos: 168 (56, 19%) pertenecen a la carrera de Enfermería y 131 (43,81%) a la de Medicina. En la muestra, 254 (84,95%) son mujeres y 45 (15,05%) varones. Las medias de edad son de 22,69 (desviación estándar [DE]: 2,84) y 23,47 (DE: 2,56), respectivamente. Se aprecian diferencias estadísticamente significativas en la frecuencia en que se toman apuntes (x2 15,21; df 3; p = 0,002) y en el pasarlos a limpio (x2 66,71; df 3; p < 0,001) a favor de Enfermería; en cambio, se revisan con mayor frecuencia en Medicina (x2 23,04; df 3; p < 0,001). No se observan diferencias en la frecuencia, razones y actitud relacionada con el préstamo de apuntes. En Medicina se complementan los apuntes con mayor frecuencia que en Enfermería (x2 23,16; df 4; p < 0,001). Se tiene intención de guardar y consultar los apuntes sobre todo en Enfermería (x2 144,83; df 1; p < 0,001 ). Conclusiones: los apuntes son considerados como el principal recurso para la preparación de los exámenes en ambas carreras. En Enfermería se les asigna un mayor valor para la realización de la carrera y como material de consulta en el futuro; en tanto que en Medicina es más habitual complementarlos con otros materiales bibliográficos.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Objetivo: Analizar aspectos relacionados con los apuntes que toman los alumnos de Enfermería y Medicina en el transcurso de las respectivas clases. Se comparan cuestiones relacionadas con la revisión, conservación, consulta, préstamo, etc. de los apuntes. Además, se identifican los recursos bibliográficos empleados (artículos, libros, Internet, etc.) como complemento de los apuntes y el uso que se les prevé dar en el futuro. Diseño: Descriptivo y transversal. Emplazamiento: Facultad de Medicina y Escuela de Enfermería de la Universidad de Barcelona. Período de estudio: desde noviembre de 2000 a febrero de 2001. Participantes: Estudiantes del último curso de Medicina y de Enfermería que asistían a una asignatura troncal. Se trata de una muestra no probabilística de conveniencia. Mediciones: Para la obtención de los datos se empleó una encuesta autoadministrada compuesta de 27 preguntas de respuesta múltiple que fue sometida una prueba piloto. Las variables estudiadas fueron: frecuencia en la toma de apuntes, material utilizado, revisión, préstamo, recursos documentales complementarios y su posible uso en el futuro profesional. Resultados principales: Se estudió a 299 sujetos: 168 (56, 19%) pertenecen a la carrera de Enfermería y 131 (43,81%) a la de Medicina. En la muestra, 254 (84,95%) son mujeres y 45 (15,05%) varones. Las medias de edad son de 22,69 (desviación estándar [DE]: 2,84) y 23,47 (DE: 2,56), respectivamente. Se aprecian diferencias estadísticamente significativas en la frecuencia en que se toman apuntes (x2 15,21; df 3; p = 0,002) y en el pasarlos a limpio (x2 66,71; df 3; p < 0,001) a favor de Enfermería; en cambio, se revisan con mayor frecuencia en Medicina (x2 23,04; df 3; p < 0,001). No se observan diferencias en la frecuencia, razones y actitud relacionada con el préstamo de apuntes. En Medicina se complementan los apuntes con mayor frecuencia que en Enfermería (x2 23,16; df 4; p < 0,001). Se tiene intención de guardar y consultar los apuntes sobre todo en Enfermería (x2 144,83; df 1; p < 0,001 ). Conclusiones: los apuntes son considerados como el principal recurso para la preparación de los exámenes en ambas carreras. En Enfermería se les asigna un mayor valor para la realización de la carrera y como material de consulta en el futuro; en tanto que en Medicina es más habitual complementarlos con otros materiales bibliográficos.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

En aquest treball es presenten els resultats d’un estudi iniciat per esbrinar comprenen apunts els estudiants de primer curs universitari en una situació declasse habitual i per analitzar com incideixen les condicions d’una determinadasituació educativa en les decisions respecte a què cal anotar i com cal fer-ho.L’estudi suposa l’inici d’una línia de recerca que té per objectiu investigaren quines condicions la presa d’apunts esdevé una estratègia d’aprenentatge

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

En este estudio presentamos una experiencia llevada a cabo con estudiantes de la asignatura “Psicología de la Educación” de diferentes centros universitarios. Tomando como marco de referencia las teorías constructivistas del aprendizaje, el objetivo de nuestro trabajo se centra en comprobar la incidencia de la utilización de diferentes estrategias de enseñanza por parte del profesor y de determinadas estrategias de aprendizaje en el proceso de registrar la información por parte de los estudiantes, en la significatividad del aprendizaje.Los resultados obtenidos muestran que en los grupos donde los profesores han utilizado estrategias de enseñanza diferentes a la clase magistral, se ha producido un cambio positivo en las respuestas de los estudiantes o se ha mantenido el mismo nivel, mientras que el grupo donde se ha utilizado una metodología magistral, el nivel de respuesta es inferior. Así mismo, hemos podido observar como los grupos de estudiantes que utilizan las estrategias de aprendizaje seleccionadas para tomar apuntes mejoran su nivel de respuestas, lo cual no se produce en el grupo control

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Le sujet principal de ce mémoire est l’expression des émotions en univers carcéral. L’émission radiophonique « Souverains Anonymes » a servi d’étude de cas pour ce travail. Dans cette étude, j’ai analysé en détail l’expression des émotions dans un environnement supposément hostile, soit le milieu carcéral. Je me suis appuyée sur la littérature portant sur les émotions et les institutions totales afin d’étudier un nouvel axe qui est celui de l’analyse interactionnelle de l’expression des émotions dans un environnement imposé, régimenté, a priori non propice à de telles expressions. Le corpus à partir duquel j’ai élaboré mes analyses est constitué, d’une vidéographie intitulée « Hommes de passage » réalisé par Bruno Boulianne. C’est une vidéographie, qui a été tourné sur l’émission de radio avec également des entretiens menés en dehors du contexte de la radio. Quatre extraits pertinents ont été retenus dans cette vidéographie pour l’analyse des moments visibles d’émotion. Le corpus est également constitué d’une journée d’observation de la préparation de cette émission, observation que j’ai enregistrée sous forme de notes manuscrites. Enfin une seconde journée d’observation m’a permise de compléter et de vérifier les résultats de mes analyses. Par l’analyse de toutes ces données, je tente de mieux comprendre comment et dans quelles circonstances les détenus expriment et parlent de leurs émotions. Comme nous le verrons à travers les analyses que je propose, il est principalement question de leur identité lorsque les détenus expriment ou parlent de leurs émotions. Il s’agit d’une identité qu’ils voudraient obtenir, soit celle qu’ils souhaitent regagner ou celle qu’ils souhaitent acquérir. Cette quête identitaire revêt différents aspects, entre autres, avec des références à la morale, à la famille ou encore aux murs de la prison. L’expression des émotions et l’expression identitaire apparaissent donc inextricablement liées dans leur discours.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Cette recherche avait pour but de déterminer quelle était l’influence de l’administration d’un atelier de prise de notes dans le cadre du premier cours de philosophie du collégial qui se donnait au début de la deuxième session des apprenants. Elle se situait dans le cadre d’une recherche intervention et le point de vue des parties prenantes, à savoir les apprenants et les enseignants, était recueilli de façon qualitative. Les premiers, forts d’une expérience d’une session au niveau collégial, ont exprimé le besoin de suivre une formation formelle liée à la prise de notes, quand bien même celle-ci leur demanderait un effort supplémentaire. Les deuxièmes nous ont fait part de leurs préoccupations en ce qui a trait à la qualité des notes de leurs étudiants. Nous avons demandé aux répondants de restituer les thèmes principaux de deux textes équivalents distribués de façon simultanée en fonction des rangées (première rangée – premier texte, deuxième rangée – deuxième texte, etc.), puis nous avons interverti l’ordre de distribution des textes après l’atelier. Lors de l’analyse des résultats, nous avons constaté que les répondants avaient restitué les thèmes dans un ordre d’importance plus approprié après l’atelier qu’avant celui-ci, mais nous avons surtout remarqué une amélioration significative dans l’emploi des stratégies de prise de notes et dans la constance de leur utilisation tout au long du second texte étudié.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

En este estudio presentamos una experiencia llevada a cabo con estudiantes de la asignatura “Psicología de la Educación” de diferentes centros universitarios. Tomando como marco de referencia las teorías constructivistas del aprendizaje, el objetivo de nuestro trabajo se centra en comprobar la incidencia de la utilización de diferentes estrategias de enseñanza por parte del profesor y de determinadas estrategias de aprendizaje en el proceso de registrar la información por parte de los estudiantes, en la significatividad del aprendizaje. Los resultados obtenidos muestran que en los grupos donde los profesores han utilizado estrategias de enseñanza diferentes a la clase magistral, se ha producido un cambio positivo en las respuestas de los estudiantes o se ha mantenido el mismo nivel, mientras que el grupo donde se ha utilizado una metodología magistral, el nivel de respuesta es inferior. Así mismo, hemos podido observar como los grupos de estudiantes que utilizan las estrategias de aprendizaje seleccionadas para tomar apuntes mejoran su nivel de respuestas, lo cual no se produce en el grupo control