Educació i neurociències. 'Educación y neurociencias'

Se hace un repaso exhaustivo por todas las partes y funciones del cerebro, desde un punto de vista neurobiológico, con la finalidad de comprender algunas raíces de nuestras experiencias particulares, tanto educativas como no. Así mismo, la ciencia debe representar un corrector de las visiones deformadoras de la realidad, un estímulo para fomentar la capacidad del ser humano y por último proporcionar esperanzas justificadas para la especie humana.

Remote Synchronization Reveals Network Symmetries and Functional Modules

We study a Kuramoto model in which the oscillators are associated with the nodes of a complex network and the interactions include a phase frustration, thus preventing full synchronization. The system organizes into a regime of remote synchronization where pairs of nodes with the same network symmetry are fully synchronized, despite their distance on the graph. We provide analytical arguments to explain this result, and we show how the frustration parameter affects the distribution of phases. An application to brain networks suggests that anatomical symmetry plays a role in neural synchronization by determining correlated functional modules across distant locations.

Cap on va la psicopedagogia?

L’ article planteja una reflexió històrica que va des de la Ratio Studiorum fins a Bolonya. I propugna no quedar-se aquí, sinó atansar la tasca psicopedagògica a les noves propostes de la neurociències a partir dels descobriments sobre el cervell. Finalment, fa un breu repàs dels punts de futur de la intervenció psicopedagògica, explicitats en els diversos articles d’aquest monogràfic, per a encabir-los en el projecte unitari de la competència i realització personal de l’ésser humà.

L'educació des del punt de vista racional. El currículum conceptual i procediment evolutiu, els programes de desenvolupament intel·lectual

L’article centra, en primer lloc, el sentit del títol: l’educació que potencia la refl exió lògica i racional, suportada en el còrtex cerebral, i la situació educativa actual, que no té establert amb claredat un currículum educatiu específi c per a l’ensenyament obligatori sobre actituds, sociabilitat, valors, emocionabilitat i creativitat. D’altra banda, es propugnen programes de desenvolupament intellectual molt útils, molts dels quals se centren en el treball que suporta la part cortical del cervell: lògica i operacions mentals deductives, inductives… Per tant, tenim currículums centrats en aspectes racionals que, paradoxalment, requereixen programes transversals sobre aspectes també racionals i, a més, obliden aspectes emocionals i creatius. Finalment, es fan dues propostes-suggeriments: una revisió del currículum basada en les aportacions de les neurociències, i la focalització del currículum en el desenvolupament harmònic de la persona, centrat en quatre pilars: Saber, Fer, Estar i Innovar. Les recents lleis educatives, però, no ho contemplen.

Percolation of spatially constrained Erdos-R enyi networks with degree correlations

Motivated by experiments on activity in neuronal cultures [J. Soriano, M. Rodr ́ıguez Mart́ınez, T. Tlusty, and E. Moses, Proc. Natl. Acad. Sci. 105, 13758 (2008)], we investigate the percolation transition and critical exponents of spatially embedded Erd̋os-Ŕenyi networks with degree correlations. In our model networks, nodes are randomly distributed in a two-dimensional spatial domain, and the connection probability depends on Euclidian link length by a power law as well as on the degrees of linked nodes. Generally, spatial constraints lead to higher percolation thresholds in the sense that more links are needed to achieve global connectivity. However, degree correlations favor or do not favor percolation depending on the connectivity rules. We employ two construction methods to introduce degree correlations. In the first one, nodes stay homogeneously distributed and are connected via a distance- and degree-dependent probability. We observe that assortativity in the resulting network leads to a decrease of the percolation threshold. In the second construction methods, nodes are first spatially segregated depending on their degree and afterwards connected with a distance-dependent probability. In this segregated model, we find a threshold increase that accompanies the rising assortativity. Additionally, when the network is constructed in a disassortative way, we observe that this property has little effect on the percolation transition.

Challenges for the New Century Schools for All and Narrowing Gaps through Transformation Pedagogies

La pedagogia ha tractat la qüestió de gènere i d’educació? I si és el cas, de quina manera? Quins han estat els resultats? Tant el valor de l’educació com el de gènere foren qüestionats i revisats al començament del segle XX. Els resultats d’aquelles reflexions i les batalles lluitades per millorar les condicions, comencen a sentir-se cent anys més tard. Aquest article inclourà primerament una visió general de la situació de la dona en l’educació en l’àmbit mundial. En segon lloc, se centrarà en els enfocaments pedagògics transformacionals que de manera gradual comencen a introduir-se en els sistemes educatius convencionals —també en algunes universitats i programes de traducció—, secundats d’una banda pels principis de democràcia, diàleg, carnaval, experimentació i (socio) constructivisme, i per la neurociència i la psicologia de l’altra. És evident que aquests enfocaments desafien la discriminació i afavoreixen la creació de ponts, no tan sols entre gèneres, sinó també entre etnicitats i classes social

Els secrets de la neuroeconomia

A l'inici de la crisi financera actual (2008), la situació econòmica dels EUA s'enfonsava per la caiguda en la despesa dels consumidors d'un 6,2% el quart trimestre del 2008, xifra que va superar els càlculs del 3,8% del Govern i els del 5,4% dels analistes. L'ús de més dades objectives va reduir, però no va suprimir, l'error d'aquests. Aquell mateix any a Espanya les xifres d'atur es disparaven molt per sobre del que havia previst el Govern. El 2009, ni l'evidència constant de l'augment progressiu d'aquest no va poder canviar el discurs governamental obstinat que l'atur no arribaria a taxes tan elevades. De forma similar opera el cervell econòmic, un conjunt complex de xarxes neuronals que s'encarreguen de prendre decisions i del processament de la informació emocional i motivacional. Fins i tot amb dades reals a la seva disposició, és incapaç de no deixar-se portar per les seves pròpies expectatives [...]

Brain-Derived Neurotrophic Factor as a potential biomarker of cognitive recovery in schizophrenia

Brain-derived neurotrophic factor (BDNF) has been proposed as a biomarker of schizophrenia and, more specifically, as a biomarker of cognitive recovery. Evidence collected in this review indicates that BDNF is relevant in the pathophysiology of schizophrenia and could play a role as a marker of clinical response. BDNF has been shown to play a positive role as a marker in antipsychotic treatment, and it has been demonstrated that typical antipsychotics decrease BDNF levels while atypical antipsychotics maintain or increase serum BDNF levels. Furthermore, BDNF levels have been associated with severe cognitive impairments in patients with schizophrenia. Consequently, BDNF has been proposed as a candidate target of strategies to aid the cognitive recovery process. There is some evidence suggesting that BDNF could be mediating neurobiological processes underlying cognitive recovery. Thus, serum BDNF levels seem to be involved in some synaptic plasticity and neurotransmission processes. Additionally, serum BDNF levels significantly increased in schizophrenia subjects after neuroplasticity-based cognitive training. If positive replications of those findings are published in the future then serum BDNF levels could be definitely postulated as a peripheral biomarker for the effects of intensive cognitive training or any sort of cognitive recovery in schizophrenia. All in all, the current consideration of BDNF as a biomarker of cognitive recovery in schizophrenia is promising but still premature.

Neurociència i educació

Les neurociències estudien l’estructura i la funció química, farmacològica i patològica del sistema nerviós, i com els diferents elements del sistema nerviós interaccionen i generen la conducta. En el nivell més alt, les neurociències es combinen amb la psicologia per crear la neurociència cognitiva. Avui en dia, aquesta branca proporciona una nova manera d’entendre el cervell i la consciència, ja que es basa en un estudi científic que uneix disciplines com ara la neurobiologia, la psicobiologia o la psicologia cognitiva mateixa. Aquest fet, ben segur, canviarà la concepció que hom té ara sobre els processos mentals implicats en el comportament i les seves bases biològiques.