Evolució i estabilitat d’àcids grassos i vitamines antioxidants a la llet materna

Recerca realitzada durant el periode Gener 2006-Abril 2007, a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona sota la direcció de la Dra. M. Carmen López Sabater. La nutrició durant els primers anys de vida té una enorme importància, amb repercussions en el creixement i desenvolupament del nen i en les possibles malalties futures. Tenint en compte que la llet materna és l’aliment ideal per al nadó durant els primers sis mesos de vida, és important conéixer la composició nutricional de la mateixa i la seva evolució al llarg de la lactància (calostre, llet de transició i madura). La llet conté nutrients majoritaris (proteïnes, carbohidrats i lípids) i nutrients minoritaris, com vitamines i minerals. S'ha desenvolupat i validat un mètode per a la determinació d'àcids grassos (AG) i Àcid Linoleic Conjugat (CLA) en llet materna per Cromatografia de Gasos "fast" (fast-GC), permetent reduir el temps d'anàlisi considerablement en comparació amb els mètodes utilitzats fins el moment. La repetibilitat i reproducibilitat trobades han estat bones, amb coeficients de variació inferiors al 10% en tots els casos. L'aplicació a 6 mostres de llet materna ha demostrat que es tracta d'un mètode senzill, ràpid, eficient i pràctic per a l'anàlisi rutinari d'un elevat nombre de mostres. També s'ha començat a desenvolupar un mètode per a l'anàlisi dels anàlegs de tocoferol de la llet materna, degut a l'interès de la vitamina E com a antioxidant natural. És un mètode per Cromatografia Líquida d'Ultra Resolució (UPLC) amb detecció per Fluorescència (FD) i per Photodiode Array (PDA) que permet treballar amb quantitats de mostra petites mantenint o inclús millorant la sensibilitat i reduint el temps d’anàlisi.

Posada a punt i validació de l'anàlisi d'urea en llet crua mitjançant IR per transformada de Fourier

L’objectiu principal d’aquest projecte és posar a punt el mètode d’anàlisi d’urea en llet crua de vaca mitjançant la tècnica d’Infraroig per Transformada de Fourier (Fourier Transform Infrared Spectroscopy, FTIR). S’haurà de portar a terme la validació del mètode per FTIR (seguint els criteris de la ISO 17025) mitjançant la comparació amb el mètode de referència utilitzat actualment al laboratori.

Projecte de trasllat de l’ explotació de boví de llet “Mas Masdevall” a Olot

L’ objectiu principal d’ aquest projecte és el de dissenyar una nova explotació de boví de llet a lagranja “Mas Masdevall”, a Olot, comarca de la Garrotxa, província de Girona, per tal de traslladar l’explotació existent a una ubicació més allunyada; a més d’aquest canvi d’ubicació, també s’augmentarà el nombre de vaques de la granja de les 80 originals a una capacitat total de 120 vaques en producció. Aquest projecte planteja la construcció d’una nau per a l’allotjament de les vaques en producció, una sala de munyir-lleteria, un femer i una fossa de purins. La nau de producció tindrà una capacitat per a 120 vaques en producció en llotges individuals, 7 places d’infermeria, 7 per maternitat, 12 vaques eixutes totes en jaç de palla, a més de 51 places per vedelles en jaç i un lot de 22 vedelles d’entre 16 i 22 mesos en llotges individuals per facilitar la posterior estabulació durant la producció. També s’ubicaran 14 boxes individuals per els vedells i la recria al costat de la nau. La sala de munyir serà de 2x10 places paral·leles a més de la sala d’espera i l’oficina lleteria

Projecte d’ampliació i millora explotació ramadera de boví de llet granja “Colom Danés”

Ampliació i millora de les granges “Coll de Vall” i “Mas el Torrent” de l’explotació “Colom Danés”,dedicada al boví de llet i ubicada a la població de Rupit-Pruit (comarca d’Osona, província de Barcelona). L’objectiu principal del projecte és millorar tecnològicament l’explotació així com el benestar animal per obtenir resultats productius i marges econòmics millors. Les instal•lacions i construccions noves permetran un millor maneig de l’explotació perpart del promotor i el seus treballadors. Com a conseqüència, l’explotació donarà continuïtat laboral i qualitat de vida als seus treballadors, sense deixar de banda la competitivitat en el sector productor de la llet

Projecte de millora de l’explotació de vaquí de llet ‘Mas Batlle’ de Vilademires

Ampliació i millora de l’explotació ‘Mas Batlle’, construint una nau de producció, el femer per emmagatzemar les dejeccions un temps mínim de 6 mesos i construint també un cobert per a la maquinària. L’explotació està situada al veïnat de Vilademires, dins el municipi de Cabanelles, Alt Empordà (Girona)

Projecte d'una explotació de boví de llet a la finca "Cal Verd" de Llambilles

L’objectiu del projecte és determinar la viabilitat i la rendibilitat de la instauració d’una explotació de vaques de llet en una zona agrícola on es practica el conreu d’ordi. La finca on se situa és a “Cal Verd”, al municipi de Llambilles, comarca del Gironès. S’estudia la construcció d’una nau principal on s’allotjaran tots els animals de l’explotació, un edifici annex on s’instal·larà la sala de munyir, la lleteria, l’oficina i un lavabo; una fossa de purins i un femer per a l’emmagatzematge de les dejeccions dels animals

Projecte de construcció d’una granja de boví de llet a Nador (nord-est del Marroc)|

L'objectiu del projecte és la construcció d'una granja de boví de llet a la regió del Rif oriental, concretament al municipi de Nador (Nord Est del Marroc). A la granja es construiran sis naus, les quals comptaran amb les dependències necessàries per al desenvolupament de l'activitat, amb una superfície construïda total de 18.105 m². Aquestes naus seran equipades amb les instal•lacions, maquinària i equips necessaris per al correcte desenvolupament de l'activitat. Es tracta d’una instal•lació de 1000 vaques adultes per a la producció de llet tenint per això la recria necessària

Projecte d’una explotació de boví de llet a la finca “Mas el Folcs” de Malla (Osona)

L’objecte del projecte és la construcció d’una explotació de boví de llet al municipi deMalla (Osona) amb una capacitat per 300 vaques.En aquest projecte es dissenya l’explotació lletera. Aquesta explotació consta de duesnaus: una nau de producció, amb una capacitat per 324 vaques, amb un annex on hi hala sala d’espera, la sala de munyir, l’oficina i la lleteria i una nau de vedelles de recria ivaques eixutes amb una capacitat per 302 animals. També es construirà un femer i unafossa de purins

La qualitat de la llet segons la modalitat del racionament alimentari dins del sistema de pastura a Menorca

En el sector lleter de Menorca, existeix una manca d’informació per a la gestió tècnica de les explotacions. Amb aquest estudi es pretenia descriure el sistema de producció lletera de Menorca i estudiar la producció de llet segons la modalitat del racionament alimentari practicat. L’estudi es va realitzar a 30 explotacions durant la campanya 07/08. Es van tractar les explotacions agrupant-les amb intensives, unifeed i pastura i tradicionals, d’aquesta forma es van analitzar les racions d’estiu i d’hivern subministrades, l’anàlisi de la llet i les relacions entre aquests factors. No es va poder concloure que hi haguessin diferències entre les produccions ni en el contingut nutritiu de les diferents explotacions

Projecte de trasllat de l’ explotació de boví de llet “Mas Masdevall” a Olot

L’ objectiu principal d’ aquest projecte és el de dissenyar una nova explotació de boví de llet a la granja “Mas Masdevall”, a Olot, comarca de la Garrotxa, província de Girona, per tal de traslladar l’explotació existent a una ubicació més allunyada; a més d’aquest canvi d’ubicació, també s’augmentarà el nombre de vaques de la granja de les 80 originals a una capacitat total de 120 vaques en producció. Aquest projecte planteja la construcció d’una nau per a l’allotjament de les vaques en producció, una sala de munyir-lleteria, un femer i una fossa de purins. La nau de producció tindrà una capacitat per a 120 vaques en producció en llotges individuals, 7 places d’infermeria, 7 per maternitat, 12 vaques eixutes totes en jaç de palla, a més de 51 places per vedelles en jaç i un lot de 22 vedelles d’entre 16 i 22 mesos en llotges individuals per facilitar la posterior estabulació durant la producció. També s’ubicaran 14 boxes individuals per els vedells i la recria al costat de la nau. La sala de munyir serà de 2x10 places paral·leles a més de la sala d’espera i l’oficina lleteria

Projecte d’ampliació i millora explotació ramadera de boví de llet granja “Colom Danés”

Ampliació i millora de les granges “Coll de Vall” i “Mas el Torrent” de l’explotació “Colom Danés”,dedicada al boví de llet i ubicada a la població de Rupit-Pruit (comarca d’Osona, província de Barcelona). L’objectiu principal del projecte és millorar tecnològicament l’explotació així com el benestar animal per obtenir resultats productius i marges econòmics millors. Les instal•lacions i construccions noves permetran un millor maneig de l’explotació per part del promotor i el seus treballadors. Com a conseqüència, l’explotació donarà continuïtat laboral i qualitat de vida als seus treballadors, sense deixar de banda la competitivitat en el sector productor de la llet

Projecte de millora de l’explotació de vaquí de llet ‘Mas Batlle’ de Vilademires

Ampliació i millora de l’explotació ‘Mas Batlle’, construint una nau de producció, el femer per emmagatzemar les dejeccions un temps mínim de 6 mesos i construint també un cobert per a la maquinària. L’explotació està situada al veïnat de Vilademires, dins el municipi de Cabanelles, Alt Empordà (Girona)

Projecte d'una explotació de boví de llet a la finca "Cal Verd" de Llambilles

L’objectiu del projecte és determinar la viabilitat i la rendibilitat de la instauració d’una explotació de vaques de llet en una zona agrícola on es practica el conreu d’ordi. La finca on se situa és a “Cal Verd”, al municipi de Llambilles, comarca del Gironès. S’estudia la construcció d’una nau principal on s’allotjaran tots els animals de l’explotació, un edifici annex on s’instal·larà la sala de munyir, la lleteria, l’oficina i un lavabo; una fossa de purins i un femer per a l’emmagatzematge de les dejeccions dels animals

Om Skandinavismens utförbarhet. Föredrag, hållet i det Skandinaviska sällskapet den 4 februarii 1846,

Mode of access: Internet.

Recuperació i producció sostenible del formatge d'Estahon

Des de la perspectiva ambiental, el projecte s’ha enfocat vers la conservació de la biodiversitat, tant animal com vegetal, mitjançant unes pràctiques ramaderes que prioritzin l’aprofitament dels recursos sense una sobre-explotació d’aquests. D’aquesta manera es pot garantir el manteniment de la biodiversitat vegetal que s’ha aconseguit a través dels anys gràcies a la interacció planta-animal, és a dir, l’adaptació de les plantes al pasturatge per cabres i ovelles i l’adaptació animal a les espècies vegetals pel seu manteniment i creixement. A més a més, s’ha optat per unes races de bestiar autòctones que malgrat no ser les més productives quant a llet, si que són les que estan més adaptades a les condicions orogràfiques i climàtiques d’Estahon. El ramat serà tractat en condicions de pasturatge extensiu sota les bases de la ramaderia ecològica, la qual cosa ens permetrà aconseguir l’elaboració d’uns formatges també ecològics i de qualitat. Pel que fa a la sostenibilitat social, en els darrers temps s’està tendint cap a un món rural cada cop més despoblat i envellit, mentre que les ciutats són cada cop més extenses i densament poblades. És per això que s’hauria d’aconseguir un reequilibri territorial. Una manera de fixar població als petits pobles de muntanya és trobant alternatives que siguin viables econòmicament perquè s’hi pugui viure amb dignitat. Finalment, per assolir una sostenibilitat econòmica, s’ha intentat tancar el cicle productiu dins de l’explotació. D’aquesta manera, a part de reduir el consum pel transport d’aliments, s’aconsegueix no dependre de l’exterior per alimentar el bestiar. Així es redueixen molt els costos en la producció i alimentació del bestiar. Per fer l’anàlisi econòmica s’ha optat per no tenir en compte les subvencions provinents de la Generalitat de Catalunya, ja que aquestes no es mantindran per sempre (i per tant seria insostenible a mitjà termini), però tot i això es poden contemplar per tal d’iniciar l’explotació i tenir un període d’adaptació.