Institucions polítiques de Catalunya : creació de materials docents en suport digital que fomentin la interacció amb l'estudiant a partir de la visualització de conceptes

Amb una plantilla, hem elaborat uns materials docents -l'objecte d'estudi dels quals és l’Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, des d'una perspectiva jurídica -, que corresponen fonamentalment a l’assignatura “Institucions Polítiques de Catalunya” de 4rt. curs de la llicenciatura de Dret de la UAB. Els materials s’han penjat al web http://www.institucionspolitiques.com. L' objectiu de l’acció docent ha estat consolidar una eina interactiva, que fomenti la creativitat i el treball cooperatiu de l’estudiant, que permeti un rol més actiu del professorat, i finalment, es faciliti l’adaptació docent a l’espai europeu d’educació superior. L’experiència s'ha completat amb l’ús del mètode bimodal -campus virtual de la UAB -, amb visites a institucions públiques i amb l’assistència periòdica com a públic a programes de televisió de continguts relacionats amb la matèria. La plantilla per a desenvolupar els diversos temes del programa ha estat la següent: 1.- Redacció del tema; 2.- Visualització de conceptes: quadres sinòptics, esquemes, gràfics; 3.-Bibliografia bàsica. 4.-Legislació i jurisprudència. 5.-Text reproduït. 6.-Qüestions.7.-Temes per al debat. 8.-Test. 9.-Materials complementaris audiovisuals. 10.-Enllaços útils a la xarxa. L'experiència s’ha desenvolupat els dos darrers cursos acadèmics: 2006/07 i 2007/08, i ha girat entorn de l'elaboració i aplicació dels materials elaborats. Ha estat teòrica i pràctica a la vegada. S'ha prestat especial atenció a la feina de l'alumnat fora de l'aula, amb el conseqüent estudi previ i col·laboració en l’elaboració de materials. Cal destacar també que hem aconseguit augmentar la participació de l'alumnat a l’aula, i d'aquesta manera el rol del professor ha esdevingut més dinàmic. Els materials han permès un fàcil i ràpid accés dels estudiants, amb l’objectiu de gaudir d’unes sessions presencials més interactives, i s'ha connectat la Universitat amb la societat, a més de desenvolupar actituds cíviques o de consciència de país en una matèria tan sensible com és l'estudi del dret públic de Catalunya.

La Comunidade de Traballo Galicia-Norte de Portugal. Elementos para la comparación

Les institucions polítiques gallegues han establert relacions de divers tipus amb altres entitats regionals radicades fora de les fronteres estatals originant així una activitat paradiplomàtica. Al marge de les accions dirigides cap a la UE, Portugal, i en concret amb la seva Regió Nord, ha acaparat una part considerable dels esforços i recursos de la Generalitat de Catalunya en aquest àmbit. Les iniciatives concertades per les autoritats d'ambdues ribes de Miño han donat peu a l'anomenada cooperació transfronterera. Aquestes pàgines es centren en la cooperació desenvolupada entre el Govern gallec i les autoritats de la Regió Nord de Portugal. En la selecció del tema, pesen tant les raons d'ordre quantitatiu (la densitat de les interrelacions econòmiques, culturals, universitàries, etc.) Com institucional (la Comunidade de Traballo Galícia-Nord de Portugal). Des de fa gairebé tres lustres, aquesta entitat és l'instrument institucional que canalitza la cooperació transfronterera. Malgrat la seva relativa joventut, i més enllà de les realitzacions concretes, és destacable el patrimoni intangible: la creació del context (principalment polític i institucional) propici per a la cooperació entre els diversos actors polític-administratius i socioeconòmics per tal d'aprofitar les oportunitats i d'afrontar els desafiaments derivats de processos com la integració europea i la globalització econòmica.

Girona, capital jurisdiccional de la Catalunya convulsa dels anys 1630

El treball té per marc precís els anys 1635-37. El seu objecteés la transferència de Barcelona a Girona de la plana major deles institucions virregnals de Catalunya (la Reial Audiència, laBatllia General, l’ofici del mestre racional...) i el seu personal.

Do more educated leaders raise citizens’ education?

This paper looks at the contribution of political leaders to enhance citizens education and investigate how the educational attainment of the population is affected while a leader with higher education remains in office. For this purpose, we consider educational transitions of political leaders in office and find that the educational attainment of population increases when a more educated leader remains in office. Furthermore, we also observe that the educational attainment of the population is negatively impacted when a country transitions from an educated leader to a less educated one. This result may help to explain the previous finding that more educated political leaders favor economic growth. Key Words: Political leaders, Primary Education, School Achievement, Political institutions. JEL classification: I21,I25,I28.

I els homes, què, quan i on?

El tema que ens ocupa, el de la discriminació social de les dones, ha estat una de les qüestions cabdals del segle passat i també ho serà d'aquest, però de manera diferent. El segle XX és el segle de l’èxit públic de la majoria de reivindicacions de les dones. De fet aquestes van començar molt abans en la història i no han tingut el mateix calendari a tots els països -encara hi ha llocs on les dones no poden votar-, però podem afirmar que és en el segle XX que el moviment feminista s'ha generalitzat i ha aconseguit un dels seus triomfs mes importants, fer de la lluita per a la igualtat de les dones una lluita de les institucions polítiques deis països occidentals desenvolupats

The influence of the quality of government institutions on entrepreneurial motivation: exploring the variance across countries

Despite the increasing understanding of the relationships between institutions and entrepreneurship, the influence of the quality of government institutions on entrepreneurship is less addressed. This paper focuses on this critical determinant of entrepreneurship in developing and developed countries. Drawing from institutional theory we hypothesize and empirically assess the role of the quality of institutions in entrepreneurial activity. We examine how the quality of government institutions influences the rate of necessity-based entrepreneurial activity across countries and over time by using a cross-sectional time-series approach on data from the Global Entrepreneurship Monitor (GEM) database covering the years 2001–2011. Our results suggest that higher economic development associated with better quality of institutions reduces the prevalence of necessity-based entrepreneurship. Our findings imply that developing countries must rationally organize their functions, and seek to remove unnecessary barriers, decrease political instability, and controls that hamper entrepreneurial activity

Crisi de confiança

Fa uns dies es va presentar a Barcelona la desena edició del Trust Barometer, que mesura la confiança social en empreses, mèdia, institucions polítiques i ONG. S'hi fa palès que la confiança social és, de manera recurrent, alarmantment baixa en molts ítems inferior al 50% [...].

Les Polítiques Econòmiques en la UEM, un Poder de Decisió Dividit

Aquest treball de recerca pretén analitzar les conseqüències de tenir el poder de decisió separat entre la política fiscal i la política monetària en la UEM. Alguns autors han anomenat aquest fet com el pecat original de l’eurozona, considerant que aquesta àrea monetària ha patit un error de disseny des d’un bon principi1. El creixement econòmic d’alguns EM, ha amagat aquesta dialèctica constant, retardant la decisió entre les Institucions Europees i els EM eternament, fins a tal punt que la recessió econòmica actual ha evidenciat la necessitat de coordinació entre aquestes dues polítiques econòmiques i s’ha començat a instrumentalitzar nous mecanismes per millorar l’estructura actual

Propostes de polítiques laborals

Us preocupa el problema de l’atur? Us heu preguntat mai per què Espanya té unes taxes d’atur superiors als països de referència en polítiques laborals? Creieu que el mercat laboral espanyol té moltes mancances? Penseu que el model productiu actual, basat en la construcció i el turisme, és sostenible a llarg termini? Aquestes preguntes, juntament amb la gran destrucció d’ocupació arran de la crisi, -durant l’últim trimestre del 2008 a l’economia espanyola li correspon el 70% (1) de la destrucció de llocs de treball a Europa- ens ha portat a reflexionar sobre els determinants i lesconseqüències de l’atur espanyol. Seguint aquesta línia, ens preguntàvem si,mitjançant un seguit de propostes laborals, Espanya podria arribar a reduir les sevestaxes d’atur a llarg termini i equiparar-les a nivells europeus.Si voleu saber més sobre les possibles solucions, en aquest treball exposemun seguit de mesures originals i d’altres basades en idees d’economistes experts queintenten millorar el capital humà de l’economia, el model productiu, els valors imentalitat de la societat, les institucions laborals i la legislació laboral existent , amb laqual cosa es pretén, com a fi últim, augmentar els nivells d’ocupació de l’economia.Algunes d’aquestes són:· Un nou contracte únic i flexibilització laboral· Canvis en la negociació col·lectiva, fiscalitat empresarial i programes formatius· Model original en les prestacions d’atur· Impuls a un nou model productiuAplicant aquestes propostes creiem que és possible reduir la temporalitat almercat laboral espanyol així com també lluitar per aconseguir la plena ocupaciópromocionant el treball estable i de qualitat. Tot i que el problema de l’atur genera moltdebat social entre els diferents agents socials, les propostes han intentat cercar elconsens i, sobretot, la millora econòmica de la societat.

Les Polítiques de gènere als ajuntaments catalans: un procés en construcció

El paper tracta de l’evolució de les polítiques de gènere i la seva implementació en les ciutats catalanes més grans de 20.000 habitants. L’article mostra l’interès en tractar la qüestió com a política pública i la importància que totes les localitats catalanes majors de 20.000 habitants li han atorgat. A través d’un ampli seguit d’entrevistes l’autora mostra que no totes les polítiques poden ser qualificades de polítiques de gènere, i tot i que les ajuntaments estan interessats en aplicar polítiques de gender mainstreaming, no totes les actuacions públiques poden ser-ne considerades com a tals. Hi ha encara molt per a prendre i, tot i que els govern locals hi estan interessats, el camí encara pot ser llarg.

RECERCAT. El Dipòsit de la Recerca de Catalunya

Seguint la tendència mundial de crear dipòsits institucionals d'accés lliure per recopilar i preservar els documents d'investigació generats en les institucions acadèmiques, el CESCA i el CBUC han posat en funcionament RECERCAT. RECERCAT és un dipòsit cooperatiu de documents digitals que inclou la literatura de recerca de les universitats i dels centres d'investigació de Catalunya, com ara articles encara no publicats (preprints), comunicacions a congressos, informes de recerca, working papers, projectes de final de carrera, memòries tècniques, etc. La comunicació pretén explicar els processos que s'han seguit per posar en marxa aquest projecte: des de la selecció i adaptació del programari amb el que funciona (DSpace), fins als treballs duts a terme per establir les polítiques d'accés, d’introducció de dades, de metadades Dublin Core necessàries per descriure els documents, el tipus de llicència de les Creative Commons sota la qual es troben subjectes els documents, etc.