The Last Missionary to Leave the Temple Should Turn Off the Light Sociological Remarks on the Decline of Japanese ""Immigrant"" Buddhism in Brazil

Empirical data indicate that the so-called ""Buddhism of yellow color"" that is predominantly associated with Japanese ""immigrant"" Buddhism, is constantly in decline in terms of ""explicit"" adherents. After some methodological observations, this article gives an overview of the relevant statistical data. The last part discusses possible reasons for these negative dynamics, referring to causes within Buddhist institutions, the ethnic community, and at the level of the individual.

THE MAKING OF THE IMMIGRANT IDENTITY IN THE PRESS: Constructing the Immigrant Imagined Community

A dissertation submitted in partial fulfilment of the requirements for the degree of Master in Arts

What makes an entrepreneur?: The role of feelings

A Work Project, presented as part of the requirements for the Award of a Masters Degree in Economics from the NOVA – School of Business and Economics

Case study - Herdade Vale da Rosa – The fruits of passion: The role of a positive entrepreneur vision in the success of an organization from a depressed sector and region

A Work Project, presented as part of the requirements for the Award of a Masters Degree in Management from the NOVA – School of Business and Economics

What makes an entrepreneur? The role of feelings

This study uses a sample of 678 observations from the Community Innovation Survey 6 (CIS6) plus the Leadership Module attached in Portugal wherein 55.93% of the respondents are business Owners. It focuses on recent literature on Entrepreneurship to understand how the perceived importance of Personality Traits and Social Ties influence the decision-making process of the Entrepreneur towards an Intuitive or an Analytical Approach. It gets statistical significant values for the Founder/Sample in the traits, and for strong ties in the Founder/Owner Model shows statistical significance.

Assessing the role of social networks on migrant labor market outcomes: Evidence from a representative immigrant survey

What role do social networks play in determining migrant labor market outcomes? We examine this question using data from a random sample of 1500 immigrants living in Ireland. We propose a theoretical model formally predicting that immigrants with more contacts have additional access to job offers, and are therefore better able to become employed and choose higher paid jobs. Our empirical analysis confirms these findings, while focusing more generally on the relationship between migrants’ social networks and a variety of labor market outcomes (namely wages, employment, occupational choice and job security), contrary to the literature. We find evidence that having one more contact in the network is associated with an increase of 11pp in the probability of being employed and with an increase of about 100 euros in the average salary. However, our data is not suggestive of a network size effect on occupational choice and job security. Our findings are robust to sample selection and other endogeneity concerns.

Assessing the role of social networks on migrant labor market outcomes: Evidence from a representative immigrant survey

What role do social networks play in determining migrant labor market outcomes? We examine this question using data from a random sample of 1500 immigrants living in Ireland. We propose a theoretical model formally predicting that immigrants with more contacts have additional access to job offers, and are therefore better able to become employed and choose higher paid jobs. Our empirical analysis confirms these findings, while focusing more generally on the relationship between migrants’ social networks and a variety of labor market outcomes (namely wages, employment, occupational choice and job security), contrary to the literature. We find evidence that having one more contact in the network is associated with an increase of 11pp in the probability of being employed and with an increase of about 100 euros in the average salary. However, our data is not suggestive of a network size effect on occupational choice and job security. Our findings are robust to sample selection and other endogeneity concerns.

Why an entrepreneur should be a marketeer

Inspired by the booming startup culture that’s transforming Lisbon’s business setting, the present case study tests the hypothesis that great marketing is the main key to any new business’ success, by analyzing the history and environment of a premature Portuguese tech startup company exploring the market of destination weddings, Wedmint, and its inbound marketing strategy.

Integració sociolaboral de la població immigrant en àrees rurals de Catalunya

Aquest estudi estableix una línia de recerca per iniciar el plantejament de les bases d’un programa d’acció que determini una sèrie de polítiques i d’estratègies d’integració de la població immigrant, amb l’objectiu d’aconseguir-ne la inserció en zones rurals que tinguin necessitat de conservar o de millorar la seva situació socioeconòmica actual. La dita situació està principalment amenaçada pel despoblament i, en alguns casos concrets, també per la disminució –o almenys el canvi en les condicions– de la percepció dels fons estructurals europeus. Amb aquesta investigació es pretén conceptualitzar el tema i mirar de detectar la possibilitat i la disposició per a l’absorció de contingents de població immigrant en algunes zones rurals de Catalunya. En una segona fase, ja es procedirà a determinar les zones concretes que puguin tenir la capacitat i la disponibilitat d’infraestructures suficients per ser una destinació d’immigrants amb una formació específica i la predisposició necessària per tal de garantir-ne l’adaptació a l’entorn rural d’aquest país.

Estat de salut, necessitat i utilització dels serveis d'atenció primària i urgències hospitalàries de la població immigrant

La identificació i caracterització de l'estat de salut dels diversos col•lectius d'immigrants que resideixen a la Regió Sanitària Girona (RSG), a la Regió Sanitària Lleida (RSL) i a la ciutat de Barcelona permetrà determinar quines són les seves necessitats, tot comparant-ho amb la població autòctona, i quin cost suposen per l'administració pública. El principal objectiu és el d'apuntar a polítiques sanitàries i socials més adients amb la situació migratòria actual. Per tal d'identificar el col•lectiu immigrant a la RSG es va procedir a la modificació del sistema d'informació primària de l'ICS, ECAP, a través de l'activació de variables existents. La tasca realitzada ha permés la identificació dels usuaris dels serveis sanitaris de les Àrees Bàsiques de Salut (ABS ) i obtenir una referència poblacional fiable. Per detectar l'estat de salut i la necessitat i utilització de serveis s'ha elaborat una enquesta ad-hoc prenent com a referència l'enquesta ESCA i s'ha administrat a una mostra aleatòria dels usuaris (immigrants i autòctons). L’extracció de la mostra, amb un total de 900 efectius s'ha realitzat per estratificació segons origen del pacient atès, obtenint 637 qüestionaris vàlids. A Barcelona s'ha treballat el districte de Ciutat Vella amb un percentatge d'immigrants superior a la mitjana de la ciutat. L’anàlisi de la casuística de l'Hospital del Mar va evidenciar que la major utilització dels serveis hospitalaris per part dels immigrants estava centrada en l'atenció materno-infantil. Per aprofundir-hi es plantejà un estudi de freqüentació d'immigrants i autòctons als serveis d'urgències de l'Hospital del Mar i Peracamps. A la RSL es realitzà un estudi sobre 1699 pacients d'origen immigrant (agrupats per regió d'origen), atesos a l'Atenció Primària de cinc ABS de la ciutat de Lleida tot comparant-ho amb un total de 4156 pacients autòctons. D'altra banda es van estudiar les urgències hospitalàries ateses a l'Hospital Arnau de Vilanova.

El paper de l'esport en la integració de la població adulta immigrant d'origen internacional a Catalunya

Amb l’establiment de grups d’immigrants a Catalunya, l’abast de les polítiques socials s’ha vist ampliat per tal d’afrontar els reptes d'integració i cohesió social. Tot i que la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona identifiquen t l’esport com a vehicle positiu per a la integració dels immigrants, el desenvolupament de polítiques en aquest àmbit encara està en una fase preliminar. La manca de recerca i l’absència d’aproximació política dificulten aquest procés. Comprendre la realitat de la participació esportiva entre la població adulta immigrant pot servir per millorar els processos de formulació i implementació de polítiques per part de les administracions públiques catalanes. S’ha realitzat una aproximació exploratòria a aquesta necessitat. La recollida de dades s’ha fet mitjançant observació i entrevistes semi-estructurades sobre experiències esportives organitzades o semi-organitzades rellevants. Els resultats revelen la importància de l’esport per a l’immigrant en el procés d’establiment de xarxes socials, i per al manteniment, la reproducció i la negociació de les identitats culturals i, en particular, nacionals. Hi ha una divisió entre el sistema esportiu formal català i els sistemes informals i fragmentats que utilitzen els immigrants per organitzar activitats esportives. Les entrevistes realitzades a actors clau en els diferents nivells de l’administració pública i el cas d’estudi d’un municipi han proporcionat una visió general de la resposta política. Es proposen un conjunt de recomanacions referents a la necessitat de gestionar les xarxes socials de forma més sistemàtica, la necessitat d’incrementar les accions de transversalitat horitzontal i vertical entre els actors públics i d’establir un conjunt d’indicadors socials per mesurar l’efectivitat de la intervenció política en aquest àmbit, així com la identificació de bones pràctiques i activitats per compartir coneixements.