Què s'ha fet en el pla d'igualtat de gènere?

Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/43352

Què s'ha fet en el pla d'igualtat de gènere?

Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/43352

Què s'ha fet en el pla d'igualtat de gènere?

Podeu consultar la Setena trobada de professorat de Ciències de la Salut completa a: http://hdl.handle.net/2445/43352

Lideratge s'escriu en femení

Són molts els que utilitzen el concepte de lideratge femení per crear una falsa sensació d’igualtat o de reivindicació feminista i, per contra, són pocs els que s’atreveixen a explicar en què consisteix aquest lideratge. No obstant, són menys encara els que lluiten per una igualtat de gènere real en tots els status socials i, especialment, en l’àmbit laboral i professional. Aquest Treball de Final de Grau tracta el lideratge femení des d’una posició crítica amb la societat, analitzant els motius que demostren i expliquen la inferioritat numèrica de la dona en les posicions de lideratge, sigui empresarial, mediàtic, polític o de qualsevol altre tipus. Aporta dades que deixen clara la poca representativitat de la dona en els alts càrrecs i les moltes dificultat afegides a les que es veu sotmesa la dona en el seu camí cap a una posició elevada en la jerarquia laboral. Aquestes pàgines volen demostrar que la dona és igual de vàlida o més que l’home per ocupar alts càrrecs i estar al capdavant d’empreses i grups i que, a més, el futur del món social i econòmic estarà en mans de les dones, molt més qualificades i preparades per assumir la responsabilitat i entendre l’esdevenir de la humanitat.

De què vas, tio?

My study is based on an ethnography of two groups of young people from working-class neighbourhoods in Barcelona. I was interested in researching the impact of Catalan language policies on the identities of young people of Spanish-speaking immigrant families. I sought to go beyond the constraints of traditional structuralist approaches in Sociolinguistics in order to make my analysis relevant to people working for gender equality, the promotion of the Catalan language, or other social causes. I combine ideas from Bakhtin, Bourdieu, Fairclough, Foucault and Goffman to build a dialectical, historical, process-centred perspective that conceptualises practices in terms of social and political struggles.I analyse young people's peer-group activities in terms of their significance for the construction of gender identities. I propose a variety of forms of masculinity and femininity according to the various ways in which members organised their gender displays in face-to-face interaction.I also show how their use of argot and dialectal Spanish was part of the processes whereby members defined their relationships, constructed particular subject positions in interaction and struggled to legitimate their own values.I explore the meanings constructed through Catalan and Spanish by looking into the code-switching practices of my participants. I analysed their talk in terms of narratives that present particular sequential dramatisations of events for conversational audiences. These narratives follow the expressive intention of the author, and are populated with multiple voices of animated characters. I argue that, in the groups I studied, Catalan was generally not used to animate the voices that were central to the identities of the peer-group, and particularly to masculine identities.In order to contextualise these practices within the wider society, I also look into the processes of language choice in face-to-face encounters. I argue that existing conventions made it difficult for people to find opportunities to speak Catalan. I also pointed to the difficulties that my participants had to find employment, which were particularly acute amongst the more politically aware individuals. I conclude that these young working-class people had little possibilities of investing in more egalitarian forms of identity given their lack of resources and opportunities to develop their identities in other social spaces, such as the workplace.

Políticas de igualdad en las cárceles del siglo XXI. Avances, retrocesos y retos en la práctica del encarcelamiento femenino

El tradicional olvido e invisibilidad de las mujeres privadas de libertad en el ámbito académico se ha visto reducido parcialmente por cierta tradición académica que, desde fi nales de los noventa en España, ha puesto de manifi esto la discriminación que las mujeres sufren en los sistemas penitenciarios. En el ámbito político, el hito fundamental ha sido la aprobación del Programa de Acciones para la Igualdad entre mujeres y hombres en el ámbito penitenciario a fi nales de 2008, que ha supuesto la generalización de los Módulos de Respeto en el caso de las mujeres presas. Mediante el análisis de las políticas de igualdad de género en el ámbito penitenciario y del estudio de los Módulos de Respeto de mujeres, desde un enfoque feminista e interseccional, el artículo nos permitirá mostrar la debilidad en la aplicación de un enfoque de género que dé una respuesta integral a la situación de las mujeres encarceladas y abrirá el camino para indagar más ampliamente en el papel que juegan en la práctica actual del castigo femenino, tanto las identidades de género como la confl uencia entre las nuevas formas de ejercer el poder en el neoliberalismo y las premisas tradicionales del encarcelamiento de las mujeres.

Pràctica 5: Coeducació

Coeducar significa «educar les persones al marge dels rols i els estereotips que ens imposa la societat, de manera que tinguen les mateixes oportunitats i no se’ls imposen diferències socioculturals (joguets, colors, formes de comportar-se, etc.) per ser home o dona». Per aquest motiu, coeducar no és educar a les mateixes aules els xiquets i les xiquetes, sinó propiciar un canvi en la cultura de l’escola infantil. Aquest canvi es basa a tenir cura de les relacions quotidianes a l’escola infantil, promovent una educació afectiva que afavorisca les relacions en igualtat i rebutge la violència, els prejudicis i els comportaments sexistes des d’edats primerenques i promoga la resolució pacífica de conflictes. Amb aquesta pràctica intentarem mostrar una experiència educativa que promoga la igualtat de gènere en l’alumnat d’educació infantil.

Discourse on equality in organizations. A case study of the chemical industry in Tarragona

This paper presents a proposal for analyzing discourses on gender equality in organizations. The research is carried out as a case study, focusing on the chemical industry in Tarragona. To the question: why there are still so many differences between women and men in labour market, despite having multiple tools to avoid inequalities? we propose to focus on discourses of equality to find an answer. The viewpoint that companies have on gender is crucial in enabling policies for equality. To ensure that policies are truly aimed at promoting equality, it is needed a gender approach that nowadays is not widespread in organizations. From these considerations, we present a fourfold typology of discourses on equality in organizations.

L'enfocament de gènere a l'Administració pública. Els plans d'igualtat d'oportunitats. 'El enfoque del género en la Administración pública. Los planes de igualdad de oportunidades'.

Resumen tomado del autor

Tallers per a la igualtat : prevenció de la violència de gènere. 'Talleres para la igualdad : prevención de la violencia de género'.

Resumen tomado de la publicación en catalán. Este artículo forma parte del monográfico: Violencia, género y educación (Violència, genere i educació)

Eduquem en igualtat: algunes claus per a la prevenció de la violència de gènere en l’adolescència.

Un amplio sector de la juventud cree que la igualdad de género ya está conseguida. La paradoja es que la igualdad de género como valor existe en los distintos medios donde se desarrolla el proceso de identificación de los jóvenes, lo que no significa que las relaciones, las pautas de actuación o las representaciones del género sean eso, representativas de lo que hoy día significaría equilibrar la balanza entre mujeres y hombres, y aún menos cuando se trata de personas que rompen la heteronormatividad o la dualidad hombre/mujer

Guia Managgend: Indicadors de gestió i de gènere per a la competitivitat i creixement dels sectors públic i privat de Catalunya en una societat del coneixement complexa.

L'actual crisi econòmica, del model de producció i les greus conseqüències que està tenint en el teixit industrial, productiu, econòmic, de consum, de diferents sectors, així com la pèrdua de competitivitat i el descens de la nostra productivitat com quasi la més baixa d'Europa, ens porta a cercar solucions i alternatives en la gestió empresarial i a la direcció de les organitzacions públiques i privades,com un dels factors estratègics que podrien ajudar a col·laborar a la sortida de la crisi.

Taller Igualtat UB

Taller dins la VII Trobada de professorat de Ciències de la Salut. Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia Campus Pedralbes. 30, 31 de gener i 1 de febrer de 2013. http://www.ub.edu/trobades/. Taller 1: Què s’ha fet en el pla d’igualtat de gènere?

Estudis sobre l'equitat de gènere en el context de l'educació infantil

La preocupació, com a docents universitaris i professionals de l’educació, per la manca de representació masculina en l’Educació Infantil, ha determinat que el nostre grup de recerca, centrat en estudis sobre la infància, es plantegés la realització de diferents estudis descriptius sobre l’equitat de gènere en aquesta etapa educativa. El primer estudi està centrat en l’home com a professional de l’Educació Infantil, com a estudiant i com a professio· nal en actiu. El segon estudi està centrat en l’avaluació de l’equitat de gènere en la pràctica educativa a l’escola, a Catalunya. I finalment, el tercer estudi, focalitza la seva mirada en el context cultural, portant a terme un estu· di paral·lel entre les realitats educatives de Catalunya i La Paz (Bolívia). Els resultats, malgrat que es detecten petits avenços en la presència del valor de l’equitat de gènere en els centres educatius, confirmen les dificultats, existents encara, per realitzar pràctiques de qualitat que puguin incidir vers un canvi social. Considerem que aquest canvi només s’aconseguirà quan es plantegi seriosament la necessitat d’aquest valor social i es treballi no solament des de l’escola, sinó també des de dinàmiques laborals, mediàtiques, familiars i socials. Aquest article recull les reflexiones que deriven de les tres recerques esmentades.

"Pas de deux" : Quan dansa i gènere comparteixen escenari

The dissertation '«Pas de deux». When dance and gender' share stage treats of the impact and the repercussion that have had the fight for the equality women-men and the studies of gender in the practice and in the historiography of dance. It bases in the study of new, classical and recognised bibliographic references on gender and dance, anthropology of dance and history and practice of dance.