Nano-emulsion production by sonication and microfluidization - A comparison

The efficiency of sonication and microfluidization to produce nano-emulsions were evaluated in this study. The purpose was to produce an oil-in-water nano-emulsion of d-limonene to apply it in the next step for nano-particle encapsulation. In the entrapment and retention of volatiles or for the microencapsulation efficiency, emulsion size is one of the critical factors. In this study, a bench-top sonicator and an air-driven microfluidizer were used to prepare the emulsions. Results show that, while both methods were capable of producing nano-emulsions of the size range of 150-700 nm, the microfluidizer produced emulsions with narrower size distributions and sonication was more convenient in terms of operation and cleaning. In general, the size of the emulsions decreased with increasing sonication time, or the microfluidization pressure and duration. However, for both sonication and microfluidization, optimal conditions were necessary for emulsification beyond which the emulsion sizes would either increase or have little change with further processing.

Batxillerat: camins cap a la Universitat

El batxillerat és un intens camí que recorre l'estudiant i que en bona part dels casos té com a meta la universitat. En el trajecte hi ha uns quants esculls, com el treball de recerca i la selectivitat. Els joves han de prémer fort l'accelerador si volen assolir la fita consignada. El suport de la família i els professors els pot fer el viatge una mica més fàcil

Regar sense malgastar cap gota

Habitem un territori en què l’aigua és un bé escàs i cal aprofitar la poca que hi ha. Bombes ESPA i el grup LEQUIA de la UdG han posat en marxa una planta pilot que permet recuperar les aigües grises d’una instal·lació esportiva i fer-les servir per regar

Sistema educatiu de les Illes Balears: variables de context, indicadors de sistema i resultats. Cap a un compromís social per l’educació

L’objectiu és esbrinar quines variables o quins factors expliquen amb més intensitat i precisió els resultats que obtenen els alumnes1 de les Illes Balears en les avaluacions de competències bàsiques, fetes tant en l’àmbit internacional, com l’estatal o l’autonòmic (Avaluació General de Diagnòstic, d’àmbit estatal —en la qual se centra l’article—, PISA i Avaluació de Diagnòstic de les Illes Balears) i la manca de correlació entre algunes variables i indicadors i els resultats. Aquesta correlació, però, que no existeix a les Illes Balears, sí que és habitual a altres comunitats autònomes, estats o regions. En aquest àmbit, són millors els indicadors (situats per sobre de la mitjana estatal) que els resultats que se’n podrien esperar, atesa la correlació, que de vegades és intensa o forta. Hi ha altres comunitats autònomes que tenen uns indicadors pitjors que els de les Balears, però que ofereixen, això no obstant, uns resultats més bons. Què és el que no funciona? Quin element pertorba la correlació habitual que sí que s’expressa a altres llocs? Què és el que s’hauria de modificar? Què és el que diferencia o caracteritza el sistema educatiu de les Illes Balears?

Mestre de suport i tutor: camí cap a la parella educativa dins l’escola inclusiva

Con este articulo, se quiere dar a conocer las reflexiones que se han extraído a raíz de la experiencia y formación como profesionales que trabajan en el marco de la escuela inclusiva. Ver a dos maestros juntos en el aula, es algo habitual. En el contexto educativo actual, en el cual no existe otra opción que avanzar en la construcción de centros cada vez más inclusivos, la figura del maestro de apoyo es uno de los ejes claves, la educación inclusiva es viable con la colaboración estrecha de profesores, maestros de apoyo y especialistas, tutores de aula y equipos de orientación.

Cap a un model per interpretar i facilitar l'aprendre: estratègies i recursos per a la reflexió-acció en i des de la pràctica

1.- L'enquadrament d'aquest treball de recerca s'ha fet en i des de la praxis. EI que interessa és descobrir i proposar instruments pedagògics d'ajuda, assequibles i contextualitzats, especialment en el terreny de la comunicació i la interacció Educador-Educand. La metodologia que s'ha fet servir és de caire qualitatiu, etnogràfic, en un enfocament basat en la investigació-acció. La visió de la persona és volgudament holística; els sentiments, els significats, I' orientació personal, I' autodirecció. esdevenen elements centrals. La hipòtesi de treball, en la qual es fonamenta la recerca, podria formular-se així: 'En la pràctica, els Educadors, d'una forma més o menys reflexiva, perceben i interpreten el procés d'aprendre dels Educands; hi intervenen, el mediatitzen; n'avaluen la direcció i l'encert". A partir d'aquest supòsit, l'investigador veu convenient donar resposta a tres qüestions centrals: A) Com comprenem i interpretem els Educadors el procés d'aprendre dels Educands?; B) Quin tipus d'intervenció resultarà adient per promoure i/o facilitar l'aprendre?; C) Amb quins instruments i estratègies comptem per ajudar pedagògicament? 2.- Per llegir l'aprendre, l'investigador fa ús d'un model mental, indispensable per ordenar les dades de l'experiència. Convé, per tant, explicitar-lo, fer-ne ciència, coneixement compartit. En aquesta direcció de treball se li plantegen dos tipus d'interrogants: A) Quins són els elements comuns a qualsevol experiència d'aprenentatge?; Quina mena d'activitat o experiència personal desenvolupen tots els Educands; i B) Com es manifesta aquesta experiència? Amb quins indicadors? Quina mena de "text" llegeix l'Educador per orientar la seva intervenció d'ajuda? 3.- L'aprenentatge. en aquest treball, és considerat per l'investigador com la resultant de tres processos personals: el posicionament, l'estratègia i l'avaluació. Quan l'Educador vol compartir amb l'Educand el seu procés idiosincràtic d'aprendre, procura reconstruir amb ell aquestes tres accions bàsiques: A) Com es posiciona: què tem o desitja, què creu, què espera, quines expectatives viu, com es motiva? B) Quines són les seves pautes d'actuació: com treballa, com memoritza, com recupera la informació que té a la memòria, què fa davant d'un problema... ? C) Què busca; què és important per a ella; què pretén... ? 4.- Davant la complexitat dels missatges emesos per l'Educand l'investigador opta per llegir tres tipus de "textos": els productes i els resultats; les conductes; i els missatges parlats. Entre tots tres, pensa, podrà trobar elements i indicadors adequats per fonamentar, sempre hipotèticament, la seva actuació pedagògica. 5.- Procura sobretot detectar i fer existir els èxits, aquells productes i/o resultats que l'Educand troba valuosos, per tal d'ajudar-lo a prendre consciència dels seu repertori personal d'estratègies i capacitats. En aquest àmbit es proposen tres actituds o enfocaments del treball d'ajuda: A) El primer fa referència a la presa de consciència de l'estratègia personal, que s'amaga darrera el producte valorat. B) El segon apunta cap al respecte per l'estratègia que cadascú executa i, per tant, li és familiar. L'Educand la necessita. Es la seva. Es troba en la seva experiència, encara que no necessàriament existeixi en la seva construcció conscient. C) El tercer ,el duu a valorar l'estratègia d'acord amb les finalitats de l'Educand. La seva adequació es legitima pel que es proposa. Partim del supòsit que tota conducta es troba dirigida per un propòsit a vegades difícil de copsar i no sempre recomanable per a l'Educand. 6.- La conducta percebuda de l'Educand és entesa com un missatge, un conjunt d'indicadors de la seva activitat contextualitzada, interna i externa; missatge que, en relació amb altres, com els productes i les verbalitzacions, manifesta fragments dels seus significats, projectes, estratègies, valors. Es fa un èmfasi especial en les conductes "internes", els gestos mentals, l'acció interior, tramesa per mitja de microcomportaments sovint no conscient, i certificada per mitjà de la verbalització del viscut. 7.- Parlar amb l'Educand suposa dues menes d'accions: escoltar i emetre. Escoltem per comprendre; emetem per perfilar la comprensió i també per ajudar. En l'emissió, el missatge pedagògic té dues funcions: a) rellançar i orientar el pensament i l'autoexploració de l'Educand; i b) influir per tal que desenvolupi amb èxit el seu projecte d'aprendre. Interessa d'una manera especial ajudar a integrar en la consciència de l'Educand aquests elements de la seva experiència que poden facilitar-li l'adquisició del coneixement. I entenem que, en aquesta empresa, la paraula i la interacció verbal poden tenir-hi un joc important. Per aquesta raó s'ha considerat necessari oferir un model d'anàlisi de la interacció i els missatges verbals. 8.- "Les persones aprenen sempre, amb recursos, processos i sistemes de valoració idiosincràtics, per fa qual cosa la seva orientació en el context esdevé un referent central en el disseny de l'ajuda pedagògica i en la seva avaluació". Aquesta és la hipòtesi de sortida per dissenyar la intervenció pedagògica. Tothom aprèn, inevitablement; la qüestió és quina cosa està aprenent i de quina manera els seus resultats d'ara són mediatitzats per l'experiència passada i, alhora, condicionen el seu aprendre futur. L'aprenent es posiciona, anticipa el procés d' aprendre, valora la seva. capacitat per desenvolupar-lo amb èxit, es motiva en una determinada direcció, d'acord amb la seva experiència, els seus aprenentatges anteriors. Executa estratègies, mostra un tipus d'intel·ligència, una forma personal de processar la informació. Pretén quelcom. És un sistema obert en relació amb el medi: hi ha uns valors que dirigeixen la seva presa de decisions. Utilitza uns criteris propis, una gamma personal d'opcions conscients. Avalua el que fa, el resultat que obté i la seva capacitat personal. 9.- L'ajuda pedagògica que I' autor proposa s'encamina sobretot a facilitar en l'Educand la descoberta dels seus propis recursos. Es tracta de portar-lo cap a la consideració atenta de la seva pròpia experiència, per amplificar-la i fer-la existir com a recurs conscient . Ha dibuixat i experimentat tres conjunts d'intervenció cadascun enfocat vers un àmbit de l'experiència d'aprendre, el qual col·loca com a prioritari, sense oblidar qualsevol dels altres que pugui ser rellevant, per comprendre o ajudar. A) Intervenció sobre el posicionament. En aquest àmbit enfoca l'estil de motivació que executa l'Educand, mira de corregir-lo, si cal, a partir de l'anàlisi i la comprensió de les seves formes de motivar-se quan ell viu l'èxit. Treballa proposant objectius paradoxals de fracàs gairebé impossible, buscant l'assoliment de petits èxits, potser aparentment insignificants, però estratègics; prescriu l'automatisme, per modificar-lo si l'Educand ho desitja; comprova el procés d'anticipació de I' experiència que l'aprenent es construeix per orientar-se; l'ajuda a contextualitzar anticipació i a fer ús dels seus Ilenguatges interns més eficaços i còmodes;... B) Intervenció sobre les estratègies i processos. En un segon enfocament, no necessàriament posterior al descrit, considera les estratègies de I'Educand, també a partir dels seus encerts i èxits. Mira de portar-lo cap a fa descripció i presa de consciència de les seves maneres de fer mes còmodes i segures, les que lliguen amb les seves preferències cerebrals. Quan viu dificultats, el convida a explorar les excepcions, els moments en els quals les seves realitzacions són satisfactòries. Pretén sobretot modificar les seves creences limitants, posant-lo en conflicte amb els fets de l'experiència. A vegades, caldrà facilitar l'adquisició d'estratègies i procediments nous que l'Educand considera plausibles. Es tracta específicament de fer existir opcions noves d'actuació per tal d'assolir allò que vol i/o necessita. C) Intervenció sobre el sistema de valors de l'Educand. L'Educand viu uns valors, els quals expliquen el seu món intern les conductes que realitza i els resultats que obté. Aquest àmbit és col·locat, en el model, al centre del procés d'aprendre. Hom actua amb propòsits determinats, no necessariament conscients. L'obertura de la persona a l'experiència d'aprendre es dirigeix segons criteris i valors irrenunciables. 10.- L 'Educador procura compartir els objectius de l'Educand i els seus projectes per assolir-los; vol tanmateix que se'n faci coneixedor i director responsable. Per a això li convé preguntar-se per quina mena d'experiència està desenvolupant i quin sentit ecològic te per a ell. L'Educador, el seu model del món, la seva persona, està compromès en el procés d'ajuda. No és només un tècnic que aplica recursos objectius. El seu model de comunicació, el seu pensament, les seves expectatives i anticipacions, tenen un pes considerable en el tipus d'intervenció pedagògica que durà a terme i, d'escreix, en el tipus d' aprenentatge que facilita. En la intervenció, l'Educador parteix d'una avaluació intencionadament positiva, centrada en els recursos i les solucions, en la metacognició i l'autoregulació dels processos, a partir de premisses que pressuposen l'èxit personal.

Cap a una bibliografia musical de Màrius Torres

Com és ben sabut, en el cas del poeta lleidatà Màrius Torres (1910-1942), la relació entre la poesia i la música esdevé una vinculació essencial. Més enllà, la formació musical de Torres el va dur a musicar alguns poemes, on es barregen els trobadors medievals i els textos modernistes. Aquesta relació dual que estableix Torres amb la música ha generat al llarg dels anys una bibliografia específica que cal organitzar, definir i ampliar. Aquest article té la voluntat d’aportar un estat de la qüestió pel que fa a la bibliografia musical de Torres, no sols per les abundants referències a elements o aspectes musicals dins la seua obra, sinó també per la necessària revisió dels materials musicals manuscrits que hi conservem. Davant el projecte d’una edició de les seues obres completes, i com una mena de pas previ, el treball repassa les diferents aportacions que s’han fet des de la mort del poeta, així com les manifestacions musicals que ha generat la seua obra.

Implication of 3D culture system for study of prostate cancer (CaP) mediated bone metastasis

Introduction : For the past decade, three dimensional (3D) culture has served as a foundation for regenerative medicine study. With an increasing awareness of the importance of cell-cell and cell-extracellular matrix interactions which are lacking in 2D culture system, 3D culture system has been employed for many other applications namely cancer research. Through development of various biomaterials and utilization of tissue engineering technology, many in vivo physiological responses are now better understood. The cellular and molecular communication of cancer cells and their microenvironment, for instance can be studied in vitro in 3D culture system without relying on animal models alone. Predilection of prostate cancer (CaP) to bone remains obscure due to the complexity of the mechanisms and lack of proper model for the studies. In this study, we aim to investigate the interaction between CaP cells and osteoblasts simulating the natural bone metastasis. We also further investigate the invasiveness of CaP cells and response of androgen sensitve CaP cells, LNCaP to synthetic androgen.----- Method : Human osteoblast (hOB) scaffolds were prepared by seeding hOB on medical grade polycaprolactone-tricalcium phosphate (mPLC-TCP) scaffolds and induced to produce bone matrix. CaP cell lines namely wild type PC3 (PC3-N), overexpressed prostate specific antigen PC3 (PC3k3s5) and LNCaP were seeded on hOB scaffolds as co-cultures. Morphology of cells was examined by Phalloidin-DAPI and SEM imaging. Gelatin zymography was performed on the 48 hours conditioned media (CM) from co-cultures to determine matrix metalloproteinase (MMP) activity. Gene expression of hOB/LNCaP co-cultures which were treated for 48 hours with 1nM synthetic androgen R1881 were analysed by quantitative real time PCR (qRT-PCR).----- Results : Co-culture of PCC/hOB revealed that the morphology of PCCs on the tissue engineered bone matrix varied from homogenous to heterogenous clusters. Enzymatically inactive pro-MMP2 was detected in CM from hOBs and PCCs cultured on scaffolds. Elevation in MMP9 activity was found only in hOB/PC3N co-culture. hOB/LNCaP co-culture showed increase in expression of key enzymes associated with steroid production which also corresponded to an increase in prostate specific antigen (PSA) and MMP9.----- Conclusions : Upregulation of MMP9 indicates involvement of ECM degradation during cancer invasion and bone metastases. Expression of enzymes involved in CaP progression, PSA, which is not expressed in osteoblasts, demonstrates that crosstalk between PCCs and osteoblasts may play a part in the aggressiveness of CaP. The presence of steroidogenic enzymes, particularly, RDH5, in osteoblasts and stimulated expression in co-culture, may indicate osteoblast production of potent androgens, fuelling cancer cell proliferation. Based on these results, this practical 3D culture system may provide greater understanding into CaP mediated bone metastasis. This allows the role of the CaP/hOB interaction with regards to invasive property and steroidogenesis to be further explored.

The osteogenic properties of CaP/silk composite scaffolds

The rationale for the present study was to develop porous CaP/silk composite scaffolds with a CaP-phase distribution and pore architecture better suited to facilitate osteogenic properties of human bone mesenchymal stromal cells (BMSCs) and in vivo bone formation abilities. This was achieved by first preparing CaP/silk hybrid powders which were then incorporated into silk to obtain uniform CaP/silk composite scaffolds, by means of a freeze-drying method. The composition, microstructure and mechanical properties of the CaP/silk composite scaffolds were ascertained by X-ray diffraction (XRD), Fourier transform infrared spectra (FTIR), scanning electron microscope (SEM) and a universal mechanical testing machine. BMSCs were cultured in these scaffolds and cell proliferation analyzed by confocal microscopy and MTS assay. Alkaline phosphatase (ALP) activity and osteogenic gene expression were assayed to determine if osteogenic differentiation had taken place. A calvarial defect model in SCID mice was used to determine the in vivo bone forming ability of the hybrid CaP/silk scaffolds. Our results showed that incorporating the hybrid CaP/silk powders into silk scaffolds improved both pore structure architecture and distribution of CaP powders in the composite scaffolds. By incorporating the CaP phase into silk scaffolds in vitro osteogenic differentiation of BMSCs was enhanced and there was increased in vivo cancellous bone formation. Here we report a method with which to prepare Ca/P composite scaffolds with a pore structure and Ca/P distribution better suited to facilitate BMSC differentiation and bone formation.

Red cap

The field of research is contemporary theatre practice with a community focus. In 2007, La Boite Theatre Company partnered with the Queensland Music Festival to produce an operatic representation of the 1964 Mt Isa industrial dispute, focussed on the charismatic figure of Pat Mackie. “Community theatre” is often criticised on grounds that the work aims only to satisfy community outcomes. This work explored whether a story from a specific location, which is very much an embedded story in the culture of the Mt Isa community, could be told in such a way as to appeal to, resonate with, and have relevance for, broader national and international audiences. To address this question required rigorous interrogation of both content and form. The play was researched through interviews with members of the Mt Isa community, political leadership at the time of the dispute, and participants of the dispute, including Pat Mackie himself. The production was then framed as an oratorio. Uniquely, the play had two back-to-back seasons; the first in Mount Isa (3 shows: 1500 people including a significant number of school children) and a 4-week season at the Roundhouse Theatre, Brisbane (over 5,000 attendances). In each location, a chorale was formed of community participants who, alongside the professional cast, performed the work. The production and its complementary exhibition had a significant local and national profile. The project was featured in The Australian newspaper’s Queensland Music Festival wrap-up as an exemplar of successful community engagement and creative adventure. Playlab Press has since published the script.

Networking of shear zones at the brittle-to-viscous transition (Cap de Creus, NE Spain)

A crustal-scale shear zone network at the fossil brittle-to-viscous transition exposed at Cap de Creus, NE Spain evolved by coeval fracturing and viscous, mylonitic overprinting of an existing foliation. Initial fracturing led to mylonitic shearing as rock softened in ductilely deformed zones surrounding the fractures. Mylonitic shear zones widened by lateral branching of fractures from these shear zones and by synthetic rotation of the existing foliation between the fractures and shear zones. Shear zones lengthened by a combination of fracturing and mylonitic shearing in front of the shear zone tips. Shear zones interconnected along and across their shearing planes, separating rhomb-shaped lozenges of less deformed rock. Lozenges were subsequently incorporated into the mylonitic shear zones by widening in the manner described above. In this way, deformation became homogeneous on the scale of initial fracturing (metre- to decametre-scale). In contrast, the shear zone network represents localisation of strain on a decametre-length scale. The strength of the continental crust at the time of coeval fracturing and viscous shearing is inferred to have decreased with time and strain, as fracturing evolved to mylonitic shearing, and as the shear zones coalesced to form a through-going network subparallel to the shearing plane. Crustal strength must therefore be considered as strain- and scale-dependent.

Full compensation no longer sacrosanct : reflections on the past and future economic loss ‘cap’ for high income earners

The civil liability provisions relating to the assessment of damages for past and future economic loss have abrogated the common law principle of full compensation by imposing restrictions on the damages award, most commonly by a “three times average weekly earnings” cap. This consideration of the impact of those provisions is informed by a case study of the Supreme Court of Victoria Court of Appeal decision, Tuohey v Freemasons Hospital (Tuohey) , which addressed the construction and arithmetic operation of the Victorian cap for high income earners. While conclusions as to operation of the cap outside of Victoria can be drawn from Tuohey, a number of issues await judicial determination. These issues, which include the impact of the damages caps on the calculation of damages for economic loss in the circumstances of fluctuating income; vicissitudes; contributory negligence; claims per quod servitum amisit; and claims by dependants, are identified and potential resolutions discussed.

Motorcycle Safety Research Project Interim Report 2 : Review of the Consistent Assessment Process (CAP)

Motorcycle trauma is a serious road safety issue in Queensland and throughout Australia. In 2009, Queensland Transport (later Transport and Main Roads or TMR) appointed CARRS-Q to provide a three-year program of Road Safety Research Services for Motorcycle Rider Safety. Funding for this research originated from the Motor Accident Insurance Commission. This program of research was undertaken to produce knowledge to assist TMR to improve motorcycle safety by further strengthening the licensing and training system to make learner riders safer by developing a pre-learner package (Deliverable 1), and by evaluating the Q-Ride CAP program to ensure that it is maximally effective and contributes to the best possible training for new riders (Deliverable 2), which is the focus of this report. Deliverable 3 of the program identified potential new licensing components that will reduce the incidence of risky riding and improve higher-order cognitive skills in new riders. This report provides a summary of Deliverables 2.1 through to 2.4.

Increased tubulointerstitial recruitment of human CD141(hi) CLEC9A(+) and CD1c(+) myeloid dendritic cell subsets in renal fibrosis and chronic kidney disease

Dendritic cells (DCs) play critical roles in immune-mediated kidney diseases. Little is known, however, about DC subsets in human chronic kidney disease, with previous studies restricted to a limited set of pathologies and to using immunohistochemical methods. In this study, we developed novel protocols for extracting renal DC subsets from diseased human kidneys and identified, enumerated, and phenotyped them by multicolor flow cytometry. We detected significantly greater numbers of total DCs as well as CD141(hi) and CD1c(+) myeloid DC (mDCs) subsets in diseased biopsies with interstitial fibrosis than diseased biopsies without fibrosis or healthy kidney tissue. In contrast, plasmacytoid DC numbers were significantly higher in the fibrotic group compared with healthy tissue only. Numbers of all DC subsets correlated with loss of kidney function, recorded as estimated glomerular filtration rate. CD141(hi) DCs expressed C-type lectin domain family 9 member A (CLEC9A), whereas the majority of CD1c(+) DCs lacked the expression of CD1a and DC-specific ICAM-3-grabbing nonintegrin (DC-SIGN), suggesting these mDC subsets may be circulating CD141(hi) and CD1c(+) blood DCs infiltrating kidney tissue. Our analysis revealed CLEC9A(+) and CD1c(+) cells were restricted to the tubulointerstitium. Notably, DC expression of the costimulatory and maturation molecule CD86 was significantly increased in both diseased cohorts compared with healthy tissue. Transforming growth factor-β levels in dissociated tissue supernatants were significantly elevated in diseased biopsies with fibrosis compared with nonfibrotic biopsies, with mDCs identified as a major source of this profibrotic cytokine. Collectively, our data indicate that activated mDC subsets, likely recruited into the tubulointerstitium, are positioned to play a role in the development of fibrosis and, thus, progression to chronic kidney disease.