Experiències i reflexions portades a terme en l'avaluació de competències en assignatures de l'àrea de Física Aplicada

El conjunt de canvis i adaptacions a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) comporta reflexions profundes sobre la funció docent del professorat universitari, entre d’altres aspectes, sobre la millora del sistema d’avaluació actual. Preguntes com: - Quin és el millor sistema d’avaluació que permeti avaluar tant les competències especifiques com les genèriques essent al mateix temps just, equilibrat i representatiu? - Quin és el millor sistema per portar a terme una avaluació continuada sense carregar a l’alumne de proves escrites?- són algunes de les preguntes, que cada un dels professors es planteja a l’hora de programar la seva assignatura. L’EEES considera l’avaluació com una eina dinamitzadora del procés d’ensenyament - aprenentatge en tot el seu conjunt. Des d’aquest punt de vista, el present document recull una experiència emprant dues tècniques didàctiques innovadores: la primera consisteix en l’ús de l’aprenentatge basat en projectes com a metodologia didàctica (ABP) i la segona, explicada de forma més detallada, consisteix en la utilització del portfoli electrònic com a instrument d’avaluació continuada. Ambdues tècniques es porten a terme, simultàniament, en una assignatura optativa de quart curs, Caracterització Física del Aliments, en els cursos 2007-08 i 2008-2009. Aquesta assignatura forma part del currículum de la titulació de Ciència i Tecnologia dels Aliments

Codeship: Financing growth: Case study and Teaching note

A Work Project, presented as part of the requirements for the Award of a Masters Degree in Management from the NOVA – School of Business and Economics

Cultivating creative ecologies : creative teaching and teaching for creativity

Australian universities now commonly list creativity amongst the generic attributes that graduates are expected to have achieved or demonstrated upon graduation. While this reflects emerging local and global trends to encourage creativity at every educational level, creativity as a generic capability has special difficulties. These include problems of definition, its perceived value, the gap between espoused beliefs and practice, and tensions between standards and accreditation agendas and the desire to embed creative outcomes in the curriculum. Contextual and disciplinary differences also shape the expression of creative teaching and teaching for creativity. This paper explores these issues, acknowledging the role of information and communications technologies in shaping the technology-enhanced learning spaces where creativity may emerge. Csikszentmihalyi’s model of creativity as a system of interactions is presented as a useful foundation for furthering the discourse in this domain, along with the notion of creative ecologies as spaces for effecting change.