Discussions on philosophy and literature, education and university reform.

Mode of access: Internet.

Discussions on philosophy and literature, education and university reform : chiefly from the Edinburgh review /

Mode of access: Internet.

Discussions on philosophy and literature, education ad university reform.

Mode of access: Internet.

The association of faculty's teaching philosophy and teaching behaviour, and critical thinking and self- direction in learning

The intent in this study was to investigate in what ways teachers· beliefs about education and teaching are expressed in the specific teaching behaviours they employ, and whether teaching behaviours, as perceived by their students, are correlated with students· critical thinking and self-directed learning. To this end the relationships studied were: among faCUlty members· philosophy of teaching, locus of control orientation, psychological type, and observed teaching behaviour; and among students· psychological type, perceptions of teaching behaviour, self-directed learning readiness, and critical thinking. The overall purpose of the study was to investigate whether the implicit goals of higher education, critical thinking and self-direction, were actually accounted for in the university classroom. The research was set within the context of path-goal theory, adapted from the leadership literature. Within this framework, Mezirow·s work on transformative learning, including the influences of Habermas· writings, was integrated to develop a theoretical perspective upon which to base the research methodology. Both qualitative and quantitative methodologies were incorporated. Four faCUlty and a total of 142 students participated in the study. Philosophy of teaching was described through faCUlty interviews and completion of a repertory grid. Faculty completed a descriptive locus of control scale, and a psychological type test. Observations of their teaching behaviour were conducted. Students completed a Teaching Behaviour Assessment Scale, the Self-Directed Learning Readiness Scale, a psychological type test, and the Watson-Glaser Critical Thinking Appraisal. A small sample of students were interviewed. Follow-up discussions with faculty were used to validate the interview, observation, teaching behaviour, and repertory grid data. Results indicated that some discrepancies existed between faculty's espoused philosophy of teaching and their observed teaching behaviour. Instructors' teaching behaviour, however, was a function of their personal theory of practice. Relationships were found between perceived teaching behaviour and students· self-directed learning and critical thinking, but these varied across situations, as would be predicted from path-goal theory. Psychological type of students and instructor also accounted for some of the variability in the relationships studied. Student psychological type could be shown as a partial predictor of self-directed learning readiness. The results were discussed in terms of theory development and implications for further research and practice.

Columbia University contributions to philosophy and psychology.

Volume numbers irregular: v. 14, no. 3 repeated; v. 15, no. 1 omitted; v. 16, no. 1 called v. [blank] no. 4; v. 17, no. 4 called v. 17, no. 3; v. 10, no. 1 [a] called v. 18, no. 1; v. 23 omitted.

WAKING (TO) THINKING BEING: A STUDY OF EDUCATION, METAPHYSICS, MIND, AND LANGUAGE

This dissertation articulates the basic aims and achievements of education. It recognizes language as central to thinking, and philosophy and education as belonging profoundly to one another. The first step is to show that although philosophy can no longer claim to dictate the foundations of knowledge or of disciplines of inquiry, it still offers an exceptionally general level of self-understanding. Education is equally general and faces a similar crisis of self-identity, of coming to terms with reality. Language is the medium of thought and the repository of historical mind; so a child’s acquisition of language is her acquisition of rational freedom. This marks a metaphysical change: no longer merely an animal, she comes to exercise her powers of rationality, transcending her environment by seeking and expressing reasons for thinking and doing. She can think about herself in relation to the universe, hence philosophize and educate others in turn. The discussion then turns to the historical nature of language. The thinking already embedded in language always anticipates further questioning. Etymology serves as a model for philosophical understanding, and demonstrates how philosophy can continue to yield insights that are fundamental, but not foundational, to human life. The etymologies of some basic educational concepts disclose education as a leading out and into the midst of Being. The philosophical approach developed in previous chapters applies to the very idea of an educational aim. Discussion concerning the substantiality of educational ideals results in an impasse: one side recommends an open-­ended understanding of education’s aims; the other insists on a definitive account. However, educational ideals exhibit a conceptual duality: the fundamental achievements of education, such as rational freedom, are real; but how we should understand them remains an open question. The penultimate chapter investigates philosophical thinking as the fulfillment of rational freedom, whose creative insights can profoundly transform our everyday activities. That this transformative self-understanding is without end suggests the basic aims of education are unheimlich. The dissertation concludes with speculative reflection on the shape and nature of language, and with the suggestion that through education reality awakens to itself.

Allgemeinbildung, Staat und Politik. Zur aktuellen Diskussion um die angelsächsische "liberal education"

In der angelsächsischen analytischen Erziehungsphilosophie wurde ein Konzept allgemeiner Bildung (Liberal education) herausgearbeitet, das den Bildungsanspruch in wissenstheoretischem Rekurs argumentativ zu legitimieren und zu begründen versucht. Dabei geht sie von einem differenzierten Erfahrungs- und Wissensfeld aus, das an öffentliche Standards der Verständigung gebunden ist. Diese Theorie wird an zwei ausgewählten Beispielen geprüft: Einerseits an den US-amerikanischen Debatten um die „cultural literacy" und andererseits an den Auseinandersetzungen um die Einführung des „National Curriculum" in England und Wales. Abschließend wird der Zusammenhang einer wissenstheoretisch fundierten Theorie der Liberal education mit bestimmten politischen Optionen diskutiert. Dabei wird sich zeigen, daß hinsichtlich politischer Zuordnungen dieser Theorie keine systematische Notwendigkeit besteht, und daß das Konzept einer integrierenden Allgemeinbildung in demokratischen, sozialen Staaten unverzichtbar und gleichzeitig nicht beliebig multikulturell ausrichtbar ist. (DIPF/Orig.)

The bubbles or the boiling pot?: an ecosystemic approach to culture, environment and quality of life

For the diagnosis and prognosis of the problems of quality of life, a multidisciplinary ecosystemic approach encompasses four dimensions of being-in-the-world, as donors and recipients: intimate, interactive, social and biophysical. Social, cultural and environmental vulnerabilities are understood and dealt with, in different circumstances of space and time, as the conjugated effect of all dimensions of being-in-the-world, as they induce the events (deficits and assets), cope with consequences (desired or undesired) and contribute for change. Instead of fragmented and reduced representations of reality, diagnosis and prognosis of cultural, educational, environmental and health problems considers the connections (assets) and ruptures (deficits) between the different dimensions, providing a planning model to develop and evaluate research, teaching programmes, public policies and field projects. The methodology is participatory, experiential and reflexive; heuristic-hermeneutic processes unveil cultural and epistemic paradigms that orient subject-object relationships; giving people the opportunity to reflect on their own realities, engage in new experiences and find new ways to live better in a better world. The proposal is a creative model for thought and practice, providing many opportunities for discussion, debate and development of holistic projects integrating different scientific domains (social sciences, psychology, education, philosophy, etc.)

Una universidad donde confluyen la educación, la investigación y la ciudadanía

El projecte de recerca s'ha basat en el projecte Miquel Martí i Pol, que ha consistit en la creació i manteniment d'un jardí dedicat a la memòria del poeta, amb persones en situació d'exclusió social (per motius de malaltia mental, immigració, pobresa) i estudiants de teràpia ocupacional de la Universitat de Vic, des d'una sinergia única entre la Universitat de Vic i institucions públiques, socials i empresarials. La recerca ve a cobrir la falta de coneixement sobre l'impacte terapèutic de la jardineria, com afirmava Sempik al 2003. Així mateix, genera coneixements sobre l'ocupació humana, la ciutadania, les comunitats inclusives, les aliances estratègiques i sobre noves praxis educatives en el marc del nou Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). El marc teòric s'ha basat en una visió transdisciplinària, des de l'educació, la filosofia, la psicologia, la sociologia, la teràpia ocupacional, la política, l'ecologia i l'antropologia. S'ha desenvolupat una recerca inspirada per la investigació acció participativa que ha aprofundit en el significat que ha tingut aquesta experiència per a les persones implicades en el procés de creació del jardí: les persones procedents de col•lectius en situació d'exclusió, els estudiants, així com els representants de les institucions públiques, socials, empresarials i la pròpia Universitat de Vic. Així es van desenvolupar una sèrie d'entrevistes a fons i formularis amb 5 jardiners; 2 estudiants; la Consellera d'Acció Social de l'Ajuntament de Vic; el Conseller d'Acció Social del Consell Comarcal d'Osona; el President de Caritas; la terapeuta ocupacional de la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d'Osona; la Rectora de la Universitat de Vic; la Directora de l'EUCS i el President del Rotary Club. Els temes que han sorgit en la recerca són: La construcció de l'ocupació significativa; la jardineria com a font de benestar; un espai de bellesa; la dignitat de la ciutadania; la creació de comunitats inclusives; una Universitat al servei de la Humanitat: noves praxis educatives; l'art de les aliances estratègiques i de les sinergies. Els coneixements generats tenen relació amb els estudis de teràpia ocupacional, així com per a educació social, infermeria, psicologia i ciències ambientals. A més a més són una aposta per al desenvolupament de noves praxis educatives en el nou EEES. El treball ha estat qualificat com a excel•lent per unanimitat del tribunal.

La complejidad del cuidado y el cuidado de la complejidad: un tránsito pedagógico de los reduccionismos fragmentantes a las lógicas no lineales de la complejidad

RESUMEN: Este trabajo aborda la formación inicial en enfermería y su práctica profesional utilizando para ello instrumentos conceptuales pertenecientes a lo "paradigma de la complejidad": esquemas teóricos dinámicos, categorías conceptuales ambivalentes utilizados para dar cuenta de las incertidumbres, indeterminaciones y fenómenos aleatorios que conforman los procesos que tienen lugar en la formación inicial de Enfermería y en su ejercicio profesional. Categorías que tratan de ir más allá del reduccionismo positivista que había pretendido eliminar la imprecisión, la ambigüedad y la contradicción, y se sitúan en una perspectiva en la que la paradoja, la dualidad, la incertidumbre o la contradicción que, antes que errores o límites de nuestro pensamiento, son características constitutivas de la realidad del cuidado y de la los procesos formativos que capacitan para su ejercicio profesional. La tesis central de estos planteamientos afirma que las formas de representación positivista han asignado a los fenómenos del cuidado profesional de la salud y a los de su enseñanza una certidumbre de la que realmente carecen.

Bases filosòfiques per una ciència crítica de l'educació. Una entrevista a Wilfred Carr.

Wilfred Carr, professor de la Divisió d'Educació de la Universitat de Sheffield del Regne Unit, és un deis representants més destacats de la Filosofia Crítica de l'Educació. A Espanya sobretot és conegut pel Ilibre (juntament amb Stephen Kemmis) 'Teoría crítica de la enseñanza', publicat per l'editorial Martínez Roca, i per una altre de més recent, 'Hacia una ciencia crítica de la educación', publicat per l'editorial Laertes. A més, ha participat en nombrosos congressos i seminaris, entre els quals podem destacar l'aportació que va fer al Congrés Internacional de Filosofia de l'Educació reunit a Madrid el 1988 i que fou publicada per la UNED al volum d'actes.

La complejidad del cuidado y el cuidado de la complejidad: un tránsito pedagógico de los reduccionismos fragmentantes a las lógicas no lineales de la complejidad

RESUMEN: Este trabajo aborda la formación inicial en enfermería y su práctica profesional utilizando para ello instrumentos conceptuales pertenecientes a lo "paradigma de la complejidad": esquemas teóricos dinámicos, categorías conceptuales ambivalentes utilizados para dar cuenta de las incertidumbres, indeterminaciones y fenómenos aleatorios que conforman los procesos que tienen lugar en la formación inicial de Enfermería y en su ejercicio profesional. Categorías que tratan de ir más allá del reduccionismo positivista que había pretendido eliminar la imprecisión, la ambigüedad y la contradicción, y se sitúan en una perspectiva en la que la paradoja, la dualidad, la incertidumbre o la contradicción que, antes que errores o límites de nuestro pensamiento, son características constitutivas de la realidad del cuidado y de la los procesos formativos que capacitan para su ejercicio profesional. La tesis central de estos planteamientos afirma que las formas de representación positivista han asignado a los fenómenos del cuidado profesional de la salud y a los de su enseñanza una certidumbre de la que realmente carecen.

Pensando la educación en medios desde los discursos: psicológico-biomédico, hermenéutico-construccionista post-estructural y crítico. Cuatro miradas al sujeto joven que educamos

El texto que sigue resulta de una re-construcción de cuatro aproximaciones -biomédica-evolutiva, crítica, hermenéutico-construccionista y post-estructural- a la educación en medios con jóvenes en contextos educativos formales, entendida ésta en un sentido amplio como la enseñanza y aprendizaje de los medios de comunicación analógicos y digitales. Uno de los propósitos de la re-construcción tiene que ver, en primer lugar con la visibilización de la diversidad de opciones y epistemologías disponibles a la hora de plantear un escenario formativo en educación con medios, y con las posibilidades formativas que dicha multiplicidad nos ofrece...