Del papel a la pantalla y del aula a la nube: ideas para dinamizar la expresión escrita en secundaria = From paper to the screen and from the classroom to the cloud: ideas to energise written expression at secondary level

The spread of sociocultural focuses and critical literacy studies, which offer an holistic perspective on communicative skills, has reached our country at a time when the commonest environment for writing is the internet, and information technologies have transformed writing with new channels, genres, forms of preparation and languages. Thanks to these changes, educational programmes now include new concepts of literacy related to knowledge and the use of digital environments. This paper explores the impact of introducing these new communicative environments to teaching written expression at secondary level and puts forward some ideas to link learning how to write to present communicative contexts and established practices. Without forgetting the achievements of recent decades, we need to bring about a series of changes to bring new learned writing practices to class and leave behind others we had championed as necessary when the goal was to move beyond exclusively linguistic or grammatical approaches

Escritura joven en la red = Young writing online

Changes in written communications brought about by technology have led to a revolution in the concepts of literacy and, as a result, in students’ educational needs. However, teenagers appear to use technologies that involve new channels and text genres in the digital environment much more than in their everyday life than in an academic environment, because there is still too much distance between what schools offer students and their own reality. This article shows part of the findings of ethnographic and qualitative research in the line of new studies on teenagers’ critical literacy and vernacular writing practices in the asynchronous communication spaces online. The idea is to offer data and ideas to help overcome the current inertia and distance between some educational activities and young people’s communicative needs

La implementació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació a l'escola : integració curricular a l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria

Centrarem l'estudi en la implementació de l'ús d'Internet a les àrees curriculars, ja que es detecta la necessitat d'alguns professors de tenir recursos per a poder treballar-hi des de la seva àrea. Aquesta necessitat, sorgida des del professorat, pot afavorir una més gran implicació i, per tant, iniciar un procés de canvi.

Unitats didàctiques integrades de llengua catalana i literatura i llengua castellana i literatura. Educació secundària obligatòria : la comunicació, el diari personal, la carta personal, l'entrevista i el debat. 'Unidades didácticas integradas de lengua y literatura catalana y lengua y literatura castellana. Educación secundaria obligatoria : la comunicación, el diario personal, la carta personal, la entrevista y el debate'.

Documento en formato electrónico (PDF). Esta unidad didáctica está pensada para ser aplicada en el primer curso de ESO. Resumen tomado parcialmente de la propia innovación

La utilització didàctica de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació en el tractament a la diversitat (Educació Secundària) : desenvolupament de material didàctic i d'estratègies de treball cooperatiu a partir de la participació en el projecte telemàtic El món de Harry Potter. 'La utilización didáctica de las Tecnologías de la Información y de la Comunicación en el trato a la diversidad (Educación Secundaria) : desarrollo de material didáctico y de estrategias de trabajo cooperativo a partir de la participación en el proyecto telemático El mundo de Harry Potter'.

Resumen basado en el del autor en catalán

La paraula, la imatge i el so : un estudi sobre l'educació en comunicació en l'àrea de llengua de l'educació secundària obligatòria a Catalunya (1992-2002) aplicat a tres centres educatius de la comarca del Vallès (Barcelona). 'La palabra, la imagen y el sonido : un estudio sobre la educación en comunicación en el área de lengua de la educación secundaria obligatoria en Cataluña (1992-2002) aplicado en tres centros educativos de la comarca del Vallés (Barcelona)'.

Evaluar el grado de importancia y acción que, desde la administración central, y pasando por la Generalitat de Cataluña, los docentes y los alumnos de los tres centros investigados, dan a la educación en comunicación. Un IES de la comarca del Vallès Oriental (Barcelona) y un IES y una escuela privada concertada del Vallès Occidental (Barcelona), que se seleccionaron según su ubicación geográfica, la diversidad y el año de implantación de la reforma educativa. Documentos producidos por la administración española y la catalana, la LOGSE (1990-2002), el currículo de las materias instrumentales y documentos internos de los centros (proyecto educativo de centro y proyecto curricular de centro). Investigación cualitativa dentro del paradigma de la investigación etnográfica. Triangulación de los datos para demostrar su credibilidad y confirmabilidad. La presencia de contenidos de educación en comunicación en algunas áreas del currículo de 1992 no es suficiente para que los estudiantes que acaban la ESO sean capaces de dominar cualquier situación comunicativa que se encuentren. En relación con los contenidos currículares de 2002, la situación de la educación en comunicación ha mejorado, pero hace falta esperar para poder obtener datos y analizarlos. La propuesta didáctica para mejorar el tratamiento de la educación en comunicación en la ESO en Cataluña, teniendo en cuenta el marco legal y las modificaciones que entran en vigor en el año 2002-03, se basa en el cumplimiento total de los currículos de 2002 y en el trabajo interdisciplinario, aunque no hace falta renunciar a la propuesta de un eje transversal a partir de algunas áreas.

Les aules d'acollida : anàlisi del projecte d'aules d'acollida en educació secundària obligatòria a Catalunya

L'arribada a Catalunya de població immigrant en edat escolar ha estat un repte per al nostre sistema educatiu. La resposta que s'ha donat a aquest repte amb les aules d'acollida és analitzada en aquest document. En primer lloc, s'explica quina és la situació actual de l'alumnat català i quines han estat les accions anteriors per a atendre immigrants. En segon lloc, s'estudia el cas del Canadà. Finalment, es torna a mirar cap a Catalunya i el cas concret d'un institut del Vallès Occidental. S'hi fa una avaluació del primer any de posada en marxa de les aules d'acollida i s'hi especifiquen millores que cal portar a terme per a optimitzar el recurs.

Intervenció per a l'orientació vocacional a l'Educació Secundària Obligatòria

La present memòria exposa l'informe del Pràcticum II que consisteix en una intervenció per a l'orientació vocacional a 4t d'ESO a l'Institut d'Ensenyament Secundari Comuneros de Castilla, a la ciutat de Burgos. La justificació del tema triat es basa en què la finalitat de l'etapa de l'escolaritat obligatòria és preparar als alumnes i dotar-los de les eines i competències necessàries per garantir la seva incorporació efectiva a la societat, al món laboral, i preparar-los en cas de què desitgin continuar la seva formació.

Unitats didàctiques integrades de llengua catalana i literatura i llengua castellana i literatura. Educació secundària obligatòria : l'argumentació. 'Unidades didácticas integradas de lengua y literatura catalana y lengua y literatura castellana. Educación secundaria obligatoria : la argumentación'.

Documento en formato electrónico (PDF). Esta unidad didáctica está pensada para ser aplicada en el segundo curso de ESO. Resumen tomado parcialmente de la propia innovación

Diagnòstic i intervenció psicopedagògica en alumnes amb problemes d'agressivitat a l'educació secundària obligatòria: una proposta per a la millora de l'atenció psicopedagògica

La quantitat de demandes ateses d'alumnes que mostren comportaments agressius a l'escola fa palès que actualment el problema de la violència en els centres educatius suscita molta polèmica. Podem trobar que en l'última dècada s'han dut a terme molts estudis per tal d'esbrinar els tipus de comportament agressiu que es donen a l'escola, la quantitat d'agressions que hi tenen lloc i les causes de l'agressivitat. De tota manera, malgrat aquesta sèrie d'estudis, el problema de la violència en els centres d'Educació Secundària Obligatòria sembla no eradicar-se. Aquesta realitat em va portar a pensar que devia estar passant alguna cosa perquè els comportaments agressius dins els centres educatius anessin creixent. És a dir, que l'augment d'aquests comportaments disruptius pot estar relacionat amb el fet que aquesta mena de conductes siguin reforçades per les mateixes mesures adoptades per encarar aquesta problemàtica. Aquesta tesi doctoral pretén trobar resposta a aquest conflicte, partint de l'observació de quina és la realitat d'un institut concret i realitzant una intervenció a nivell emocional en els joves que estiguin etiquetats de conflictius al seu centre escolar, des d'un model de Diagnòstic-intervenció concret, el model Humanista-Estratègic. A partir d'aquesta experiència, s'ha elaborat una proposta amb l'objectiu de millorar l'atenció psicopedagògica que reben aquests estudiants. L'objectiu general, per tant, és aportar noves vies d'intervenció, i alhora millorar la qualitat de vida d'aquests nois i noies, que en definitiva és l'objectiu principal i últim de qualsevol psicopedagog. En el primer capítol exposo la Base teòrica del Model de Diagnòstic-Intervenció Humanista-Estratègic, de la qual parteixo per explicar els comportaments agressius en els alumnes. També explico la concepció que adopten altres models respecte de l'agressivitat humana; i finalment exposo els objectius. En el segon capítol descric la metodologia emprada en la recerca per tal d'assolir els objectius plantejats. El capítol tercer correspon a la presentació dels resultats. A la primera part presento els resultats obtinguts en l'estudi de casos, i a la segona els resultats de la valoració que fan diferents professionals del món de l'educació de l'atenció que es dóna en l'Educació Secundària Obligatòria als nois i noies que presenten problemes d'agressivitat. En el capítol quart duc a terme la discussió centrada en els resultats obtinguts i en la comparació amb els resultats de les investigacions exposades en el primer capítol. També hi aporto una proposta de millora per a l'atenció i la prevenció de l'agressivitat dins els centres educatius. En el capítol cinquè presento les conclusions de la nostra recerca.

Adolescència i preferències vocacionals: anàlisi comparativa per sexes, de les preferències vocacionals expressades per estudiants de 4t. d'Educació Secundària Obligatòria, a través d'un disseny longitudinal amb mostratges de subjectes diferents

Aquest treball de recerca consisteix en un estudi sobre les preferències vocacionals expressades per adolescents que cursen 4t d’Educació Secundària Obligatòria, amb una anàlisi comparativa per sexes. Es tracta d’un estudi de cas realitzat en un centre del Vallès Oriental, de caràcter longitudinal, en el que s’ha recollit durant 7 cursos acadèmics consecutius les seves preferències vocacionals a través de la prova d’interessos Kuder-C. L'objectiu ha estat comparar les preferències expressades pels nois i per les noies, les influències dels models de gènere estereotipats, així com l’existència o no de diferències entre ambdós col·lectius amb el pas del temps.

Supervisió i control de la lectura: anàlisi de procediments, judicis metacognitius i resultats de comprensió en estudiants d'Educació Secundària Obligatòria

Els processos de comprensió lectora són complexes, i requereixen de l’ús autorregulat, conscient i deliberat de la metacognició en les seves dues vessants: supervisió i control. L’objectiu d’aquest projecte és analitzar les relacions entre aquests dos components, i la seva repercussió en la comprensió lectora que finalment s’assoleix. Per tal de tractar aquesta qüestió s’han analitzat els processos de lectura seguits per 60 alumnes d’Educació Secundària Obligatòria. La presència i el tipus de relectura ha estat considerada com a mesura de control (estratègia emprada per millorar la pròpia comprensió), mentre que els judicis metacognitius són considerats com a mesura de supervisió. També es va elaborar una prova de comprensió lectora incloent preguntes que requerissin diferents nivells de processament cognitiu, de més superficial a més profund. Els nostres resultats preliminars mostren una relació entre l’ajust dels judicis metacognitius i la comprensió lectora assolida; els lectors que millor entenen el text tendeixen a ser els que millor supervisen la seva comprensió. La relectura també s’ha mostrat útil per millorar la comprensió, ja que els participants obtenen millors resultats després de rellegir. Per últim, s’ha trobat una relació significativa entre l’ajust dels judicis metacognitius i la relectura. D’una banda, aquests resultats subratllen la importància de la supervisió i el control en la comprensió lectora, i ofereixen evidències per explicar les complexes relacions entre supervisió, control, i resultats de comprensió. A més, els processos de lectura i els objectius amb què hom rellegeix apareixen com a temes rellevants que requereixen ser investigats per comprendre millor la interacció entre els processos de supervisió i control en la comprensió lectora. D’altra banda, els resultats tenen valuoses implicacions educatives, ja que proporcionen evidències de la importància d’ensenyar processos metacognitius des d’un punt de vista estratègic, en contraposició a les “tècniques”, per tal de millorar la comprensió lectora.

La cultura clàssica a l'educació secundària obligatòria. Proposta de materials didàctics : La Grècia mítica y la Grècia del logos

L'objectiu principal del treball de recerca és el disseny de dos crèdits variables, matèries optatives dins de l'Educació Secundària Obligatòria, entorn de la cultura grega clàssica.

L'ensenyament-aprenentatge de competències transversals a les titulacions d'enginyeria en informàtica concretament de la competència de comunicació escrita en currículums TIC

Per una banda, contextualitza el concepte de competència professional dins del marc de l'EEES, i reconeix i classifica a partir de la revisió de la documentació existent les competències específiques i transversals o genèriques, que han de tenir els nous titulats del Grau d'EI. Per altra banda, s'escomet l'anàlisi dels plans d'estudi i dels plans docents del Grau per identificar la seva adaptació al EEES,, concretament en el que fa referència a la competència de comunicació escrita.

Implantació de les TIC en un institut d'educació secundària

El projecte consisteix en tot el procés d'anàlisi, disseny, implementació i implantació de les tic en un institut , des de la part de sistemes de xarxa i de servidors, fins a la web corporativa de centre, el portal de docència virtual i una eina que permet l'intercanvi de recursos didàctis entre tots els membres de la comunitat educativa d'un o diversos centres.