Insights into the binding and activation sites of the receptors for cholecystokinin and gastrin

CCK receptors represent potential targets in a number of diseases. Knowledge of CCK receptor binding sites is a prerequisite for the understanding of the molecular basis for their ligand recognition, partial agonism, ligand-induced trafficking of signalling. In the current paper, we report studies from our laboratory and others which have provided new data on the molecularbasis of the pharmacology and functioning of CCK1 and CCK2 receptors. It has been shown that: 1) homologous regions of the two receptors are involved in the binding site of CCK, however, positioning of CCK slightly differs in agreement with distinct phannacophores of CCK toward the two receptors and receptor sequence variations; 2) Binding sites of most of non-peptide agonists/ antagonist are buried in the pocket formed by transmembrane helices and overlap that of CCK; Aromatic amino acids within and near the binding site, especially in helix VI, are involved in receptor activation; 4) Like for other members of family A of G-protein coupled receptors, residues of the binding sites as well as of conserved motifs such as E/DRY, NPXXY are crucial for receptor activation. (c) 2007 Elsevier B.V. All rights reserved.

Bed nucleus of the stria terminalis and the cardiovascular responses to chemoreflex activation

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Activation of serotonergic 5-HT1A receptors in the lateral parabrachial nucleus increases NaCl intake

Previous studies using non-specific serotonergic agonists and antagonists have shown the importance of serotonergic inhibitory mechanisms in the lateral parabrachial nucleus (LPBN) for controlling sodium and water intake. In the present study, we investigated whether the serotonergic 5-HTIA receptor subtype in the LPBN participates in this control. Male Holtzman rats had cannulas implanted bilaterally into the LPBN. Bilateral injections of the 5-HTIA receptor agonist, 8-hydroxy-2-(di-n-propylamino) tetralin (8-OH-DPAT, 0.1, 1.25, and 2.5 mu g/ 0.2 mu l), into the LPBN enhanced 0.3 M NaCl and water intake of rats injected subcutaneously with the diuretic furosemide (10 mg/kg bw) and a low dose of the angiotensin-converting enzyme inhibitor, captopril (5 mg/kg bw). The increase in NaCl intake produced by 8-OH-DPAT injections was reduced in dose-related manner by pre-treating the LPBN with the selective 5-HTIA serotonergic antagonist, WAY-100635 (WAY, I and 2 mu g/0.2 mu l). In contrast, WAY did not affect water intake produced by 8-OH-DPAT. WAY-100635 injected alone into the LPBN had no effect on NaCl ingestion. Injections of 8-OH-DAPT (0.1 mu g/0.2 mu l) into the LPBN also increased 0.3 M NaCl intake induced by 24-h sodium depletion (furosemide, 20 mg/kg bw plus 24 h of sodium-free diet). Serotonin (5-HT, 20 mu g/0.2 mu l) injected alone or combined with 8-OH-DPAT into the LPBN reduced 24-h sodium depletion-induced 0.3 M NaCl intake. Therefore, the activation of serotonergic 5-HTIA receptors in the LPBN increases stimulated hypertonic NaCl and water intake, while 5-HT injections into the LPBN reduce NaCl intake and prevent the effects of serotonergic 5-HTIA receptor activation. (c) 2005 Elsevier B.V. All rights reserved.

Bed nucleus of the stria terminalis and the cardiovascular responses to chemoreflex activation

Several studies from our group have indicated that the BNST play an important role in baroreflex modulation. However, the involvement of the BNST in the chemoreflex activity is unknown. Thus, in the present study, we investigated the effect of the local bed nucleus of stria terminalis (BNST) neurotransmission inhibition by bilateral microinjections of the non-selective synaptic blocker cobalt chloride (CoCl2) on the cardiovascular responses to chemoreflex activation in rats. For this purpose, chemoreflex was activated with KCN (i.v.) before and after microinjections of CoCl2 into the BNST. Reversible BNST inactivation produced no significant changes in the magnitude and durations of both pressor and bradycardic responses to intravenous KCN infusion. These findings suggesting that BNST neurotransmission have not influence on both sympathoexcitatory and parasympathoexcitatory components of the peripheral chemoreflex activation. (C) 2012 Elsevier B.V. All rights reserved.

Electrical stimulation of neonatal cardiomyocytes results in the sequential activation of nuclear genes governing mitochondrial proliferation and differentiation

Electrical stimulation of neonatal cardiac myocytes produces hypertrophy and cellular maturation with increased mitochondrial content and activity. To investigate the patterns of gene expression associated with these processes, cardiac myocytes were stimulated for varying times up to 72 hr in serum-free culture. The mRNA contents for genes associated with transcriptional activation [c-fos, c-jun, JunB, nuclear respiratory factor 1 (NRF-1)], mitochondrial proliferation [cytochrome c (Cyt c), cytochrome oxidase], and mitochondrial differentiation [carnitine palmitoyltransferase I (CPT-I) isoforms] were measured. The results establish a temporal pattern of mRNA induction beginning with c-fos (0.25–3 hr) and followed sequentially by c-jun (0.5–3 hr), JunB (0.5–6 hr), NRF-1 (1–12 hr), Cyt c (12–72 hr), and muscle-specific CPT-I (48–72 hr). Induction of the latter was accompanied by a marked decrease in the liver-specific CPT-I mRNA, thus supporting the developmental fidelity of this pattern of gene regulation. Consistent with a transcriptional mechanism, electrical stimulation increased c-fos, β-myosin heavy chain, and Cyt c promoter activities. These increases coincided with a rise in their respective endogenous gene transcripts. NRF-1, cAMP response element, and Sp-1 site mutations within the Cyt c promoter reduced luciferase expression in both stimulated and nonstimulated myocytes. Mutations in the NRF-1 and CRE sites inhibited the induction by electrical stimulation (5-fold and 2-fold, respectively) whereas mutation of the Sp-1 site maintained or increased the fold induction. This finding is consistent with the appearance of NRF-1 and fos/jun mRNAs prior to that of Cyt c and suggests that induction of these transcription factors is a prerequisite for the transcriptional activation of Cyt c expression. These results support a regulatory role for NRF-1 and possibly AP-1 in the initiation of mitochondrial proliferation.

On the importance of an acid additive in the synthesis of pyrido[1,2-a]benzimidazoles by direct copper-catalyzed amination

Pyrido[1,2-a]benzimidazoles1, 2a are interesting compounds both from the viewpoint of medicinal chemistry2–7 (solubility,7 DNA intercalation3) and materials chemistry8 (fluorescence). Of note among the former is the antibiotic drug Rifaximin,5 which contains this heteroaromatic core. The classical synthetic approach for the assembly of pyrido[1,2-a]benzimidazoles is by [3+3] cyclocondensation of benzimidazoles containing a methylene group at C2 with appropriate bielectrophiles.2a However, these procedures are often low-yielding, involve indirect/lengthy sequences, and/or provide access to a limited range of products, primarily providing derivatives with substituents located on the pyridine ring (A ring, Scheme 1).2–4 Theoretically, a good alternative synthetic method for the synthesis of pyrido[1,2-a]benzimidazoles with substituents in the benzene ring (C ring) should be accessible by intramolecular transition-metal-catalyzed CN bond formation in N-(2-chloroaryl)pyridin-2-amines, based on chemistry recently developed in our research group.9 These substrates themselves are easily available through SNAr or selective Pd-catalyzed amination10 of 2-chloropyridine with 2-chloroanilines.11 If a synthetic procedure that eliminated the need for preactivation of the 2-position of the 2-chloroarylamino entity could be developed, this would be even more powerful, as anilines are more readily commercially available than 2-chloroanilines. Therefore the synthesis of pyrido[1,2-a]benzimidazoles (4) by a transition-metal-catalyzed intramolecular CH amination approach from N-arylpyridin-2-amines (3) was explored (Scheme 1).

An electrochemical study of the oxidation of hydrogen at platinum electrodes in several room temperature ionic liquids

The electrochemical oxidation of dissolved hydrogen gas has been studied in a range of room-temperature ionic liquids (RTILs), namely [C(2)mim][NTf2], [C(4)mim][NTf2], [N-6,N-2,N-2,N-2][NTf2], [P-14,P-6,P-6,P-6][NTf2], [C(4)mpyrr][NTf2], [C(4)mim][BF4], [C(4)mim][PF6], [C(4)mim][OTf], and [C(6)mim]Cl on a platinum microdisk electrode of diameter 10 mu m. In all cases, except [C(6)mim]Cl, a broad quasi-electrochemically reversible oxidation peak between 0.3 to 1.3 V vs Ag was seen prior to electrode activation ([C(6)mim]Cl showed an almost irreversible wave). When the electrode was pre-anodized (

N2O and NO2 formation on Pt(111): A density functional theory study

Catalytic formation of N2O and NO2 were studied employing density functional theory with generalized gradient approximations, in order to investigate the microscopic reaction pathways of these catalytic processes on a Pt(111) surface. Transition states and reaction barriers for the addition of chemisorbed N or chemisorbed O to NO(ads) producing N2O and NO2, respectively, were calculated. The N2O transition state involves bond formation across the hcp hollow site with an associated reaction barrier of 1.78 eV. NO2 formation favors a fcc hollow site transition state with a barrier of 1.52 eV. The mechanisms for both reactions are compared to CO oxidation on the same surface. The activation of the chemisorbed NO and the chemisorbed N or O from the energetically stable initial state to the transition state are both significant contributors to the overall reaction barrier E-a, in contrast to CO oxidation in which the activation of the O-(ads) is much greater than CO(ads) activation. (C) 2002 American Institute of Physics.

Synthèse de motifs biarylés : fonctionnalisation directe catalysée par des métaux de transition d’espèces aromatiques non activées

Dans ce mémoire sont décrites deux méthodologies impliquant la synthèse de biaryles via l’arylation directe d’espèces aromatiques non activées, catalysée par différents éléments de transition. La première partie présente les résultats obtenus dans le cadre du développement d’une méthode simple d’arylation directe du benzène catalysée au palladium. Cette méthodologie a l’avantage de procéder sans l’ajout de ligand phosphine généralement utilisé dans les systèmes catalytiques avec le palladium et par conséquent cette réaction peut évoluer à l’air libre sans nul besoin d’une atmosphère inerte. Il est proposé que le mécanisme de formation de ces motifs biarylés pourrait passer par la mise en place d’un palladium d’espèce cationique. Ces composés pourraient éventuellement s’avérer intéressants dans la synthèse de produits pharmaceutiques comportant un motif biphényle de ce type. La deuxième partie est consacrée à une méthodologie très attrayante utilisée pour la synthèse des biphényles impliquant le fer comme catalyseur. Plusieurs catalyseurs à base de rhodium, palladium et ruthénium ont démontré leur grande efficacité dans les processus de couplage direct (insertion C-H). Cette méthodologie consiste en la première méthode efficace d’utilisation d’un catalyseur de fer dans les couplages directs sp2-sp2 avec les iodures d’aryles et iodures d’hétéroaryles. Les avantages du fer, impliquent sans contredit, des coûts moindres et des impacts environnementaux bénins. Les conditions réactionnelles sont douces, la réaction peut tolérer la présence de plusieurs groupements fonctionnels et cette dernière peut même se produire à température ambiante. La transformation s’effectue généralement avec de très bons rendements et des études mécanistiques ont démontré que le processus réactionnel était radicalaire.

POCN-type Pincer Complexes of NiII and NiIII : synthesis, reactivities, catalytic activities and physical properties

Cette thèse décrit la synthèse, la caractérisation, les réactivités, et les propriétés physiques de complexes divalents et trivalents de Ni formés à partir de nouveaux ligands «pincer» de type POCN. Les ligands POCN de type amine sont préparés d’une façon simple et efficace via l’amination réductrice de 3-hydroxybenzaldéhyde avec NaBH4 et plusieurs amines, suivie par la phosphination de l’amino alcool résultant pour installer la fonction phosphinite (OPR2); le ligand POCN de type imine 1,3-(i-Pr)2PC6H4C(H)=N(CH2Ph) est préparé de façon similaire en faisant usage de PhCH2NH2 en l’absence de NaBH4. La réaction de ces ligands «pincer» de type POCN avec NiBr2(CH3CN)x en présence d’une base résulte en un bon rendement de la cyclométalation du lien C-H situé en ortho aux fonctions amine et phosphinite. Il fut découvert que la base est essentielle pour la propreté et le haut rendement de la formation des complexes «pincer» désirés. Nous avons préparé des complexes «pincer» plan- carrés de type POCN, (POCNRR΄)NiBr, possédant des fonctions amines secondaires et tertiaires qui démontrent des réactivités différentes selon les substituants R et R΄. Par exemple, les complexes possédant des fonctions amines tertiaires ArCH2NR2 (NR2= NMe2, NEt2, and morpholinyl) démontrent des propriétés rédox intéressantes et pourraient être convertis en leurs analogues trivalents (POCNR2)NiBr2 lorsque réagis avec Br2 ou N-bromosuccinimide (NBS). Les complexes trivalents paramagnétiques à 17 électrons adoptent une géométrie de type plan-carré déformée, les atomes de Br occupant les positions axiale et équatoriale. Les analyses «DSC» et «TGA» des ces composés ont démontré qu’ils sont thermiquement stables jusqu’à ~170 °C; tandis que la spectroscopie d’absorption en solution a démontré qu’ils se décomposent thermiquement à beaucoup plus basse température pour regénérer les complexes divalents ne possédant qu’un seul Br; l’encombrement stérique des substitutants amines accélère cette route de décomposition de façon significative. Les analogues NMe2 et N(morpholinyl) de ces espèces de NiIII sont actifs pour catalyser la réaction d’addition de Kharasch, de CX4 à des oléfines telles que le styrène, tandis qu’il fut découvert que l’analogue le moins thermiquement stable (POCNEt2)Ni est complètement inerte pour catalyser cette réaction. Les complexes (POCNRH)NiBr possédant des fonctions amines secondaires permettent l’accès à des fonctions amines substituées de façon non symétrique via leur réaction avec des halogénures d’alkyle. Un autre avantage important de ces complexes réside dans la possibilité de déprotonation pour préparer des complexes POCN de type amide. De telles tentatives pour déprotoner les fonctions NRH nous ont permis de préparer des espèces dimériques possédant des ligands amides pontants. La nature dimérique des ces complexes [P,C,N,N-(2,6-(i-Pr)2PC6H3CH2NR)Ni]2 (R= PhCH2 et Ph) fut établie par des études de diffraction des rayons-X qui ont démontré différentes géométries pour les cœurs Ni2N2 selon le substituant N : l’analogue (PhCH2)N possède une orientation syn des substitutants benzyles et un arrangement ressemblant à celui du cyclobutane du Ni et des atomes d’azote, tandis que l’analogue PhN adopte un arrangement de type diamant quasi-planaire des atomes du Ni et des atomes d’azote et une orientation anti des substituants phényles. Les espèces dimériques ne se dissocient pas en présence d’alcools, mais elles promouvoient l’alcoolyse catalytique de l’acrylonitrile. De façon intéressante, les rendements de ces réactions sont plus élevés avec les alcools possédant des fonctions O-H plus acides, avec un nombre de «turnover» catalytique pouvant atteindre 2000 dans le cas de m-cresol. Nous croyons que ces réactions d’alcoolyse procèdent par activation hétérolytique de l’alcool par l’espèce dimérique via des liaisons hydrogènes avec une ou deux des fonctions amides du dimère. Les espèces dimériques de Ni (II) s’oxydent facilement électrochimiquement et par reaction avec NBS ou Br2. De façon surprenante, l’oxydation chimique mène à l’isolation de nouveaux produits monomériques dans lesquels le centre métallique et le ligand sont oxydés. Le mécanisme d’oxydation fut aussi investigué par RMN, «UV-vis-NIR», «DFT» et spectroélectrochimie.

Préparation, caractérisation et étude de réactivité de complexes de nickel comportant un ligand de type "pincer"

Thèse numérisée par la Division de la gestion de documents et des archives de l'Université de Montréal

Síntesi, estructura i reactivitat de nous complexos de Cu, Ag i Ni contenint lligands triazamacrocíclics. Aplicacions en l'activació d'enllaços

· S'ha preparat i caracteritzat una família de complexos de Cu(III) contenint lligands triazamacrocíclics, estudiant-se les seves propietats estructurals, espectroscòpiques i redox. Aquesta àmplia família de complexos tenen un gran interès perquè permeten descriure les propietats dels complexos de Cu en un estat d'oxidació poc habitual i a més ens han permès mesurar de manera quantitativa l'efecte Meyerstein. · Una nova família de complexos de Cu(I) amb els lligands triazamacrocíclics es sintetitzada i caracteritzada per tècniques espectroscòpiques i estructurals, demostrant que aquests complexos presenten diferents estructures a l'estat sòlid i en dissolució. Així doncs, mentre que en dissolució es demostra per RMN que es tracta d'una espècie monomèrica, la determinació estructural per difracció de raigs X d'aquests complexos de Cu(I), ens confirma la formació d'espècies polimèriques. Per altra banda, s'ha estudiat la seva reactivitat; a) la seva implicació en la formació de lligands deuterats mitjançant l'intercanvi H/D en condicions suaus i b) la formació de complexos bisfenoxo a partir de la reactivitat entre els corresponents complexos de Cu(I) i oxigen molecular. De la mateixa manera, s'ha preparat el corresponent anàleg de Ag(I) en estat sòlid, obtenint la formació d'un polímer de Ag(I), el qual presenta a l'estat sòlid una estructura en forma de ziga-zaga, diferent a l'estructura del polímer de Cu(I), que és lineal. · S'ha determinat i proposat el mecanisme que té lloc en l'activació de l'enllaç C-H i posterior reacció de transferència per tal d'estabilitzar els productes finals mitjançant una reacció de desproporció. El seguiment de la reacció té lloc mitjançant tècniques espectroscòpiques com UV-vis. Dit seguiment, ens permet determinar les diferents influències electròniques sobre la reacció de formació dels complexos organometàl·lics de Cu(III). A més a més, el seguiment de la reacció a baixa temperatura ens permet determinar espectroscòpica i teòricament la formació d'un intermedi de Cu(II), i mitjançant la determinació dels paràmetres cinètics i termodinàmics es proposa un mecanisme de reacció. Posteriorment, s'ha assajat la reactivitat d'una sal de Cu(II) amb un lligand macrocíclic que conté un grup metil en el carboni orientat cap al centre del macrocicle, implicant la formació d'un intermedi agòstic. De la determinació estructural d'aquest intermedi de CuII i del lligand protonat, s'extreuen una sèrie de conclusions molt interessants, com són la demostració estructural de l'activació de l'enllaç C-C en la primera etapa de formació i de manera anàloga poder comparar-ho amb els sistemes macrocíclics HL2-HL6, demostrant la possible formació d'un intermedi agòstic, on es produeix l'activació de l'enllaç C-H. Aquesta similitud estaria d'acord amb els sistemes HL2-HL6, els quals espectroscòpica i teòricament s'havia detectat la presència d'un intermedi de característiques similars. Degut a l'acidesa d'aquest protó, i gràcies a la presència d'una base com és el propi lligand, aquest podia ésser extret donant lloc a la formació dels corresponents organometàl·lics de Cu(III). Dita estructura també representa un dels pocs exemples d'un organometàl·lic de CuII, un estat d'oxidació poc conegut dins d'aquest camp. · S'ha descrit la reactivitat dels nous complexos organometàl·lics de Cu(III), els quals sota medi pròtic i en condicions àcides o neutres són espècies totalment estables, però en condicions bàsiques o reductores aquestes espècies reaccionen donant lloc a la formació de noves espècies de tipus bisfenoxo, on el Cu es troba en estat d'oxidació +2. S'han caracteritzat mitjançant difracció de RX, on es s'observa l'entorn químic del Cu, la geometria del complex bisfenoxo i l'hidroxilació de l'anell aromàtic. · Finalment, s'ha descrit per primera vegada la síntesi i caracterització d'uns nous complexos organometàl·lics de Ni. Aquests són sintetitzats en base als càlculs teòrics realitzats sobre els nostres sistemes macrocíclics. Per aquests complexos hem investigat l'efecte del metall, canviant el coure per altres metalls de la primera sèrie de transició (Mn, Fe, Co, Ni, Cu, Zn) i de la segona sèrie de transició (Ru, Rh, Pd, Ag). Els resultats demostren que el Ni(II), és el metall que presenta una major capacitat de l'activació de l'enllaç C-H en aquests sistemes aromàtics. Aquests compostos s'oxiden lentament cap a complexos de Ni(III). Per altra banda, l'addició d'una sal de clor sobre una solució d'un complex de Ni(II) permet aïllar el corresponent complex de Ni(III), caracteritzat per ressonància de spin electrònic

Synthesis, structure and reactivity of novel CuI, CuII and CuIII complexes containing triaza and hexaaza macrocyclic ligands

El treball de tesi s'emmarca dins del camp de la bioinorgànica, disciplina que estudia les propietats estructurals i de reactivitat dels centres actius dels enzims, servint-se de models síntètics de baix pes molecular per tal d'intentar reproduïr la reactivitat presentada per l'enzim i conèixer els mecanismes de reacció a nivell molecular que tenen lloc en els processos biològics.1 Més concretament el treball posa especial èmfasi en els processos d'activació d'oxigen molecular que tenen lloc en les metaloproteïnes de Coure del Tipus 3, com són l'hemocianina i la tirosinasa, ambdues presentant un complex dinuclear de Cu(I)) en el centre actiu de la forma reduïda, capaç d'activar l'O2 cap a espècies de tipus peròxid.2 Un altre camp d'interès ha estat l'estudi dels processos d'activació d'enllaços C-H no activats en hidrocarburs, tant per la seva importàcia a nivell industrial com per comprendre els mecanismes intrínsecs d'aquesta activació a través de metalls de trancisió.3,4 Durant el treball de tesi presentat s'ha desenvolupat la síntesi de nous complexes de Coure(I), Coure(II) y Cu(III) utilitzant lligands macrocíclics de tipus triaza i hexaaza, i s'han estudiat la seves propietats estructurals així com la seva reactivitat. La reacció dels lligands triazacíclics H32m, H2Me33m i H33m amb sals de coure(II) dóna lloc a una reacció de desproporció de Cu(II) per obtenir-se en quantitats equimolars un complex organometàl·lic de Cu(III) i un complex de Cu(I). La caracterizació estructural exhaustiva dels complexes del tipus aryl-Cu(III) evidencia la formació d'un enllaç organometàl·lic entre l'àtom de Cu(III) i el carboni més próxim de l'anell aromàtic del lligand. Aquesta reacció, a més de representar una nova forma de desproporció en la química del Cu, suposa l'activació d'un enllaç C-H aromàtic a temperatura ambient que, mitjançant l'estudi cinètic d'aquesta desproporció per espectroscòpia UV-Vis, dels càlcul de l'efecte cinètic isotòpic utilitzant el lligand deuterat en el C-H de l'anell, juntament amb el recolzament teòrics dels càlculs DFT per a la optimització de geometries d'intermedis de reacció, ens permeten proposar un mecanisme de reacció pel nostre sistema, on l'activació de l'enllaç C-H aromàtic transcorre per la formació d'un enllaç de tipus agòstic C-H ? Cu(II),5 seguit de la desprotonació del C-H aromàtic per acció d'una base i posterior transferència electrònica per obtenir el complex organometàlic de Cu(III) i el complex de de Cu(I). En quant a la reactivitat d'aquests complexes organometàl·lics aryl-Cu(III) s'ha observat que una base en medi aquós causa la inestabilitat d'aquests compostos, evolucionant cap a la inserció d'un àtom d'oxigen sobre la posició activada de l'anell aromàtic, per a donar lloc a un complex dinuclear de Cu(II) amb dos grups fenoxo actuant de pont entre els àtoms metàl·lics. La reacció transcorre per un intermedi colorejat, caracteritzat com el complex ayl-Cu(III) monodesprotonat en una de les seves amines benzíliques, els quals s'observen igualment en la reacció dels correponents complexos de Cu(I) amb oxigen molecular (O2). És en els nostres sistemes en els quals es descriu per primera vegada la participació d'intermedis organometàl·lics Cu(III)-C en processos d'hidroxilació aromàtica, tals com el desenvolupat per l'enzim tirosinasa o per alguns dels seus models químics de síntesi.6,7,8 S'han estudiat les propietats magnètiques dels quatre bis(fenoxo)complexes de Cu(II) descrits, obtenint-se uns acoplaments de tipus antiferromagnètic o ferromagnètic de diversa magnitud, depenent del solapament orbitalari a l'enllaç Cu-O, a través del qual es produeix el superintercanvi. Nous complexos de Cu(I) sintetitzats amb lligands hexaazamacrocíclics han estat estudiats, i posant especial èmfasi a la seva reactivitat respecta a l'activació d'oxigen molecular (O2). S'ha observat una reactivitat diferenciada segons la concentració de complex de Cu(I) utilitzada, de manera que a altes concentracions s'obté un carbonato complex tetranuclear de Cu(II) per fixació de CO2 atmosfèric, mentre que a baixes concentracions s'observa la hidroxilació aromàtica intramolecular d'un dels anells benzílics del lligand, reacció que presumiblement transcorre per atac electrofílic d'un peroxo complex intermedi sobre el sistema ? de l'anell.6 Els resultats obtinguts en aquest treball ens mostren la facilitat per activar enllaços C-H aromàtics per metalls de transició de la primera sèrie (Cu, Ni) quan aquests estan suficientment pròxims a l'enllaç C-H, en unes condicions de reacció molt suaus (1atm., temperatura ambient). Els nous complexos organometàl·lics Aryl-Cu(III) són el producte d'una nova reacció de desproporció de Cu(II), així com un posició aromàtica activada que podria ser el punt de partida per l'estudi de funcionalització selectiva d'aquests grups aromàtics.

A role for the thiol isomerase. protein ERP5 in platelet function

Formation and rearrangement of disulfide bonds during the correct folding of nascent proteins is modulated by a family of enzymes known as thiol isomerases, which include protein disulfide isomerase (PDI), endoplasmic reticulum protein 5 (ERP5), and ERP57. Recent evidence supports an alternative role for this family of proteins on the surface of cells, where they are involved in receptor 'remodeling and recognition. In platelets, blocking PDI with inhibitory antibodies inhibits a number of platelet activation pathways, including aggregation, secretion, and fibrinogen binding. Analysis of human platelet membrane fractions identified the presence of the thiol isomerase protein ERP5. Further study showed that ERP5 is resident mainly on platelet intracellular membranes, although it is rapidly recruited to the cell, surface in response to a range of platelet agonists. Blocking cell-surface ERP5 using inhibitory antibodies leads to a decrease in platelet aggregation in response to agonists, and a decrease in fibrinogen binding and P-selectin exposure. It is Possible that this is based on the disruption of integrin function, as we observed that ERP5 becomes physically associated with the integrin beta(3) subunit during platelet stimulation. These results provide new insights into the involvement of thiol isomerases and regulation of platelet activation. (C) 2005 by The American Society of Hematology.

Microcystins -LA, -YR, and -LR action on neutrophil migration

Microcystins (MCs) produced by some freshwater cyanobacterial species possess potent liver toxicity as evidenced by acute neutrophil infiltration. Here, we investigate the ability of three structurally distinct toxins (MC-LA, MC-LR, and MC-YR) to evoke neutrophil recruitment per se and their effects on migration pathways. Intravital Microscopic Studies showed that topical application of only MC-LR enhanced the numbers of rolling and adhered leukocytes in the endothelium of postcapillary mesenteric venules. The latter effects may be dependent upon induction of the synthesis and expression Of L-selectin and beta(2)-integrin in neutrophils, as assessed by flow cytometry and RT-PCR, respectively. Conversely, the three toxins promoted direct locomotion of neutrophils and enhanced their migration in response to NO, as measured by Boyden chamber assays, and increased intracellular calcium, a messenger in the chemotaxic process. In conclusion, our results show that MCs act on specific pathways of neutrophil recruitment, indicating their potential effect on neutrophils activation. (C) 2009 Elsevier Inc. All rights reserved.