Caminando hacia el software social : una experiencia universitaria con blogs.

Monográfico con el título: 'TIC y universidad'. Resumen basado en el de la publicación

Programa de capacitación docente para profesores universitarios sobre el uso de la herramienta wiki como estrategia de enseñanza en la formación de adultos.

Resumen basado en el de la publicación

Redes sociales en internet.

on muchas las utilidades de los wikis pero quizá uno de lo usos mas significativos de las redes en la educación son las múltiples posibilidades que ofertan para desarrollar propuestas de colaboración entre docentes que comparten un mismo proyecto de trabajo, en este caso la animación lectora. En esta misma línea, encontramos multitud de herramientas y aplicaciones de Internet que nos proporcionan diferentes ventajas como son espacios compartidos, toma de decisiones comunes, asignación de tareas y responsabilidades, votaciones, gestiones de grupo, entre otros. El objetivo de este artículo es exponer una experiencia de trabajo colaborativo mediante la animación a la lectura y mostrar las características principales de las aplicaciones para el trabajo colaborativo utilizando una red social Ning para los docentes, como complemento y ampliación al uso de las wikis, para el alumnado.

Las nuevas tecnolog??as en la clase de espa??ol como lengua extranjera

En la segunda d??cada del siglo XXI se asiste a una completa transformaci??n en el proceso de ense??anza-aprendizaje de las lenguas extranjeras en general, y del espa??ol, en particular. En este nuevo contexto, las nuevas tecnolog??as aplicadas al ??mbito educativo juegan un papel muy importante. Este universo es conocido como la Web 2.0. Se presentan las ventajas e inconvenientes de la utilizaci??n de estas tecnolog??as en la clase de idiomas centr??ndose en cuatro herramientas digitales que ofrecen m??s posibilidades para dinamizar las clases de espa??ol: los blogs, los wikis, el podcasting y Google Docs o el cloud computing.

Portafolios educativos

Se muestran las posibilidades que ofrecen los portafolios del alumnado alojados en wikis de aula que contienen el ??ndice de las p??ginas individuales donde cada alumno registra las diferentes tareas que realiza a lo largo del curso. Se vinculan as?? los contenidos acad??micos con la realidad cotidiana de los estudiantes para lograr el enfoque funcional que requiere la ense??anza basada en las competencias b??sicas.

Valoraci??n del entorno formativo universitario DIPRO 2.0

Resumen basado en el de la publicaci??n

La competència "El treball col·laboratiu": una oportunitat per a incorporar les TIC en la didàctica universitària. Descripció de l'experiència amb la plataforma ACME (UdG) = La competencia "El trabajo colaborativo": una oportunidad para incorporar las TIC en la didáctica universitaria. Descripción de la experiencia con la plataforma ACME (UdG)

L'article és una reflexió sobre els requisits de formació dels professionals que demana la societat del coneixement. Un dels objectius més importants que ha de tenir la universitat en la societat del coneixement és la formació de professionals competents que tinguin prou eines intel·lectuals per a enfrontar-se a la incertesa de la informació, a la consciència que aquesta té una data de caducitat a curt termini i a l'ansietat que això provoca. Però, a més, també han de ser capaços de definir i crear les eines de treball amb què donaran sentit i eficàcia a aquest coneixement mudable i mutant. Per això, l'espai europeu d'ensenyament superior prioritza la competència transversal del treball col·laboratiu amb l'objectiu de promoure un aprenentatge autònom, compromès i adaptat a les noves necessitats de l'empresa del segle xxi. En aquest context, es presenta l'entorn teòric que fonamenta el treball desenvolupat a la plataforma informàtica ACME, que uneix el treball col·laboratiu i l'aprenentatge semipresencial o blended learning. Així mateix, es descriuen amb detall alguns exemples de wikis, paradigma del treball col·laboratiu, fets en assignatures impartides per la Universitat de Girona en l'espai virtual ACME

"Enseigner les sciences": un espace numérique d'échange et de formation concernant l'enseignement des sciences à l'école primaire

Cela fait maintenant plus de 10 ans que les premiers dispositifs de e-learning ont vu le jour, que ce soit pour la formation continue ou pour la formation initiale. Dans un premier temps, le recours aux technologies n’a consisté qu’à publier sur Internet l’ensemble des ressources ainsi que le cours, sous forme de texte, dispensé par l’enseignant. Puis, grâce à l’évolution des technologies, de nouvelles possibilités ont vu le jour : la mise en ligne de documents audios, de vidéos, et plus récemment, la mise en place d’espaces numériques de travail permettant à l’enseignant, comme à tous les participants, d’y placer des documents et des commentaires. L’apparition des wikis a permis de voir apparaître de nouvelles formes de e-learning, basés sur la collaboration. Depuis quelques mois, l’explosion des réseaux sociaux, facebook pour le plus célèbre, permet d’envisager de nouveaux dispositifs d’apprentissage interconnectant cours en présentiel et travail à distance

De la Presencialitat i de l'online, on acaba una i comença l´altra? Propostes per a plantejar-les, disfrutar-les i valorar-les'

Hi ha dos tipus d'interrogants que ens plantegem en aquesta presentació: En primer lloc exposem un seguit de realitats que afecten directament al disseny de la nostra assignatura: els professors assumim habilitats apreses en tècniques de treball dels nostres estudiants: treball en equip, presentacions, debats.... Els uns i els altres entenem el mateix, del què i el com s'ha de treballar? Ho comprovarem. Alhora, ens preguntarem si els estudiants assumim habilitats tecnològiques del professorat? Moodle, wikis, Twitter, xats..... tots entenem el mateix i els fem servir de la mateixa manera? Fixem-nos en les dues perspectives, la del professor i la de l'estudiant, tant referent a dinamiques com a recursos, i ens adonarem que cal tenir en compte tant la una com l'altra. Aquestes reflexions afecten al plantejament de l'assignatura i ens deixen clar que hi ha molta feina a fer per trobar les respostes (conèixer als estudiants que tenim a les aules, explicar convenientment el que esperem dels estudiants, com plantegem l'assignatura i com l'avaluarem... ) No ens referim exclusivament a tenir un pla docent detallat a la maxima expresió, sinó que ens referim a reconèixer el com, el quan i el que expliquem als nostres estudiants, de manera que les regles del joc quedin enteses de la mateixa manera per una part i per l'altra. A partir d'aquí, i com a segon interrogant, ens plantejarem l'estructura que combina la part presencial i la part no presencial de l'assignatura: Quines són les activitats de les que puc treure més rendiment en la part presencial de l'assignatura i quines en la part no presencial? Quant temps i com calcular-lo, cal invertir en les activitats, tant per part dels estudiants com per part del professorat? Com podem avaluar una activitat que ha estat realitzada en part presencial i en part no presencial

Century-of-Information Research (CIR): a strategy for research and innovation in the century of information

More data will be produced in the next five years than in the entire history of human kind, a digital deluge that marks the beginning of the Century of Information. Through a year-long consultation with UK researchers, a coherent strategy has been developed, which will nurture Century-of-Information Research (CIR); it crystallises the ideas developed by the e-Science Directors' Forum Strategy Working Group. This paper is an abridged version of their latest report which can be found at: http://wikis.nesc.ac.uk/escienvoy/Century_of_Information_Research_Strategy which also records the consultation process and the affiliations of the authors. This document is derived from a paper presented at the Oxford e-Research Conference 2008 and takes into account suggestions made in the ensuing panel discussion. The goals of the CIR Strategy are to facilitate the growth of UK research and innovation that is data and computationally intensive and to develop a new culture of 'digital-systems judgement' that will equip research communities, businesses, government and society as a whole, with the skills essential to compete and prosper in the Century of Information. The CIR Strategy identifies a national requirement for a balanced programme of coordination, research, infrastructure, translational investment and education to empower UK researchers, industry, government and society. The Strategy is designed to deliver an environment which meets the needs of UK researchers so that they can respond agilely to challenges, can create knowledge and skills, and can lead new kinds of research. It is a call to action for those engaged in research, those providing data and computational facilities, those governing research and those shaping education policies. The ultimate aim is to help researchers strengthen the international competitiveness of the UK research base and increase its contribution to the economy. The objectives of the Strategy are to better enable UK researchers across all disciplines to contribute world-leading fundamental research; to accelerate the translation of research into practice; and to develop improved capabilities, facilities and context for research and innovation. It envisages a culture that is better able to grasp the opportunities provided by the growing wealth of digital information. Computing has, of course, already become a fundamental tool in all research disciplines. The UK e-Science programme (2001-06)—since emulated internationally—pioneered the invention and use of new research methods, and a new wave of innovations in digital-information technologies which have enabled them. The Strategy argues that the UK must now harness and leverage its own, plus the now global, investment in digital-information technology in order to spread the benefits as widely as possible in research, education, industry and government. Implementing the Strategy would deliver the computational infrastructure and its benefits as envisaged in the Science & Innovation Investment Framework 2004-2014 (July 2004), and in the reports developing those proposals. To achieve this, the Strategy proposes the following actions: support the continuous innovation of digital-information research methods; provide easily used, pervasive and sustained e-Infrastructure for all research; enlarge the productive research community which exploits the new methods efficiently; generate capacity, propagate knowledge and develop skills via new curricula; and develop coordination mechanisms to improve the opportunities for interdisciplinary research and to make digital-infrastructure provision more cost effective. To gain the best value for money strategic coordination is required across a broad spectrum of stakeholders. A coherent strategy is essential in order to establish and sustain the UK as an international leader of well-curated national data assets and computational infrastructure, which is expertly used to shape policy, support decisions, empower researchers and to roll out the results to the wider benefit of society. The value of data as a foundation for wellbeing and a sustainable society must be appreciated; national resources must be more wisely directed to the collection, curation, discovery, widening access, analysis and exploitation of these data. Every researcher must be able to draw on skills, tools and computational resources to develop insights, test hypotheses and translate inventions into productive use, or to extract knowledge in support of governmental decision making. This foundation plus the skills developed will launch significant advances in research, in business, in professional practice and in government with many consequent benefits for UK citizens. The Strategy presented here addresses these complex and interlocking requirements.

Deciding What to Use: Introducing Pieces of Digital Learning without Overwhelming the Students

There are many possible ways to introduce social media or academic technologies such as Blackboard, Collaborate, ePortfolio (Digication), blogs, wikis, tests, quizzes, Chalktalk, podcasting, etc. and those are just the ones we use at BCC! What is the best way to introduce these into the classroom and into the distance learning environment? Good question, and discussing it in fifteen minutes will be a GREAT starting point!.

Building virtual learning communities

This chapter introduces the concept of virtual learning communities and discusses and further enhances the theory and definitions presented in related literature. A model comprising four criteria essential to virtual learning communities is presented and discussed in detail. Theory and case studies relating to the impact of virtual learning communities on distance education and students from diverse cultural groups are also examined. In addition, this chapter investigates the enabling technologies and facilitation that is required to build virtual learning communities. Other case studies are used to illustrate the process of building virtual learning communities. Emerging technologies such as wikis and video lectures are also analysed to determine the effects they have on building and sustaining effective virtual learning communities.

User-generated content and the changing news cycle

Blogs represent a major development in media consumption and practice.  The Pew Center in the United States reported in mid-2005 that about eight million Americans had created blogs and 32 million read them.  That's equivalent to two-thirds the number of people who read a daily newspaper during a week, a challenging giguew in the context of dwindling circulations.  Blogs represent the start of the 'personal media' revolution, but are only the tip of a range of new media developments.  This paper describes the blog phenomenon and notes its arrival via a series of major new stories.  It suggests we are seeing the emergence of a new news cycle, as blogs and other internet-based media usurp broadcast's role in breaking news.  The paper describes a range of emerging digital journalism forms that make up the 'personal media' revolution.  These include blogs delivered via mobile phones (moblogs); video-based blogs (v-logs); newspapers' use of podcasting to deliver content; and wikis, or peer-generated online content. The media's reaction to this new form of content is described, and the other concludes by looking at the forces driving this new form of journalism.