596 resultados para Competency
Resumo:
Las competencias se han convertido en la piedra angular de la reforma de los sistemas educativos; también en la enseñanza universitaria. En este último caso, el proyecto Tuning ha desempeñado un papel de extraordinaria relevancia a nivel internacional y ha suscitado tantas adhesiones inquebrantables como críticas demoledoras. Este artículo parte de una lectura bien pegada a los textos del proyecto y persigue un examen crítico de su noción de competencia. Para ello, se prestará atención a los aspectos más destacados que afectan a la naturaleza y a los elementos constitutivos de las competencias ¿en ese plural recurrente en Tuning¿ en relación con el proceso educativo y el educando. También será objeto de consideración el contexto político y económico en el que surge el proyecto, a partir del cual se establecen sus presupuestos, su finalidad y sus objetivos. Todo esto será fundamental para calibrar el impacto y la evolución del proyecto en el proceso de reforma de la educación superior.
Resumo:
Retention elections are intended to focus on the professional competency of Iowa’s judges rather than the popularity of individual rulings. In a retention election, voters decide whether a judge should be retained or removed from office. If a judge receives a majority of “yes” votes, the judge serves another full term. If a judge receives a majority of “no” votes, the judge is removed from office at the end of the year.
Resumo:
PURPOSE: To select and propose a set of knowledge, attitudes, and skills essential for the care of adolescents; to encourage the development of adolescent health multidisciplinary networks; and to set up training programs in as many European countries as possible. METHODS: The curriculum was developed by 16 physicians from 11 European countries with various professional specializations. In line with modern guidelines in medical education, it is a modular, flexible instrument which covers the main teaching areas in the field, such as basic skills (i.e. setting, rights and confidentiality, gender and cultural issues) as well as specific themes (i.e. sexual and reproductive health, eating disorders, chronic conditions). It consists of 17 thematic modules, each containing detailed objectives, learning approaches, examples, and evaluation methods. RESULT: Two international one-week summer schools were used to assess the feasibility and appropriateness of the curriculum. The overall evaluation was good, with most of the items surpassing three on a four-point Likert scale. However, it pointed to several aspects (process and content) which will need to be refined in the future, such as an increase in interactive sessions (role playing), and a better mix of clinical and public health issues.
Resumo:
L'Espai Europeu d'Educació Superior planteja reptes ineludibles que caldrà abordar a mig i llarg termini en tant que impliquen un canvi cultural difícil d'incorporar sobtadament per bona part de la comunitat acadèmica. El debat sobre el tipus de plans d'estudis (el seu contingut i estructura) i sobre les formes organitzatives i de treball que hi haurien de portar aparellades no és un debat sobre el format o l'aparença en què organitzem el treball sinó sobre el propi sentit del treball, de la missió de les institucions universitàries i del nostre rol com a professors i professores.
Resumo:
El procés de convergència cap a l'Espai Europeu d' Educació Superior ha fet que les universitats s'hagin plantejat el repte de millorar la docència. Que amb l'EEES es vulgui fomentar un nou model d'ensenyança, ha suscitat opinions divergents, però hagués estat irresponsable no aprofitar el procés de canvi per anar al fons del tema docent. En el context actual, cercar com millorar els processos d'aprenentatge dels i de les estudiants suposa la necessitat de reflexionar col·lectivament sobre què i sobre com s'ha d'ensenyar a la universitat. Per tal d'afavorir un canvi de model que dugui a focalitzar la mirada en el procés d'aprenentatge de l'estudiant, cal debatre sobre els dilemes que sorgeixen quan els requeriments del nou model xoquen amb la cultura tradicionalment predominant entre el professorat universitari. En l'article es comenten alguns d'aquests dilemes.
Resumo:
Objectives The purpose of this study is to assess short and long term changes in knowledge, attitudes, and skills among medical residents following a short course on cultural competency and to explore their perspectives on the experience. Methods Eighteen medical residents went through a short training programme comprised of two seminars lasting 30' and 60' respectively over two days. Three months later, we conducted three focus groups, with 17 residents to explore their thoughts, perspectives and feedback about the course. To measure changes over time, we carried out a quantitative sequential survey before the seminars, three days after, and three months later using the Multicultural Assessment Questionnaire. Results Residents expressed a wide variety of perspectives on the main themes related to the content of the training - culture, trialogue, stereotypes, status, epidemiology, history and geopolitics - and related to its organization - relevance, volume, timing, target audience, training tools, and working material. Using the MAQ, we observed a higher global performance score (n=16) at three days (median=38) compared to results before the training (median=33) revealing a median difference of 5.5 points (z=2.4, p=0.015). This difference was still present at three months (∆=4.5, z=2.4, p=0.018), mainly due to knowledge acquisition (∆=3) rather than attitudes (∆=0) or skills (∆=1). Conclusions Cross-cultural competence training not only brings awareness of multicultural issues but also helps participants understand their own cultures, perception of others and preconceived ideas. Physicians' education should however also focus on improving implementation of acquired knowledge in cross-cultural competence.
Resumo:
L'article presenta el plantejament i desenvolupament d'una recerca acció per al desenvolupament de la competència transversal «capacitat crítica i autocrítica» de la Universitat de Barcelona (UB). El projecte s'ha desenvolupat dins de diverses assignatures d'alguns ensenyaments de la UB (Ciència i Tecnologia dels Aliments, Infermeria, Odontologia, Pedagogia i Química) i l'hem iniciat sis professors i professores novells amb l'objectiu de dissenyar i desenvolupar activitats i estratègies de treball per promoure el pensament crític i autocrític dels estudiants universitaris. Aquest projecte s'ha portat a terme mitjançant un procés de recerca acció que es va iniciar en les primeres etapes amb una reflexió sobre la nostra pròpia pràctica docent. A partir d'aquesta reflexió es van dissenyar una sèrie d'activitats per promoure aquesta competència transversal. En aquest treball es descriuen el desenvolupament d'aquest projecte i els resultats obtinguts en aplicar algunes de les activitats a diverses assignatures dels ensenyaments mencionats. Les activitats han permès que l'alumnat pugui desenvolupar el pensament crític i autocrític en treballar sobre diversos aspectes de les assignatures (competències específiques, activitats, proves d'avaluació, etc.), i que alhora pugui ser crític amb el seu procés d'aprenentatge. Això també ha permès desenvolupar un dels reptes de l'espai europeu d'educació superior (EEES), en què es pretén donar a l'estudiant un rol més important en el procés d'aprenentatge.
Resumo:
Immigration, a political, economic, demographic, social and ethic, as well as a medical issue, continues. Among migrants, asylum seekers, refugees and undocumented immigrants are characterised by their vulnerability, particularly related to their health status. Western physicians are more and more frequently confronted to "colorful" and often vulnerable patients. They face diseases related to international migrations; and at the same time have to integrate the differences in representations and meanings given to illness by patients of diverse origins. A bio-psychosocial and spiritual approach coupled with an evaluation of pre-migration, migration and post-migration trajectories is therefore useful for the clinician; these complementary approaches have all been integrated in the learning of cultural competencies.
Resumo:
El artículo que a continuación se presenta describe un estudio de casos evaluativo realizado en un proyecto de Aprendizaje y Servicio Solidario (APS) que se desarrolla en la villa marginada Los Piletones, de la ciudad de Buenos Aires, Argentina. En concreto, con el estudio, se identifican y analizan nueve competencias transversales o generales (responsabilidad social y compromiso ciudadano, capacidad de aplicar los conocimientos en la práctica, capacidad de comunicarse con personas no expertas en la materia, etc.) que el proyecto logra desarrollar en los estudiantes universitarios de veterinaria que participan y se implican en él.
Resumo:
El artículo que a continuación se presenta describe un estudio de casos evaluativo realizado en un proyecto de Aprendizaje y Servicio Solidario (APS) que se desarrolla en la villa marginada Los Piletones, de la ciudad de Buenos Aires, Argentina. En concreto, con el estudio, se identifican y analizan nueve competencias transversales o generales (responsabilidad social y compromiso ciudadano, capacidad de aplicar los conocimientos en la práctica, capacidad de comunicarse con personas no expertas en la materia, etc.) que el proyecto logra desarrollar en los estudiantes universitarios de veterinaria que participan y se implican en él.
Resumo:
L'adaptació al nou espai europeu d'educació superior (EEES) ha plantejat alguns canvis en l'enfocament de la formació universitària al nostre país. On abans era el docent el protagonista, ara és l'estudiant el que pren el rol d'actor principal de la seva formació, i l'aprenentatge s¿orienta cap a una autonomia i reflexió més grans. En aquest escenari, les noves tecnologies ofereixen un ampli ventall d'opcions per millorar els processos formatius. En aquests sentit, el Grup d'Innovació Docent G¿IDEA ha participat activament en aquest procés d'adaptació des de ja fa uns quants anys, i ha creat una sèrie de recursos docents digitals que han estat àmpliament provats en diversos ensenyaments de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. L'objectiu d¿aquest article és presentar el protocol dissenyat per l'equip d'investigadors del G¿IDEA per implantar aquestes eines didàctiques (webquestes i exercicis tutoritzats), i també els resultats d'una enquesta de satisfacció sobre les competències i habilitats adquirides pels nostres estudiants en la utilització dels recursos. Els resultats mostren, d'una banda, que no ha estat possible crear un mateix protocol aplicable a tots els recursos, a causa de les diferències en els objectius didàctics de les distintes eines docents implantades. D'altra banda, la valoració que els estudiants fan de la utilització de les eines és molt positiva, tot i que hi ha algunes diferències entre els recursos analitzats. Conèixer la valoració que l'alumnat fa d'aquests recursos permet al grup d'investigadors poder-los millorar i adequar al perfil dels estudiants perquè aquests en puguin treure el màxim profit possible.
Resumo:
Aquest estudi es proposa mostrar les condicions i les exigències de l'avaluació en l'EEES a partir del seu marc regulador. La primera conclusió és que aquestes condicions no venen imposades per aquest marc sinó que deriven de la relació de coherència entre l'avaluació i l'aprenentatge, del qual en forma part. Només si entenem l'avaluació com un problema de disseny del programa educatiu, com proposen els nous enfocaments educatius, serem capaços d'oferir propostes que tendeixin cap a una avaluació més qualitativa i més personalitzada. En aquest context, el repte consisteix a trobar instruments que atenguin aquestes necessitats i alhora siguin prou fiables tot intentant evitar la trivialització. Ateses les limitacions d'espai, però, no és possible entrar en el detall de cadascuna d'aquestes propostes.
Resumo:
[spa] El presente estudio versa sobre la evaluación de competencias transversales en el Grado de Derecho a través del uso del portafolio digital. A tal fin son definidos los objetivos a alcanzar, las fases en su aplicación; la selección de las competencias a evaluar, así como una tabla de equivalencias entre actividades y competencias. Dicho portafolio electrónico nos ha permitido hacer el seguimiento, monitorización y evaluación de las competencias de los estudiantes. Se ha escogido deliberadamente llevar a cabo únicamente la evaluación de las competencias genéricas o transversales. La implantación del portafolio se ha hecho como experiencia piloto en un grupo de 90 estudiantes de doble titulación en la Facultad de Derecho de la Universidad de Barcelona.
Resumo:
Podeu consultar les jornades completes a: http://hdl.handle.net/2445/42655