1000 resultados para Fortificacions -- Catalunya -- Àger
Resumo:
La present recerca t per objecte lestudi de la utilitzaci dels sistemes de control electrnic monitorat a la poblaci penada a Catalunya. La finalitat principal del projecte s la danalitzar ladequaci daquests sistemes als fins que la llei penal, processal i penitenciria els encomana i valorar la viabilitat dampliaci de la utilitzaci daquests sistemes. Linters en la realitzaci daquest estudi deriva de la constataci, per una banda, de lexistncia duna mplia oferta de sistemes tecnolgics, en constant desenvolupament i millora, que permeten un seguiment i control dels individus en la comunitat, i per altra banda, de la progressiva incorporaci daquestes tecnologies en la legislaci penal i penitenciria. La recerca parteix de la base que en lactual context de presons superpoblades, de creixent volum de la poblaci interna en centres penitenciaris i de recerca de mesures de major control del risc, lanlisi de ls que sha donat a aquest recurs legal i la valoraci que de la seva utilitzaci en fan els subjectes involucrats en la seva aplicaci pot resultar cabdal per al disseny de noves poltiques penitenciries. A ms, la recerca hauria de permetre plantejar leventual extensi daquests sistemes a un major nombre de supsits en el mateix context del tercer grau penitenciari o b fins i tot plantejar la seva utilitzaci en la llibertat condicional o en altres mbits de lexecuci penal.
Resumo:
En el present treball sha avaluat el potencial dels nemtodes entomopatgens per a controlar la plaga de R. ferrugineus. Per fer-ho, sha determinat la susceptibilitat daquesta a 4 espcies diferents de nemtodes: Steinernema carpocasae (soca B14, IDEBIO, BIOVERD), Steinernema feltiae (soca D114), Steinernema sp. (D122) i Heterorhabditis bacteriophora (soca DG46). Daltra banda, sha determinat la predaci de Steinernema carpocapsae per part de lcar Centroupeda almerodai (Acari: Acaridae) per comprovar si aquest pot influir negativament en lefectivitat de S. carpocapsae com agent de control biolgic. Sha vist que el morrut de les palmeres s molt susceptible als nemtodes entomopatgens en especial una soca comercial (S. carpocapsae), la qual produeix mortalitats del 91,67%. Hi ha evidncies de que lcar C. almerodai depreda les formes infectives de S. carpocapsae encara que no s suficient important com perqu es vegi comproms lefectivitat com a bioinsecticida. Ls de nemtodes entomopatgens com a control biolgic s una alternativa viable als mtodes qumics de eficcia similar per menys respectuosos amb el medi ambient.
Resumo:
Treball fi de carrera sobre els rgims econmics matrimonials a Catalunya. Sestudia i aplica el Codi de Famlia que s la normativa vigent en dret de famlia catal. El punt de partida s el matrimoni, el qual constitueix lorigen i fonament dels rgims econmics matrimonials. No pot haver matrimoni sense rgim econmic i noms els cnjuges poden organitzar la seva economia conjugal mitjanant les normes dun rgim econmic. Es realitza una breu sntesi dels efectes personals que produeix el matrimoni amb la finalitat de ser un treball ms contundent respecte les relacions econmiques entre els cnjuges. El rgim econmic matrimonial s lefecte patrimonials ms rellevant que produeix el matrimoni, per aix, el present treball estudia amb ms deteniment els diferents rgims econmics que poden existir a Catalunya. Existeixen tres tipus principals de rgims econmics, i desprs tres tipus de rgims locals. En primer lloc, el rgim de separaci de bns, el de comunitat de bns i el de participaci en els guanys; i en segon lloc, lassociaci a compres i millores, lagermanament o pacte de mig per mig i el pacte de convinena o mitja guadanyeria. Per ltim, sha tingut en compte la matria relativa als captols matrimonials, els quals poden ser atorgats per voluntat dels cnjuges amb la finalitat de regular per s mateixos com ha destructurar-se la seva economia conjugal.
Resumo:
Com a responsable de la preservaci del patrimoni bibliogrfic a Catalunya, la Biblioteca de Catalunya ha dedicat molts recursos a digitalitzar documents analgics, alhora que ha incorporat al seu fons documents creats directament en format digital. En lactualitat representen un volum important, i per aix el Grup de Preservaci Digital de la BC ha descrit les necessitats i processos que sn la base del disseny dun repositori que garanteixi la perdurabilitat daquests documents. El present informe en descriu els detalls.
Resumo:
Quin sentit han donat a la mscara espectacles de Els Joglars i Comediants? Al segle XX hi ha un teatre de mscares vinculat a la commedia dell'arte, un altre a rituals i tradicions de carrer amb cap-grossos i gegants, un que s'inspira en les arts plstiques, un altre en el psicodrama... tots fan referncies a mscares i animals. Des de tradicions catalanes en les que s'utilitzen mscares fins a la formaci dels actors; bestiaris i animals sn font d'inspiraci i entrenament, per aix estan al nus de l'estudi de recerca, per l'estreta relaci que els vincula amb les mscares
Resumo:
Amb una plantilla, hem elaborat uns materials docents -l'objecte d'estudi dels quals s lEstatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, des d'una perspectiva jurdica -, que corresponen fonamentalment a lassignatura Institucions Poltiques de Catalunya de 4rt. curs de la llicenciatura de Dret de la UAB. Els materials shan penjat al web http://www.institucionspolitiques.com. L' objectiu de lacci docent ha estat consolidar una eina interactiva, que fomenti la creativitat i el treball cooperatiu de lestudiant, que permeti un rol ms actiu del professorat, i finalment, es faciliti ladaptaci docent a lespai europeu deducaci superior. Lexperincia s'ha completat amb ls del mtode bimodal -campus virtual de la UAB -, amb visites a institucions pbliques i amb lassistncia peridica com a pblic a programes de televisi de continguts relacionats amb la matria. La plantilla per a desenvolupar els diversos temes del programa ha estat la segent: 1.- Redacci del tema; 2.- Visualitzaci de conceptes: quadres sinptics, esquemes, grfics; 3.-Bibliografia bsica. 4.-Legislaci i jurisprudncia. 5.-Text reprodut. 6.-Qestions.7.-Temes per al debat. 8.-Test. 9.-Materials complementaris audiovisuals. 10.-Enllaos tils a la xarxa. L'experincia sha desenvolupat els dos darrers cursos acadmics: 2006/07 i 2007/08, i ha girat entorn de l'elaboraci i aplicaci dels materials elaborats. Ha estat terica i prctica a la vegada. S'ha prestat especial atenci a la feina de l'alumnat fora de l'aula, amb el conseqent estudi previ i collaboraci en lelaboraci de materials. Cal destacar tamb que hem aconseguit augmentar la participaci de l'alumnat a laula, i d'aquesta manera el rol del professor ha esdevingut ms dinmic. Els materials han perms un fcil i rpid accs dels estudiants, amb lobjectiu de gaudir dunes sessions presencials ms interactives, i s'ha connectat la Universitat amb la societat, a ms de desenvolupar actituds cviques o de conscincia de pas en una matria tan sensible com s l'estudi del dret pblic de Catalunya.
Resumo:
El projecte ha destablir xarxes per posar en contacte els diferents continguts, reflexions i recursos docents emprats per professors dart medieval de la UB i la URV sha dut a terme adaptant-se a diferents conjuntures. Una modificaci sorgida durant el desenvolupament del projecte deriva de la transformaci que han de patir els actuals plans destudis enfront dels nous ttols de grau. Els lligams plantejats en funci dunes determinades assignatures sha vist alterat quan la seva definici i durada ha variat dins els nous plans destudis, en la preparaci dels quals han intervingut diversos membres del projecte, tant des del Consell destudis com des de la Comissi promotora del grau dhistria de lart. Malgrat tot, els diferents professors hem elaborat materials especfics per a la docncia de les actuals assignatures, incloent un extens ventall de presentacions en PowerPoint, que abasten les distintes matries implicades. A ms de les classes i prctiques prpies de cada assignatura, vrem dur a terme el cicle de conferncies Imatges Indiscretes. Art i devoci a lEdat Mitjana, per tal daproximar lalumnat a la recerca desenvolupada pels membres del grup (incloent becaris i alguns invitats procedents daltres universitats), ampliant loferta formativa ms enll dels formats ms predeterminats. s en curs la publicaci del cicle en forma de dossier docent. Si aquesta activitat sorientava vers els continguts relatius a lart medieval, tamb hem promogut una reflexi adreada vers una problemtica general especficament docent amb un Seminari de docncia sobre a histria de lart en el qual han participat, a ms del grup, un ampli ventall de professors del Departament dHistria de lArt de la UB, aix com docents daltres universitats i professionals vinculats a lexercici de la disciplina. Tant el seminari com el cicle de conferncies sn propostes a les quals s previst donar continutat en futures convocatries.
Resumo:
En aquest treball es descobreix en quin moment apareix el teatre musical, com a gnere, a Catalunya. Tamb es veu com es va anar perfilant el collectiu d'actrius de musical i com va evolucionar la seva tcnica vocal. Finalment, l'anlisi de les dades recollides mostra quins recursos vocals coneixen i utilitzen aquestes actrius actualment
Resumo:
Internet s, probablement, la via de comunicaci que menys temps ha necessitat per fer-se imprescindible en les nostres vides, una eina en constant evoluci que ens permet aprendre i comunicar-nos a qualsevol hora. A ms, Internet ha perms al periodisme crixer ms enll de les fronteres del paper i la tinta. Grcies al ciberespai, el periodisme tradicional ha anat evolucionant i ha donat lloc al periodisme digital o ciberperiodisme, permetent aix el naixement de nous mitjans de comunicaci amb unes caracterstiques, un llenguatge i uns gneres periodstics propis. El present Treball de Fi de Carrera consisteix en lanlisi emprica i la posterior interpretaci dun dels principals smptomes de maduresa del periodisme digital: la utilitzaci dels recursos hipertextuals. Daquesta manera i durant un mes, shan analitzat quatre diaris digitals pure player, dos catalans (www.vilaweb.cat i www.e-noticies.cat) i dos espanyols (www.elplural.com i www.elconfidencial.com), amb lobjectiu de determinar la utilitzaci i levoluci de ls de la hipertextualitat a la premsa digital a Catalunya i a Espanya. A travs de totes les dades obtingudes grcies a lanlisi realitzada es podr conixer quin tipus denlla s el ms utilitzat, quins mitjans sn els que utilitzen ms la hipertextualitat o quina s la mitjana denllaos per notcia, entre daltres aspectes. A ms, tota la informaci resultant permetr validar o refutar les hiptesis plantejades durant la elaboraci daquest treball.
Resumo:
El present projecte pretn donar una visi de la situaci actual de la tortuga mediterrnia (Testudo hermanni hermanni) a Catalunya, incloent un estudi ms exhaustiu del cas del Garraf. Aquesta subespcie, que segons el registre fssil es present a Catalunya des del neoltic, troba actualment espais com la Serra del Montsant, lAlbera, el delta de lEbre o el Masss de Garraf, hbitats potencials per al seu desenvolupament. En el cas del Garraf, dels resultats obtinguts, cal destacar lalt grau de desconeixena que els visitants del Parc tenen sobre la tortuga mediterrnia, i es per aix, que cal portar a terme un programa deducaci ambiental, amb efectes tamb de reduir el nmero despolis dexemplars, que sestima en 4 exemplars a lany. Altres factors com els incendis o les depredacions tamb sn factors importants en el declivi de les poblacions.
Resumo:
Resultats duna enquesta de victimitzaci a migrants, elaborada en el si del Grup de recerca Sistema de justcia penal, amb el finanament de lInstitut de Seguretat de Catalunya. La recerca projectada parteix de la constataci de lescs coneixement existent sobre la victimitzaci de la poblaci migrant. Aquesta no s una singularitat del nostre pas, sin que s una deficincia universal, que t molt a veure amb la posici social de les persones migrants i amb les caracterstiques de les fonts de coneixement de la delinqncia, tant les de carcter oficial com les no oficials. Ja Christie (1986) havia advertit que la delinqncia soportada per la poblaci migrant estava infrarepresentada a les enquestes de victimitzaci, fet que explicava per la tendncia daquests instruments de recerca a centrar-se en la vctima ideal. Sigui o no certa lafirmaci, pot constatar-se fcilment com la forma en que normalment es duen a terme les enquestes permet pressuposar que no arriben a les persones migrants de la mateixa manera que a la poblaci general. Un fet no menyspreable s que les persones pertanyents a aquests col-lectius socials minoritaris disposen en menor mesura de telfon fix al seu domicili. A banda, sha de comptar amb els obstacles que poden dificultar laccs dels entrevistadors o la confiana en aquests, i que les enquestes de victimitzaci no acostumen a estratificar la mostra incloent entre els grups de poblaci prefixats en la mostra convidada la nacionalitat de les persones entrevistades. Les enquestes de victimitzaci realitzades a Catalunya i, en general, a Espanya, no han estat una excepci en aquests punts i per tant s pertinent dubtar si reflecteixen de manera adequada la victimitzaci que pateixen aquests col-lectius.
Resumo:
Resum de l'informe "Participaci de Catalunya en convocatries del 7 Programa marc d'R+D de la UE. Perode 2007-2009" elaborat per investigadors del Grup de Recerca AQR - Institut de Recerca en Economia Aplicada (IREA) de la Universitat de Barcelona, que pretn donar a conixer la realitat de la participaci catalana en el 7 Programa Marc de la Uni Europea, el principal instrument europeu de finanament de la recerca, durant el perode 2007-2009.
Resumo:
Quan Miguel Primo de Rivera va pujar al poder lany 1923, una de les primeres accions que va portar a terme fou la imposici de la censura en la premsa, tant pel que fa a les publicacions peridiques com als llibres. A la prctica, per, limpacte daquesta censura en ledici de llibres va ser fora redut: de fet, durant els anys que va durar el directori el mn editorial va viure un creixement considerable, tant pel que fa als volums editats (originals i traduts) com al nombre de segells editorials. Amb aquest treball em proposo construir una base de dades que inclogui totes les traduccions publicades a Catalunya de 1923 a 1930 a partir de la qual em sigui possible valorar diversos aspectes relacionats amb lactivitat traductora durant la dictadura de Primo de Rivera (per exemple, les matries i llenges ms tradudes, el perfil dels traductors ms actius o les editorials i colleccions ms actives en la traducci).
Resumo:
Translation during the noucentisme was a very important resource for standardising the modern Catalan language and for filling in the historical gaps of Catalan Literature. The literati of the noucentisme looked to Europe to find works that had similar ideals to their own and that could be presented in Catalonia to educate and instruct its new generations. The translation of children and young adults literature, therefore, formed a major part of the project. Together with the best writers and illustrators of the period and the support of the publishing industry, the golden era in the history of children and young adults literature emerged. In this project our aim is to study the reception of British children and young adults literature during the noucentisme. This will be done by using Treasure Island and two of its translations, the first of which is from 1926 by Joan Ars and the second from 2008 by Joan Sellent. Cultural references and the illustrations will be analysed, and we shall ascertain whether the two translators and illustrators used domesticating or foreignising strategies and whether they followed the tendencies of translation of children and young adults literature.
Resumo:
Lobjectiu daquest article s mostrar quina ha estat levoluci i les caracterstiques del regadiu a Catalunya entre mitjan segle XIX i principis del segle XXI. Per portar-ho a terme, a ms daquesta introducci, el text sestructura en quatre seccions. En la primera sexpliquen quines havien estat les principals respostes de lagricultura tradicional a les disponibilitats daigua i es destaca el paper que va tenir el regadiu. En la segona sanalitzen els principis, les planificacions i els programes de foment del regadiu sorgits de la poltica hidrulica implementada per lestat espanyol entre finals del segle XIX i la dictadura franquista. En la tercera es destaca el protagonisme de la gran hidrulica i es mostra levoluci del regadiu i de la capacitat dembassament a Catalunya. Finalment, en la quarta secci, es realitza un balan de la poltica de grans obres hidruliques que ha imperat durant el segles XIX i XX i es destaca lemergncia del nou paradigma hidrulic de la nova cultura de laigua.
