La superdotació als centres d'educació infantil i primària dels Serveis Territorials d'Educació de Girona: creences dels professionals de l'educació, mestres i Equips d'Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP), sobre la detecció d'aquests alumnes i les mesures d'intervenció educativa

En aquesta tesi es fa una valoració dels elements que incideixen en les creences dels mestres d'educació infantil i primària i dels professionals dels EAP respecte la detecció dels alumnes amb altes capacitats i les principals mesures d'intervenció educativa. Els instruments utilitzats són els propis de les metodologies naturalistes i quasi experimentals. L'anàlisi de resultats obtinguts llarg de tres cursos escolars recull les creences dels mestres i EAP a partir de diferents fonts d'informació: entrevistes, descripció de casos, anàlisi de dades, valoració de normativa i dos qüestionaris, un per a mestres i l'altre per a EAP. Els resultats posen en evidència una molt baixa detecció, insuficiència de regulació legal, eines de diagnòstic febles, dispersió documental i falta de formació. Es detecten contradiccions entre les creences i les pràctiques. Finalment es proposa una redefinició del concepte Altes Capacitats-superdotació des dels àmbits de l'eficàcia, del perfil i del rendiment escolar.

Pràctica 9. El desenvolupament psicomotor del xiquet (primer cicle d'Educació Infantil)

El començament del desenvolupament del xiquet està dominat essencialment per la motricitat. En els primers mesos d’edat del nadó, els moviments són veritables manifestacions del seu desenvolupament psicològic. Aquesta motricitat es desenvoluparà amb més precisió i seguretat si creem un ambient segur i de llibertat per als xiquets, on el rol de l’adult és d’acompanyament no invasiu i testimoni dels seus èxits. Els treballs d’investigació de l’Institut Lóczy i de la doctora Emmi Pikler ens indiquen que la intervenció directa de l’adult durant els primers estadis del desenvolupament motor no és una condició prèvia per a l’adquisició d’aquests estadis, perquè en condicions favorables els xiquets aconsegueixen regular-se per si mateixos, per la seua pròpia iniciativa, amb moviments de bona qualitat, ben equilibrats i cada vegada més complexos (Pikler, 1985).

Estudi de casos pràctics. Primer cicle d'Educació Infantil de 0 a 3 anys

El document presenta una relació de casos pràctics que mostren distintes realitats de xiquets i xiquetes de 0 a 3 anys per a la seua resolució i debat.

La Expresión musical en las aulas de infantil

Ya desde el siglo pasado músicos de la talla de Bela Bartok o Kodaly hablaron de la importancia de comenzar la educación musical alrededor de los dos o tres años. Investigadores más recientes como Tafuri recomiendan que el niño se desenvuelva en un ambiente musical rico desde que está en el vientre de su madre. Sin embargo, en los planes de estudio de las Diplomaturas de Magisterio de Educación Infantil la música ocupa un papel secundario y como consecuencia de ello, los niños de los centros infantiles se ven privados de la oportunidad de acceder a una materia que enriquece su vida personal y social. En la investigación que se describe en esta comunicación nos interesaba conocer cómo se vive la música en los centros de infantil de la Comunidad de Madrid. Para ello se invitó a una muestra de 650 maestros de segundo ciclo de infantil de la Comunidad de Madrid, siendo la muestra final aceptante 185 maestros, de los cuales 62 impartían clase en las aulas de 3-4 años, 68 eran maestros de 4-5 años, y los 55 restantes de 5-6 años. La mayoría de estos maestros eran tutores y solo unos pocos eran especialistas de música

El Canto en la Educación Infantil ¿Cómo escoger un repertorio adaptado a la fisiología del niño y a su desarrollo vocal?

La voz es el medio de comunicación por excelencia del ser humano. A través de la voz hablada y el canto, cada sociedad integra a los suyos haciéndoles partícipes de una cultura propia, y para el ser humano esta voz propia será el vehículo de expresión y comunicación más exquisito

El massatge infantil aplicat a l'escola: noves estratègies per a la millora de la qualitat afectiva i emocional en atenció primerenca. 'El masaje infantil aplicado en la escuela: nuevas estrategias para la mejora de la calidad afectiva y emocional en atención primaria'.

Resumen tomado del autor

L'educació viària. 'Educación vial'.

Pretende integrar la educación vial como materia transversal en el currículum de educación infantil y primaria. Selecciona una serie de objetivos generales y contenidos de las áreas de Conocimiento del medio, Lengua, Matemáticas y Educación física que puedan ser utilizados para conseguir los fines de la educación vial. Incluye actividades para complementar.

La Cultura científica en infantil: el desarrollo de competencias en la formación inicial de maestros

La vinculación teoría práctica en la formación de maestros es un tema recurrente al que se le viene prestando atención desde hace décadas en todo el mundo. En la Facultad de Educación y Humanidades de Melilla, se realizan prácticas externas previas al Practicum, orientadas desde las materias de 1º y 2º curso (el Practicum se desarrolla concentrado en el último cuatrimestre de 3º). Este tipo de prácticas que denominamos “Prácticas de Cátedra”, se desarrollan actualmente como proyectos de innovación docente acogidos a las convocatorias de la Universidad de Granada, (Proyecto de Innovación Docente 08/92) y cuentan con una cierta tradición (Sánchez, Cabo y Granda, 1990)

Otras miradas sobre la calidad, la relación y el lenguaje en la educación infantil

Todo lo que a continuación viene expuesto, no es una receta finalizada, o una fórmula mágica acabada mediante la cual vamos a llegar a transformar todo aquello que nos preocupa; si no una observación de la realidad que nos rodea y a partir de la cual poder crear una forma de cuestionamiento, un diálogo, un pensamiento crítico o una reflexión. En esta realidad que nos rodea, podemos apreciar que existe diversidad de vocabularios y formas de hablar para describir el mundo que nos rodea… esta diversidad de hablas, no tiene un ganador o un perdedor - por lo que, pido disculpas de antemano, si al interpretar mis palabras alguien que de mis palabras se trasluce esto-. Con este análisis pretendo fomentar la indagación crítica y el diálogo, para contribuir a ampliar espacios en los que se exploren distintas posibilidades y se hablen diferentes lenguajes

Las competencias digitales de los futuros docentes: un análisis con estudiantes de Magisterio de Educación Infantil de la Universidad de Alicante

En el presente trabajo se detalla el estudio descriptivo realizado sobre las competencias digitales en alumnos de Magisterio de Educación Infantil de la Universidad de Alicante. El objetivo del estudio era conocer las competencias digitales en cuanto al uso y dominio de las TIC por parte de futuros docentes. Como herramienta de recogida de datos se ha empleado el cuestionario validado por Guzmán (2008) Utilización de las Tecnologías de la Información y la Comunicación [TIC] en estudiantes universitarios. Los resultados obtenidos muestran un buen nivel de uso y dominio de las herramientas TIC, así como un buen nivel en la competencia digital.

Projectes ecocentres 21: estudi teòric i de casos i proposta d’un programa per a l’ambientalització de centres educatius de la Comunitat Valenciana

Aquest projecte és un estudi teòric exhaustiu sobre l’educació ambiental i la seva inserció en el currículum escolar, així com de la gestió ambiental en l’àmbit educatiu i “ecoauditoria escolar”. Es busca d’ aquesta manera una base sòlida per a poder definir i concretar un programa per a l’ambientalització de centres educatius d’ educació infantil, primària i secundària de la Comunitat Valenciana, que ajudi i faciliti la incorporació d’una nova dimensió ambiental a les escoles

La Fira de la Ciència: una experiència de desenvolupament de les competències professionals en el primer curs dels estudis de mestre

La present comunicació té com a objectiu exposar la innovació docent introduïda en les assignatures de “Coneixement del medi natural, social i cultural” i de “Ciències de la naturalesa i la seva didàctica I”, ambdues assignatures troncals dels estudis de mestre en educació infantil i educació primària respectivament. Aquesta experiència pretén ser una primera prova i recollir criteris que ajudin a orientar les assignatures de l’àrea de ciències experimentals del Departament de didàctiques específiques de cara als nous títols de grau que es posaran en marxa properament. És en aquest nou marc dels estudis superiors on la docència centrada en les competències professionals pren un protagonisme important. Fins aquest curs acadèmic, els alumnes de primer dels estudis de mestre d’educació primària i infantil realitzaven i exposaven les seves propostes didàctiques als propis companys i companyes de classe. Durant el curs 2007-08 s’han modificat els treballs pràctics de tal manera que les propostes didàctiques que es treballin en la facultat es duguin a terme en el context de la Fira de la Ciència amb nens i nenes d’infantil i primària d’escoles de la ciutat de Girona. En concret, els estudiants han de preparar i realitzar “tallers de ciència” adreçats a infants i nens/es. La Fira de la Ciència és una de les activitats incloses en el pla anual del Projecte Pol·len a Girona. Aquest és un projecte europeu de promoció de l’educació científica basada en la indagació i l’experimentació. Les professores responsables de les dues assignatures implicades en l’experiència creiem que aquesta afavoreix el desenvolupament de competències professionals, alhora que introdueix elements motivacionals en relacionar els estudis de mestre amb la realitat escolar en un context i àmbit concret: la didàctica de les ciències experimentals

Los Mapas conceptuales en el parvulario: un proceso de toma de decisiones

Isabel, Montse y Esperanza son tres maestras de parvulario que, aunque pertenecen a diferentes CEIP, se encuentran una tarde a la semana para planificar actividades y experiencias que después llevan a cabo en sus aulas. Forman un buen equipo de trabajo. Sus reuniones son muy animadas, pues discuten y comparten amigablemente sus opiniones y decisiones, comentan las incidencias que se producen en sus respectivas aulas al llevar a cabo las actividades planificadas y valoran los resultados obtenidos de las experiencias realizadas. A veces también participan en cursos de formación permanente, cuyo contenido toman como base para introducir progresivamente algunas innovaciones en su actividad docente. Estas últimas semanas, las tres han asistido a un curso sobre mapas conceptuales, y la idea de utilizarlos con sus alumnos de P4 les parece sugerente, pues creen que es un procedimiento que, bien utilizado, puede ser útil, pero también les da cierta prevención, pues las experiencias que conocen se han realizado con alumnos de niveles educativos posteriores y eso les plantea algunas dudas respecto a que sea posible y recomendable utilizarlos durante este curso con sus alumnos

¿Es posible enseñar y aprender estrategias en el parvulario?

Elegir esta pregunta como título de este artículo responde a un propósito, defender no únicamente que es posible, sino necesario, enseñar y aprender estrategias en este nivel educativo. Pero también es cierto que para que tenga valor una afirmación tan contundente debe ser argumentada, por lo que a través de estas páginas expondremos los motivos que nos conducen a pronunciarnos en este sentido. Empezaremos analizando por qué se duda de la posibilidad de enseñar y aprender estrategias en el parvulario para, después, valorar qué se puede hacer y cómo hacerlo a través de las diferentes actividades que se llevan a cabo para desplegar el currículum

Vers un nou model psicopedagògic d'intervenció educativa

L'objectiu d'aquest article és el plantejament d'un Model d'intewenció Psicopedagògica en el Procés Educatiu que doni resposta a les necessitats educatives, en els cicles d'Educació Infantil i Primària, i amb capacitat d'adaptació als canvis, ara que la nova reforma del sistema educatiu comença a emmarcar la realitat educativa. La seva implantació és en realitat un fet palpable: durant el curs 92/93 s'inicia la seva aplicació als alumnes del 2n Cicle de l'Ensenyament Infantil i als del lr de l'Ensenyament Primari