1000 resultados para Cartografia -- Ensenyament universitari


Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Las prcticas en empresas suponen para los estudiantes universitarios una oportunidad nica que les permite: poner en prctica los conocimientos adquiridos durante su periodo de formacin, adquirir experiencia y desarrollar competencias que son desconocidas hasta que se introducen en el mundo empresarial. En este sentido, entendemos que las prcticas en empresas deben ser tenidas en cuenta en el nuevo diseo de los planes de estudio en el marco del Espacio Europeo de Educacin Superior. Con objeto de contextualizar el lugar que stas prcticas deben ocupar en los planes de estudio, hemos procedido a analizar la experiencia de la Escuela Universitaria de Estudios Empresariales de Oviedo en el desarrollo del programa de prcticas en empresas para los estudiantes de la Diplomatura en Ciencias Empresariales. La realizacin de actividades prcticas en empresas o entidades, de obligado cumplimiento para la obtencin del ttulo de diplomado de los alumnos de tercer curso de la de la Diplomatura en Ciencias Empresariales de la EUEE de Oviedo, tienen como objetivo fomentar y reforzar la formacin prctica de los estudiantes en las reas operativas de las empresas y de la administracin pblica para conseguir profesionales con una visin prctica de los problemas y sus interrelaciones preparando su futura incorporacin al mundo laboral. En este sentido el presente trabajo tiene como objetivo evaluar el aprendizaje, la experiencia y las percepciones de nuestros alumnos durante su etapa formativa de realizacin de prcticas profesionales, haciendo especial hincapi en el desarrollo de competencias dentro del mbito empresarial. Para ello se lleva a cabo una encuesta general de valoracin entre los alumnos de la EUEE de Oviedo que han realizado dichas prcticas. La poblacin utilizada resulta de gran inters para los objetivos de este trabajo, dado que una parte de los alumnos deciden ampliar la duracin de sus prcticas ms all de los crditos obligatorios. Los resultados nos permiten identificar los puntos dbiles y fuertes de este enfoque docente y proponer as lneas de revisin y mejora de dichos programas. Los alumnos establecen la necesidad de prcticas obligatorias, de mayor duracin y de carcter nacional o internacional y no solo regional

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

The genesis of this innovation lies in the commitment of a national Irish business enterprise to the professional development of its staff in general, and to the enhancement of its Information Technologies (IT) staff specifically, in collaboration with a national Higher Education (HE) provider. A postgraduate degree, awarded by the HE provider, seeks to bring coherence and cohesion to the education and training provision for newly recruited IT graduate staff of the business enterprise, simultaneously acting both as an induction process for new staff and as a professional capacity building exercise, thereby enhancing the enterprises organisational learning and collective competence in the areas of information technologies, IT security and technical service management. The curriculum was designed by the HE provider in collaboration with the business enterprise to offer it to circa sixteen IT staff per cycle of delivery through a model known generally as the new apprenticeship for professional practice which uses a combination of college-based, block release taught elements, regular day release seminars and substantial work-based learning, supported by the academic staff of the HE provider and work-based support staff/mentors of the business enterprise. Academic quality assurance, pedagogical, assessment and accreditation responsibilities remain with the HE provider. (...)

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

La integraci de les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci (NTICs) a leducaci superior representa noves oportunitats i reptes dinnovaci que han de conduir cap a una transformaci i millora de la qualitat docent i oferir oportunitats als estudiants dadquirir competncies que els resultaran tils per a la seva futura vida laboral. Sn variades les possibilitats que ofereixen les NTICS a la docncia. En aquest article sestudien les formes en qu la incorporaci de les NTICS es concreta a lEscola Universitria de Turisme i Oci (EUTO) que imparteix dues titulacions: Turisme (180ECTS) i Mster Oficial en Direcci i Planificaci del Turisme (120ECTS), ambdues adaptades a lEEES, fent incidncia en la metodologia participativa de la simulaci dempreses. Ms concretament, es pretn donar a conixer lexperincia i resultats de la creaci duna empresa turstica simulada, el Vila Daurada Resort a lEUTO, un instrument daprenentatge innovador i noveds en lmbit universitari que permet als alumnes desenvolupar habilitats i capacitats, en un entorn gaireb real, que els ha de permetre accedir amb ms garanties al mn laboral

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

La Facultad de Economa de la Universidad de Valencia ha reaccionado ante los retos que le plantea el nuevo marco acadmico de referencia (el Espacio Europeo de Educacin Superior) y el siempre cambiante entorno socio-econmico y laboral con una fuerte apuesta por la mejora de la calidad. Esta mejora de la calidad se ha puesto de manifiesto a travs de los Programas de Evaluacin institucional en los que ha participado, promovidos por el Consejo de Coordinacin Universitaria, por la Agencia Nacional de la Calidad y de la Acreditacin (ANECA), por organismos de la propia universidad y con el apoyo del Gabinet dAvaluaci i Diagnstic Educatiu (GADE), tales como el Plan de Evaluacin y Mejora del Rendimiento Acadmico (PEMRA), el Plan de Evaluacin de Doctorado y el Programa de Evaluacin de las Prcticas en Empresas (PAPE). El tema de la presente comunicacin se inserta dentro de los ejes de este nuevo marco acadmico y del entorno social, econmico y laboral en que nos encontramos: la relevancia del Practicum como elemento formativo, de orientacin, asesoramiento, insercin profesional y de vinculacin con la sociedad de los estudiantes. El objetivo principal consiste en reflexionar acerca del funcionamiento del Practicum en la Diplomatura en Turismo de la Facultad de Economa de la Universidad de Valencia. Revisaremos lo que ha supuesto el Practicum desde la puesta en marcha de la Diplomatura y analizaremos los resultados de la evaluacin institucional que se ha llevado a cabo, tanto en la Diplomatura, con el Plan de Evaluacin y Mejora del Rendimiento Acadmico, como en las prcticas en empresa, a travs del Programa de Evaluacin de las Prcticas en Empresas. A continuacin, ofreceremos propuestas de futuro; propuestas surgidas a partir de las reas de mejora detectadas en los programas de evaluacin institucional (PEMRA y PAPE). Otras propuestas provienen de la informacin proporcionada directamente por nuestros estudiantes, como tutores acadmicos de prcticas y, por ltimo, aportamos otras sugerencias inspiradas en las prcticas que se llevan a cabo en pases de nuestro entorno, como Gran Bretaa, con el programa de Planificacin del Desarrollo Personal -Personal Development Planification (PDP)- o Finlandia con sus entornos de aprendizaje personalizados -Internship Labs

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Les prctiques en empresa tenen una gran importncia en els Estudis de Informtica. Lexperincia dincorporar-se al mn laboral en els darrers cursos acadmics, poder veure com es treballa des dun departament informtic o poder treballar amb els Sistemes de Informaci duna organitzaci s un factor que motiva enormement a lestudiant, al mateix temps que aprn hbits de treball i nous entorns informtics. En aquest article es presenta levoluci que han tingut aquestes prctiques en els darrers cinc anys en els estudis de Informtica impartits des de lEscola Politcnica Superior (EPS) de la Universitat de Girona (UdG). Tradicionalment, aquest primer contacte amb lempresa sol passar quasi sempre a travs dun Conveni de Cooperaci Educativa (CCE) que pot comportar un atorgament de fins a 12 crdits per equivalncia per la seva estada de prctiques. Analitzarem els resultats daquest perode, avaluant les deficincies que hem detectat i presentarem el nou sistema que ens ha de servir de guia de cares als nous estudis de grau en Informtica

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

La Declaraci de Bolonya, en prescriure un marc general per al desenvolupament harmnic d'un espai europeu d'educaci superior, proposa cinc mbits de desenvolupament: - L'adopci d'un sistema de titulacions - L'adopci d'un sistema d'estudis basat essencialment en dos cicles L'establiment d'un sistema de crdits - La promoci de la mobilitat - La promoci de la cooperaci europea per assegurar la qualitat de l'educaci superior i la promoci de les dimensions europees dirigides cap al desenvolupament curricular, cooperaci entre institucions, esquemes de mobilitat i programes d'estudi, integraci de la formaci i investigaci (ministres europeus d'Educaci, 1999). (...)

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

A la Facultat de Cincies de la Universitat d'Alacant s'han posat en marxa programes per implicar l'estudiant. En aquest treball es presenten les activitats en les quals el rol actiu de l'estudiant resulta crtic per obtenir un resultat satisfactori, aix com les conclusions ms rellevants obtingudes en cada un d'aquests programes.1. Investigaci docent universitria. Un grup de professors i alumnes de Qumica han format una xarxa (xarxa docent-discent) per estudiar tots els aspectes relacionats amb el procs d'avaluaci dels aprenentatges. (...)

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

L'aprenentatge sempre est centrat en l'estudiant ja que s'ha de fonamentar en la seva experincia, aix com en les seves expectatives i necessitats, per les nostres universitats s'aferren a la transferncia de coneixement unidireccional. Aquest mtode resulta absurd en una era en qu la gran quantitat d'informaci, els dispositius multimdia, la globalitzaci i els canvis rpids a la vida estan a l'ordre del dia. La universitat del futur no ha de continuar amb aquest enfocament erroni ni tractar els estudiants com clients distrets del basar de la informaci, sin que ha de cercar maneres de fer partcips els estudiants de les recerques importants i centrar-se en animar els estudiants a no centrar-se en ells mateixos. En aquesta ponncia s'examina el desafiament de crear una universitat centrada en l'estudiant a travs de tres preguntes relacionades entre si: qu s la recerca? com podem relacionar l'aprenentatge i la vida? i com podem fomentar l'aprenentatge integrat a la universitat? A ms, el cicle de recerca es considera com la lent que examina l'aprenentatge dels estudiants relacionat amb la comunitat i la vida

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Els protagonistes d'aquest inici de curs 2008-2009 han estat segurament els estudiants del primer curs de Medicina a la Universitat de Girona, i no noms perqu comena una nova titulaci universitria adaptada a Bolonya, sin tamb per les implicacions que representa el fet d'haver obtingut, de les institucions universitries i sanitries, el comproms a llarg termini per la formaci mdica d'estudiants a les nostres comarques. Aconseguir l'equilibri territorial a Catalunya en l'oferta pblica d'aquests estudis superiors era la ra de ms pes per reivindicar la Facultat a Girona. I aquest any s'ha fet realitat

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

La xarxa dels Centres de Recerca de Catalunya implica una aposta decidida del govern catal per fer aflorar, dotar de contingut i expandir totes aquelles rees de coneixement que, duna manera o altra, representen un punt i a part en el panorama de la investigaci a Catalunya. Girona disposa en lactualitat de dos daquests centres: lInstitut Catal de Recerca en Patrimoni Cultural i lInstitut Catal de Recerca de lAigua; i sest a lexpectativa sobre la destinaci final de lIRTUCA (Institut de Recerca en Turisme de Catalunya)

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

La enseanza de los Sistemas de Informacin Geogrfica ha sufrido importantes modificaciones en los ltimos aos. El presente trabajo pretende profundizar en las potencialidades de los SIG Libres en la educacin universitaria a travs de su evolucin en la Licenciatura de Geografa de la Universidad de Extremadura. Desde su implantacin la programacin docente de esta asignatura ha ido evolucionando desde una orientacin meramente terica hasta una concepcin prctica y aplicada gracias a la implantacin de los SIG Libres. Por otro lado, se ha ido diversificando la oferta docente en este tipo de materias no solo en la optatividad sino tambin en los cursos de perfeccionamiento, etc. El aumento del nmero de cursos de postgrado es el fiel reflejo del creciente aumento de la demanda de este tipo de herramientas, y donde el binomio SIG Libre Universidad muestra sus mayores sinergias. Los SIG Libres dotan a la universidad de un software eficiente a coste cero y las universidades forman profesionales especializados y concienciados de la utilidad del SIG Libre, que trasladaran estas inquietudes al mundo laboral. En cuanto a las potencialidades del SIG Libre en la enseanza de SIG en la Licenciatura en Geografa se han intentado esquematizar a travs de un anlisis DAFO, construyendo adems una matriz de relaciones que nos ha permitido plantear diferentes hiptesis de evolucin futura. En definitiva, la implantacin de los SIG Libre a la enseanza universitaria es actualmente un proceso activo y revitalizador de una docencia prctica y ms cercana al mundo profesional

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Fa uns anys un grup de professors del departament dInformtica i Matemtica Aplicada de la Universitat de Girona va decidir endinsar-se al mn de lensenyament a travs dInternet (e-learning). Daqu va nixer el projecte ACME (Avaluaci Continuada i Millora de lEnsenyament). Inicialment lACME anava dirigit a reduir lelevat fracs dels alumnes a les assignatures de matemtiques. El resultat va ser tan bo que es va ampliar a altres camps destudi com la qumica o la informtica, amb tot i aix encara hi ha moltes matries a les quals no dna suport. Aquest Projecte Final de Carrera neix per donar suport a un nou tipus de problemes dins de la plataforma ACME, els autmats finits. Aquest nou mdul inclour les eines necessries per poder generar diferents tipus de problemes sobre autmats finits i la seva posterior correcci, donant suport a les assignatures de LGA (Llenguatges, Gramtiques i Autmats) i TALLF (Teoria dAutmats i Llenguatges Formals)

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Presentaci dels continguts del nmero 9 de l'Engega, dedicat l'educaci

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

El dia 4 de desembre es va presentar el manifest final de la Convocatria Social per l'Educaci a Catalunya. El document recull la preocupaci d'una colla d'entitats de la societat civil catalana i d'institucions pbliques per la situaci de l'educaci a casa nostra. Des de la revista Engega hem volgut afegir al debat les opinions de quatre professors de la UdG especialment relacionats amb el mn de l'educaci

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

El passat dia 9 de gener la Universitat de Girona va presentar els estudis de Medicina. A lacte, que va tenir lloc a lEscola Politcnica Superior, hi va assistir un pblic nombrs en el qual hi havia representada des de la classe poltica fins als estudiants matriculats en el primer curs de la nova Facultat. La Sala de Graus era plena a vessar, la qual cosa va demostrar linters que aquests estudis han despertat, perqu, com va dir la consellera Marina Geli, sn una aposta per reforar els serveis de salut dels vuit-cents mil habitants de la demarcaci de Girona