Expected Performance of the ATLAS Experiment - Detector, Trigger and Physics

A detailed study is presented of the expected performance of the ATLAS detector. The reconstruction of tracks, leptons, photons, missing energy and jets is investigated, together with the performance of b-tagging and the trigger. The physics potential for a variety of interesting physics processes, within the Standard Model and beyond, is examined. The study comprises a series of notes based on simulations of the detector and physics processes, with particular emphasis given to the data expected from the first years of operation of the LHC at CERN.

Domännamnstvister och ond tro - En rättslig analys av UDRP, särskilt med tanke på begreppet ond tro i artikel 4.a.iii

Internets ökade betydelse gjorde att företagen började inse vilka problem som kan uppstå av att en webbsida med ett domännamn i form av deras varumärke olovligen handhas av en utomstående part. Konflikterna blev d��rför fler medan existerande tvistlösningsmekanismer ansågs dyra, tungrodda och ineffektiva. Ur detta behov föddes sedermera Uniform Domain Name Dispute Resolution Policy (UDRP). Detta internationella tvistlösningsförfarande skapades för att tillämpas på s.k. cybersquatting, dvs. situationer d��r domännamn, som inkräktar på andras varu- eller servicemärken, registreras i ond tro t.ex. för framtida försäljning. Jag granskar i denna avhandling huvudsakligen förutsättningarna för överföring eller upphävning av domännamnsregistreringar i enlighet med UDRP, varför jag fokuserar på artikel 4.a och d�� i synnerhet på innebörden av begreppet ”registrering och användning i ond tro”. Arbetet bygger huvudsakligen på en analys av de avgöranden som fattats inom ramen för UDRP. Syftet är att genom en systematisk undersökning av tillämpningen av begreppet ond tro beskriva och utvärdera rättstillämpningen inom UDRP. De granskade avgörandena är 396 st. till antalet och har meddelats under tidsperioden 14.1.2000-15.8.2001.

Mecanismos da Lei do Bem para a inovação tecnológica: um estudo do incentivo à P&D nas grandes empresas do Parque Tecnológico do Rio de Janeiro

O objetivo fundamental deste trabalho é identificar os impactos dos incentivos fiscais federais concedidos pelo Governo brasileiro com a publicação da Lei do Bem, sobre os investimentos privados em P&D. A partir de estudo de campo realizado emgrandes empresas estabelecidas em habitats de inovação, especialmente em PqTgerido por universidade, foi analisado como a Lei do Bem auxilia a disseminação da cultura de inovação e aumenta a competitividade empresarial. Especificamente, o estudo tem o intuito de mostrar a importância da inclusão de forma mais abrangente dos gastos com infraestrutura de P&D, no rol das atividades passíveis de recebimento de incentivos fiscais por empresas localizadas em países notadamente carentes neste aspecto, tal qual o Brasil. Ademais, analisar comparativamente os mecanismos de incentivos fiscais utilizados por outros países com a intenção de propor adequações na estrutura da Lei do Bem que minimizem a sua não utilização em virtude da falta de clareza na sua aplicação e consequente adoção de postura conservadora pelas empresas. A metodologia consistiu de um estudo exploratório e qualitativo e revisão bibliográfica onde foram analisados os conceitos teóricos relacionados à inovação, sistemas nacionais, regionais e setoriais de inovação, hélice tríplice, habitats de inovação e políticas públicas, além da coleta de dados realizada por meio de consulta aos relatórios elaborados por entes governamentais, bem como por entrevistas realizadas junto às empresas que instalaram seus centros de P&D no PqT UFRJ, Consultorias especializadas e à ANPEI. Os resultados doestudoforam obtidos a partir da compilação dos dados destas entrevistas e relatórios. Além de outras conclusões, as informações permitiram afirmar que os incentivos fiscais, especialmente aqueles relacionados à redução do Imposto de Renda da Pessoa Jurídica, são importantes na medida em que permitem às grandes empresas, que já realizam atividades de P,D&I, a destinação de um montante maior a essas atividades. Apesar disso, essa política pública carece de aperfei��oamento em função de haverrestado claro que a mesma não estimula todas as atividades de inovação, mas apenas aquelas relacionadas à P&D, além de não haver incentivos adequados ao crescimento de infraestrutura para inovação.

Osobliwości środkowoeuropejskiej przestrzeni literackiej: ironiczni morali��ci i ludyczni myśliciele

Autorka, stawiając pytanie o zasadność pojęcia Europy Środkowej, przypomina histori�� różnic poglądowych pomi��dzy czeskimi a polskimi uczonymi na temat (nie)istnienia wspólnoty na tym terytorium: ci pierwsi w XIX wieku głosili ideę panslawizmu, w 30-tych latach XX wieku potrzebę syntezy kultur i literatur słowiańskich, a po II wojnie światowej przeciwstawiali słowiańskość Zachodowi, co wywoływało krytykę tych drugich. Stąd wynika odmienne rozumienie obszaru środkowoeuropejskiego – w Czechach przeważnie lokowanego w granicach Austro-Węgier, zaś w Polsce pojmowanego znacznie szerzej. Natomiast pewnego rodzaju spójny wyróżnik Europy Środkowej można znaleźć w literaturze, przytaczany bywa szczególnie gatunek powieści (np. Kafki, Haška, Musila, Gombrowicza), poprzedzony – jak przypomina autorka – polską gawęd�� i popularnym w Polsce szkicem fizjologicznym. Zawarty w nich element humoru, przeszed�� w stadium satyry, a następnie groteski, tworząc dzi��ki temu niepowtarzalny odcień humoru środkowoeuropejskiego, często określanego jako drugi wyróżnik omawianego terytorium. Zdaniem autorki, środkowoeuropejska specyfika ści��le zwi��zana jest z kodem euroatlantyckim, a w tym właśnie kontekście zawsze powinna być rozpatrywana.

Factores explicativos de las actitudes hacia el castigo juvenil. Evidencias de un diseño factorial

El rol desempeñado por la opini��n pública en el desarrollo de la política criminal actual justifica el incremento de investigaciones destinadas a evaluar las actitudes de los ciudadanos hacia el castigo. No obstante, los avances en este ámbito han sido limitados debido a la utilizaci��n de rudimentarios instrumentos de medida. Por ello, el presente trabajo tiene como propósito explorar el efecto que generan en la opini��n ciudadana ciertas variables referidas al hecho delictivo y al infractor, precisando su contribuci��n relativa y la interacci��n existente entre ellas. Para satisfacer este objetivo se recurri�� a un diseño factorial de la encuesta, creando una poblaci��n de 256 casos-escenario fruto de la combinaci��n de cuatro factores: la edad del joven, su historial delictivo, el grado de implicaci��n en el hecho y el tipo de delito cometido. Los mismos fueron distribuidos en grupos de ocho casos ordenados aleatoriamente y fueron suministrados a 32 sujetos. Posteriormente se aplicaron análisis de regresi��n logística binaria. Los resultados obtenidos revelan que la naturaleza violenta de los hechos, la implicaci��n activa de los jóvenes y el historial delictivo son predictores importantes de las condenas punitivas. Sin embargo la edad, una variable fundamental en la configuraci��n de la justicia juvenil, no resulta significativa. De este modo, el trabajo muestra el potencial explicativo de este conjunto de factores y debate sus implicaciones teóricas y metodológicas para la investigaci��n futura en este terreno.

Introduction à la gouvernance clinique : historique, composantes et conceptualisation renouvelée pour l’amélioration de la qualité et de la performance des organisations de santé.

La recherche de l’efficience et de l’excellence dans le domaine de la santé amène organisations et professionnels à travailler conjointement à l’amélioration des processus cliniques. La gouvernance clinique se veut un lieu d���action collective, de mobilisation de relations et de savoirs entre les acteurs impliqués dans l’organisation et la dispensation des soins et des services de santé. Elle est un espace où s’exerce l’autorité des différents acteurs en vue d���améliorer la qualité des soins et des services de santé. Elle vise à rapprocher la perspective organisationnelle et la perspective professionnelle par le d��veloppement et l’implantation d���initiatives visant les meilleures pratiques cliniques et organisationnelles.Pour améliorer la qualité des soins, Ferlie et al(MilbankQ2001.79:281)[1] suggèrent de créer un alignement entre les différents niveaux de soins: l’individu, l’équipe, l’organisation et le système. Les principes de la gouvernance clinique tentent de produire cette synergie en impliquant les professionnels dans le renouvellement de l’organisation et enimpliquant l’organisation dans l’instrumentation et la régulation des pratiques des professionnels en agissant aux différents niveaux de soins. Notre objectif est de présenter les origines du concept de gouvernance clinique, de d��crire ses composantes et de proposer des assises théoriques afin demieux comprendre les dynamiquesde changement associ��es à la gouvernance clinique et faciliter son implantation. Nous exposons le courant britannique fondateur puis la notion de gouvernance d��veloppée par HatchuelA (Paris: ÉAube ; 2000) [2] et présentons les caractéristiques de l’organisation pouvant soutenir l’engagement des professionnels envers les principes de qualité. Enfin, nous proposons une mod��lisation renouvelée de la gouvernance clinique permettant de concilier l’organisationnel et la clinique, et de potentialiser les capacités d���action de chacun.

Compatibilitzaci�� de l'estudi i el treball en els nous graus de mestre a través de la pràctica reflexiva

A mesura d���endinsar-nos en el coneixement de l’adaptaci�� a l’EEES durant aquests darrers anys i de trobar-nos en una situaci�� actual de modulaci�� dels cursos de graus pel curs vinent, ens adonem que el nostres estudiants tindran una etapa de formaci�� més llarga ( grau i postgrau, màster... si s’escau) i més costosa a nivell econòmic. És motiu de reflexi�� que un tant per cent molt elevat dels nostres alumnes dins dels plans d���estudis actuals treballen per poder-se costejar els estudis. S’ha arribat a alguna previsi�� de futur? Cap a on volem anar? Han de poder treballar i estudiar o només estudiar? En un nou escenari on la formaci�� canvia l’enfocament des del formador cap a l’alumne i on l’aprenentatge s’orienta de manera més autònoma i reflexiva, es podrà compaginar aquesta formaci�� acad��mica amb el món laboral? L’objectiu d���aquesta proposta és recollir reflexions i propostes per part dels alumnes de segon i tercer curs de les assignatures d���Educaci�� Física i la seva did��ctica en els estudis d���educaci�� física de magisteri, sobre el que pensen, senten i viuen (dificultats, estratègies, aportacions...) en relaci�� als nous graus de magisteri, així com les possibilitats educatives que ofereix compaginar els estudis amb el món laboral

EDUC.ACCI��. Educaci�� i activisme a la universitat

Des de l’any 2005 el grup 50/50 ha desenvolupat un seguit de projectes des de l’Escola d���Arquitectura del Vallès de la UPC que tenen en comú una manera particular tant de funcionar en el seu tarannà diari com d���entendre la disciplina arquitectònica i el model educatiu existent. Mantenint com a denominador comú la sostenibilitat, el compromís social i el “pensar global, actuar local” ha dut a terme nombroses accions tant a dins de la pròpia escola com fora d���aquesta. Tot seguit s’explica de manera més detallada les accions en les que l’educaci�� ha estat un dels paràmetres més tinguts en compte, així com les seves característiques comuns més generals. Per a més informaci�� del grup pot ser consultada la seva pàgina web http[//www.cincuenta.50webs.com/] o el seu blog [http://cincuenta50.blogspot.com/]

Els volcans a l'aula i les aules de volcans

Article que es refereix a com estudiar els volcans a l' aula

Competències comunicatives i acci�� did��ctica: estudi d���un cas a primària

Aquesta comunicaci�� presenta alguns dels resultats d���un projecte ARIE, finançat per la Generalitat de Catalunya, desenvolupat durant el curs 2008/2009 pel grup de recerca “Patrimoni artístic i educaci��” de la UdG i un conjunt de centres de primària i secund��ria que hi han col·laborat. S’emmarca doncs dins els projectes de recerca i innovaci�� que tenen per finalitat la millora de la qualitat del sistema educatiu no universitari i la potenciaci�� i millora d'iniciatives d'ensenyament i d'aprenentatge

Anàlisi de Procrustes i alineament molecular

L'algorisme de McLachlan per a l'alineament de dos conjunts de coordenades atòmiques és interpretat sota l'òptica de l'Anàlisi Multivariant, que posa de manifest que el plantejament d'aquest problema és equivalent al de l'anàlisi de Procrustes i que la soluci�� proposada per Kabsch és anàloga a la de Sibson, desenvolupada independentment

Teleconnections between Ethiopian summer rainfall and sea surface temperature: part I. Observation and modelling

In this study, the oceanic regions that are associated with anomalous Ethiopian summer rains were identified and the teleconnection mechanisms that give rise to these associations have been investigated. Because of the complexities of rainfall climate in the horn of Africa, Ethiopia has been subdivided into six homogeneous rainfall zones and the influence of SST anomalies was analysed separately for each zone. The investigation made use of composite analysis and modelling experiments. Two sets of composites of atmospheric fields were generated, one based on excess/deficit rainfall anomalies and the other based on warm/cold SST anomalies in specific oceanic regions. The aim of the composite analysis was to determine the link between SST and rainfall in terms of large scale features. The modelling experiments were intended to explore the causality of these linkage. The results show that the equatorial Pacific, the midlatitude northwest Pacific and the Gulf of Guinea all exert an influence on the summer rainfall in various part of the country. The results demonstrate that different mechanisms linked to sea surface temperature control variations in rainfall in different parts of Ethiopia. This has important consequences for seasonal forecasting models which are based on statistical correlations between SST and seasonal rainfall totals. It is clear that such statistical models should take account of the local variations in teleconnections.

Palliativ omvårdnad i hemmet - de anhörigas upplevelse av delaktighet : En litteraturstudie

Bakgrund: Tack vare en mer avancerad hemsjukvård har den palliativa vården utvecklats, vilket gör det möjligt för fler människor att d�� i det egna hemmet. Palliativ vård handlar inte endast om patienten, utan involverar även de anhöriga. Det övergripande målet för palliativ vård är att patienten och den anhörige upplever god livskvalitet till livets slut. De anhörigas närvaro är betydelsefull, inte endast för patienten utan även för vårdarna. De anhöriga befinner sig i en mycket påfrestande situation och det är viktigt att vårdare har kunskap om vad de anhöriga upplever och hur man kan stötta de anhöriga i deras situation. Syfte: Att belysa anhörigas upplevelser av delaktighet i samband med palliativ omvårdnad i hemmet. Metod: En litteraturstudie baserad på 11 vetenskapliga artiklar av kvalitativ ansats. Resultat: 2 kategorier framkom ur studien. Delaktighet ger anhöriga upplevelsen av att få vardagen att fungera och Anhörigas delaktighet bidrar till personcentrerad vård. Det blev en drastisk förändring i livet för de anhöriga. Det var inte bara hemmet som förändras i och med all teknisk utrustning och hjälpmedel som patienten behövde. De anhörigas livsförändringar gjorde att det sociala livet fick lida. Tankar kring existentiella frågor d��k upp när man levde så nära inpå d��den och det var viktigt för de anhöriga att vårdarna kunde se och lyssna även på deras behov. En god kommunikation var viktigt för att de anhöriga skulle våga prata om sina egna behov, tankar och åsikter. Slutsats: Det viktigaste för de anhöriga var att kommunikationen, stödet och informationen fungerade mellan alla parter. Fungerade dessa delar så byggdes en god relation mellan parterna och man fick en god tillit till vården. Samarbetet blev bättre och de anhöriga kände sig som en i teamet.

Sediment toxicity assessment of Guanabara Bay, Rio de Janeiro, Brazil.

Guanabara Bay (GB) comprises of estuarine and marine environments of high ecological and socio-economic relevance, together with port, industrial and urban areas. The anthropogenic activities produce environmental impacts, including the aquatic pollution. The sediment quality assessment is important to evaluate the effects of contamination, once sediments are a repository for most of the contaminants. In this Study, the quality of sediments from GB was evaluated, in rainy and dry periods, throughout the employment of acute toxicity tests with the amphipod Tiburonella viscana, and chronic bioassays with embryos of the sea-urchin Lytechinus variegatus. In the dry period, acute toxicity was found in the sediments from stations 1, 2 3 (NW) and 7 (near Guapimirim Environmental Protection Area). The bioassays with liquid phases showed effects, but were strongly influenced by the unionized ammonia levels, which were high in this period. In the rainy period, acute toxicity was found in sediments samples from stations 1, 2, 3, 6, 8, 10, 11, 12 and 15. Chronic toxicity could be clearly detected, as ammonia concentrations tended to be low in the most part of the samples. The results showed that the sediment toxicity is influenced by precipitation rates, which increase the input of contaminants to the Bay, and also allowed subdividing GB in three main zones: northwest (stations 1, 2, 3, 5), northeast (stations 6, 7, 8, 9) and centre-south (stations 10, 11, 12, 13, 14, 15). Results also showed that the quality of GB sediments is poor, and that toxicity tests could determine the combined effects of pollutants.