Entram em cena as tecnologias de subjetivação: Corpos e Desejos na cinematografia brasileira pela ótica de diretoras de cinema no período de 2002 a 2012 e suas implicações para (des)construção dos gêneros

Pós-graduação em Psicologia - FCLAS

Vedere e rivedere il non osservabile. Analisi storica e questioni concettuali aperte nel rapporto tra Cinematografia e Scienza

La ricerca è incentrata sul rapporto tra cinema e scienza e sul ruolo della cinematografia come strumento di ricerca scientifica: si articola in due parti storicamente distinte, ma al tempo stesso strettamente correlate da una riflessione critica sul ruolo delle immagini in movimento rispetto al tema comune a entrambe della visualizzazione e rappresentazione del non osservabile nella realtà fisica.

L'uso della CGI nella cinematografia

Obiettivo di questo lavoro di tesi è realizzare un cortometraggio integrando scene reali con immagini prodotte mediante CGI, prestando attenzione al fotorealismo del video finale.

La cinematografia moldava nel periodo sovietico

Il presente elaborato ha come fine ultimo quello di presentare la cinematografia moldava durante il periodo sovietico. In particolare, nel capitolo 1, intitolato “Cenni storici della RSSM”, ho messo in evidenza i principali avvenimenti e mutamenti che hanno caratterizzato la Moldavia durante il periodo comunista di Stalin, Crusciov, Breznev e Gorbaciov. Successivamente, nel capitolo 2, intitolato “Panoramica della cinematografia nella RSSM”, ho fornito un quadro generale della cinematografia moldava e infine, nel terzo capitolo, chiamato “Analisi del film Podurile”, ho analizzato un film moldavo dal punto di vista linguistico e socio-politico.

Tecnologies de la Traducció: Activitats pràctiques

Enunciados y ficheros necesarios para la realización de las actividades prácticas de la asignatura Tecnologías de la Traducción.

Tirant lo Blanch plurilingüe. De la traducció com a eina per estudiar millor els originals i escampar-ne el coneixement

La novel·la del cavaller valencià Joanot Martorell, Tirant lo Blanch (València, 1490; amb una segona edició a Barcelona, també incunable, 1497), és un magnífic representant de la cultura dels valencians i, en general, de la Corona d'Aragó. Aquesta novel·la és una obra mestra de la literatura medieval i del Renaixement i una aportació fonamental de la Corona d'Aragó, i, més en concret, de les Lletres Valencianes, al desenvolupament de la novel·la moderna i al cànon cultural occidentals. L'obra de Martorell ha gaudit sempre un reconegut prestigi, ja d'ençà que Miguel de Cervantes, al capítol sisé del Quixot, en digués "el mejor libro del mundo"; i és establert que el Tirant va influir en diversos dels aspectes que han contribuït a individuar el Quixot com una obra que no encaixava en el panorama dels "libros de caballería" castellans de l'època i que, tanmateix -i per això mateix- contribueixen a l'enorme valor afegit de l'obra de Cervantes. Tirant lo Blanch, a través de Tirante el Blanco, aporta un cabal fonamental per a fer possible el to i inclús l'estil polifònic i el tractament en cert punt irònic de la mimesi literària tan característic en l'obra de Cervantes gràcies al contrast entre la bogeria llibresca d'Alonso Quijano i el sentit comú de Sancho (NAVARRO 2011). Tirant-Tirante no perd mai de vista la realitat, fins i tot mor al llit, d'un mal real i humà, una angina de pit, després de dictar personalment el seu testament i després de deixar els seus assumptes arreglats. El Quixot també morirà, en un context i ambient de realitat, i no com solia produir-se la mort en els llibres de cavalleries. En definitiva, de la mateixa manera que la seua versió original, aquesta versió en espanyol constitueix una obra excepcional en el context de la literatura de tema cavalleresc en l'Edat Mitjana i poc o no res té a envejar a les obres de Chrétien de Troyes o amb la Quête du Saint Graal o la Vulgata en conjunt (MARTINES, 1995; HAUF, 1995).

L’eina ‘examinador’ de UACloud. Aplicació a l’ensenyament en línia de la traducció comercial i propostes de desenvolupament

L’objectiu d’aquest treball, que s’emmarca dins dels processos d’ensenyament i aprenentatge i d’innovació docent, és doble. D’una banda, una vegada revisades les referències bibliogràfiques publicades a partir de les Jornades de Xarxes d’Investigació en Docència Universitària al voltant d’aquesta eina, mostrem l’ús que, en el context de la formació en línia de traductors per a l’àmbit de l’economia i del comerç, fem de l’examinador de la plataforma UACloud Campus Virtual de la Universitat d’Alacant. D’altra banda, valorem la idoneïtat d’aquesta eina en el context esmentat, especialment pel que fa a l’ús que el professorat de la nostra universitat pot fer-ne, per tal de proposar diferents punts de desenvolupament que eventualment puguen ajudar a optimitzar el procés d’ensenyament i aprenentatge de les persones implicades en la utilització d’aquesta eina. El treball pot ser tingut en compte no només per docents, sinó també pels programadors que desenvolupen aquesta classe d’eines.

Manual d'informàtica i de tecnologies per a la traducció

Aquest llibre cobreixen la major part dels continguts de l'assignatura Tecnologies de la Traducció que cursara l'alumnat de segon curs del grau en Traducció i Interpretació de la Universitat d’Alacant; també pot ser útil per a assignatures similars en altres universitats (per aixo s’hi ha inclòs material mes avançat que no s'estudia en Tecnologies de la Traducció).

Una mostra de traducció de literatura juvenil: James and the Giant Peach

En aquest Treball Fi de Grau (TFG) farem una anàlisi comparativa de James and the Giant Peach i les seues traduccions al català i al castellà. Pararem especial atenció al fet que es tracta d’un exemple de literatura juvenil, a l’hora d’analitzar els elements típics d’aquest gènere, com ara noms propis, elements culturals, expressions pragmàtiques, etc. El nostre objectiu principal serà extraure unes conclusions ben fonamentades sobre les tendències pel que fa a la traducció de literatura juvenil.

Estudio exploratorio de la relaci?n did?ctica-traducci?n en la ense?anza de lenguas extranjeras. [recurso electr?nico]

Resumen: A pesar de que la traducci?n ha experimentado una lenta rehabilitaci?n en el aula de L.E. gracias a la aparici?n de los enfoques comunicativos, nocionales-funcionales, la reticencia hacia un uso consciente de la traducci?n en el aprendizaje y en la ense?anza de lenguas extranjeras a?n sigue latente. Esta monograf?a se propone presentar los resultados del estudio exploratorio sobre las propuestas del uso de la traducci?n pedag?gica en un lapso de 30 a?os, con el fin de abogar por la inclusi?n de esta herramienta en la formaci?n profesional en did?ctica de las lenguas extranjeras, dado que se evidenci? un uso recurrente pero poco sistematizado de la traducci?n pedag?gica de manera que la traducci?n y la did?ctica compartan la misma dimensi?n pedag?gica.

Caracterizaci?n del uso de la traducci?n en la ense?anza del franc?s, en la licenciatura en lenguas extranjeras de la Universidad del Valle [recurso electr?nico]

En esta investigaci?n, de car?cter descriptivo etnogr?fico, se analiza el uso de la traducci?n como herramienta de ense?anza del franc?s en la licenciatura en lenguas extranjeras de la Universidad del Valle. Para el desarrollo de este trabajo fue necesario indagar profundamente sobre diversos argumentos a favor o en contra del uso de la traducci?n en la ense?anza de una lengua extranjera, realizar algunas observaciones sobre el uso que se le da actualmente en la ense?anza del franc?s (b?sico, intermedio y avanzado) y por ?ltimo entrevistar a los profesores de los cursos observados, para complementar los registros de clase realizados. Los objetivos de este trabajo fueron entonces identificar y analizar el estado de la traducci?n pedag?gica en el proceso de ense?anza del franc?s en la Licenciatura en lenguas extranjeras de la Universidad del Valle desde distintas investigaciones y propuestas sobre el tema por parte de diversos autores que han optado por creer que es posible traducir en clase, han establecido pautas de c?mo debe hacerse y han identificado objetivos de uso. Adem?s, se propuso a manera de an?lisis el para qu? y el c?mo usar esta herramienta en el contexto especifico en el que se desarroll? la investigaci?n. Los resultados de esta investigaci?n demostraron que la traducci?n como acto comunicativo y actividad de mediaci?n ling??stica se incluye en la competencia comunicativa y se usa con fines pedag?gicos en el aula de clase.

Traducci?n comentada del ingl?s al espa?ol y an?lisis de elementos culturales en la obra teatral de derek walcott ?dream on monkey mountain? [sueno en la monta?a del mono]. [recurso electr?nico]

Este es un estudio descriptivo, en el cual se analizaron elementos culturales y marcas coloniales y anticoloniales en la traducci?n de ingl?s a espa?ol de la obra teatral ?Dream on Monkey Mountain? [Sue?o en la Monta?a del Mono] de Derek Walcott. Para llevarlo a cabo se utiliz? el m?todo cualitativo, aunque varios datos son presentados de forma cuantitativa. Parte de la informaci?n fue recogida a trav?s de observaci?n participante en los ensayos de los estudiantes de Arte Dram?tico de la Escuela de Artes Integradas de la Universidad del Valle (Cali, Colombia). Otros datos fueron obtenidos a partir del texto objeto de la traducci?n y la traducci?n misma. En cuanto al proceso de traducci?n, ?ste se sirvi? del m?todo filol?gico o traducci?n cr?tica anotada, m?todo libre y m?todo interpretativo-comunicativo; y se utilizaron t?cnicas tanto de la traducci?n directa como de la traducci?n oblicua. Se identificaron los elementos culturales, elementos coloniales y anticoloniales en el texto de partida y se usaron las t?cnicas de traducci?n que permitieron transferir o no transferir estos elementos a la cultura receptora. Mediante el an?lisis hecho se identificaron 24 diferentes categor?as de culturemas en la obra. Para traducir el texto y procesar los culturemas identificados se utilizaron 19 tipos de t?cnicas de traducci?n. Las t?cnicas utilizadas revelan que la estrategia principal usada por el traductor es domesticaci?n, es decir, en la mayor?a de los casos se opt? por adaptar los culturemas a la cultura receptora con el prop?sito de crear ?en ?sta?el mismo efecto que el texto de partida busc? crear en esa cultura.