993 resultados para Renal Tubular Dysfunction
Resumo:
L’expansió amb albúmina disminueix la incidència d’insuficiència renal i la mortalitat dels pacients cirròtics amb peritonitis bacteriana espontània (PBE). Però no està ben establert si caldria administrar-la a tots aquests pacients. Aquest estudi determina la incidència i evolució de la insuficiència renal i mortalitat en una sèrie no seleccionada de pacients cirròtics amb PBE i baix risc de mortalitat (urea&11mmol/l i bilirrubina&68µmol/l) no tractats amb albúmina. La baixa mortalitat i la bona evolució de la funció renal observades en els pacients amb PBE i baix risc de mortalitat no tractats amb albúmina, suggereixen que en aquests pacients no caldria administrar albúmina.
Resumo:
Recent data indicate that bradykinin participates in the regulation of neonatal glomerular function and also acts as a growth regulator during renal development. The aim of the present study was to investigate the involvement of bradykinin in the maturation of renal function. Bradykinin beta2-receptors of newborn rabbits were inhibited for 4 days by Hoe 140. The animals were treated with 300 microg/kg s.c. Hoe 140 (group Hoe, n = 8) or 0.9% NaCl (group control, n = 8) twice daily. Clearance studies were performed in anesthetized rabbits at the age of 8-9 days. Bradykinin receptor blockade did not impair kidney growth, as demonstrated by similar kidney weights in the two groups, nor did it influence blood pressure. Renal blood flow was higher, while renal vascular resistance and filtration fraction were lower in Hoe 140-treated rabbits. No difference in glomerular filtration rate was observed. The unexpectedly higher renal perfusion observed in group Hoe cannot be explained by the blockade of the known vasodilator and trophic effect of bradykinin. Our results indicate that in intact kallikrein-kinin system is necessary for the normal functional development of the kidney.
Resumo:
Es tracta d’un estudi observacional prospectiu en 18 pacients afectats de la síndrome de destret respiratori agut que van requerir un canvi de posició de decúbit supí a decúbit pron per tal de millorar l’oxigenació. La hipòtesi de treball era que aquest canvi de posició podia augmentar la pressió intraabdominal i, en conseqüència, alterar la funció renal per causa prerrenal. Foren registrades variables hemodinàmiques, respiratòries i pressions intrabdominals, i valorada la funció renal. La posició en decúbit pron va produir un augment significatiu de la pressió intraabdominal, però no varem objectivar un descens del filtrat glomerular ni un empitjorament de l’aclariment de creatinina