1000 resultados para Stoalaisuus. Tiedon, tunteiden ja hyvän elämän filosofia
Resumo:
Tese de Doutoramento em Filosofia - Especialidade de Filosofia da Mente
Resumo:
Relatrio de estgio de mestrado em Ensino de Filosofia no Ensino Secundrio
Resumo:
Relatrio de estgio de mestrado em Ensino de Filosofia no Ensino Secundrio
Resumo:
Relatrio de estgio de mestrado em Ensino de Filosofia no Ensino Secundrio
Resumo:
s un text epistemolgic sobre les qestions cognitives circulars que apareixen: a) Quan el subjecte forma part de lobjecte estudiat; b) En la recerca de les bases del coneixement; c) Al voler justificar la inducci; d) En algunes interpretacions filosfiques i cientfiques. Shi explica lestat del punt a) el ms problemtic, i saclareixen els altres tres punts: els b) i c) pel fet cientfic que levoluci cognitiva humana ha anat acoblada a levoluci biolgica, la qual ha generat els a priori kantians i altres innatismes. El d) perqu la formaci del coneixement i de la cincia es progressiva, passant una i altra vegada sobre el que ja shavia tractat per ascendint alhora i ampliant el panorama, tal com fa una escala de cargol.
Resumo:
Lampas y el Espritu de la Naturaleza estudia la controvrsia entre Henry More i Robert Hooke a propsit de la filosofia mecnica de la naturalesa en el context del pensament filosfic i cientfic del segle XVII a Anglaterra, una controvrsia que malgrat que es pugui considerar obsoleta en la seva forma no ho s en el seu fons, ja que tant les qestions plantejades per More com les observacions de Hooke sn pertinents i no sn lluny, mutatis mutandis, de determinats plantejaments del nostre present.
Resumo:
Estudi elaborat a partir duna estada a la School of Modern Languages de la University of London, Gran Bretanya, entre agost i desembre del 2006. Lobjectiu de la recerca consisteix en exposar el moviment empirista a travs de Hume, Locke, Berkeley i altres filsofs del segle XVIII. A ms, sanalitza la filosofia escocesa del sentit com, ja que va influenciar la filosofia catalana durant la Renaixena. El seu fundador, Thomas Reid, s conegut perqu va introduir una filosofia que no seguia lescepticisme dels filsofs citats. Sintetitzant, Hume va afirmar que lexperincia del sentit consisteix exclusivament en idees o impressions subjectives en la ment. Una resposta aquest sistema ideal va ser la filosofia del sentit com que es va desenvolupar com a reacci a lescepticisme de David Hume i altres filsofs escocesos. Contra aquest sistema ideal la nova escola considera que lexperincia ordinria dels homes dona instintivament certes creences de la prpia existncia; de la existncia dels objectes reals directament percebuts; i de principis bsics basats en creences morals i religioses. Entre 1816 a 1870 la doctrina escocesa va ser adoptada com a filosofia oficial a Frana. Els seus principis van obtenir fora a travs de Vctor Cousin i de la traducci de les obres de Thomas Reid al francs per Jouffroy. Ser doncs, a partir de les traduccions franceses que Ramon Mart dEixal va introduir a Catalunya la filosofia escocesa (no existeix cap prova que Mart dEixal hagus conegut les versions angleses de les obres de Reid). En conclusi, el moviment escocs del sentit com va influenciar lescola catalana de filosofia.
Resumo:
La problemtica de la investigacin se plantea en el contexto de la filosofa trascendental de Kant, en relacin al modo en que es en general posible para nosotros representarnos el mbito de la moralidad. Nuestra comprensin natural o preterica del funcionamiento del lenguaje parece llevarnos a entender el significado de nuestras palabras en trminos de la relacin que se establece entre el signo lingstico y el objeto: nuestros trminos lingsticos estn en el lugar del objeto extralingstico a que refieren y que constituye su significado. A nuestro modo de ver, la afirmacin kantiana relativa a que todo nuestro conocimiento comienza con la experiencia, es decir, con aquello que procede de los sentidos, parece estar apuntando a esta intuicin fundamental. Ahora bien, la cuestin que cabe plantearse es: de acuerdo con este modelo de significacin, cul es el significado de nuestros trminos morales? Si, con Kant, aceptamos que el concepto de deber moral exige el cumplimiento (u omisin) incondicionado de una accin y que, precisamente por las exigencias de universalidad y necesidad que le son inherentes, tal concepto es inderivable de la experiencia, cabe preguntarse cul es el significado del concepto de deber en sentido moral (y, en general, de los trminos morales) y de qu manera somos capaces de representrnoslo. Mi investigacin ha pretendido esclarecer precisamente en qu sentido debe entenderse la afirmacin kantiana de que en la reflexin sobre la correccin moral de nuestras acciones, para representarnos las exigencias de universalidad y necesidad que son propias del concepto de deber moral, nos servimos analgicamente del concepto de naturaleza, as como analizar la plausibilidad de la propuesta kantiana misma.
Resumo:
El Teatre de lOprimit (TO) dAugusto Boal s una metodologia teatral popular que es va originar al Brasil als anys 70 i que sutilitza per a transformar la realitat social. Aquesta recerca relata la histria del TO a Catalunya des de la primera visita de Boal al 1977 fins a lany 2009, moment lgid del treball boali catal que coincideix amb la mort del seu creador i que sha entroncat amb la tradici catalana del teatre social. A continuaci, el treball es centra a analitzar Amina busca feina, una pea de Teatre Frum, la tcnica boaliana ms utilitzada a Catalunya, i que ha estat escollida per ser emblemtica ja que s fidel als principis del TO i que sha dut a terme dins de lentitat Patothom, el primer centre de TO de tot lEstat Espanyol reconegut mundialment.
Resumo:
En aquest treball sanalitza la introducci dabreviatures en el Diccionario de la Real Academia Espaola, especialment les relacionades amb el lxic especfic, en la 1 edici dAutoridades (1726), en la incompleta 2 edici dAutoridades (1770) i en la 1 ed. del DRAE (1780). Desprs de lanlisi, es manifesta la modernitat de la 2 edici dAutoridades (1770), ja que institucionalitza un sistema amb abreviatures diatcniques que arriba fins ara i influeix en nombrosos diccionaris. A ms a ms, es comprova que la 1 ed. del DRAE (1780) consolida i amplia aquest recurs.
Resumo:
El nihilisme poltic, com a conjunt de teories poltiques que neguen que la societat i el poder poltic siguin connaturals a l'home i que afirmen, al contrari, que sn realitats imposades i coactives, s una realitat moderna i manifestada principalment en el segle XX. Fenmens com el totalitarisme, l'anarquisme o el terrorisme, tots ells amb marcats trets del que s'ha anomenat nihilisme europeu, s'han conceptualitzat com a retrocessos poltics i morals respecte al progrs modern i la civilitzaci dels pobles d'Occident. Tot aix semblava haver brollat del no res. Ning en la histria no havia governat a una naci amb les formes de domini utilitzades en el nazisme. La seva crueltat, el seu absurd i el seu control sobre totes les esferes de l'existncia humana van constituir una forma nova i desconeguda de prctica poltica a comenaments de segle. La seva violncia s tamb l'essncia del terrorisme, aquella que utilitza el terror com a manera de transformar les relacions socials i les conscincies, abastant cotes inimaginables de sofriment al servei duna causa poltica. Analitzats en el seu aspecte teric, cada un manifesta el seu nihilisme a travs de la seva manera peculiar i extremada d'entendre la relaci de l'home amb la societat. La seva sacralitzaci del poder, l'apologia de la violncia, la negaci dels valors i el dret, tots els seus trets neixen de veure en la societat un fre a les possibilitats de lhome. Per aquests fenmens no sn del tot nous, sin que es descobreixen com una conseqncia possible de la filosofia poltica moderna, en corrents com el contractualisme i el romanticisme. Hobbes havia proclamat ja el dogma totalitari del qual la finalitat de la vida humana s el poder, i que l'Estat, per a la seva conservaci, exigeix el lliurament total de l'individu. Rousseau va ser un filsof anarquista al descriure la societat com un jou, principal mal de l'home natural i lliure. I Nietzsche, revolucionari de la cultura, afirmava que el seu ideal justificava l's de la violncia i la destrucci dels enemics. El nihilisme ha arribat a totes les esferes de la poltica, de manera que ni els que estan del costat del sistema ni els que hi ha en la seva contra escapen de la seva ombra. La societat va perdre la seva ra de ser en concebre's com alguna cosa ali a la naturalesa humana. Per aix, els qui la defensen proclamen o utilitat o necessitat de coacci, mentre que els qui lluiten contra la seva artificialitat proclamen l'egoisme i la violncia. Tot aix s nihilisme poltic, i tots sn en el fons arguments moderns. Aix, la violncia poltica desencadenada el segle XX no es dirigeix contra els ideals moderns, sin que ms aviat constitueixen la seva altra cara. Si el nihilisme s precisament negar que existeixi una possibilitat de concebre el poder poltic sense caure en el pessimisme, la seva superaci passa per buscar una forma de pensar el poder i la societat de manera que l'home pugui desenvolupar-se en ella, i aquest ha de ser el repte de la filosofia poltica en les prximes dcades.
