Discurs del rector, curs acadèmics 2005-2006

En l'acte inaugural del curs universitari català, el rector de la Universitat de Girona, es planteja fer valoracions sobre diferents temes que afecten a les Universitats en general i a la societat en particular. Malgrat tot, acaba reflexionant sobre la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya

EduSIG: gvSIG aplicado a la enseñanza de la geografía

EduSIG parte de la idea de disponer de un SIG como herramienta educativa para el aprendizaje de la geografía. Por un lado EduSIG consiste en un gvSIG más simple, sin herramientas complejas o muy técnicas, que permite navegar, consultar, construir y entender los mapas sin necesitar ninguna formación en Sistemas de Información Geográfica. Por otro lado pretende dar una visión didáctica de la enseñanza de la geografía, incluyendo tanto vistas temáticas predefinidas y diversos juegos de identificación que pusieran a prueba los conocimientos del alumno. Entre los juegos desarrollados e integrados en gvSIG el alumno puede comprobar sus conocimientos a la hora de relacionar la toponimia de divisiones administrativas -comunidades autónomas, provincias y/o municipios- con el elemento geográfico, identificar formas geográficas o ubicar la correspondencia de una bandera o escudo con el territorio al que representa

Fixar-se amb el que ensenya la natura

Anna Company demostra en la seva tesi que el desenvolupament de sistemes model constitueix una bona estratègia per a l'estudi de les ciències naturals. Que la natura és sàvia ho hem sentit a dir moltes vegades. Des de fa uns anys, els químics hi dirigeixen l'atenció, per reproduir la senzilla complexitat amb la qual els sorprèn dia a dia. La tesi que ha defensat Anna Company camina en aquesta direcció, en voler reproduir determinats fenòmens d'oxidació que es donen en el nucli dels enzims

Estils de regulació motivacional en la realització dels deures acadèmics en alumnes de 4t d’ESO

El principal objectiu d’aquesta recerca és fer una prospecció del tema dels deures en el nivell de quart d’ESO al nostre país, a la ciutat de Girona més concretament. Aquesta recerca, però, pretén anar una mica més enllà i busca també aproximar-se a respondre altres qüestions

El Texto literario en el aula de español como lengua extranjera: Propuesta de programación didáctica: Últimas tardes con Teresa, de Juan Marsé

El treball aprofundeix en la importància dels textos literaris originals en les classes d’ELE (Espanyol com a Llengua Estrangera). S’estudien les principals línies de pensament sobre l’ensenyament de la literatura a l’aula d’ELE, i l’evolució de l’ensenyament. Es defensa que mitjançant l’ús de textos literaris originals els estudiants poden percebre una mostra de la diversitat expressiva de la llengua

Discurs de la rectora, curs acadèmic 2007-2008

En l'acte d'inauguració del curs acadèmic 2007-2008, la rectora reflexiona sobre el canvi de paradigma que viu el món universitari, degut al canvi de concepte d'universitat, i sobre el paper que tenen les universitats en la societat

Lliçó inaugural: "Aprendre de lletra"

En l'acte d'inauguració del curs acadèmic 1998-1999, el conferenciant parla dels aspectes socials que envolten l'ensenyament

Discurs de la rectora de la Universitat de Girona, Dra. Anna M. Geli, en l'acte d'investidura com doctors honoris causa d' Eric J. Hobsbawm i Miquel Roca i Junyent

En el discurs d'investidura dels doctors honoris causa, Eric J. Hobsbawm i Miquel Roca i Junyent, la rectora explica que aquests actes tracten de proclamar a quin tipus d’ensenyament o d’exemple ens remetem, quins són els referents intel·lectuals o morals als quals s’acull una institució com la Universitat de Girona. Comenta que per al Claustre Universitari, la investidura de doctors honoris causa significa el compromís d’acceptar, de manera crítica i constructiva, la transmissió de saber i de coneixement que ens lleguen les persones que han merescut l’elogi públic, el compromís de treballar amb aquest llegat i d’introduir-lo en el debat universitari

Discurs de la Dra. Carmina Virgili com a doctora honoris causa per la Universitat de Girona

Carmina Virgili rep el títol de doctora honoris causa per la seva trajectòria personal i professional, que ha estat el paradigma dels eixos que conformen un perfil universitari exemplificador: la vocació docent, la excel·lència en la recerca i la implicació entusiasta en càrrecs de gestió, la qual cosa l’ha convertit en un referent del nostre país, que mereix el nostre reconeixement més profund, segons acord del Consell de Govern de la Universitat de Girona en la sessió 3/08, del dia 27 de març de 2008, a proposta del Rectorat

Discurs de presentació del professor Joan Rodés, a càrrec del Dr. Carles Abella

Joan Rodés, nascut a Barcelona el 1938 es va doctorar en Medicina el 1967 a la Universitat de Barcelona. És director de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer; president del Consell d’Administració de l’Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques; president del Consell Assessor del Ministeri de Sanitat i Consum; director general de l’Hospital Clínic; i president de la Comissió d’Avaluació de la Recerca de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya (AQU)

Pla estratègic 2008-2013 de la Universitat de Girona

El Pla Estratègic de la UdG és un procés, un camí que la Universitat de Girona ha de fer com a institució, de manera col·lectiva i amb la participació de la societat. És també un document escrit, però no és només això. No és simplement un text per llegir i compartir o criticar. Neix així, en paper, però va molt més enllà. És guia i camí alhora, un trajecte que viurem junts. El Pla té una funció bàsica i primordial: esdevenir el full de ruta d’un procés de llarga trajectòria, mobilitzador de voluntats, conduït, amb un lideratge orientat a facilitar l’emergència d’idees, actuant com a denominador comú amb capacitat d’aixoplugar-les, configurant un espai en què tots trobem l’encaix adient en el projecte institucional. Un projecte que –a portes de complir disset anys de trajectòria institucional– ens ha de dur a consolidar la Universitat de Girona com una universitat de referència en el context universitari català i amb una clara projecció internacional. Aquest Pla ha esdevingut per a tots nosaltres una oportunitat única de compartir temps i espai, de reflexionar sobre què estem fent i què volem fer, amb la voluntat que es convertís per si mateix en motor de motivació intrínseca.Perquè només l’acció de les persones de la comunitat universitària pot canviar la UdG. La universitat no serà diferent perquè el Claustre hagi aprovat el Pla Estratègic, no canviarem la UdG implicant-nos només en el debat. Serà la implicació de les persones en el Pla Institucional, en els Plans Operatius de les unitats i en l’acció de govern, que faran de la UdG una universitat reconeguda per la seva sòlida coherència, pel seu rigor intel·lectual i pel compromís i la responsabilitat social de les seves accions

Derivación y diacronía

Estudi descriptiu de morfologia derivacional del castellà, en què es para atenció als sufixes –icia, -eza, -ez, -dad, -dat, -tad o –tat i –tud. En tots els casos es tracta d’afixes derivacionals que intervenen en la formació de substantius de base adjectiva que expressen quantitat generalment abstracta

La Ciutat, el paisatge i la nació: Una lectura de l'obra de Pere Coromines

Estudi de l’obra de Pere Coromines i del seu pensament polític a través d’aquesta. Se centra en el tractament que fa l’escriptor de temes com ara la nació, la ciutat (Barcelona), la naturalesa, el paisatge, l’Empordà, la Mediterrània. En paraules de l’autor, “en l'obra de Coromines es detecta una tensió entre la temptació de remuntar-se a un paisatge primigeni, natural, no contaminat, i la reivindicació del paper de la Ciutat en la conformació de la Catalunya nacional”

Experiencias interdisciplinarias mediante las canciones para niños de Apel·les Mestres

Con este artículo queremos exponer una experiencia didáctica interdisciplinar con la intervención de las áreas de expresión visual, literaria y musical, y, al mismo tiempo, rendir homenaje a una parte pequeña, pero no por eso menos significativa, de nuestro autor: sus canciones para niños. Apel·les Mestres, figura polifacética y en estrecha comunión con su tiempo, nos dejó un amplio legado en todas las áreas o disciplinas que cultivó: la música, la literatura, el dibujo, la poesía, etc

La creatividad poética: Reciclaje, conexiones y "collage"

La función lúdico-creativa del lenguaje es un eje fundamental en el currículo de la educación infantil, primaria y secundaria. La poesía ofrece el conocimiento, la posibilidad y el camino para adquirir esta función lingüística. La creación y el placer lingüístico requieren de un proceso de aprendizaje, análisis, reflexión e investigación que debemos promocionar entre los alumnos a partir de la intervención didáctica