1000 resultados para Cartografia -- Ensenyament universitari
Resumo:
En aquest estudi de recerca es proposa analitzar en profunditat la integraci de la gent gran dins la Universitat. El desenvolupament espectacular a Catalunya durant els darrers vint anys del segle XX i el fet que s'hagin incorporat moltes ms experincies universitries per a gent gran a Espanya, fa que ens plantegem quines sn les transformacions profundes que acompanyen aquesta irrupci i poder disposar duna visi mplia que permeti determinar el marc dels ensenyaments daquests estudis i, en particular, respondre a quin motiu, com i amb quina finalitat els ensenyaments universitaris per a gent gran shan introdut al mn universitari
Resumo:
Els formats de compressi amb prdua permeten elevades raons de compressi amb una qualitat de la imatge notable per a raons de compressi moderades. Aquesta memria de recerca pretn valorar la influncia de la compressi amb prdua sobre la classificaci digital sobre dos tipus dusos del sl (forestal i agrcola) i en dues rees de diferents nivells de fragmentaci per a cada us del sl. Lrea classificada augmenta a nivells de compressi elevats, especialment usant el format JPEG. Lencert de la classificaci disminueix a nivells de compressi elevades. En general el format JPEG2000 dna millors resultats que JPEG.
Resumo:
Aquest text s la transcripci de la intervenci de la Sra. M. Antnia Cardona, professora de Pedagogia de la Universitat Autnoma de Barcelona, en el Curs Universitari sobre Olimpisme que va organitzar el Centre dEstudis Olmpics (CEO-UAB), el mes de febrer de 1991. En ell es tracta el tema de l'educaci en els Jocs olmpics a l'escola.
Resumo:
Este trabajo de investigacin se articula en dos apartados. El primero indaga crticamente los antecedentes conceptuales del paradigma de las competencias, su aplicacin al contexto de la Educacin Superior y los modelos de formacin por competencias vigentes en el contexto espaol e internacional. El segundo apartado describe los resultados de una investigacin fenomenogrfica desarrollada en cuatro titulaciones universitarias espaolas que han puesto en prctica la formacin por competencias. Los casos estudiados permiten ver la dimensin prctica que adquiere la formacin por competencias en el contexto universitario, sus posibilidades, dificultades y los factores de xito que han acompaado los modelos en el marco del Proceso de Boloa.
Resumo:
En aquest projecte sha estudiat el disseny duna plataforma robtica mbil per un PBL (Aprenentatge Basat en Problemes) en enginyeria informtica. El principal objectiu s introduir aquest model en lensenyament universitari, com a complement de diferents assignatures de primer curs. Per arribar a aconseguir aquests objectius, sha dissenyat i construt una plataforma robtica, dirigida per un microcontrolador i dotada de diversos sensors per interactuar amb lentorn. El robot permet diferents tipus de programaci i esta especialment dissenyada per ser una bona experincia educativa.
Resumo:
Aquest projecte consisteix en realitzar el disseny, la implementaci i el desenvolupament duna aplicaci que permeti la gesti administrativa duna oficina de borsa de treball per a un centre universitari. Per a poder realitzar aquesta tasca cal que ofereixi les eines necessries per a poder introduir, mantenir i explotar les dades relacionades amb estudiants, empreses, convenis, ofertes i reconeixements, que sn els elements bsics que composen les tasques administratives de la borsa de treball. Laplicaci resultant ha de ser multiusuari, dissenyada segons el model client-servidor i sha dintegrar com un mdul nou dins duna altra aplicaci ja existent.
Resumo:
La investigaci es proposa assolir un coneixement aprofundit dalguns dels factors que incideixen en el procs daccs a la direcci dun centre educatiu no universitari. Es tracta duna primera fase dun treball ms ambicis dirigit a endegar el disseny dun model formatiu orientat al desenvolupament de competncies directives La investigaci es centra en els candidats a la direcci escolar, s a dir, en les persones que presenten una predisposici a ser directors/es, ja sigui perqu es presenten voluntriament a un concurs pblic o b perqu han estat nomenats directament per lAdministraci Educativa.
Resumo:
El projecte sorgeix duna necessitat que ens han fet arribar professorat de cincies socials de centres del nostre entorn: la inexistncia de material adequat sobre la histria i la cultura catalana per utilitzar en lensenyament dels joves a lESO. Davant daquest context, el projecte de recerca i innovaci docent sinserta en una lnia centrada en els aportacions de lensenyament-aprenentatge de la histria en general, i de la histria de Catalunya en particular, en contextos interculturals, la construcci didentitats i la formaci de la ciutadania democrtica. Aix mateix, es basa en una concepci de lensenyament que posa lmfasi en el desenvolupament de la conscincia histrica i les competncies narratives. Els supsits de lalumnat sobre la histria i el seu ensenyament-aprenentatge dels quals parteix aquesta recerca, sn molt similars als que es plantegen investigacions daquest mbit: a) la Histria s un recull de fets del passat dun lloc especfic, i no de molts llocs ni de molts fets relacionats, b) la Histria s una narraci objectiva, i c) les representacions/interpretacions histriques es construeixen des del presentisme i a partir de judicis tics, La nostra recerca considera la importncia dinsistir en el fet que la finalitat de tota educaci hauria de ser la interculturalitat, perqu la societat s plural i diversa i, per tant, leducaci i la formaci haurien de donar respostes positives a aquest fet. Leducaci intercultural no hauria de ser noms un discurs, sin que hauria de ser una prctica.(...)
Resumo:
Desenvolupament de cursos formatius i material elaborat per al suport docent. Mduls: UPC: Docncia mster universitari en Gesti I Valoraci Urbana i doctorat en Gesti I Valoraci Urbana i Arquitectnica, lnia d'intensificaci en Tecnologies de la informaci aplicades a l'anlisi territorial i urb. UVA : Docncia Accessibilitat al Patrimoni orientada cap a la documentaci, anlisi i visualitzaci avanada del patrimoni. Tcniques de Modelatge i Visualitzaci 3D en el Mster Interuniversitari de Postgrau: *Geotecnologas Cartogrfiques en Enginyeria i Arquitectura. UPM: Docncia en Mster en Patologia de l'Edificaci, Mdul 11 Eliminaci de barreres fsiques, XXII Curs de Patologia de l'Edificaci i Tcniques d'Intervenci, i Curs d'estiu: L'Accessibilitat al Patrimoni Monumental. IBV: Docncia en accessibilitat integral, legislaci i normativa, metodologia i criteris de disseny adequats a l'hora de projectar entorns per a totes les persones en tots els mbits. UAB Plataforma d'E-learning, collecci de sistemes d'informaci integrats basats en Web, que permet una interacci i proporciona un suport per a activitats on-line d'un grup de persones implicades en un procs d'ensenyament i aprenentatge, i desenvolupament d'un programari SIG 3D per a consultar accessibilitat en elements de patrimoni histric.
Resumo:
La intrusi de les plantes extiques invasores en els espais naturals protegits de Catalunya sha convertit en un problema de primer ordre. En alguns daquests espais fa temps que shan comenat a gestionar aquestes espcies extiques. No s el cas del PNAP, que degut a la seva recent creaci, encara no ha pogut tractar a fons aquesta problemtica. Per tant, amb el present estudi sha treballat en conixer la distribuci daquetes espcies en el Parc i en crear una base de referncia. La major part de les plantes trobades estan situades en llocs on la pressi humana es molt forta. Un cop establertes prop de les rees ms antropitzades, aquestes espcies es disseminen pel territori aprofitant-se de les zones degradades per establir-se. Per aquesta ra, tamb es proposen les mesures dactuaci ms adients per a gestionar aquestes espcies en el territori de lAlt Pirineu, prenent com a referent les actuacions que es duen a terme avui arreu del mn.
Resumo:
La investigaci que es presenta en aquest treball de recerca parteix de la necessitat d'avaluar rigorosament els programes d'innovaci AICLE (Aprenentatge Integrat de Contingut i Llengua Estrangera) que es porten a terme en alguns centres educatius de secundria de Catalunya. Les dades de l'anlisi, recollides en un institut de secundria, tenen com a punt de partida les programacions de tres unitats didctiques AICLE de cincies en angls a diferents nivells educatius de l'etapa de secundria obligatria (ESO). Amb l'objectiu de poder presentar un producte entenedor i fiable s'han realitzat diverses categoritzacions dels continguts curriculars, les quals han possibilitat fer una anlisi exhaustiva de l'existncia o no d'una concordana entre les tasques d'avaluaci i les tasques d'aprenentatge en les aules AICLE i alhora analitzar l'adequaci d'aquestes tasques per avaluar i promoure l'assoliment de dues de les vuit competncies que el currculum catal defineix com a bsiques en el currculum de l'ensenyament secundari obligatori: Cb1 (competncia comunicativa) i Cb5 (competncia d'aprendre a aprendre)
Resumo:
Objectius: Descriure les principals caracterstiques de la utilitzaci dels antifngics sistmics a lHospital Universitari Vall dHebron (HUVH) i avaluar la seva adequaci. Metodologia: Estudi de prescripci-indicaci en pacients majors de 16 anys amb seguiment prospectiu de 40 casos incidents consecutius. Limitats a 10 els casos de fluconazole, es realitza una anlisi descriptiva ponderada. Savalua ladequaci segons les recomanacions de la Infectious Diseases Society of America (IDSA). Resultats: El fluconazole va ser el frmac ms emprat (74,8%; IC del 95%: 60,7-88,9), seguit del voriconazole. Ls ms habitual va ser lempric-anticipat (53,4%; IC del 95%: 28,6-78,1) i la indicaci ms freqent la profilaxi dinfecci fngica invasiva (25,0%; IC del 95%: 2,4-47,5). Es van considerar adequades el 71,7% (IC del 95%: 49,1-94,3) de les indicacions, el 100% (IC del 95%: 100-100) dels frmacs seleccionats, el 51,2% (IC del 95%: 21,8-80,6) de les dosis i el 61,7% (IC del 95%: 32,6-90,7) de les durades. Conclusions: Els resultats suggereixen que a lHUVH es fa una prescripci raonada dels antifngics sistmics per caldria millorar el seu s empricanticipat i especfic. Cal interpretar-los amb cautela per la manca de precisi i la dificultat per valorar la situaci clnica
Resumo:
La malaltia cerebrovascular s una de les patologies ms prevalents a Catalunya, motivant un gran nombre de consultes a urgncies i una de les primeres causes de mortalitat i discapacitat en adults. Lobjectiu daquest estudi descriptiu fou explorar les caracterstiques dels pacients amb patologia neurovascular atesos a urgncies de lHospital Vall dHebron entre 2001 i 2008 a travs de diverses variables. En vuit anys, sha produit un canvi en el perfil daquests pacients, amb laugment de la complexitat diagnstico-teraputica de latenci de lictus a urgncies. Amb tot, observem una disminuci de la necessitat dingrs, la mortalitat i lestada mitja hospitalria.
Resumo:
Este proyecto consiste en la elaboracin de una propuesta del portal web para permitir la investigacin y compartir investigaciones entre los investigadores de la Universidad Autnoma de Barcelona. Esta memoria explica las necesidades del proyecto, el diseo de la solucin, la implementacin de dichas solucin y los resultados, para finalmente exponer las conclusiones y ampliaciones futuras. Para llevar a cabo el proyecto se realiz un estudio de los Web Desktop y la gestin interna de ellos, y finalmente se opt por realizar uno nuevo por las grandes diferencias entre las necesidades y lo existente. El producto se llama UAB OS.
