1000 resultados para Ba al Zion
Resumo:
Las capas de acoplamiento son un elemento clave en los dispositivos BAW CRF. El factor de acoplamiento K de estas capas permite el diseo de una determinada respuesta. Debido al limitado nmero de materiales con las que implementarlas, las soluciones que utilizan capas de /4 ofrecen un rango discreto de K. Por otra parte, el reflector de Bragg es un mecanismo de aislamiento mecnico entre el sustrato y la estructura BAW que est formado por capas alternas de alta y baja impedancia acstica de /4. El problema que presenta es la reduccin del factor de calidad asociado a las prdidas producida por las ondas shear. Este proyecto presenta un mtodo para la obtencin de un rango continuo de factores de acoplamiento y estudia la mejora del factor de calidad de las estructuras BAW con reflector de Bragg partiendo de dos materiales con alta y baja impedancia acstica.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2008. Primerament, es vol analitzar la situaci de Sesgueioles en els anys trenta i recobrar-ne els carcters materials (economia, treball, estructura de la poblaci, etc.) i socials (grau danalfabetisme, espais de sociabilitat, etc.). La segona intenci t la finalitat dexplicar per qu els esdeveniments de Sesgueioles es produeixen duna manera determinada i no duna altra. Tamb sintentar comprendre els nexes que existeixen entre els esdeveniments concrets i el context general. Finalment, es debatr sobre la importncia o no de la metodologia oral en lmbit local.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2008. Lobjectiu principal ha estat fer una reproducci a escala dun frontal del romnic bergued emprant pigments minerals. Sobre la base duna recerca bibliogrfica exhaustiva, sha realitzat primer una aproximaci terica amb lobjectiu de poder estudiar els pigments minerals des de diversos punts de vista: el cientfic, explicant la fsica, qumica i geologia del color; i lartstic, explicant levoluci dels pigments al llarg de la histria de lart especialment en el Romnic catal -. Parallelament, els estudis experimentals es van estructurar en quatre apartats: localitzaci i recollecci de minerals, obtenci del pigment, elaboraci de la pintura i reproducci del frontal romnic de Sant Andreu de Sags. Per tal de comprendre millor el procediment delaboraci del frontal sen va confeccionar un altre que es va dividir en quatre parts, corresponents als diferents passos que shavien de seguir. El treball realitzat mostra que les dues grans branques del saber, lart i la cincia, es troben ntimament relacionades. A ms ha demostrat que gran part dels pigments que sutilitzaven per elaborar les pintures romniques del Bergued provenien de lentorn ms directe, per en cas necessari sutilitzaven minerals importats de terres llunyanes, com el cinabri. Les pintures elaborades amb pigments minerals tenen un alt valor afegit, ja que requereixen tot un procs de preparaci molt llarg i laboris.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2008. La pressi social viscuda actualment imposa insistentment un model nic de cos ideal prim, amb el conseqent rebuig de lobesitat. Maldar per aconseguir aquest ideal s el que sanomena culte al cos, qualificat per molts especialistes depidmia que afecta totes les capes socials. Els objectius del treball han estat: saber quines sn les dificultats que hi ha per a moltes persones per arribar o mantenir lideal; corroborar el model dimatge corporal que transmeten les revistes femenines; i demostrar que la informaci dels anuncis publicitaris relacionats amb els productes de bellesa ometen informaci imprescindible per a la salut o falsegen leficcia dels productes en qesti.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2008. La cronobiologia s la cincia que sencarrega destudiar els mecanismes que permeten als ssers vius anticipar-se a les condicions ccliques de lambient i assolir la major eficcia possible: mxim rendiment i mnima despesa energtica. Sha estudiat aquesta disciplina posant en prctica una recerca dels els processos dalteraci dels ritmes biolgics en persones sotmeses a canvis dhorari motivats pel treball nocturn i per tandes. Desprs duna recerca bibliogrfica sobre el tema, es va dissenyar una enquesta per valorar en els afectats les condicions de treball, els ritmes ms alterats, els trastorns fsics i psquics de ms incidncia, les pertorbacions en la vida social, familiar, cultural i doci... Lenquesta es va passar a una mplia mostra corresponent al mn sanitari, industrial i de serveis. La recerca es va completar amb entrevistes a tres experts de lmbit medicofarmacutic en cronobiologia i alimentaci, membres del grup de recerca internacional de cronobiologia vinculats a la UB. Si es modifiquen els ritmes circadiaris, sinicia un procs dencarrilament al nou horari, i sha pogut comprovar que mai no es pot assolir completament. Les tandes setmanals i mensuals provoquen un desordre intern ms gran que les diries i permanents, i incideixen en la salut del treballador, en el grau dadaptaci, de cansament, etc. Les persones que malgrat les tandes segueixen hbits alimentaris regulars pateixen menys trastorns fsics i psquics i gaudeixen de ms bona salut. Els trastorns de ms incidncia sn els relacionats amb el son, gaireb la meitat dels enquestats, destacant linsomni.
Resumo:
La base de este trabajo se sustenta en que la Sociedad tiene unos requerimientos fisiolgicos y psicolgicos que satisface con materia y energa. Esta materia y energa, recursos, se hacen escasos en relacin a las necesidades y deseos subjetivos de los agentes, que dependen en gran medida de los valores asociados a los mismos. Desde la Economa se trata de buscar la mejor forma de distribuir esos recursos entre aquellos deseos o necesidades y, en su evolucin cientfica, ha desarrollado el anlisis de la naturaleza fsica de los procesos econmicos que ha sido, hasta hace relativamente poco tiempo, un objeto escasamente estudiado por los economistas, centrndose stos en los estudios de las valoraciones monetarias ms que en las valoraciones fsicas. La aportacin de este trabajo, se podra sintetizar en tres ideas. En primer lugar, la introduccin de un concepto (creemos que no utilizado an por la literatura) que hemos denominado Metabolismo Hdrico, y la idea derivada de la Contabilidad de los Flujos de Agua, como parte importante del Metabolismo Socioeconmico. En segundo lugar, el trabajo se separa de la lnea reduccionista complementando el anlisis fsico con un anlisis monetario para tratar de entender las causas de la escasez de agua. En nuestra opinin, el anlisis monetario complementa al fsico y no al revs, como ms adelante explicaremos. En tercer lugar, el trabajo aporta la idea de la territorialidad, estimando no slo el volumen de los flujos sino tambin su procedencia y destino.
Resumo:
A member of the Lutzomyia flaviscutellata complex from Rondnia and southern Amazonas States, Brazil, is so close to the Venezuelan Lutzomyia olmeca recuta Feliciangeli et al., 1988, that it is regarded as belonging to the same species. Since this phlebotomine co-extis with L. olmeca nociva in Brazil, the subspecific status of the former is untenable and is rased to specific rank, as Lutzomyia reducta. The Brazilian material is described and illustrated, and compared with specimens of L. o. nociva and L. flaviscutellata from the same area. Keys to the known taxa of the flaviscutellata complex are presented. Leishmania amazonensis was isolated from one heavily infected specimen of L. reducta, making this the third species of the flaviscutellata complex to be implicated as a vector of this parasite in Brazil. The relative abundance of the three sympatric flaviscutellata complex species varies locally and appears to be related to soil drainage. L. reducta constituted about 25% if all phlebotomines captured in Disney traps at poorly drained and well drained site, but appears not to coloniza areas subject to periodic flooding. L. olmeca nociva was restricted to poorly drained areas not subject to flooding, whereas L. flaviscutellata was ubiquitous L. reducta has never been detected north of the Amazon river in Brazil, but absence of recosrds from western and northwestern Amazonas State may reflect lack of collecting in these areas.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada al departament de Womens Studies de la Universitat de Wisconsin, Estats Units, entre agost i novembre del 2007. Aquesta recerca est directament relacionada amb el desenvolupament duna tesi doctoral sobre la socialitzaci de les dones vctimes de violncia de gnere. En el transcurs daquesta estada es van analitzar investigacions de qualitat cientfica sobre socialitzaci de les dones vctimes de violncia de gnere realitzades als Estats Units; es va participar en jornades, seminaris i conferncies sobre violncia de gnere; i es van recollir recursos i mesures, proposats per diferents moviments socials, per atendre a les vctimes i prevenir la violncia de gnere. Entre els resultats obtinguts de la recerca cal destacar que les investigacions ms recents sobre violncia de gnere coincideixen en afirmar que es tracta duna problemtica vinculada als nostres aprenentatges socials. Trobem un gran nombre de recerques que han treballat sobre les causes per les quals les dones romanen en relacions de violncia o reincideixen. Generalment aquestes son causes estructurals (factors econmics, fills o filles en com, falta de recolzament social, etc.), o b emocionals (el fet destar enamorades). Aquestes recerques mostren un buit, el qual ser treballat en una tesi doctoral, un cop superades les barreres estructurals quins son els motius que dificulten la finalitzaci de la relaci de violncia? Quins aspectes hem de treballar per trencar els vincles afectius i lenamorament?
Resumo:
Aquest projecte presenta una solluci per tal dincorporar una eina wiki al Campus Virtual de la Universitat Autnoma de Barcelona. Enfront de la metodologia docent clssica, la wiki oferir funcionalitats orientades al treball collaboratiu i fomentar la participaci de lalumne. Lobjectiu final s tenir una eina completament integrada al Campus Virtual, que aprofiti laplicatiu existent i sinterrelacioni amb la resta de mduls presents.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada al Cancer Center, Massachusetts General Hospital- Harvard School of Medicine, Boston, Estats Units entre gener i juny 2007. El desenvolupament de nous frmacs dirigits a dianes moleculars especfiques ha suposat un gran avan en el tractament del cncer. El millor coneixement dels mecanismes que determinen la sensibilitat a aquests tractaments biolgics s crucial per poder oferir tractaments selectius, optimitzar l'ndex teraputic i controlar l'elevat cost d'aquests frmacs. Tal com ha demostrat el grup liderat pel Dr. Settleman i altres, la sensibilitat del tumor a nous frmacs dirigits a diana molecular ve determinada en part per alteracions gentiques de les cl.lules tumorals. El paradigma s la resposta clnica a frmacs inhibidors tirosin-cinasa d EGFR dels pacients amb cncer de pulm amb mutacions d'EGFR. Donada la importncia de trobar marcadors predictors de sensibilitat a les noves terpies biolgiques, la detecci a gran escala d' alteraciones gentiques i las seva correlaci amb la sensibilitat al tractament amb aquests frmacs en models preclnics s un primer pas essencial per a un posterior desenvolupament a nivell clnic. En aquest estudi vam establir una plataforma de cribatge dalta densitat (high throughput screening) de lnies cel.lulars que ens permet detectar alteracions gentiques predictores de resposta a frmacs dirigits a diana molecular especfica. Presentem el desenvolupament d'aquesta plataforma i el resultat de dues aplicacions especfiques(... )
Resumo:
Resum El present treball s un estudi sobre ladaptaci de la coneguda tcnica de marketing dels Estudis de Satisfacci de Clients -Costumers Satisfaction Survey (CSS)- al marketing poltic. En ell es desenvolupa el concepte estratgic de client aix com la importncia duna bona gesti de la cartera de clients en lempresa. Fent un compendi dels atributs ms rellevants dels CSS, sestableix un parallelisme entre empresa i administraci per extrapolar-ne els CSS i obtenir els Estudis de Satisfacci Ciutadana Citizen Survey Satisfaction (CzSS). Finalment, sestudia la utilitat dels CzSS, i la seva aplicaci al marketing poltic, plantejant-ne un cas prctic amb el disseny duna enginyeria de CzSS pel Per.
Resumo:
La investigaci es proposa assolir un coneixement aprofundit dalguns dels factors que incideixen en el procs daccs a la direcci dun centre educatiu no universitari. Es tracta duna primera fase dun treball ms ambicis dirigit a endegar el disseny dun model formatiu orientat al desenvolupament de competncies directives La investigaci es centra en els candidats a la direcci escolar, s a dir, en les persones que presenten una predisposici a ser directors/es, ja sigui perqu es presenten voluntriament a un concurs pblic o b perqu han estat nomenats directament per lAdministraci Educativa.
Resumo:
Laparici de la demanda dun nou tipus de professor de primria i secundria, que ha dafegir a les competncies professionals fins ara exigibles de tot bon professor, la capacitat densenyar la seva matria a travs duna llengua estrangera en aules denominades AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua) en Semiimmersi (SI) justifica el treball desenvolupat en el marc del projecte 2006ARIE10011. Els formadors del Mster en Formaci Inicial del Professorat de Secundria (FIPS) de la UAB (especialitats dangls, cincies socials i cincies naturals) i del Curs de Qualificaci Pedaggica (CQP) de la UdL (especialitat dangls) han collaborat en el disseny dun component formatiu en tcniques densenyament AICLE (CLILC), com a constituent del futur Mster Oficial que habilitar per al exercici de la professi Professor dEducaci Secundaria Obligatria i Batxillerat (ORDEN ECI/3858/2007, de 27 desembre; BOE 312)(...)
