999 resultados para Propietat industrial -- Aspectes ètics i morals
Resumo:
En el ttol d'aquesta Tribuna se'ns pro posa parlar sobre la relaci entre l'tica i la religi. Plantejar en l'espai d'una revista pedaggica la qesti tica/religi' s encetar al hora molts temes. Per potser el primer i ms immediat s el que fa referncia a la normativa fins ara vigent que plantejava la necessitat d'optar entre l'assignatura d'tica i la de religi. No entrarem en consideracions sobre els motius que van provocar aquesta situaci, sin que tan sols expressarem la nostra opini sobre l'alternativa esmentada.
Resumo:
L'objectiu d"aquest article s qestionar el lligam que, sovint, s'estableix entre violncia i religi, per tal d'oposar-les a la racionalitat poltica com a condici de la democrcia. Amb l"objectiu de mostrar les dificultats que sotgen aquest tipus d"arguments, analitzar alguns aspectes del pensament eticopoltic de ZiZek i Derrida, aix com la referncia dels dos pensadors al clebre text de Walter Benjamin sobre la violncia. D'aquesta manera, es tractar d"evidenciar que un pensament que esborra les fronteres metafsiques clssiques entre poltica i religi no ha de caure pas en posicions conservadores, sin que, ben al contrari, s capa "articular un concepte de democrcia molt ms exigent i rigors.
Resumo:
Recuperaci duna antiga bbila de rajols del segle XX a Vilafant per a la implantaci dun centre dinvestigaci, recerca i desenvolupament en el sector agroalimentari. La fbrica , abandonada des dels anys 60, presenta esfondraments parcials de bona part de ledifici. La proposta arquitectnica es basa en tres eixos principals: recuperaci del patrimoni industrial, preservant lessncia de lespai primitiu, compatible amb els nous usos de la proposta arquitectnica ; proposta de tractament de lentorn immediat per a la integraci paisatgstica de la proposta ; implantaci dun nou pol de coneixement que millori la situaci de les explotacions agrcoles del territori i del pas.Labast del projecte t dues vessants: local i territorial per la recuperaci del patrimoni i creixement de les empreses locals que puguin collaborar amb aquests centres dinvestigaci i estatal i mundial ja que els programes dinvestigaci, recerca i desenvolupament generen avenos i coneixement aplicables a daltres territoris
Resumo:
El projecte se centra en l"expansi colonial atlntica espanyola, especialment al segle XVI. L"element bsic per abordar aquest estudi s la cermica, ja que la seva ubiqitat i abundncia l"han convertida en un dels millors fssils directors. Per la seva condici de smbol de la tecnologia europea colonial, la pisa o majlica tindr un lloc central en aquest estudi, per tamb s"abordaran les cermiques vidriades i els contenidors de transport, ja que aquests ltims sn els materials cermics ms abundantment enviats a les zones colonitzades. Igualment, s"estudiaran les cermiques indgenes d"estil europeu. L"objectiu bsic del projecte s aprofundir en els aspectes d"aculturaci, relacions i influncies que es generen en un procs colonitzador, entre els colonitzadors i els grups humans colonitzats, per tamb l"aparici de noves identitats que es generen en els espais colonitzats, amb grups humans generalment mixtos i complexos.
Resumo:
La finalitat d"aquest article s reflexionar sobre una prctica concreta que s"ha revelat creadora de desigualtat social en l"era digital: els jocs d"ordinador des de la perspectiva del gnere. Per aix, es fa una revisi de la literatura existent per mostrar com, malgrat les bondats educatives de l"activitat ldica, l"s educatiu dels jocs d"ordinador s mnim. A ms, es detallen diverses investigacions que mostren el biaix de gnere en diferents aspectes relacionats amb els jocs multimdia.
Resumo:
LInstitut Catal dArqueologia Clssica (ICAC) s un consorci pblic creat lany 2000 pel Departament dUniversitats, Recerca i Societat de la Informaci de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili. La seva seu, inaugurada el setembre del 2003, est ubicada en ple centre histric de Tarragona. Lobjectiu de lInstitut s la recerca i la formaci avanada en el camp de larqueologia clssica. Una recerca que parteix de larqueologia, s a dir, de lestudi dels vestigis materials que encara ens queden de la civilitzaci grecoromana, per treballant en collaboraci, i integrant-ne els resultats amb les altres cincies de lantiguitat, com la filologia clssica, la numismtica i lepigrafia, la histria de lart i del pensament. LICAC s un institut encara jove que ha comenat a desplegar una activitat notable, engegant nombrosos programes i projectes de recerca, i liderant un programa oficial de postgrau interuniversitari. Aquesta presentaci exposa els aspectes ms rellevants de la seva organitzaci i activitat, posant lmfasi, a tall dexemple, en alguns dels projectes de recerca que sestan portant a terme.
Resumo:
El creixent ritme dexportacions del Brasil, fa que la demanda de papers dembalatgesincrementi constantment. El material ms utilitzat per al transport sn les caixes de cartrondulat (OCC). Aquestes caixes, quan sels acaba la vida til, sn recuperades per afabricar nou cartr ondulat. El paper de diari, que un cop llegit es converteix en un residu, nosacostuma a utilitzar per a la fabricaci de nous productes paperers, tot i estar fabricat ambfibres de qualitat elevada.Amb la utilitzaci daquests materials com a alternativa es disminueix la demanda defibres verges com s el pi, que al Brasil, es troba en una situaci crtica a causa de la malagesti de les plantacions.Cal dir que la part prctica de lestudi, que consisteix bsicament en treball de laboratori,ha estat realitzada al Brasil, don provenen tamb les matries primeres utilitzades. Peraquest motiu, el context de lestudi est centrat en el mercat, en les necessitats i en larealitat daquest pas.Aquest projecte t com a objectiu determinar la composici ptima duna barreja depastes de pi, sisal, retalls i paper de diari, per a la fabricaci de paper tripa industrial. Aquestpaper s el que es colloca, ondulat, enmig de les capes externes del cartr multicapa
Resumo:
L'estudi dels inventaris postmortem ens ha perms apropar-nos a la quotidianitat de taverners i hostalers que visqueren durant el segle XVII a la ciutat de Barcelona. Aquest tipus de document notarial ens deixa, entre d'altres, testimoni de la cultura material; els objectes, estris, mobles, robes... que ens poden ajudar a entendre diferents usos i costums, aix com altres aspectes relacionats amb les mentalitats.
Resumo:
L'objectiu d'aquest treball de recerca s veure com afecten les noves tecnologies (TIC) al collectiu de persones dependents.
Resumo:
The geoambiental and landscape description of the beach-dune system of Cala Borr, (Cap Ras), placed in the town of Colera (Alt Empord), is carried out. The dunar system, developed with orientation and N-S, links three beach pockets following the topographic slopes of the torrential basins. We find coalescence of dunes in the upper zones, which were possibly an object of reafforestation in the 19thC. to avoid erosion
Resumo:
This article analyses the impact that innovation expenditure and intrasectoral and intersectoral externalities have on productivity in Spanish firms. While there is an extensive literature analysing the relationship between innovation and productivity, in this particular area there are far fewer studies that examine the importance of sectoral externalities, especially with the focus on Spain. One novelty of the study, which covers the industrial and service sectors, is that we also consider jointly the technology level of the sector in which the firm operates and the firm size. The database used is the Technological Innovation Panel, PITEC, which includes 12,813 firms for the year 2008 and has been little used in this type of study. The estimation method used is Iteratively Reweighted Least Squares method, IRLS, which is very useful for obtaining robust estimations in the presence of outliers. The results confirm that innovation has a positive effect on productivity, especially in high-tech and large firms. The impact of externalities is more heterogeneous because, while intrasectoral externalities have a poitive and significant effect, especially in low-tech firms independently of size, intersectoral externalities have a more ambiguous effect, being clearly significant for advanced industries in which size has a positive effect.
Resumo:
In this study we use historical emission data from installations under the European Union Emissions Trading System, -EU ETS- to evaluate the impact of this policy on industrial greenhouse gas emissions during the first two trading phases, 2005-2012. As such the analysis seeks to disentangle two causes of emission abatement: that attributable to the EU ETS and that attributable to the economic crisis that hit the EU in 2008/09. Using a panel data approach the estimated emissions reduction attributable to the EU ETS is about 21 per cent of the total emission abatement during the observation period. These results suggest therefore that the lions share of abatement was attributable to the effects of the economic crisis, a finding that has serious implications for future policy adjustments affecting core elements of the EU ETS, including the distribution of EU emission allowances.
Resumo:
This thesis presents a software that allows data acquisition production process, in this case, an automatic pallet nailing line. The recording of these data will enable them to make a track and analyze them later, either with the analytical tools of the application or by the transfer of such data to an Excel sheet or database. The programming language has been developed made by Ladder for the application in the PLC that controls the line of nailing. Control pages for the HMI application that monitors the process. Finally, the Visual Basic language for the production department computer application. To extract production variables from the process, the developed software communicates with the network formed by the PLC and the HMI terminal which stores and control the process using the Modbus TCP/IP protocol.
Resumo:
Des de la publicaci de la Llei de Benestar Animal RD 1135/ 2002, de 31 doctubre que regula els tres aspectes clau de la producci porcina sistemes destabulaci i construccions permeses; formaci obligatria dels ramaders i maneig dels animals totes les granges de nova construcci han estat projectades seguint els seus preceptes. Mentre que les granges existents han hagut dadaptarhi les seves installacions sota amenaa de tancament si no es complien els requisits. Lobjectiu daquest treball ha estat lelaboraci de lestudi tcnic econmic per a ladaptaci a la Llei de Benestar Animal duna explotaci porcina de la comarca dOsona. Desprs davaluar la situaci inicial de les installacions, establir les lnies de previsi de creixement i analitzar els avantatges i inconvenients de cada sistema i model, sopta pel sistema dalimentaci electrnic model Nedap en grup dinmic de truges sobre sl amb ja de palla. Una decisi no massa extesa en granges del sud dEuropa on se sol preferir lslat de formig i/o superfcie pavimentada, per imprescindible perqu aquesta explotaci pogus aconseguir una millor gesti de les dejeccions ramaderes i assegurar una millora agronmica de les terres de conreu. El treball conclou amb el seguiment del desenvolupament de lalternativa escollida i una valoraci dels canvis derivats de ladaptaci al Benestar Animal desprs del primer any i mig en s. Les millores obtingudes en termes de maneig, funcionament de la granja, salut dels animals i ndex productius sn remarcables. Duna banda, cal destacar el fet de tenir un nombre de coixeres molt menor respecte les granges amb superfcie dura, aix com la facilitat i rapidesa en els parts degut al benestar. De laltra,la reducci del volum de pur, lincrement de la fracci slida i la disponibilitat de compost per al camp. Per aix, no s exagerat observar el ja amb palla com una de les solucions ms adequades i equilibrades per aquesta explotaci que combina bov, porc i terra per a la producci de cultius.
Resumo:
El Manteniment ents com a tal t pocs anys d'existncia. Els automatismes, la robotitzaci, la complexitat de les mquines, la seva informatitzaci i control, i la millora tecnolgica dels materials i dels equips fins a lmits desconeguts, entre d'altres, han anat dotant a aquest servei d'una importncia cada vegada ms creixent en el mn empresarial. La Gesti ptima del Manteniment, l'objectiu principal d'aquest treball, s el conjunt de tcniques i sistemes que permeten prevenir les averies, efectuar revisions programades, lubricacions i reparacions efucaces, donant al mateix temps normes i procediements de funcionament als usuaris del sistema productiu, per tal de contribuir i aportar riquesa a l'empresa. Aquest rgan busca el ms convenient per a les mquines, amb l'objectiu d'allargar la seva vida til de la forma ms rendible possible.
