Estratigrafia y sedimentologia del Muschelkalk inferior del Dominio Montseny - Llobregat (Catalanides)

La evolución sedimentaria del Muschelkalk inferior de las cadenas costero catalanas se caracteriza por una primera secuencia de profundización, seguida por una segunda secuencia de somerización, constituída por pequeños ciclos somerizantes. Las dos secuencias están separadas por una discontinuidad estratigráfica de carácter regional. El tramo superior de la primera secuencia está dolomitizado por procesos de dolomitización secundaria él partir de la discontinuidad estratigráfica regional; en otros dominios de los Catalánides. la dolomitización puede afectar a casi toda la secuencia. La segunda secuencia está constituída por dolomías de tipo primario. El Muschelkalk inferior del dominio Montseny-L1obregat se diferencia del resto de los Catalánides, principalmente por existencia, en la secuencia de profundización, de cuatro rupturas sedimentarias interpretadas como superficies karstificadas intra-Muschclkalk. Todo el Muschelkalk inferior se desarrolla en facies mareales en un contexto de rampa carbonatada tipo homoclinal rampo. El estudio palinológico confirma una edad Anisiense medio-superior.

Dones a la ciència i a la universitat: la construcció de la identitat docent i investigadora en contextos de desigualtat

[cat] Aquest treball recull el procés i els resultats de la recerca "Dones a la Ciència i a la Universitat: la contribució de la identitat docent i investigadora en contextos de desigualtat" (2007 RDG 00001)finançada per l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) en la convocatòria d'ajuts per a l'estudi de desigualtats originades per motius de gènere en l'àmbit científic i universitari (RDG) per l'any 2007. La finalitat d'aquest projecte ha estat explorar i reconstruirl'experiència personal i professional de tres generacions de dones en el procés de construcció de la seva identitat com a docents, investigadores i gestores. La forma d'assolir aquesta finalitat ha estatl'elaboració de 8 històries de vida professional per tal de comprendre la relació entre les seves trajectòries i les condicions de la seva feina i esbrinar com es van convertir en la mena de donesprofessores, investigadores o gestores que ara són; així com les relacions entre les experiències personals i el desenvolupament de les seves trajectòries professionals. En aquest procés s'han posat en evidència les estratègies d'adaptació, resistència i creació que les dones desenvolupen enla seva interacció amb el context de la docència, la recerca i la gestió, les formes de violència simbòlica que experimenten, i els canvis que s'han produït al centres de recerca i les universitats catalanes des de la perspectiva de gènere en els darrers trenta anys.

Paral lelismes lèxics en aragonès xistaví i català: préstec o fenomen de contínuum?

A part de l"ús del pretèrit perifràstic, format amb el verb ir + infinitiu (xistaví) o anar + infinitiu (català), els paral lelismes més interessants entre el xistaví i el català són de tipus lèxic. Tanmateix, sovint no resulta gens fàcil decidir si les formes compartides són préstecs directes o si constitueixen part d"un tresor comú. Determinades paraules com ara sep i boc, amb oclusiva final, i llesca, amb [ʎ] inicial, porten l"empremta d"identitat catalana, així com borde < bord, amb vocal de suport final en aragonès i en castellà, i cotón, sense l"article àrab aglutinat (però amb [n] final en aragonès). La forma mielsa és un catalanisme tan antic que presenta diftongació de la vocal radical en aragonès. A més a més, tancar, que és específic de l"Aragó oriental, sembla ser resultat de l"expansió del català a territoris dialectals veïns. En canvi, bachoca és tan generalitzat també es troba a Múrcia i València que no pot ésser considerat com el cas anterior. En aquest article intentem d"avaluar l"impacte del lèxic català en l"aragonès de Gistaín (xistaví).

En torno a los efectos de la edad en el aprendizaje escolar de una lengua extrangera

The purpose of this article is to treat a currently much debated issue, the effects of age on second language learning. To do so, we contrast data collected by our research team from over one thousand seven hundred young and adult learners with four popular beliefs or generalizations, which, while deeply rooted in this society, are not always corroborated by our data.Two of these generalizations about Second Language Acquisition (languages spoken in the social context) seem to be widely accepted: a) older children, adolescents and adults are quicker and more efficient at the first stages of learning than are younger learners; b) in a natural context children with an early start are more liable to attain higher levels of proficiency. However, in the context of Foreign Language Acquisition, the context in which we collect the data, this second generalization is difficult to verify due to the low number of instructional hours (a maximum of some 800 hours) and the lower levels of language exposure time provided. The design of our research project has allowed us to study differences observed with respect to the age of onset (ranging from 2 to 18+), but in this article we focus on students who began English instruction at the age of 8 (LOGSE Educational System) and those who began at the age of 11 (EGB). We have collected data from both groups after a period of 200 (Time 1) and 416 instructional hours (Time 2), and we are currently collecting data after a period of 726 instructional hours (Time 3). We have designed and administered a variety of tests: tests on English production and reception, both oral and written, and within both academic and communicative oriented approaches, on the learners' L1 (Spanish and Catalan), as well as a questionnaire eliciting personal and sociolinguistic information. The questions we address and the relevant empirical evidence are as follows: 1. "For young children, learning languages is a game. They enjoy it more than adults."Our data demonstrate that the situation is not quite so. Firstly, both at the levels of Primary and Secondary education (ranging from 70.5% in 11-year-olds to 89% in 14-year-olds) students have a positive attitude towards learning English. Secondly, there is a difference between the two groups with respect to the factors they cite as responsible for their motivation to learn English: the younger students cite intrinsic factors, such as the games they play, the methodology used and the teacher, whereas the older students cite extrinsic factors, such as the role of their knowledge of English in the achievement of their future professional goals. 2 ."Young children have more resources to learn languages." Here our data suggest just the opposite. The ability to employ learning strategies (actions or steps used) increases with age. Older learners' strategies are more varied and cognitively more complex. In contrast, younger learners depend more on their interlocutor and external resources and therefore have a lower level of autonomy in their learning. 3. "Young children don't talk much but understand a lot"This third generalization does seem to be confirmed, at least to a certain extent, by our data in relation to the analysis of differences due to the age factor and productive use of the target language. As seen above, the comparably slower progress of the younger learners is confirmed. Our analysis of interpersonal receptive abilities demonstrates as well the advantage of the older learners. Nevertheless, with respect to passive receptive activities (for example, simple recognition of words or sentences) no great differences are observed. Statistical analyses suggest that in this test, in contrast to the others analyzed, the dominance of the subjects' L1s (reflecting a cognitive capacity that grows with age) has no significant influence on the learning process. 4. "The sooner they begin, the better their results will be in written language"This is not either completely confirmed in our research. First of all, we perceive that certain compensatory strategies disappear only with age, but not with the number of instructional hours. Secondly, given an identical number of instructional hours, the older subjects obtain better results. With respect to our analysis of data from subjects of the same age (12 years old) but with a different number of instructional hours (200 and 416 respectively, as they began at the ages of 11 and 8), we observe that those who began earlier excel only in the area of lexical fluency. In conclusion, the superior rate of older learners appears to be due to their higher level of cognitive development, a factor which allows them to benefit more from formal or explicit instruction in the school context. Younger learners, however, do not benefit from the quantity and quality of linguistic exposure typical of a natural acquisition context in which they would be allowed to make use of implicit learning abilities. It seems clear, then, that the initiative in this country to begin foreign language instruction earlier will have positive effects only if it occurs in combination with either higher levels of exposure time to the foreign language, or, alternatively, with its use as the language of instruction in other areas of the curriculum.

Français 856

Contient : « FOLQUET DE MARCELHA » ; « GUIRAUTZ DE BORNELH » ; « PEIRE VIDAL DE THOLOSA » ; « BERNARTZ DE VENTEDORN » ; « GAUCELM FAYDIT » ; « RAYMON DE MIRAVALH » ; « AYMERICS DE PEGULHAN » ; « PEIROLS » ; « ARNAUTZ DE MARUELH » ; « PONS DE CAPDUELH » ; « RAYMBAUT DE VAQUIEYRAS » ; « GUILLEMS DE SANT DESDIER » ; « BERTRANS DE BORN » ; « N'AYMERIC DE BELHENUEY » ; « RAYMON JORDA, vescoms de Sant Antoni » ; « CADENET » ; « GUILLEM AYMAR » ; « DAUDE DE PRADAS » ; « MARCABRU » ; « PEIRE D'ALVERNHE » ; « LO MORGUE DE MONTAUDO » ; « GAUSBERT DE PUEGCIBOT » ; « PEIRE ROGIER de Mirapeys » ; « RAYMBAUT D'AURENCA » ; « ARNAUTZ DANIEL » ; « BERENGUIER DE PALOU » ; « GUILLEM DE BERGUEDA » ; « GUILLEM DE CABESTANH » ; « JAUFRE RUDEL DE BLAYA » ; « GUI D'UYSEL » ; « RIGAUT DE BERBEZILH » ; « HELYAS DE BARJOLS » ; « HUC DE SANT CIRC » ; « FALQUET DE ROTHMAS » ; « COMS DE PEYTIEUS » ; « HELYAS CAYBEL » ; « ALBERT DE SESTARO » ; « PERDIGOS » ; « RAYMON DE THOLOSA » ; « GUILLEM PEIRE DE CAZALS » ; « GUILLEM FIGUEIRA » ; « GUIRAUTZ DE CALANSON » ; « PEIRE BERMON RICAS NOVAS » ; « HUC BRUNENC de Rodes » ; « BERNART DE VENZAC » ; « GUILLEMS MONTANHAGOL » ; « SORDEL » ; « BERTRAN D'ALAMANO » ; « GUIRAUDO LO ROS » ; « AYMAR DE ROCAFICHA » ; « RAYMON DE CASTELNOU » ; « PEIRE CARDENAL del Puey » ; « GUIRAUT RIQUIER DE NARBONA » ; « SERVEZI DE GIRONA » ; « GAVAUDA » ; « PAULET DE MARCELLA » ; « FOLQUET DE LUNELH » ; « BERNAT MARTI » ; « BERNATZ DE ROVENNAC » ; « JOHAN ESTEVE DE BEZERS » ; « RAYMON GAUCELM DE BEZERS » ; « JORDAN DE COFOLEN » ; « PISTOLETA » ; « GUIRAUTZ D'ESPANHA, DE THOLOZA » ; « LAMBERTI DE BONANELH » ; « PONS DE SA GARDIA » ; « AYMAR LO NIER » ; « RAYMON VIDAL DE BEZAUDU » ; « GUILLEM ANELIER DE THOLOZA » ; « LAMFRANCO SIGUALA » ; « ARNAUT CATALAN » ; « HELYAS FONTSALADA » ; « MORGUE DE FOYSSAN » ; « HUC DE LA BACALLARIA » ; « BERNATZ DE TOT LO MON » ; « GUILLEM MAIGRET » ; « PEIRE ESPANHOL » ; « En BLACATZ » ; « GUILLEM MOGIER DE BEZERS » ; « ARNAUTZ DE QUINTENAC » ; « G. DE SANT GREGORI » ; « GRANET » ; « PEIRE DE BOCINHAC » : (A la table « O GUILLEM ».) ; « POJOLS » ; « ALEGRET » ; « PONS D'ORTAFAS » ; « GUILLEM DE SALANHAC » ; « PEIRE DE LA MULA » ; « GUILLEM FABRE BORZES DE NARBONA » ; « HUC DE LESCURA » ; « ARNAUT PLAGES » ; « CLARA D'ANDUZA » ; « SERCAMONS » ; « LO REYS N'AMFOS » ; « GENEYS LO JOGLARS » ; « JOHANS AGUILA » ; « BERTRAN DEL PUGET » ; « ROSTANH DE MERGUAS » ; « PONS SANTOLH DE THOLOZA » ; « AUSTORC D'AORLAC » ; « SALH D'ESCOLA » ; « BERNAT SICART DE MARVEIOL » ; « GUILLEM DE LEMOTJAS » ; « DURAN DE CARPENTRAS » ; « OZILS DE CADARTZ » ; « PEIRE BERMON LO TORT » ; « BERNAT DE LA FON » ; « PEIRE DE MAENSAC » ; « GUILLEM DE BIARS » ; « BERNAT TORTITZ » ; « PEIRE DE COLS D'AORLAC » ; « GAUCELM ESTACA » ; « GUILLEM HUC D'ALBI » ; « US CAVALIERS DEL TEMPLE » ; « GUI DE CAVALHO » ; « GUILLEM DE BALAZUC » ; « GUILLEM D'IEYRAS » ; « GUILLEM DE MURS » ; « YZARN RIZOLS » ; « N'AUSTORC DE SEGRET » ; « JOYOS DE THOLOZA » ; « AUGIER DE SANT DONAT » ; « PEIRE CAMOR » ; « OGIER NIELLA » ; « LA COMTESSA DE DIA » ; « GUILLEM GODI » ; « HUC DE PENA » ; « FRAIRE MENOR » ; « RAIMON ESCRIVAN » ; « RAIMON D'AVINHO » ; « RAYMON DE LA SALA » ; « NAT DE MONS » ; « Mayestre PEIRE DE CORBIA » ; « HUC DE MUREL » ; « NA GORMUNDA » ; « ARNAUT DE BRANTALO » ; « N'AUDOY » ; « N'ESPERDUT » ; « GAUTIER DE MURS » ; « RAYMON RIGAUT » ; « YZARN MARQUES » ; « PEIRE YMBERT » ; « Mecier MATFRE ERMENGAU » ; « RAIMON MENUDET » ; « Mayestre MATIEUS DE CAERSI » ; « GUILLEM EVESQUE, joglar d'Albi » ; « TIBAUT DE BLIZON » ; « GUILLEM DE DURFORT » ; « GUILLEM D'AUTPOLH » ; « BONIFASSI DE CASTELLANA » ; « PONS FABRE D'UZES » ; « Mosenher En PEIRE, reys d'Arago » ; « Resposta de PEIRE SALVAGGE » ; « Mayestre BERNAT D'AURIAC, mayestre de Bezers » ; « BERNAT ALANHAN DE NARBONA » ; « Tenso d'En MAIGRET e d'En GUILLEM RAYNOLS » ; « Tenso d'En CABRIT e d'En RICAU » ; « Tenso d'En GUIONET e d'En RAYMBAUT » ; « Partimen d'En PONS DE MONLAUR e d'En ESPERDUT » ; « Partimen d'En PEIRE e d'En ALBERT » ; « Partimen d'En BERTRAN DE SANT FELITZ e d'En UGO » ; « Partimen d'En JORIS e d'En GUIGO » ; « Partimen d'En SORDELH e d'En MONTANHAGOL » ; « Partimen d'En GUI D'UYSSELH e de madona Na MARIA » ; « Torneyamen d'En AYMAR e d'En PERDIGOS e d'En RAYMBAUT » ; « Partimen d'En BERTRAN e d'En SORDELH » ; « Partimen d'En ARNAUT e del coms BERENGUIER de Proensa » ; « Partimen d'En PREBOST e d'En SAVARIC » ; « Partimen d'En N'EBLE e d'En GAYMAR » ; « Torneyamen d'En GAUCELM FAIDIT e d'En UGO e d'En SAVARIC » ; « Partimen d'En GAUCELM FAIDIT e d'En AYMERIC DE PEGULHA » ; « Partimen d'En YMBERT e d'En GUILLEM » ; « Partimen d'En HELYAS e del COZI » ; « Partimen d'En COYNE e d'En RAYMBAUT » ; « Partimen del coms e d'En GUI » ; « Tenso d'En GAUBERT e d'En BERTRAN » ; [Partimen de PUJOL et de...] ; « Partimen d'En BERNART e d'En GUIGO » ; « Partimen d'En BONAFOS e d'En CAVAIRE » ; « Partimen d'En N'EBLE e d'En GUIDUY » ; « Partimen d'En BERNAT DE LA BARTA e d'En PEIRE DE CAZALS » ; « GAUCELM FAIDIT e N'ALBERT » ; « Partimen d'En GAUCELM FAIDIT e d'En PERDIGO » ; « Partimen d'En AYMERIC DE PEGULA e d'En BERGUEDA » ; « Partimen d'En GAUCELM FAIDIT e d'En PEYROL »

Français 856

Contient : « FOLQUET DE MARCELHA » ; « GUIRAUTZ DE BORNELH » ; « PEIRE VIDAL DE THOLOSA » ; « BERNARTZ DE VENTEDORN » ; « GAUCELM FAYDIT » ; « RAYMON DE MIRAVALH » ; « AYMERICS DE PEGULHAN » ; « PEIROLS » ; « ARNAUTZ DE MARUELH » ; « PONS DE CAPDUELH » ; « RAYMBAUT DE VAQUIEYRAS » ; « GUILLEMS DE SANT DESDIER » ; « BERTRANS DE BORN » ; « N'AYMERIC DE BELHENUEY » ; « RAYMON JORDA, vescoms de Sant Antoni » ; « CADENET » ; « GUILLEM AYMAR » ; « DAUDE DE PRADAS » ; « MARCABRU » ; « PEIRE D'ALVERNHE » ; « LO MORGUE DE MONTAUDO » ; « GAUSBERT DE PUEGCIBOT » ; « PEIRE ROGIER de Mirapeys » ; « RAYMBAUT D'AURENCA » ; « ARNAUTZ DANIEL » ; « BERENGUIER DE PALOU » ; « GUILLEM DE BERGUEDA » ; « GUILLEM DE CABESTANH » ; « JAUFRE RUDEL DE BLAYA » ; « GUI D'UYSEL » ; « RIGAUT DE BERBEZILH » ; « HELYAS DE BARJOLS » ; « HUC DE SANT CIRC » ; « FALQUET DE ROTHMAS » ; « COMS DE PEYTIEUS » ; « HELYAS CAYBEL » ; « ALBERT DE SESTARO » ; « PERDIGOS » ; « RAYMON DE THOLOSA » ; « GUILLEM PEIRE DE CAZALS » ; « GUILLEM FIGUEIRA » ; « GUIRAUTZ DE CALANSON » ; « PEIRE BERMON RICAS NOVAS » ; « HUC BRUNENC de Rodes » ; « BERNART DE VENZAC » ; « GUILLEMS MONTANHAGOL » ; « SORDEL » ; « BERTRAN D'ALAMANO » ; « GUIRAUDO LO ROS » ; « AYMAR DE ROCAFICHA » ; « RAYMON DE CASTELNOU » ; « PEIRE CARDENAL del Puey » ; « GUIRAUT RIQUIER DE NARBONA » ; « SERVEZI DE GIRONA » ; « GAVAUDA » ; « PAULET DE MARCELLA » ; « FOLQUET DE LUNELH » ; « BERNAT MARTI » ; « BERNATZ DE ROVENNAC » ; « JOHAN ESTEVE DE BEZERS » ; « RAYMON GAUCELM DE BEZERS » ; « JORDAN DE COFOLEN » ; « PISTOLETA » ; « GUIRAUTZ D'ESPANHA, DE THOLOZA » ; « LAMBERTI DE BONANELH » ; « PONS DE SA GARDIA » ; « AYMAR LO NIER » ; « RAYMON VIDAL DE BEZAUDU » ; « GUILLEM ANELIER DE THOLOZA » ; « LAMFRANCO SIGUALA » ; « ARNAUT CATALAN » ; « HELYAS FONTSALADA » ; « MORGUE DE FOYSSAN » ; « HUC DE LA BACALLARIA » ; « BERNATZ DE TOT LO MON » ; « GUILLEM MAIGRET » ; « PEIRE ESPANHOL » ; « En BLACATZ » ; « GUILLEM MOGIER DE BEZERS » ; « ARNAUTZ DE QUINTENAC » ; « G. DE SANT GREGORI » ; « GRANET » ; « PEIRE DE BOCINHAC » : (A la table « O GUILLEM ».) ; « POJOLS » ; « ALEGRET » ; « PONS D'ORTAFAS » ; « GUILLEM DE SALANHAC » ; « PEIRE DE LA MULA » ; « GUILLEM FABRE BORZES DE NARBONA » ; « HUC DE LESCURA » ; « ARNAUT PLAGES » ; « CLARA D'ANDUZA » ; « SERCAMONS » ; « LO REYS N'AMFOS » ; « GENEYS LO JOGLARS » ; « JOHANS AGUILA » ; « BERTRAN DEL PUGET » ; « ROSTANH DE MERGUAS » ; « PONS SANTOLH DE THOLOZA » ; « AUSTORC D'AORLAC » ; « SALH D'ESCOLA » ; « BERNAT SICART DE MARVEIOL » ; « GUILLEM DE LEMOTJAS » ; « DURAN DE CARPENTRAS » ; « OZILS DE CADARTZ » ; « PEIRE BERMON LO TORT » ; « BERNAT DE LA FON » ; « PEIRE DE MAENSAC » ; « GUILLEM DE BIARS » ; « BERNAT TORTITZ » ; « PEIRE DE COLS D'AORLAC » ; « GAUCELM ESTACA » ; « GUILLEM HUC D'ALBI » ; « US CAVALIERS DEL TEMPLE » ; « GUI DE CAVALHO » ; « GUILLEM DE BALAZUC » ; « GUILLEM D'IEYRAS » ; « GUILLEM DE MURS » ; « YZARN RIZOLS » ; « N'AUSTORC DE SEGRET » ; « JOYOS DE THOLOZA » ; « AUGIER DE SANT DONAT » ; « PEIRE CAMOR » ; « OGIER NIELLA » ; « LA COMTESSA DE DIA » ; « GUILLEM GODI » ; « HUC DE PENA » ; « FRAIRE MENOR » ; « RAIMON ESCRIVAN » ; « RAIMON D'AVINHO » ; « RAYMON DE LA SALA » ; « NAT DE MONS » ; « Mayestre PEIRE DE CORBIA » ; « HUC DE MUREL » ; « NA GORMUNDA » ; « ARNAUT DE BRANTALO » ; « N'AUDOY » ; « N'ESPERDUT » ; « GAUTIER DE MURS » ; « RAYMON RIGAUT » ; « YZARN MARQUES » ; « PEIRE YMBERT » ; « Mecier MATFRE ERMENGAU » ; « RAIMON MENUDET » ; « Mayestre MATIEUS DE CAERSI » ; « GUILLEM EVESQUE, joglar d'Albi » ; « TIBAUT DE BLIZON » ; « GUILLEM DE DURFORT » ; « GUILLEM D'AUTPOLH » ; « BONIFASSI DE CASTELLANA » ; « PONS FABRE D'UZES » ; « Mosenher En PEIRE, reys d'Arago » ; « Resposta de PEIRE SALVAGGE » ; « Mayestre BERNAT D'AURIAC, mayestre de Bezers » ; « BERNAT ALANHAN DE NARBONA » ; « Tenso d'En MAIGRET e d'En GUILLEM RAYNOLS » ; « Tenso d'En CABRIT e d'En RICAU » ; « Tenso d'En GUIONET e d'En RAYMBAUT » ; « Partimen d'En PONS DE MONLAUR e d'En ESPERDUT » ; « Partimen d'En PEIRE e d'En ALBERT » ; « Partimen d'En BERTRAN DE SANT FELITZ e d'En UGO » ; « Partimen d'En JORIS e d'En GUIGO » ; « Partimen d'En SORDELH e d'En MONTANHAGOL » ; « Partimen d'En GUI D'UYSSELH e de madona Na MARIA » ; « Torneyamen d'En AYMAR e d'En PERDIGOS e d'En RAYMBAUT » ; « Partimen d'En BERTRAN e d'En SORDELH » ; « Partimen d'En ARNAUT e del coms BERENGUIER de Proensa » ; « Partimen d'En PREBOST e d'En SAVARIC » ; « Partimen d'En N'EBLE e d'En GAYMAR » ; « Torneyamen d'En GAUCELM FAIDIT e d'En UGO e d'En SAVARIC » ; « Partimen d'En GAUCELM FAIDIT e d'En AYMERIC DE PEGULHA » ; « Partimen d'En YMBERT e d'En GUILLEM » ; « Partimen d'En HELYAS e del COZI » ; « Partimen d'En COYNE e d'En RAYMBAUT » ; « Partimen del coms e d'En GUI » ; « Tenso d'En GAUBERT e d'En BERTRAN » ; [Partimen de PUJOL et de...] ; « Partimen d'En BERNART e d'En GUIGO » ; « Partimen d'En BONAFOS e d'En CAVAIRE » ; « Partimen d'En N'EBLE e d'En GUIDUY » ; « Partimen d'En BERNAT DE LA BARTA e d'En PEIRE DE CAZALS » ; « GAUCELM FAIDIT e N'ALBERT » ; « Partimen d'En GAUCELM FAIDIT e d'En PERDIGO » ; « Partimen d'En AYMERIC DE PEGULA e d'En BERGUEDA » ; « Partimen d'En GAUCELM FAIDIT e d'En PEYROL »

Diagnòstic en profunditat sobre la integració dels i les joves de 14 a 18 anys migrats a Catalunya

[cat] La finalitat d’aquest projecte és aprofundir en el procés d’integració socioeducativa de la joventut migrada a Catalunya, específicament, dels i les joves entre 14 i 18 anys. Entre els resultats destaquem que els joves tenen un concepte força tancat i excloent del concepte de ciutadania com a estatus, i un baix grau de coneixement de la diversitat cultural, especialment els joves autòctons; tot i que tenen una actitud de reconeixement i acceptació, favorable a la convivència intercultural, tant al centre educatiu com al seu barri. No obstant, tenen una visió de la diversitat cultural i del fet migratori en clau de coexistència, sense el reconeixement que suposaria un pas més per a la convivència. La immigració és vista com un col·lectiu vulnerable, amb un baix nivell econòmic i cultural i que també és percebut com un problema i, fins i tot, com a causant de les dificultats que actualment pateix i travessa el conjunt de la societat. Els joves tendeixen a relacionar-se amb el seu grup cultural, i responen de forma passiva en la comprensió i actuació davant dels problemes i assumptes públics. Entre els elements que valoren per sentir-se ciutadà té una especial importància la llengua. Els joves que fa més de 10 anys que viuen a Catalunya són els que tendeixen a tenir un sentiment de pertinença cívica amb el lloc de residència. De fet, com més temps porten els joves estrangers vivint al lloc d’acollida, perden importància elements d’identificació cultural del país d’origen, però la religió, les celebracions populars, l’art i la tendència a formar parella són elements identitaris del lloc d’origen, més estables. Es demana una intervenció urgent en diversos nivells i destinades a diferents agents. Destaquem: -La importància d’una acollida afectiva i efectiva, -Potenciar espais de trobada, -Treballar els prejudicis, -Transversalitzar l’educació intercultural, - Potenciació de l’aprenentatge de la llengua catalana, -Formació del professorat en competències interculturals.

Aproximación sociolingüística a las lenguas de signos a través de la realidad catalana

Al oír y leer algunos de los comentarios que suscitó la aprobación, el 26 de mayo de 2010, de la Ley de la lengua de signos catalana (LSC), pueden entenderse algunos de los posibles porqués de su demora. Un día después de aprobarse la ley por 132 votos a favor y ninguno en contra, el portavoz de UPyD en Cataluña, Antonio Robles, en rueda de prensa, afirmaba:"Nos parece un ejercicio de crueldad innecesaria excluir la lengua de signos común de todos los españoles de la enseñanza vehicular de los niños sordos y sordociegos." . Asimismo, el Sr. Robles declaraba no comprender la razón de que PP y Ciutadans hubieran votado a favor de dicha ley, y se lamentaba de que UPyD no hubiera estado en el hemiciclo para haber podido oponerse a lo que él considera la exclusión de la lengua de signos española (LSE). Mientras que el PP no dejaba oír su contrarréplica, el partido de Albert Rivera reconocía su error en la votación, ya que"entendía que el texto final, que se sometía a votación, era bilingüe, es decir que permitía escoger entre la lengua de signos española y la lengua de signos catalana" . Afirmaciones de este tipo nos llevan a recordar que el debate y la polémica sobre el bilingüismo en Cataluña, cuyo fuego han querido atizar políticos como Antonio Robles aprovechando la aprobación de una ley tan celebrada por la comunidad sorda, no tiene sentido alguno para la lengua de signos. Pero lo cierto es que no puede reprochárseles un desconocimiento que, desgraciadamente, es generalizado entre aquellos que no han tenido ocasión de acercarse a la realidad de los sordos, o a su lengua.

Morphology in phonology : introduction

This fourth volume of Catalan Journal of Linguistics is devoted to a topic discussed at length in the literature but which nevertheless remains a challenge for any view of phonology: the morphology-phonology interaction. The papers collected address two related issues, the role of morphological information in phonology and the role of phonological information in morphology. The first six articles (i.e. McCarthy, Wheeler, Downing, van Oostendorp, José and Auger, and Rice) deal with the former topic; the last three (i.e. Bertinetto and Jetchev, Pérez Saldanya and Vallès, and Viaplana), with the latter. Several papers (Wheeler, van Oostendorp, Rice, Bertinetto and Jetchev, Pérez Saldanya and Vallès, and Viaplana) further discuss the role and concept of paradigms, an old Neogrammarian notion to which renewed attention has been payed both from the phonological perspective (cf. work by Benua 1995, 1997; Burzio 1994 and subsequent work; Kenstowicz 1996, 2002; Steriade 2000, and the articles in the recent volume edited by Downing et al. 2005, among others) and from the morphological perspective (cf. work by Aronoff 1994; Bauer 1997, 2001; Carstairs-McCarthy 1994, 1998; Stump 1991, 1997; van Marle 1985, 1994; Wurzel 1989, and several articles in the recent volume edited by Boucher 2002, among others).

A propòsit de l'edició de Tintín en alguerès i dels problemes de codificació

Based on the experience of the Maria Montessori Teaching Resources Center in Alghero, the Algherese adaptation of 'Tintín al país de l'or negre' (Barcelona, 1995), coordinated by the author of the present article, constitues one of the most successful publications in terms of the creation and utilization of a useful Algherese language model for schoools. On the basis of criteria presented in the paper 'L'ensenyament del català a l'Alguer i la qüestió del model de llengua' at a meeting of the Philological Section of the Institut d'Estudis Catalans in 2000, the model employed applies Catalan spelling standards but, at the same time, is in greater alignment with the Catalan spoken in Alghero from a morphological, lexical and syntactic point of view. the article reflects upon two possible methods of codification, e.g. of Algherese, put forward by the sociolinguist Enrico Chessa who in the process regarded the disparities and differences between spelling and phonetic transcription.

"Hem guanyat l"escola però hem perdut el pati?" Els usos lingüístics a les escoles catalanes

En aquest article es pretén donar resposta a una pregunta relacionada amb els usos lingüístics dels escolars: es pot afirmar, com han fet força comentaristes, que a Catalunya el català "ha guanyat l'escola però ha perdut el pati?". Per fer-ho, es parteix de la distinció entre dos tipus d'usos lingüístics: els institucionals (l'anàlisi dels quals permetrà determinar fins a quin punt el català "ha guanyat l'escola") i els interpersonals (mitjançant els quals es podrà conèixer si el català "ha perdut el pati"). A partir de dades procedents d'estudis macrosociolingüístics i de recerques etnogràfiques, l'autor arriba a la conclusió que, si per "guanyar l'escola" s'entén convertir el català en la llengua vehicular predominant (però no única) de la majoria d'escoles de Catalunya, l'afirmació és bàsicament adequada en relació amb l'educació primària, i força menys correcta per a la secundària. En canvi, la segona part de l'enunciat no és encertada i indueix a error de diagnòstic: ni el català ha desaparegut dels patis, ni se'n pot atribuir la reculada a un canvi sobtat i recent, ni es pot restringir aquesta reculada a l'escola. En resum, "s'ha avançat molt a l'escola, però no gaire al pati".

El plurilingüisme europeu: una introducció

L'article fa un recorregut per la història del tractament de la diversitat lingüística a Europa, tan marcada per la ideologia de l'Estat-nació. Europa, en el seu procés vacil·lant d'unificació, es planteja fins a quin punt pot mantenir i encoratjar la seva diversitat cultural i lingüística i alhora ésser una potència competitiva en un món cada vegada més globalitzat. S'examina, doncs, aquesta diversitat presentant la tipologia lingüística de les llengües, la seva distribució espacial, el seu pes demogràfic, el seu poder d'atracció i la seva vitalitat etnolingüística, així com els tipus de política lingüística que s'hi apliquen. En una segona part l'article descriu la filosofia lingüística oficial de la UE , els seus programes de caire lingüístic i, sobretot, la Carta Europea per a les Llengües Regionals i Minoritàries. Finalment, les conclusions suggereixen algunes línies per a la política lingüística europea futura.

Els Almogàvers: Les cares d'un mite.

Els almogàvers foren un grup de guerrers mercenaris que se singularitzava en el si dels exèrcits de la Corona d'Aragó. Esmentats per Jaume el Conqueridor i descrits per Desclot, són els protagonistes dels capítols en què Ramon Muntaner narra la seva màxima gesta: l'aventura en terres bizantines, a conseqüència de la qual els reis d'Aragó seran ducs d'Atenes i Neopàtria. Posteriorment el seu exemple serà al·legat en temps de dificultat Guerra de Successi, Guerra contra Napoleó fins que la Renaixença els reivindicarà i en farà un mite. El present article estudia com els tractà la literatura catalana, i també la castellana, des dels primers textos i sobretot durant els segles XIX i XX, en un recorregut en què es revela com un mite imperfecte, car els aspectes violents remarcats per la propaganda hel·lènica han estat un llast impossible d'eliminar.

L'obra i la seva traducció

La traducció de la Catalunya dins 1'Espanya moderna la veig ara com un fet a la vegada remot i actual. Remot per les circumstincies polítiques que enmarcaren la publicació de l'obra; actual perquè continua essent un pilar fonamental de la historiografia catalana. L'edició original fou publicada a París l'any 1962; les gestions per a publicar-la en catali s'iniciaren de seguida a partir dels volums enviats per Vilar al meu pare, Agusti Duran i Sanpere, amb qui l'unia una bona amistat des dels anys trenta. En aquell moment estava iniciant les seves activitats Edicions 62; tot i el risc que comportava la publicació, que no podia ser entesa sinó com una obra de resistencia per part de ].a censura franquista, decidirem tirar-la endavant i que jo m'encarregués de la traducció, ja que disposava del temps necessari, coneixia i admirava Pierre Vilar i m'era ficil mantenir contactes amb ell per a les imprescindibles consultes tecniques.