La memoria afectiva com a clau per a la did??ctica de la llengua i de la literatura

Resumen basado en el de la publicaci??n

El Professorat i els entorns AICLE

L’entorn AICLE que centra aquesta recerca ens aporta una aproximació plurilingüe a l’aula on el contingut d’una àrea és impartit mitjançant la llengua estrangera, la qual, és emprada com a vehicle de comunicació per a desenvolupar estratègies i habilitats tant d’aprenentatge del contingut de ciències naturals com lingüístiques. Un entorn doncs, on es treballa no només el contingut sinó també la cognició i la comunicació a partir de la interacció

Infància estrangera i coneixement de la llengua de l’escola

L’escolarització de la infància estrangera es fa en programes de canvi de llengua de la llar a l’escola. Per això, el progrés de les criatures estrangeres en el domini de la llengua del centre docent remet a fer possible una pràctica educativa semblant a aquella que permet assolir l’èxit escolar en els programes d’immersió lingüística. L’article discuteix aquesta qüestió a partir d’un estudi empíric i proposa alguns criteris per orientar la pràctica educativa amb aquest alumnat

Arribar a la llengua estrangera per camins multidisciplinars

L’objectiu d’aquesta comunicació és presentar una experiència d’ensenyament/aprenentatge de la llengua francesa amb estudiants dels estudis de Mestre que no són de l’especialitat de llengua estrangera però que han d’estudiar francès o anglès durant un semestre del segon curs, en els plans d’estudis anteriors a la implantació dels graus. En el cas concret del francès, es tracta d’un grup d’alumnes amb nivells de llengua i graus de motivació molt diferents, però que han de seguir un mateix programa en el seu currículum. Davant d’aquesta situació, i amb la finalitat d’estimular el seu interès per aprendre i la implicació en el propi aprenentatge, ja fa uns quants anys que vam idear una activitat que els permetés treballar d’una manera força autònoma i els fes participar molt més activament en la millora de les seves competències en llengua estrangera

Començant pel començament: la pregunta d'investigació. Anàlisi del procés d’aprenentatge dels investigadors novells en didàctica de la llengua i la literatura

En la nova estructura derivada de l’EEES la formació d’investigadors en l’àmbit universitari s’organitza a través dels màsters de recerca, configurats com a període de formació dels programes de doctorat. En l’àrea de la didàctica de la llengua i la literatura (DLL), la Universitat de Barcelona ofereix, des del curs 2007-08, un màster de recerca adreçat a la formació d’investigadors capaços d'analitzar els processos i les relacions d’ensenyament-aprenentatge que es produeixen a les classes de llengua i literatura, d’aportar elements de crítica i de reflexió a la pràctica educativa, i d’elaborar i aplicar eines i recursos d’avaluació dels aprenentatges lingüístics i literaris

Quan l'activitat docent es trasllada fora de l'aula: rutes i viatges lingüístics i literaris

La comunicació que ací presente pretén exposar i valorar un seguit d’activitats extraescolars consistents en la realització de rutes i viatges amb un fil conductor lingüístic o literari, fruit de la pràctica personal docent duta a terme durant els últims setze anys a l’IES Campanar de València, amb diversos grups i generacions d’alumnes de batxillerat, tant de l’assignatura comuna “Valencià: llengua i literatura” com de l’optativa de literatura catalana (anomenada “Valencià: literatura” o “Literatura contemporània: Valencià”). Aquestes propostes d’activitats complementen la pràctica docent d’ensenyament de la llengua i la literatura, fent costat a unes seqüències didàctiques basades en la creativitat literària, concretament en els anomenats “tallers literaris” (una qüestió que he exposat a BATALLER, 2003) i en el treball de lectura i comentari d’obres literàries representatives de la història de la literatura catalana

Lliçó inaugural: "Galàxia Comunicació: sobreviure a Internet"

En la lliçó inaugural del curs 2010-2011, la periodista Rosa Cullell reflexiona sobre l'adaptació del periodisme a la nova Galàxia Comunicació, un món més individual i més interconectat que ja no necessita intermediaris i en el qual "qualsevol ciutadà des de casa seva pot fer allò que feia dels mitjans de comunicació un quart poder: crear informació"

Els mitjans de comunicació i la deriva punitiva

La doctrina penal i criminològica espanyola considera els mitjans de comunicació com un dels actors principals en el procés de deriva punitiva que defineix l'actual política criminal. Daniel Varona, professor de la Facultat de Dret de la UdG, ha estudiat els mecanismes a través dels quals els mitjans de comunicació contribuirien a aquesta deriva.

Josep M. Perramon: "PostScriptum vol arribar a ser un referent econòmic i cultural en la societat gironina"

La signatura d'un protocol de col·laboració mútua entre la Universitat de Girona i l'associació PostScriptum Alumni UdG significa una nova oportunitat en la creació d'un espai comú per als antics estudiants de la UdG.

Institut de Llengua i Cultura Catalanes: 25 anys de recerca en filologia catalana

Article sobre l'Institut de llengua i Cultura Catalanes (ILCC) que parla sobre el per què de la creació d'un centre de recerca en filologia catalana, sobre les característiques i recursos, l' activitat investigadora del centre, la tasca docent de l'ILCC, les activitats de tranferència i les publicacions de l' ILCC amb motiu dels 25 anys d' existència de l' ILCC

Tangramfilms, un projecte pel foment de la cohesió social i la participació juvenil a Sta. Margarida i els Monjos

Aquest treball desenvolupa el projecte Tangramfilms, basat en el foment de la cohesió social i la participació dels joves de diferents edats i cultures, a través de l’audiovisual. El projecte, aplicat el curs passat a l’equipament juvenil Tangram de Sta. Margarida i els Monjos, aprofundeix en els objectius generals desenvolupant els conceptes que l’emmarquen, aproximant-nos al context, als joves del municipi i al Tangram. Presenta, a més, el disseny, execució i avaluació del primer curtmetratge, examinant l’experiència a partir de les valoracions dels participants, i acabant amb unes propostes de millora que són els fonaments del pròxim projecte audiovisual

Relacions entre la identitat catalana i la percepció de vitalitat etnolingüística en una mostra d’estudiants universitaris

This article analyses, on the one hand, the perception of ethno-linguistic vitality in a sample of university students in the province of Girona, and, on the other, links this perceived vitality to the feeling of identity in the group to which they belong. 112 Catalan-speaking students who described themselves as Catalan (Catalan identity) responded to the questionnaire on subjective vitality, in terms of adaptation to Catalan. This instrument assesses the beliefs about one’s own group’s and its language’s vitality (in this case Catalan) and that of the exocentric group and language (in this case Spanish). The results show that the students see their language (Catalan) as having greater status and institutional support than Spanish, but a lower demographic impact (birth rate, immigration, mixed marriages, emigration). Identity is also positively correlated with the perception of ethno-linguistic perception. These results are discussed in relation to the role of vitality in the choice of the language for education (Catalan versus Spanish) and day-to-day communication, and the level at which language policy is defined in order to promote communication in Catalan in the fields of business, politics, education and the media

La formació de connectors complexos finals i causals

En aquesta comunicació s’analitza un aspecte de la codificació sintàctica de la llengua escrita, la formació de connectors hipotàctics complexos que introdueixen causes

Les fundacions de Santa Maria de Cervià i Santa Maria de Vilabertran en el context de la societat feudal (1053-1069)

Descripció de l' evolució del llinatge dels senyors de Cervià i la fundació del monestir benedictí de Sta. Maria de Cervià l'any 1053 i de la canònica de Sta. Maria de Vilabertran l'any 1069 en el context de la societat catalana del segle XI

Els Ensenyaments d'ordenació del territori i urbanisme a les universitats catalanes: Societat Catalana d'Ordenació del Territori-Institut d'Estudis Catalans (setembre de 2000-juny de 2001)

Over the academic year 2000-2001, the Societat Catalana d'Ordenació del Territori organised, together with other departments of Catalan public universities, a debate on the teaching of regional and urban planning within the following disciplines: environmental science, geography, architecture, engineering, economy, law and landscape management. Moreover it was considered that attention should be paid to urban and regional planning related to postgraduate degrees. The aim was on one hand to analyse present situation, and on the other, to propose future strategies