1000 resultados para Ordenació del territori -- Catalunya -- Selva
Resumo:
En els darrers temps el debat dels agrocombustibles sha caracteritzat per laparici dincerteses cientfiques i la discussi dels impactes ambientals i socioeconmics, sovint difcils de mesurar i quantificar, que es podrien derivar de la implementaci de la poltica pblica dimpuls daquesta nova font energtica. Els sistemes tradicionals davaluaci experta i les eines de decisi poltiques es veuen limitats per trobar solucions als problemes ambientals complexes com s el dels agrocombustibles, ja que es basen en el coneixement disciplinari i la previsi, sense considerar de forma explcita les incerteses. En lestudi del debat i del procs delaboraci de la poltica pblica sha percebut una manca despais de comunicaci i presa de decisions estructurats i integradors. Davant daquest context, en aquest treball sha dissenyat un procs participatiu davaluaci de la implementaci de la poltica pblica. La proposta elaborada consta duns escenaris de futur sobre laplicaci dels agrocombustibles a Catalunya, que han de ser valorats de forma participativa en grups de discussi. La identificaci de les variables determinants i els nous escenaris de futur que resulten del procs, esdevindrien la informaci per a reiniciar un nou procs davaluaci. Laplicaci de nous procediments i noves eines danlisi pot ser til per reestructurar el problema i fonamentar les decisions poltiques, per tal daugmentar-ne leficcia,la legitimitat, i assegurar-ne criteris social i ambientalment justos.
Resumo:
En els darrers temps els agrocombustibles shan promocionat com una alternativa als combustibles fssils,adquirint un pes important en les agendes poltiques internacionals. Les dues grans potncies econmiques mundials, els Estats Units i la Uni Europea, han impulsat els agrocombustibles a travs de diferents estratgies; plans, legislaci, per tamb amb excempcions fiscals i obligacions de barreja amb combustibles fssils. En aquest marc, Catalunya va ser de les comunitats autnomes de lEstat espanyol pioneres en la potenciaci dexperincies de producci i consum dagrocombustibles. A partir de lanlisi de la poltica i el debat a Catalunya es pot destacar la gran influncia de lesfera europea a travs de diversos mecanismes en el procs, el que sha anomenat en la literatura com europetzaci. Darrerament Europa sha convertit en un important centre de producci de poltiques pbliques, especialment en poltiques ambientals i agrcoles a partir dels anys 80. s per aquest motiu que resulta rellevant conixer les dinmiques europees en una poltica complexa com la dels agrocombustibles a Catalunya, que presenta components energtics, per tamb amb altres aspectes relacionats amb el mn agrri i el medi ambient.
Resumo:
Els biocombustibles constitueixen la font energtica renovable ms important que volen implantar les administracions per tal de disminuir les emissions defecte hivernacle. Tot i aix es demostra que la producci local, en el millor dels casos, s insuficient per arribar als objectius proposats i que caldr importar els productes daltres pasos. Daquesta manera, no es redueix la dependncia energtica de lexterior i la reducci demissions no s tan significativa com sesperava. En contra, una producci i consums a escala local poden tenir un impacte econmic, ambiental i social positiu.
Resumo:
En el present projecte sanalitza el turisme i la seva relaci amb la figura del Parc Natural de lAlt Pirineu (a partir dara PNAP). A la zona destudi el turisme s una de les principals activitats econmiques, donat el notable valor ecologico-cultural de lindret. Lactivitat turstica al PNAP s molt diversa, s per aquest motiu que sobserven diverses repercussions en lentorn segons la tipologia de turisme que es doni. Donada aquesta realitat, lestudi que es presenta est centrat en el sector hoteler de lmbit dinfluncia del PNAP. Daquesta forma, sanalitza i diagnostica lestat de qualitat ambiental dels hotels i pensions que componen el sector. Les eines emprades en aquest estudi han estat dues. Primerament, savalua la implantaci del Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental (a partir dara DGQA). El DGQA s una ecoetiqueta de serveis, de recent creaci, que atorga la Generalitat de Catalunya a partir de la revisi de lestabliment per mitj dun tcnic autoritzat. En segon terme, sha creat i emprat un producte anomenat Enquesta Bsica dAuto-xequeig de Qualitat Ambiental (a partir dara EBAQA). LEBAQA t una doble finalitat. Per una banda respon a la necessitat dautodiagnosi que tenen els propietaris, al ser aquests qui realitzen lenquesta. Per altra banda, permet determinar quin s lestat de qualitat ambiental del sector hoteler a la zona destudi a partir de lavaluaci de 35 dels 67 establiments existents a lmbit dinfluncia del PNAP, el qual representa una mostra del 61%.
Resumo:
El Parc Natural de lAlt Pirineu i lAjuntament de Valls de Valira van posar-se dacord per rehabilitar i convertir les antigues escoles del poble dOs de Civs en el futur CITF, el qual entrar en funcionament lany 2009. Aquest equipament cultural es centrar en lestudi i difusi de les temtiques relacionades amb el fet fronterer al llarg de la histria, actualment i en el futur, contribuint a fer comprendre el present amb perspectiva histrica en una zona on hi manquen aquests tipus dequipament. s precisament aqu on es situa aquest projecte ja qu serveix al PNAP com a eina pel desenvolupament del centre, i tamb sha dutilitzar de gui, tan pel que fa al seu contingut expositiu com al disseny museolgic en el futur projecte dexecuci de lequipament.
Resumo:
En aquest estudi s'analitza la relaci entre la distribuci de les installacions de gesti de residus, com ara els dipsits controlats, plantes de compostatge, plantes incineradores, basses de purins, etc., i la poblaci catalana, pel que fa als residus d'origen municipal, industrial o ramader, per tal de determinar si aquesta respon a condicions d'equitat ambiental. El marc de l'estudi s el de la justcia ambiental i la hiptesi sota la qual es du a terme la investigaci s que, a Catalunya, la localitzaci de les installacions de gesti de residus no respon a criteris d'equitat ambiental.
Resumo:
Els refugis de muntanya es troben situats en zones dinters natural, sovint protegides, com s el cas dels deu refugis del Parc Natural de lAlt Pirineu. En els darrers anys sha observat una diversificaci en ls dels refugis de muntanya, originalment construts per donar aixopluc als excursionistes, degut a laugment del turisme i la popularitzaci dels esports de neu i daventura. Els refugis estudiats es poden agrupar en tres tipologies diferents: refugis guardats, refugis alberg i refugis associats a pistes desqu, cadascuna de les quals presenta una realitat i unes problemtiques diferents. Mitjanant una metodologia prpia, es pretn fer una anlisi i una diagnosi ambiental de cada cas destudi i de les diferents tipologies a partir dels vectors que poden generar un major impacte en lentorn immediat dels refugis: aspectes socioeconmics, arquitectura, paisatge i impacte visual, energia elctrica i trmica, aigua potable i residual i residus slids. La diagnosi permet identificar els aspectes de cada refugi i tipologia que requereixen propostes de millora. Finalment es fa una proposta decoetiqueta de serveis per a refugis guardats basada en el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya, ja aplicat amb xit a altres establiments de serveis.
Resumo:
En este documento se analizan comparativamente algunos aspectos relativos al capital humano de la economa catalana y espaola. En primer lugar se compara la dotacin de capital humano tanto desde una metodologa ms tradicional, como es el caso de aos de educacin, como desde el punto de vista de la valoracin del activo mediante actualizacin de flujos salariales a lo largo del ciclo vital de los individuos. Los resultados muestran indicios de una cierta desaceleracin en el crecimiento del stock de capital humano. Adicionalmente, se lleva a cabo una estimacin de la existencia de externalidades de capital humano intra-establecimiento, con datos de la Encuesta de Estructura Salarial, desarrollando una metodologa menos restrictiva que la tradicional. Los resultados muestran comportamientos similares de la economa espaola y catalana, apuntando a la existencia de externalidades.
Resumo:
Sha realitzat una simulaci de la futura lnia de costa catalana per tal davaluar els impactes del possible augment del nivell del mar, estudiant dels usos del sl afectats a partir dun programa de tractament dimatge de satllit. Es parla sobre el sistema climtic com a un sistema obert i tancat alhora, internament inestable i en equilibri amb lexterior, amb una dinmica temporal i espacial interconnectada. Limpacte ms important es dna a les rees de costa baixa, prcticament tot el litoral en seria afectat. La superfcie total ocupada per la mar seria de ms de 20.000 ha. Les regions ms afectades serien lAlt Empord i el Baix Empord i els deltes del Llobregat i de lEbre. Aix doncs, es conclou, cal canviar la forma de vida, abans que sigui el canvi climtic qui ens hi obligui, i aix ho ha de fer cadasc.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2008. Consisteix en un diccionari informtic que recull plantes i productes, cadascun amb les seves propietats medicinals i altres usos que sels atribueixen popularment i la forma de preparar remeis i aplicar-los per a cada malaltia o afecci. La informaci sha extret de les entrevistes fetes a informants dentre 60 i 90 anys del Bages, Bergued i Solsons, i es complementa amb un herbari i una mostra de preparacions dels remeis.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2008. Els objectius daquest treball sn duna banda determinar i analitzar les caracterstiques generals de lactual bestiari festiu popular de Catalunya, diagnosi global mai realitzada fins ara. De laltra sha intentat establir una relaci entre el bestiari popular catal actual i els seus orgens ms remots, prenent lexemple duna de les bsties ms curioses del nostre bestiari: la vbria.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2008. A partir de la reconstrucci dun arbre genealgic es dona una visi dels costums i les relacions socials a Catalunya des del segle XV fins al segle XIX.
Resumo:
Estudi realitzat a partir duna estada al departament de Sciences du langage de la Universit Lumire Lyon 2, Frana, des de setembre fins desembre del 2006. Els predicats que expressen estats morbosos (amb ser, estar, tenir i fer, en catal) presenten molta variaci, tant entre diferents llenges com dins duna mateixa llengua. La comparaci del comportament gramatical dels enunciats que expressen estats morbosos en catal i en altres llenges pot ajudar a entendre i a explicar el seu funcionament. Per fer la comparaci interlingstica, sha escollit la llengua mandinga perqu s una llengua tipolgicament, genticament i geogrficament molt diferent del catal: de la famlia nigerocongolesa i del grup mand que es parla sobretot a Senegal, Gmbia i Guinea-Bissau i, des de fa uns anys, tamb a Catalunya. Es presenta un estudi de transcripci i anlisi denunciats que expressen estats patolgics (com tinc una ferida al bra o em fan mal les cames) en mandinga.
Resumo:
Estudi elaborat a partir duna estada a lInstitut National d'Histoire de l'Art- Bibliothque Nationale de France entre l'1 i el 31 de juliol de 2007. Sha treballat en la recerca documental sobre les relacions artstiques entre Frana i Catalunya a lpoca Moderna. Els materials o fons documentals dinters han estat dos: els fons grfics destampes i gravats de la Bibliothque Nationale, no tant en el sentit de consulta dels originals que en alguna ocasi tamb- com s en el la visualitzaci de les vastssimes fototeques, que ha perms a lautor aplegar un bon nombre dimatges que en el futur serviran per posar en relaci la cultura figurativa francesa sobretot de la pintura i de lescultura, per tamb de la tractadstica arquitectnica- amb la catalana de lpoca, ja sigui per constatar les semblances com per fer notar les diferncies en els usos dels models figuratius. Sha buidat material bibliogrfic difcil de localitzar a Catalunya. Sn publicacions referides a gravat, duna banda, i a patrimoni artstic. Aquest darrer aspecte sha treballat des de dos vessants: en seguir notcies de la presncia dartistes catalans a Frana i viceversa, i en buscar dades sobre lespoli dobres dart portat a terme a Catalunya durant el perode napolenic.
