Projectes d’adaptació a la nova normativa de benestar animal per a truges reproductores en una explotació situada al T.M. de Les Masies de Voltragà (Osona)

El present projecte pretén reformar les naus de gestació d’una explotació de porcí blanc de cicle tancat, per tal de complir amb el Reial Decret 1135/2002 sobre “Benestar animal en les explotacions porcines”

Projecte de trasllat de l’ explotació de boví de llet “Mas Masdevall” a Olot

L’ objectiu principal d’ aquest projecte és el de dissenyar una nova explotació de boví de llet a lagranja “Mas Masdevall”, a Olot, comarca de la Garrotxa, província de Girona, per tal de traslladar l’explotació existent a una ubicació més allunyada; a més d’aquest canvi d’ubicació, també s’augmentarà el nombre de vaques de la granja de les 80 originals a una capacitat total de 120 vaques en producció. Aquest projecte planteja la construcció d’una nau per a l’allotjament de les vaques en producció, una sala de munyir-lleteria, un femer i una fossa de purins. La nau de producció tindrà una capacitat per a 120 vaques en producció en llotges individuals, 7 places d’infermeria, 7 per maternitat, 12 vaques eixutes totes en jaç de palla, a més de 51 places per vedelles en jaç i un lot de 22 vedelles d’entre 16 i 22 mesos en llotges individuals per facilitar la posterior estabulació durant la producció. També s’ubicaran 14 boxes individuals per els vedells i la recria al costat de la nau. La sala de munyir serà de 2x10 places paral·leles a més de la sala d’espera i l’oficina lleteria

Ruralserv: Un instrumento de medición de la calidad del servicio en alojamientos rurales con autenticidad local

Màster tesi què pretén determinar quins atributs han de ser considerats per a mesurar la qualitat del servei en establiments rurals amb autenticitat local. Proposa un nou instrument de medició, que l’autor ha anomenat RURALSERV. Se segueix el model SERVQUAL, però amb un format de mesura basat exclusivament en la percepció del visitant

Disseny d’una metodologia per conèixer el perfil dels usuaris del turisme rural a les comarques de Girona

Treball final de carrera què vol determinar quins mètodes haurà de seguir l’ Associació de Turisme Rural Girona per conèixer el perfil del turista rural a les comarques gironines. En aquesta investigació es determina quin és el model d’ enquesta a seguir i la seva correcta distribució

Proposta de Parc Rural a la Vall de Llémena

En aquest projecte es presenta una Proposta de Parc Rural a la Vall de Llémena, que ha de servir per definir el marc gestor del desenvolupament d’aquest espai rural. Es pretén dinamitzar el sector agroramader, forestal i de serveis per tal de millorar la situació socioeconòmica de la Vall de Llémena. Això ha d’ajudar a fixar la població al territori, i tenir en compte la integració de les accions a les potencialitats i requeriments del medi. Amb aquesta finalitat, s’han definit una sèrie de línies estratègiques on s’han proposat accions per la Producció Agrària Ecològica i la Integració del turisme a l’activitat agrària. Aquestes accions s’han basat en les opinions i els suggeriments dels llemenencs, detectats al procés de Participació Ciutadana

Characterisation of divergent flavivirus NS3 and NS5 protein sequences detected in Rhipicephalus microplus ticks from Brazil

Transcripts similar to those that encode the nonstructural (NS) proteins NS3 and NS5 from flaviviruses were found in a salivary gland (SG) complementary DNA (cDNA) library from the cattle tick Rhipicephalus microplus.Tick extracts were cultured with cells to enable the isolation of viruses capable of replicating in cultured invertebrate and vertebrate cells. Deep sequencing of the viral RNA isolated from culture supernatants provided the complete coding sequences for the NS3 and NS5 proteins and their molecular characterisation confirmed similarity with the NS3 and NS5 sequences from other flaviviruses. Despite this similarity, phylogenetic analyses revealed that this potentially novel virus may be a highly divergent member of the genus Flavivirus. Interestingly, we detected the divergent NS3 and NS5 sequences in ticks collected from several dairy farms widely distributed throughout three regions of Brazil. This is the first report of flavivirus-like transcripts inR. microplus ticks. This novel virus is a potential arbovirus because it replicated in arthropod and mammalian cells; furthermore, it was detected in a cDNA library from tick SGs and therefore may be present in tick saliva. It is important to determine whether and by what means this potential virus is transmissible and to monitor the virus as a potential emerging tick-borne zoonotic pathogen.

Evaluación ambiental de la acuicultura de camarón sobre el ecosistema manglar en el tramo bajo del río Juguaribe

En los últimos años la acuicultura de camarón se ha desarrollado como industria potencial en Brasil y sus actividades generan presiones sobre ecosistemas y comunidades tradicionales que viven en equilibrio con su entorno. En Cumbe, una comunidad tradicional del municipio de Aracati, Ceará, Brasil, el ecosistema que rodea a su población es el manglar. Debido a esta fuerte presión, tanto el manglar como los servicios ambientales de los que la población local se beneficia, están en peligro. Este estudio pretende evaluar las diferencias entre tres áreas de manglar que están afectadas en diferente grado por la presión de las industrias camaroneras. Se evalúan parámetros biológicos y la estructura de los manglares para observar las posibles diferencias y relacionarlas con las diferentes variables.

The effect of colostrum source (goat vs. sheep) and timing of the first colostrum feeding (2h vs. 14h after birth) on body weight and immune status of artificially reared newborn lambs.

Several factors can affect lamb body weight (BW) and immune status during the first days of life, including colostrum source and timing of the first colostrum feeding. The aim of this study was to evaluate the effects of colostrum source (goat or sheep) and timing of the first colostrum feeding (2 or 14h after birth) on lamb BW and immune status. In this study, 40 lambs were removed from their dams at birth and randomly assigned into 4 groups of 10 lambs each. Lambs were subsequently fed at 2 or 14h after birth with goat or sheep colostrum. Blood samples and BW recording were performed before feeding. Blood plasma was used to measure the immunoglobulin concentration (IgG and IgM), chitotriosidase activity, and complement system activity (total and alternative pathways). In general, no differences in any of the measured variables were observed among the 4 groups, indicating that neither colostrum source nor timing of the first colostrum feeding had an effect on these variables. These findings may improve management on lamb farms that raise animals under artificial conditions, because our results indicate that it is not necessary to feed colostrum to lambs immediately after birth and that goat colostrum may be used to feed newborn lambs.

L'altra cara del progrés. Estudi multidimensional sobre les conseqüències de les activitats d'explotació intensiva sobre l'ecosistema del manglar i les activitats econòmiques tradicionals a la comunitat de Cumbe, Brasil

La localitat de Cumbe és una comunitat tradicional que es troba al tram baix del riu Jaguaribe situat a l’estat de Ceará (Brasil) i que ha viscut centenars d’anys a partir de les pràctiques extractives que es porten a terme a l’ecosistema del manglar. Fa 20 anys va aparèixer a la regió una nova economia basada en l’explotació intensiva. L’aqüicultura destinada a la cria de gamba està causant danys severs a l’ecosistema del manglar i perjudicant greument la font d’ingressos de moltes famílies, amenaçant la continuïtat de l’economia local i deteriorant la qualitat de vida de les persones que s’hi dediquen. A partir de l’observació personal i la immersió en aquesta societat s’ha detectat que l’economia tradicional està infravalorada pel govern i per les persones que donen suport a l’aqüicultura. Per aquest motiu s’han creat una sèrie d’indicadors, a partir de les activitats extractives del cranc, que posin en valor aquesta economia tradicional envers la nova economia emergent.

Simulador de productivitat en una explotació lletera per dispositius mòbils

En un projecte anterior es va desenvolupar una aplicació web amb Java on s'implementava un simulador de granges de llet. L'objectiu d'aquest projecte és desenvolupar una interfície d'usuari per a dispositius mòbils que permeti interactuar amb les mateixes granges virtuals.

On-farm animal welfare assessment in dairy cattle: improved lameness detection

Estudi realitzat a partir d’una estada a la University of British Columbia, Canada, entre 2010 i 2012. Primerament es va desenvolupar una escala per mesurar coixeses (amb valors de l’1 al 5). Aquesta escala es va utilitzar per estudiar l’associació entre factors de risc a nivell de granja (disseny de le instal.lacions i maneig) i la prevalencia de coixeses a Nord America. Les dades es van recollir en un total de 40 granges al Nord Est dels E.E.U.U (NE) i 39 a California (CA) . Totes les vaques del group mes productiu es van categoritzar segons la severitat de les coixeses: sanes, coixes i severament coixes. La prevalencia de coixeses en general fou del 55 % a NE i del 31% a CA. La prevalencia de coixeses severes fou del 8% a NE i del 4% a Ca. A NE, les coixeses en general increntaren amb la presencia de serradura als llits i disminuiren en granjes grans, amb major quantitat de llit i acces a pastura. Les coixeses mes severes incrementaren amb la falta d’higiene als llit i amb la presencia de serradura als llits, i disminuiren amb la quantitat de llit proveit, l’us de sorra als llits i amb la mida de la granja. A CA, les coixeses en general incrementaren amb la falta d’higiene al llit, i disminuiren amb la mida de la granja, la presencia de terres de goma, l’increment d’espai als cubicles , l’espai a l’abeuredor i la desinfeccio de les peulles. Les coixeses severes incrementaren amb la falta d’higiene al llit i disminuixen amb la frequencia de neteja del corral. En conclusio, canvis en el maneig i el disseny de les instal.lacions poden ajudar a disminuir la prevalencia de coixeses, tot i que les estrategies a seguir variaran segons la regio.

Anàlisi del sistema productiu i comercial del vi de la Tarraconensis a partir de la combinació de metodologies

Des del segon quart del s. I aC i, especialment, durant el regnat d’August, es va desenvolupar a l’antiga província Tarraconensis un sistema productiu centrat en l’explotació agrària vitivinícola amb una finalitat clarament comercial. La majoria d’assentament vitivinícoles es troben emplaçats al litoral català, associats de vegades a figlinae que fabricaven les àmfores per al transport i comerç de l’excedent vinícola. No obstant, a l’àrea del Vallès Occidental i del Baix Llobregat es troben una sèrie de vil•les vinculades a la producció de vi i a la fabricació d’àmfores que han proporcionat restes molt significatives sobre la contribució d’aquesta zona a l’expansió econòmica de la província. La caracterització arqueològica i arqueomètrica d’un gran nombre d’àmfores procedents de diversos tallers ceràmics situats al Vallès Occidental i al Baix Llobregat, utilitzant diverses tècniques d’anàlisi química, mineralògica i petrogràfica, ha portat a establir quins tipus d’àmfores es van fabricar a cada taller i de quina manera. S’han identificat alguns dels processos tecnològics de la cadena operativa: la selecció i processat de les matèries primeres per conformar la pasta procedents, generalment, de l’àrea on es troba cada centre de producció, el modelatge, l’assecat i la cocció de les peces. En alguns dels casos analitzats, s’ha identificat quins tipus de contenidors van ser importants a l’establiment i la seva provinença. La integració d’aquests resultats en la base de dades analítica que disposa l’ERAAUB ha permès avaluar el grau d’estandardització dels processos tecnològics en aquesta àrea. La contrastació final amb les dades històriques i arqueològiques contribueix al coneixement arqueològic de les àmfores vinàries de la Tarraconensis i, a través d’elles, al coneixement de les societats que les van fabricar, comercialitzar i utilitzar.

Food security, food safety and small farmers

Some of the elements that characterize the globalization of food and agriculture are industrialization and intensification of agriculture and liberalization of agricultural markets, that favours elongation of the food chain and homogenization of food habits (nutrition transition), among other impacts. As a result, the probability of food contamination has increased with the distance and the number of “hands" that may contact the food (critical points); the nutritional quality of food has been reduced because of increased transport and longer periods of time from collection to consumption; and the number of food-related diseases due to changes in eating patterns has increased. In this context, there exist different agencies and regulations intended to ensure food safety at different levels, e.g. at the international level, Codex Alimentarius develops standards and regulations for the marketing of food in a global market. Although governments determine the legal framework, the food industry manages the safety of their products, and thus, develops its own standards for their marketing, such as the Good Agricultural Practices (GAP) programs. The participation of the private sector in the creation of regulatory standards strengthens the free trade of food products, favouring mostly large agribusiness companies. These standards are in most cases unattainable for small producers and food safety regulations are favouring removal of the peasantry and increase concentration and control in the food system by industrial actors. Particularly women, who traditionally have been in charge of the artisanal transformation process, can be more affected by these norms than men. In this project I am analysing the impcact of food safety norms over small farms, based on the case of artisanal production made by women in Spain.

Iowa Commuting Patterns, 2000

A century ago, the majority of workers were employed near their homes—on farms or in cities and towns. As industrialization increased and suburbs surrounded central cities, commuting meant going from homes in suburbs to jobs in cities. Today, there is a growing trend of workers commuting between suburbs. On any given day, 61,775 workers commute to jobs in Iowa counties other than the one in which they live. The most important reason for increased commuting has been employment growth. Rising incomes and the growth of suburbs have also been factors. In the past, the increased employment of women added to the number of commuters. Commuting patterns are a key consideration in transportation planning. In more urban states than Iowa, there is concern that the use of mass transit continues to decline. In Iowa, where so much of our commuting is between counties, private vehicles are often the only practical means of getting to and from work. On any given day, 1,155,008 single-occupancy vehicles are driven to and from jobs somewhere in Iowa. At the same time, an additional158,699 workers share rides by participating in carpools.

Farm-Level Analysis of Risk Management Proposals, March 2000

This paper presents a detailed report of the representative farm analysis (summarized in FAPRI Policy Working Paper #01-00). At the request of several members of the Committee on Agriculture, Nutrition, and Forestry of the U.S. Senate, we have continued to analyze the impacts of the Farmers’ Risk Management Act of 1999 (S. 1666) and the Risk Management for the 21st Century Act (S. 1580). Earlier analysis reported in FAPRI Policy Working Paper #04-99 concentrated on the aggregate net farm income and government outlay impacts. The representative farm analysis is conducted for several types of farms, including both irrigated and non-irrigated cotton farms in Tom Green County, Texas; dryland wheat farms in Morton County, North Dakota and Sumner County, Kansas; and a corn farm in Webster County, Iowa. We consider additional factors that may shed light on the differential impacts of the two plans. 1. Farm-level income impacts under alternative weather scenarios. 2. Additional indirect impacts, such as a change in ability to obtain financing. 3. Implications of within-year price shocks. Our results indicate that farmers who buy crop insurance will increase their coverage levels under S. 1580. Farmers with high yield risk find that the 65 percent coverage level maximizes expected returns, but some who feel that they obtain other benefits from higher coverage will find that the S. 1580 subsidy schedule significantly lowers the cost of obtaining the additional coverage. Farmers with lower yield risk find that the increased indemnities from additional coverage will more than offset the increase in producer premium. In addition, because S. 1580 extends its increased premium subsidy percentages to revenue insurance products, farmers will have an increased incentive to buy revenue insurance. Differences in the ancillary benefits from crop insurance under the baseline and S. 1580 would be driven by the increase in insurance participation and buy-up. Given the same levels of insurance participation and buy-up, the ancillary benefits under the two scenarios would be the same.