Jocs olímpics i educació: l'esport i l'escola de Barcelona'92

Aquest text és la transcripció de la intervenció de la Sra. M. Antònia Cardona, professora de Pedagogia de la Universitat Autònoma de Barcelona, en el Curs Universitari sobre Olimpisme que va organitzar el Centre d’Estudis Olímpics (CEO-UAB), el mes de febrer de 1991. En ell es tracta el tema de l'educació en els Jocs olímpics a l'escola.

Anàlisi del procés d'accés al càrrec directiu d'una escola o institut públic arran de l 'aplicació de la LOCE

La investigació es proposa assolir un coneixement aprofundit d’alguns dels factors que incideixen en el procés d’accés a la direcció d’un centre educatiu no universitari. Es tracta d’una primera fase d’un treball més ambiciós dirigit a endegar el disseny d’un model formatiu orientat al desenvolupament de competències directives La investigació es centra en els candidats a la direcció escolar, és a dir, en les persones que presenten una predisposició a ser directors/es, ja sigui perquè es presenten voluntàriament a un concurs públic o bé perquè han estat nomenats directament per l’Administració Educativa.

Fonaments per a una pedagogia de la lectura en l'obra de Marc-Alain Ouaknin: 1991-2000

L'objectiu és revelar la potència pedagògica de l'obra d'Ouaknin (segle XX): 1991-2000. En conseqüència, la hipòtesi conjectura que un seguiment atent dels textos ouakninians pot derivar vers una pedagogia lectora. El mètode, conreat per la filosofia i adient al fenomen lector, és l'hermenèutica de Gadamer. Bàsicament, tres autories influencien el nostre rabí quant a lectura: Arendt (acció), Ricoeur (triple mimesi) i Levinas (fecunditat). Aquesta pedagogia lectora, espaciotemporalitat que facilita una antropologia on l'humà avé qüestionament (quoibilité), situa les modalitats lectores (intencional i vivencial), vehicula els protagonistes (deixeble, mestre i text) i mostra els moviments concomitants (carícia, bibliofarmacologia i ètica)

Una aproximació a l'alfabetització digital en l'àmbit educatiu no universitari de Catalunya (a partir de la recerca PIC escoles de la UOC)

Aquest treball s'estructura en tres parts. En la primera hi ha el projecte de treball. La segona part vol reflectir tot el marc conceptual elaborat i reelaborat amb profunditat entorn de la recerca, el qual és necessari per a estructurar, entendre i autoavaluar-la. El marc conceptual se centra bàsicament en tres aspectes: en primer lloc, el mètode de recerca emprat en la recerca PIC a les escoles; en segon lloc, l'evolució de les tecnologies en l'ensenyament paral·lelament a la mateixa concepció de l'ensenyament-aprenentatge, i, com a conseqüència dels dos anteriors, finalment, s'hi analitza l'evolució del concepte d'alfabetització, concretant l'estudi en l'alfabetització digital, com també la possibilitat ampliada per a les TIC de fomentar l'aprenentatge col·laboratiu. La tercera part del treball analitza la funció social de l'escola en la societat del coneixement.

Usos digitals de l’alumnat universitari: formaTICzant el futur mestre

Aquesta comunicació presenta l’experiència desenvolupada el curs 2010-11 i en l’assignatura del Grau de Mestre d’Educació Infantil: Desenvolupament psicomotor i Expressió Corporal de la Universitat de Vic.

La formació del professorat universitari: sinopsi d'un informe

El concepte actual d'educació permanent (i no podem oblidar el concepte d'educació recorrent, encunyat el 1969 pel desaparegut Olof Palme) comprén totes les etapes de la vida de l'esser huma i, per tant, s'ocupara també de la formació en el món laboral. També és veritat que la mateixa preocupació de la pedagogia el darrer segle ha provocat moltes vegades UT'la especialització més gran en el camp de l'infant i de l'adolescent, a la recerca de teories de l'aprenentatge i de l'instrucció, i ha deixat en un segon terme l'educació d'adults, excepte per cobrir llacunes no omplertes per I'educació infantil.

Els nous ensenyaments a la Facultat de Pedagogia: un tema obert

La universitat és motor i producte, és innovadora i con seqüencia, és iniciadora i resultat, és creadora de canvis a partir de les seves aportacions científiques i esta interrelacionada amb el medi social on es troba. La universitat és un ens que a través deis seus estudis i recerques i de la docencia fa aportacions a la ciencia, a la tecnica, a la societat pero també és receptora de tot un seguit d'elements que el medi genera i que ella ha d'assolir.

Els nous ensenyaments a la Facultat de Pedagogia: un tema obert

La universitat és motor i producte, és innovadora i con seqüencia, és iniciadora i resultat, és creadora de canvis a partir de les seves aportacions científiques i esta interrelacionada amb el medi social on es troba. La universitat és un ens que a través deis seus estudis i recerques i de la docencia fa aportacions a la ciencia, a la tecnica, a la societat pero també és receptora de tot un seguit d'elements que el medi genera i que ella ha d'assolir.

Internet i el món Universitari

Internet va néixer a mitja dècada deis anys setanta com a resultat de l'interès del Departament de Defensa deis Estats Units per interconnectar diverses xarxes per mitja de satèl·lit i radio. Es buscava mantenir una xarxa d'informació sobre investigació militar. La xarxa va ser connectada inicialment a quatre institucions acadèmiques' amb el propòsit de facilitar els treballs de recerca que estaven realitzant per al Departament de Defensa. De mica en mica aquesta xarxa es va estendre a d'altres centres universitaris i va esdevenir un sistema de comunicació i d'intercanvi d'informació entre investigadors.

Els nous ensenyaments a la Facultat de Pedagogia: un tema obert

La universitat és motor i producte, és innovadora i con seqüencia, és iniciadora i resultat, és creadora de canvis a partir de les seves aportacions científiques i esta interrelacionada amb el medi social on es troba. La universitat és un ens que a través deis seus estudis i recerques i de la docencia fa aportacions a la ciencia, a la tecnica, a la societat pero també és receptora de tot un seguit d'elements que el medi genera i que ella ha d'assolir.

La tutoria entre iguals com a eina per millorar l'aprenentatge universitari

L'article presenta el programa de tutoria entre iguals que es va posar en marxa el curs 2009-2010 en el marc del Pla d¿acció tutorial de la Facultat d'Economia i Empresa, i una part dels resultats del procés d'avaluació dut a terme. La incorporació de la figura de l'alumne tutor en la política tutorial del centre tenia com un dels seus objectius principals incrementar la motivació i l'aprenentatge d¿alumnes de cursos superiors mitjançant la seva implicació en activitats extracurriculars vinculades a la titulació. L'estudi va voler copsar quin impacte té participar com a company tutor en el procés de formació, mitjançant la tècnica de la discussió de grup i una enquesta per qüestionari. Els resultats apunten que la tutoria entre iguals repercuteix en l¿aprenentatge, de manera que beneficia els alumnes tutors en l'adquisició de competències comunicatives i en l¿accés a recursos de la universitat fins aleshores desconeguts.

Sobre la Diplomatura en Educació Social de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona

Aquesta col·laboració pretén donar compte d'allò que al meu parer va ser més significatiu en el desenvolupament dels treballs de la ponència sobre l'elaboració del pla d'estudis de la diplomatura en Educació Social.