El verb hebreu ḥåyâ ʻviureʼ: origen etimològic d'un verb doblement dèbil

En aquest article s"ofereix la reconstrucció etimològica del verb hebreu ḥåyâ ʻviureʼ, un verb doblement dèbil, els orígens del qual van més enllà de l"estadi protosemític i s"endinsen en l"estadi antiquíssim del protoafroasiàtic. A partir dels testimonis de les llengües semítiques i afroasiàtiques més antigues, ens proposem oferir la reconstrucció de l"arrel protosemítica i protoafroasiàtica d"aquest verb hebreu i oferim nous comentaris etimològics que fins ara havien passat desapercebuts.

Moral disengagement: Towards a context-general category-based measure of the concept

Bandura (1986) developed the concept of moral disengagement to explain how individuals can engage in detrimental behavior while experiencing low levels of negative feelings such as guilt-feelings. Most of the research conducted on moral disengagement investigated this concept as a global concept (e.g., Bandura, Barbaranelli, Caprara, & Pastorelli, 1996; Moore, Detert, Klebe Treviño, Baker, & Mayer, 2012) while Bandura (1986, 1990) initially developed eight distinct mechanisms of moral disengagement grouped into four categories representing the various means through which moral disengagement can operate. In our work, we propose to develop measures of this concept based on its categories, namely rightness of actions, rejection of personal responsibility, distortion of negative consequences, and negative perception of the victims, and which is not specific a particular area of research. Through our measures, we aim at better understanding the cognitive process leading individuals to behave unethically by investigating which category plays a role in explaining unethical behavior depending on the situations in which individuals are. To this purpose, we conducted five studies to develop the measures and to test its predictive validity. Particularly, we assessed the ability of the newly developed measures to predict two types of unethical behaviors, i.e. discriminatory behavior and cheating behavior. Confirmatory Factor analyses demonstrated a good fit of the model and findings generally supported our predictions.

El poblament tardoantic al sector meridional de la Tarraconensis (sud de Catalunya i nord del País Valencià). Concomitàncies i diferències

Les darreres recerques dutes a terme en el Projecte Ager Tarraconensis (PAT) han permès augmentar considerablement els coneixements existents sobre l’antiguitat tardana al territorium de Tarraco, tema que ja havíem estudiat parcialment en la nostra tesi doctoral (1992), que inclou també altres àrees del Camp de Tarragona no incloses al PAT. D’altra banda, en els darrers anys hem tingut també ocasió d’estudiar parcialment el poblament antic a la zona de les terres de l’Ebre i al nord del País Valencià, molt especialment a les comarques de l’Alt Palància i la Plana de Castelló. El conjunt d’aquests estudis ens permet plantejar una visió general sobre el poblament tardoantic en una zona determinada que correspon a la part costanera meridional de l’antiga provincia Tarraconensis, amb els límits i la denominació que rep a partir de la divisió de Dioclecià. L’estudi comparatiu del poblament tardoantic d’aquestes àrees permet contrastar, a més de punts en comú, també algunes diferències, tant en el diferent grau de pervivència dels hàbitats després de la crisi del segle III com en l’aparició de nous tipus d’hàbitats (poblats en altura) que no apareixen en totes les àrees, sinó només en les més meridionals. S’aborda també la problemàtica de l’existència d’unes poques vil·les luxoses durant el segle IV (especialment la controvertida de Centcelles), en contrast amb altres hàbitats més modestos, així com el pas de la vil·la a un altre tipus de poblament dispers.

The ADO Index as a Predictor of Two-Year Mortality in General Practice-Based Chronic Obstructive Pulmonary Disease Cohorts.

BACKGROUND: Existing prediction models for mortality in chronic obstructive pulmonary disease (COPD) patients have not yet been validated in primary care, which is where the majority of patients receive care. OBJECTIVES: Our aim was to validate the ADO (age, dyspnoea, airflow obstruction) index as a predictor of 2-year mortality in 2 general practice-based COPD cohorts. METHODS: Six hundred and forty-six patients with COPD with GOLD (Global Initiative for Chronic Obstructive Lung Disease) stages I-IV were enrolled by their general practitioners and followed for 2 years. The ADO regression equation was used to predict a 2-year risk of all-cause mortality in each patient and this risk was compared with the observed 2-year mortality. Discrimination and calibration were assessed as well as the strength of association between the 15-point ADO score and the observed 2-year all-cause mortality. RESULTS: Fifty-two (8.1%) patients died during the 2-year follow-up period. Discrimination with the ADO index was excellent with an area under the curve of 0.78 [95% confidence interval (CI) 0.71-0.84]. Overall, the predicted and observed risks matched well and visual inspection revealed no important differences between them across 10 risk classes (p = 0.68). The odds ratio for death per point increase according to the ADO index was 1.50 (95% CI 1.31-1.71). CONCLUSIONS: The ADO index showed excellent prediction properties in an out-of-population validation carried out in COPD patients from primary care settings. © 2014 S. Karger AG, Basel.

Screening of mental health and substance users in frequent users of a general Swiss emergency department.

BACKGROUND: The objectives of this study were to determine the proportions of psychiatric and substance use disorders suffered by emergency departments' (EDs') frequent users compared to the mainstream ED population, to evaluate how effectively these disorders were diagnosed in both groups of patients by ED physicians, and to determine if these disorders were predictive of a frequent use of ED services. METHODS: This study is a cross-sectional study with concurrent and retrospective data collection. Between November 2009 and June 2010, patients' mental health and substance use disorders were identified prospectively in face-to-face research interviews using a screening questionnaire (i.e. researcher screening). These data were compared to the data obtained from a retrospective medical chart review performed in August 2011, searching for mental health and substance use disorders diagnosed by ED physicians and recorded in the patients' ED medical files (i.e. ED physician diagnosis). The sample consisted of 399 eligible adult patients (≥18 years old) admitted to the urban, general ED of a University Hospital. Among them, 389 patients completed the researcher screening. Two hundred and twenty frequent users defined by >4 ED visits in the previous twelve months were included and compared to 169 patients with ≤4 ED visits in the same period (control group). RESULTS: Researcher screening showed that ED frequent users were more likely than members of the control group to have an anxiety, depressive disorder, post-traumatic stress disorder (PTSD), or suffer from alcohol, illicit drug abuse/addiction. Reviewing the ED physician diagnosis, we found that the proportions of mental health and substance use disorders diagnosed by ED physicians were low both among ED frequent users and in the control group. Using multiple logistic regression analyses to predict frequent ED use, we found that ED patients who screened positive for psychiatric disorders only and those who screened positive for both psychiatric and substance use disorders were more likely to be ED frequent users compared to ED patients with no disorder. CONCLUSIONS: This study found high proportions of screened mental health and/or substance use disorders in ED frequent users, but it showed low rates of detection of such disorders in day-to-day ED activities which can be a cause for concern. Active screening for these disorders in this population, followed by an intervention and/or a referral for treatment by a case-management team may constitute a relevant intervention for integration into a general ED setting.

Cómo (no) adaptar una asignatura al EEES: Lecciones desde la experiencia comparada en España

La implementación del Espacio Europeo de Educación Superior en España es uno de los mayores retos que ha afrontado la Universidad en este país. No obstante no se dispone de un plan oficial conjunto de adaptación, lo que ha conducido a cierta arbitrariedad en el proceso a cada Universidad. Este artículo realiza una base de datos de más de 140 casos empíricos de adaptación en diferentes Universidades españolas, a partir de los cuáles resumimos los factores que afectan al éxito en la implementación del Sistema. La evidencia demuestra que realizar el proceso sin coordinación intra-Universidad, procurando el status quo y sin financiación ni aportación de recursos humanos, son tres errores graves que reducen la probabilidad de éxito del cambio.

Associations of Urinary Uromodulin with Clinical Characteristics and Markers of Tubular Function in the General Population.

BACKGROUND AND OBJECTIVES: Allelic variants in UMOD, the gene coding for uromodulin, are associated with rare tubulointerstitial kidney disorders and risk of CKD and hypertension in the general population. The factors associated with uromodulin excretion in the normal population remain largely unknown, and were therefore explored in this study. DESIGN, SETTING, PARTICIPANTS, & MEASUREMENTS: Urinary uromodulin excretion was measured using a validated ELISA in two population-based cohorts that included more than 6500 individuals. The Swiss Kidney Project on Genes in Hypertension study (SKIPOGH) included 817 adults (mean age±SD, 45±17 years) who underwent renal ultrasonography and performed a 24-hour urine collection. The Cohorte Lausannoise study included 5706 adults (mean age, 53±11 years) with fresh spot morning urine samples. We calculated eGFRs using the CKD-Epidemiology Collaboration formula and by 24-hour creatinine clearance. RESULTS: In both studies, positive associations were found between uromodulin and urinary sodium, chloride, and potassium excretion and osmolality. In SKIPOGH, 24-hour uromodulin excretion (median, 41 [interquartile range, 29-57] mg/24 h) was positively associated with kidney length and volume and with creatinine excretion and urine volume. It was negatively associated with age and diabetes. Both spot uromodulin concentration and 24-hour uromodulin excretion were linearly and positively associated (multivariate analyses) with eGFR<90 ml/min per 1.73 m(2). CONCLUSION: Age, creatinine excretion, diabetes, and urinary volume are independent clinical correlates of urinary uromodulin excretion. The associations of uromodulin excretion with markers of tubular functions and kidney dimensions suggest that it may reflect tubule activity in the general population.

Esquisse d'une anthropologie clinique I. Anthropopsychiatrie et anthropologie sémiotique

La psychiatrie (la clinique psychopathologique en général) connaît en ce début de XXIe siècle une situation complexe. Coincée entre naturalisation de l'esprit et constructionnisme social, la possibilité de contribuer à la constitution d'une science autonome qui traite de la souffrance psychique est aujourd'hui problématique. Les nombreux réductionnismes à l'oeuvre, de type nosographique, diagnostique, psychopharmacologique, les concurrences épistémologiques et les dogmatismes des modèles psychothérapeutiques, dessinent un paysage où s'engager à poursuivre la voie d'une psychiatrie spécifiquement humaine et articulée aux sciences naturelles relève de la gageure. C'est le défi de l'anthropologie clinique. Deux articles lui sont consacrés. Dans ce premier article, après avoir fait le constat de certaines impasses qui menacent la psychiatrie contemporaine et rappelé les origines du projet de l'anthropologique clinique, les auteurs présentent les deux démarches qui la fondent, chacune opérant dans un esprit d'interdisciplinarité : l'anthropopsychiatrie de Jacques Schotte et l'anthropologie sémiotique formulée par Jean Lassègue, Victor Rosenthal et Yves-Marie Visetti. Un deuxième article déploiera le potentiel intégratif d'un tel paradigme, constitué sur la base de ces deux démarches conjointes. Psychiatry (psychopathology clinics in general) is in a complex situation at the beginning of 21st century. Wedged between mind naturalization and social constructionism, the possibility of contributing to the establishment of an autonomous science that deals with mental suffering is problematic today. The many nosographic, diagnostic, psychopharmacological reductionisms at work as well as the competing epistemologies and the dogmatisms of psychotherapeutic models draw a challenging landscape for those following the path of a specifically human psychiatry articulated to natural sciences. This is the challenge of clinical anthropology which is presented in two parts. In the first part, after examining several dead ends which threaten contemporary psychiatry and pointing out the origins of the clinical anthropology project, the authors present its two foundational approaches. Each approach driven by a spirit of interdisciplinarity : Jacques Schotte's anthropopsychiatry and the semiotic anthropology as formulated by Jean Lassègue, Victor Rosenthal and Yves-Marie Visetti. A second part will describe the integrative potential of such a paradigm, based on these two joint approaches.

L'impacte d'un programa de tennis com a eina de millora de la qualitat de vida i l'estrès percebut en dones físicament inactives d'entre 43 i 50 anys

Introducció: L’activitat física és una necessitat imprescindible per a la salut de les persones, i tot i ser conscients dels seus beneficis encara es troben alts percentatges d’inactivitat física i sedentarisme. Per aquest motiu, els objectius principals d’aquest estudi són esbrinar si les dones adultes d’entre 43 i 50 anys que realitzen activitat física regularment, més concretament que practiquen l’esport del tennis, tenen una qualitat de vida i un estrès percebut millor que les que no realitzen activitat física, i per tant, valorar l’impacte d’un programa de tennis adequat i específic, és a dir, adaptat a les característiques i les necessitats dels alumnes, com a eina per millorar aquestes dues variables: l’estrès percebut i la qualitat de vida. Metodologia: El treball és un estudi experimental el qual consta d’una mostra total de 12 dones, 6 es varen assignar al grup control (practiquen el tennis) i 6 al grup intervenció (no realitzen AF), i totes elles de manera aleatòria. Les participants del grup intervenció varen realitzar un programa de 8 sessions de 60 minuts de treball durant 4 setmanes, mentre que les participants del grup control van seguir la seva rutina habitual. Les variables dependents (qualitat de vida i estrès percebut) es varen mesurar abans i després de la intervenció. Resultats: Els resultats obtinguts mostren, pel que fa al grup intervenció, millores significatives respecte a les dues variables mentre que el grup control presenta alguna mínima millora puntual però, en general no es produeixen canvis. Quan a la variable de qualitat de vida, les participants del grup intervenció han obtingut millores en les 8 dimensions del qüestionari un cop finalitzat el programa, les quals han estat més significatives pel que fa al rol emocional i la funció física. I respecte a l’estrès percebut, el grup intervenció ha aconsegui reduir el seu nivell d’estrès 3’17 punts. Discussió: Per tant, podem dir que el tennis, amb el disseny adequat d’un programa, millora l’estat de salut de les persones, en aquest cas redueix l’estrès percebut i millora la qualitat de vida. Extretes les conclusions i coneixent l’elevat nombre de dones que practiquen el tennis és de gran interès i molt factible oferir aquest programa a clubs de tennis amb l’objectiu de millorar la salut de les persones.

La percepció social entorn al delicte i els condicionants que operen en aquesta percepció al municipi de Sant Joan de Vilatorrada

L'objectiu general d'aquesta investigació social és aprofundir en el coneixement de la percepció social entorn al delicte, així com en els condicionants que operen en aquesta percepció al municipi de Sant Joan de Vilatorrada. S'incidirà en el coneixement d'aquesta percepció a partir de la por al delicte i la inseguretat ciutadana, dos fenòmens similars, però no exactament iguals. I els condicionants responen als factors que tenen una influència sobre la por al delicte i la inseguretat ciutadana. D'aquests factors se n'han detectat 34, i només s'estudiaran els nou més rellevants amb la finalitat de saber quin d'ells és el més influent. Tal com s'ha comentat, l'àmbit d'estudi és la població de Sant Joan de Vilatorrada, tot justificant-se pel fet de permetre incorporar el factor de tenir un centre penitenciari al mateix municipi en el qual es resideix. La metodologia escollida és la quantitativa, tot utilitzant la tècnica de l'enquesta. Per altra banda, la mostra és de 2.030 subjectes, tenint present que s'ha obtingut a partir d'una fórmula destinada a calcular les poblacions finites. Finalment, s'han presentat quatre limitacions de l'estudi, tot optant per aportar diverses solucions.

Anàlisi del funcionament i el grau d'inclusió de dues unitats de suport a l'educació especial (USEE)

L’estudi que es detalla a continuació consisteix en un anàlisi sobre el funcionament i grau d’inclusió de les USEE (Unitat de Suport a l’Educació Especial). Per dur-lo a terme s’han analitzat les pràctiques de les USEE de dues escoles a través de quatre entrevistes, tres observacions i dos registres a cada centre. La recerca respon als dos objectius generals basats en avançar en el coneixement de les USEE actuals en termes d’organització, funcionament i de les pràctiques que actualment s’hi desenvolupen i en analitzar si treballen de forma inclusiva o no des del punt de vista de l’Índex d’Inclusió (Booth i Ainscow, 2000). En general, s’observa la intenció inclusiva de la mesura, no obstant, es detecten obstacles que en dificulten el procés i que en termes generals evidencien que encara és necessari un treball de sensibilització social i de revisió sobre els principis i les pràctiques educatives envers la inclusió.

La Inclusió dels alumnes amb necessitats educatives especials. Accés al currículum ordinari a través dels Plans Individualitzats. Traducció i adaptació de l’SPOT (instrument per analitzar els PIs).

Actualment, és cada vegada més present en la nostra societat la paraula inclusió i més concretament en el nostre àmbit educatiu, el concepte d’educació inclusiva. Aquest treball pretén presentar una eina adaptada i traduïda al català anomenada Student Program Observation Tools, la qual serveix per fer un anàlisi d’una de les mesures d’atenció a la diversitat: els Plans Individualitzats, per tal de millorar-ne el contingut i ésser una ajuda per a les escoles però també perquè els alumnes amb necessitats educatives especials puguin tenir accés al currículum ordinari com la resta dels seus companys de classe.

Anàlisi del grau de coneixement d'aspectes relacionats amb l'activitat física i la salut que tenen les dones de 30 a 45 anys de Vallromanes

L’objectiu de l’estudi és identificar el grau de coneixement que tenen les dones de 30 a 45 anys del municipi de Vallromanes sobre aspectes relacionats amb l’activitat física i la salut, així com identificar quins coneixements són més específics perquè s’adhereixin a la pràctica regular d’activitat física. A més, de comprovar quins d’aquests possibles coneixements relacionats a la promoció de la salut pública són més eficients per fer augmentar el coneixement d’aquest grup de dones i alhora fer-les conscients de la importància de l’activitat física per la salut. Així doncs, a la mostra de l’estudi han participat 35 dones. La informació ha estat recopilada a través del qüestionari per identificar els estadis de canvi de l’activitat física (Marcus, Rossi, Selby, Niaura, i Abrams, 1992) i un qüestionari elaborat específicament per aquesta investigació. Els resultats obtinguts demostren, a trets generals, que les dones que es troben en estadis de canvi on tenen conductes actives físicament o compleixen amb les recomanacions mundials d’activitat física per la salut, tenen un major grau de coneixença i conscienciació sobre coneixements relacionats amb l’activitat física i la salut. Per tant, això porta a concloure que l’augment del coneixement i conscienciació d’aquest és un motiu perquè les dones participants en l’estudi s’adhereixin a la pràctica regular d’activitat física. No obstant, cal tenir present quines estratègies de salut pública són més específiques i eficients per fer augmentar el coneixement del grup de dones estudiat i adherir-les a la pràctica.

Estrès: Estrès i salut, efectes en població universitària. Un perfil decriptiu de l'estrès acadèmic en estudiants universitaris a Catalunya i a la UVIC

Aquest treball pretén aprofundir en el coneixement de l'estrès, el seu funcionament, els seus desencadenants, el seu procés i el seu afrontament, en la seva vessant més psicològica. Paral·lelament també he volgut esbrinar quines són les investigacions que s'han fet sobre l'estrès acadèmic en estudiants universitaris i, amb tot això, he intentat establir una descripció de l'estrès acadèmic d'aquests estudiants. En aquest treball podem trobar un marc teòric amb els conceptes i perspectives sobre l'estrès en general i l'estrès acadèmic en particular, així com un estudi no experimental i transaccional, realitzat a través de l'inventari SISCO de l'estrès acadèmic, creat per l'autor Arturo Barraza, als alumnes universitaris. Els resultats mostren que un 90% dels alumnes enquestats han afirmat haver tingut moments de nerviosisme o preocupació durant el curs, puntuant el seu nivell d'estrès amb una mitjana de 3,51 en una escala tipus Likert de 1 (poc) a 5 (molt).

Estereotips i prejudicis sobre l'aspecte físic: Com veiem a les persones atractives?

L’objectiu principal d’aquesta investigació ha estat identificar i descriure els estereotips i prejudicis sobre les persones físicament atractives, a més de conèixer si hi ha diferències entre la visió dels adolescents i la visió dels adults en relació a aquest tema. Per a complir aquests objectius, el present estudi s’ha portat a terme amb adolescents de 12 a 19 anys i amb adults de 20 a 60 anys, als quals se’ls hi ha passat un qüestionari dissenyat específicament per a aquesta investigació. A partir de les seves respostes, els resultats clau han estat, per una banda, que no s’han trobat grans diferències entre adolescents i adults, i, per una altra banda, que els models corporals ideals i preferits per ambdues mostres són el musculat i el prim, a més que l’atractiu físic s’associa, en general, amb característiques socialment positives, principalment amb la competència social i a l’èxit.