Muerte en Venecia de Thomas Mann o la via plutarquea hacia Eros

En Muerte en Venecia Thomas Mann se refiere explícitamente al Simposio y al Fedro de Platón para explicar la relación entre Gustav von Aschenbach y Tadzio, pero oculta que su novela se inspira también en el Erótico de Plutarco. ¿Por qué? El objetivo de este artículo es justamente revelar las razones de este proceder. En efecto, Plutarco elogia el amor matrimonial en el Erótico y éste no es el camino que sigue Mann, pero, al mismo tiempo, el escritor alemán halla en el diálogo plutarqueo todo lo necesario para construir su historia de amor masculino y decide no prescindir de él.

Els Déus inaccessibles de Miquel Àngel Riera, o per què l'Occident Platònic no pot restaurar el Paganisme?

L'objectiu d'aquest article és fer una lectura acurada de la novel·la de M. A. Riera des de la perspectiva de la Tradició Clàssica i, específicament, des de l¿'vident tradició platònica -l'amor platònic més metafísic- en la qual recolza. En opinió de l'autor, només aquesta lectura acurada amb una referència constant als textos de Plató permet entendre per què alguns valors considerats com a tals pel Paganisme no poden ser restaurats per l'Occident Platònic.

Literature and Mythology in Tennessee Williams's "Suddenly Last Summer": Fighting against Venus and Oedipus

The aim of this article is to analyze accurately the role played by two classical references, Venus and Oedipus, in Tennessee Williams Suddenly Last Summer, in accordance with the usual nature of studies on Classical Tradition a Greek and Roman- and focusing in this case on the relationship between literature and mythology. It is thanks to Venus and Oedipus that the playwright succeeds in showing the magnitude of mens and womens tragedy, which from his point of view is simply that they have failed to see either kindness in the face of God or to feel his loving and fatherly providence.

Los Dioses inaccesibles de Miquel Àngel Riera, o ¿por qué el Occidente Platónico no puede restaurar el Paganismo?

El objetivo de este artículo es optar por una lectura rigurosa de la novela de M. A. Riera desde la perspectiva de la Tradición Clásica y, específicamente, desde la evidente tradición platónica ¿el amor platónico más metafísico- en la que se basa. En opinión del autor, sólo esta lectura rigurosa nos permite entender por qué algunos valores considerados como tales por el Paganismo no pueden ser restaurados por el Occidente Platónico.

Eros en la Física del Estoicismo Antiguo (¿Por qué Crisipo pensó en una fellatio cosmogónica?)

El objetivo de este artículo no es tan sólo mostrar el papel que la Física del Estoicismo Antiguo asignó a eros, sino también descifrar la alegoría erótica, una fellatio cosmogónica, que Crisipo introdujo en us Cartas Eróticas. El significado de esta osadía intelectual deviene claro cuando analizamos los textos de acuerdo con la interpretación alegórica de textos practicada por los estoicos y cuando analizamos también la enodatio nominum del término stóma.

Éros en la Física de l'Estoïcisme Antic (Per què Crisip pensà en una fel·lació cosmogònica?)

L'objectiu d'aquest article no és tan sols mostrar el paper que la Física de l¿Estoïcisme Antic atorgà a éros, sinó també desxifrar l'al·legoria eròtica, una fellatio cosmogònica, que Crisip introduí en les seves Cartes Eròtiques. El significat d¿aquesta gosadia intel·lectual esdevé clar quan analitzem els textos d'acord amb la interpretació al·legòrica de textos practicada pels estoics i quan analitzem també l'enodatio nominum del terme stóma.

La caverna de José Saramago: imatge platònica versus metafísica

La caverna de José Saramago té com a referència indubtable la imatge de la caverna del llibre VII de la República de Plató, i, tanmateix, Saramago no és un escriptor idealista o metafísic. Aquest article mostra com, tot aprofitant l¿aplicabilitat amb què Plató dota la seva imatge, Saramago defensa la necessitat de saber rebre els missatges de la terra, de la matèria, de no esdevenir presoners en las cavernes daurades de la societat occidental, i d¿esdevenir lliures en la natura, phýsis, i no pas lluny o més enllà, metá, d¿ella.

Epibulbar osseous choristoma: a clinicopathological case series and review of the literature [Epibulbäre knöcherne Choristome: eine klinisch-pathologische Fallserie und Überblick der Literatur]

BACKGROUND: Choristomas are benign, congenital tumours composed of normal tissue in an abnormal location. Osseous choristomas represent the rarest form of epibulbar choristomas, with now 65 cases reported in the literature. We did a retrospective clinicopathological study of all patients with epibulbar osseous choristoma observed at our institution since 1982 and updated the last review of the literature. HISTORY AND SIGNS: Three Caucasian male patients, aged between 3 months and 11 years, were identified. All osseous choristomas were located under the superotemporal bulbar conjunctiva of the right eye. THERAPY AND OUTCOME: All lesions were managed with surgical excision. Histopathology revealed the presence of lamellar bone in all cases, one of which was associated with a dermolipoma. CONCLUSIONS: We report a small rare case series of 3 epibulbar osseous choristomas and did a review of the literature. In one patient, the osteoma was associated with a dermolipoma, corresponding to the fourth reported complex choristoma of this type, in an otherwise normal eye, in the literature.

Daytime sleepiness with and without cataplexy in Chinese-Taiwanese patients.

BACKGROUND AND PURPOSE: Investigation of Chinese-Taiwanese patients with excessive sleepiness, but no association with other sleep disorders, and with the presence or absence of cataplexy. PATIENTS AND METHODS: Thirty-five patients, successively referred between 2002 and 2004, underwent polysomnography (PSG), repeat multiple sleep latency test (MSLT), and human leukocyte antigen (HLA) typing. Three patients without cataplexy also had cerebrospinal fluid (CSF) hypocretin measurements. RESULTS: DQB1*0602 was associated with cataplexy in over 90% of Chinese-Taiwanese cases. Absence of cataplexy and <2 sleep-onset REM periods (SOREMPs) was seen in only two subjects, but presence of two SOREMPs did not dissociate DQB1*0602 positive and negative or cataplexy positive and negative subjects. As a group, narcoleptics with cataplexy had a higher number of SOREMPs, and the mean sleep latency was much shorter in narcoleptics with cataplexy than in the non-cataplectic patients, independent of the number of SOREMPs. CONCLUSIONS: Chinese-Taiwanese patients with cataplexy present with similar HLA findings as Black and Caucasian patients, but the presence of two or more SOREMPs in Chinese-Taiwanese patients is not a sufficient diagnostic tool to identify narcolepsy. When cataplexy is not present, description of PSG nd HLA findings may be a better approach than using a label with little scientific significance, allowing for better collection of patients' phenotype.

La mort a Venècia de Thomas Mann o la via plutarquea vers Eros

A Mort a Venècia Thomas Mann es refereix explícitament al Simposi i al Fedre de Plató per explicar la relació entre Gustav von Aschenbach i Tadzio, però amaga que la seva novel·la s'inspira també en l'Eròtic de Plutarc. Per què? L'objectiu d'aquest article és justament revelar les raons d'aquest capteniment. En efecte, Plutarc elogia l'amor matrimonial a l'Eròtic i aquest no és el camí que segueix Mann, però, alhora, l'escriptor alemany troba en el diàleg plutarqueu tot el que necessita per bastir la seva història d'amor masculí i decideix no prescindir-ne.

Didàctiques llums i ombres platòniques en la poesia de Luis Cernuda

L'objectiu d'aquest article és revelar l'ús reiterat de les llums i les ombres en la poesia de Luis Cernuda, com a imatges que tenen com a referent concret -bé que no mencionat- la imatge platònica de la caverna. És justament gràcies a les imatges que el poeta ens mostra el seu univers ideal, en el qual la foscor simbolitza el món material condemnat a morir, mentre que la llum és el símbol del món bell, perfecte i etern en què Luis Cernuda necessita creure. Es tracta, un cop més, de la tensió entre realitat i desig que defineix l'essència de la seva poesia.

Congenital diaphragmatic hernia: current status and review of the literature.

Treatment of congenital diaphragmatic hernia (CDH) challenges obstetricians, pediatric surgeons, and neonatologists. Persistent pulmonary hypertension (PPHT) associated with lung hypoplasia in CDH leads to a high mortality rate at birth. PPHT is principally due to an increased muscularization of the arterioles. Management of CDH has been greatly improved by the introduction of prenatal surgical intervention with tracheal obstruction (TO) and by more appropriate postnatal care. TO appears to accelerate fetal lung growth and to increase the number of capillary vessels and alveoli. Improvement of postnatal care over the last years is mainly due to the avoidance of lung injury by applying low peak inflation pressure during ventilation. The benefits of other drugs or technical improvements such as the use of inhaled nitric oxide or extracorporeal membrane oxygenation (ECMO) are still being debated and no single strategy is accepted worldwide. Despite intensive clinical and experimental research, the treatment of newborn with CDH remains difficult.

John Addington Symonds. A Problem in Greek Ethics. ¿El Erótico de Plutarco reducido a algunas notas a pie de página? ¿Por qué?

Resulta sorprendente que un estudio pionero en Inglaterra sobre la pederastia griega como el de John Addington Symonds no cite el Erótico de Plutarco, excepción hecha de en algunas notas a pie de página, siendo como es este dialogo una seria reflexión filosófica sobre el eros griego, en que a menudo se abordan cuestiones éticas. El objetivo de este artículo es revelar justamente las razones de índole diversa para una tal omisión.

John Addington Symonds. A Problem in Greek Ethics. ¿L'Eròtic de Plutarc reduït a algunes notes a peu de pàgina? Per què?

Resulta sorprenent que un estudi pioner a Anglaterra sobre la pederàstia grega como el de John Addington Symonds no citi l'Eròtic de Plutarc, llevat de en algunes notes a peu de pàgina, essent com és aquest diàleg una seriosa reflexió filosòfica sobre l'eros grec, en què sovint s'aborden qüestions ètiques. L'objectiu d'aquest article és revelar justament les raons d'índole diversa per a una tal omissió.

La fibrose rétropéritonéale, une maladie inflammatoire méconnue. Observations cliniques et revue de la littérature [Retroperitoneal fibrosis, an unrecognized inflammatory disease. Clinical observations and review of the literature]

Retroperitoneal fibrosis (RF) is a rare disease, typically with an insidious clinical course. The peak incidence is seen in patients 40 to 60 years of age and mostly in man. The characteristic finding in this disease is a periaortic fibrous mass that often surrounds the ureters. Although usually regarded as an obstructive uropathy, there has been growing recognition of the condition as a generalized disease. It may have a wide variety of manifestations including mediastinitis, thyroiditis and sclerosing cholangitis. The most common mode of presentation remains abdominal or flank pain with uremia, anemia and a high sedimentation rate. Although ultrasound and renal scintigraphy may contribute to the general evaluation of patients with RF, CT-scanner is the preferred imaging method. The multiplanar imaging capability of magnetic resonance may facilitate assessment of disease extent. The pathogenesis of the disease remains unknown. Steroids and, more recently tamoxifen, appear to be effective in the treatment of the RF. In most instances, RF does not lead to long-term morbidity or affect survival. The three cases of RF reported herein illustrate the varied mode of presentation and the response to the treatment.