Memoria para el curso: Formación en medios informáticos en la enseñanza, para el profesorado de Educación Secundaria.

No publicado. Pertenece al Proyecto de Formación en Centros del curso 1998/99

Elementos geométricos.

Análisis de ciertos elementos y propiedades geométricas, como la noción de ángulo. La noción de ángulo presenta importantes dificultades a la enseñanza elemental. Se defiende que toda la enseñanza, por elemental e incompleta que sea, se fundamente en definiciones precisas y correctas. En los estudios sucesivos se pueden completar puntos de vista, pero conviene que no haya que deshacer nada de lo que ya se ha hecho. Se tocan puntos como el ángulo como región angular para el primer curso; y el ángulo como giro, para el segundo curso. Como definición se señala que se llama ángulo a una región angular o angulares adyacentes a una reunión de regiones A partir de este concepto de ángulo, se podrá trabajar en construcciones gráficas. La igualdad de ángulos llevará a la idea de ángulo llano, ángulo recto, ángulos suplementarios y complementarios. En cuanto a los movimientos del plano, la propuesta didáctica es imaginar una figura de un plano, de la que hay que sacar un calco. Moviendo el calco obtenemos otra figura que se dice transformada o imagen de la primera por un movimiento. Se analizan sus características y se distinguen dos grandes tipos de movimientos: unos se pueden materializar con el papel de calco presentando siempre la misma cara. Son los movimientos directos. Otros se obtienen invirtiendo el papel de calco y se llaman movimientos inversos. Como casos especiales se señala la Simetría axial o movimiento inverso que se obtiene haciendo girar el plano alrededor de una recta del mismo. A continuación se reflexiona sobre el ángulo como giro, el ángulo cero, el ángulo opuesto y la propiedad conmutativa.

La enseñanza de la morfología médica con módulos de autoaprendizaje y sus efectos sobre el recuerdo a largo plazo.

Introducir las técnicas de autoaprendizaje, según las directrices recomendadas por la OMS, adaptándolas a la enseñanza de la morfología médica y comparar sus resultados, a corto y largo plazo, con la enseñanza tradicional. Entrenar a los estudiantes de Medicina en las técnicas de autoaprendizaje. 12 alumnos voluntarios, divididos en subgrupos de 4 de primero de Medicina. La investigación surge en el contexto de las nuevas directrices para la enseñanza de la Medicina aparecidas a finales de los años 70. Se hacen dos grupos de alumnos tomados por orden alfabético, que aprendieron la misma materia con una u otra técnica. Las partes del programa que iban a ser estudiadas con técnicas de auto-instrucción se dividieron en módulos, cada uno fue un conjunto independiente de conocimientos. La estructura de la parte inicial fue desarrollada de modo lineal, estaba compuesta de identificadores, asociaciones nominales de estructura, definiciones simples, etc. Posteriormente, se adoptó una estructura ramificada, interpretación de radiografías, imágenes de tomografía axial computerizada, de resonancia magnética, etc. La evaluación de los resultados se realizó en los terrenos cognoscitivo, afectivo y sensorio motor. Los resultados en el terreno cognoscitivo fueron similares en ambos grupos, posteriormente en otra prueba se apreció un mayor rendimiento en favor de los que habían utilizado el autoaprendizaje y ninguno de los que aprendieron por el método tradicional fue capaz de sobrepasar el percentil 80 del grupo autoinstruido. En el campo psicomotor, el autoaprendizaje se mostró como una técnica que permite alcanzar con facilidad objetivos de los más altos niveles. En el campo afectivo indicaron que los estudiantes prefieren este tipo de enseñanza aunque les exija un mayor esfuerzo que la tradicional. Se mostraron dispuestos a adquirir conocimientos adicionales, no necesarios para aprobar, invirtiendo la Ley del efecto Thorndeke y evidenciando el poder motivacional del autoaprendizaje.

Reconsideraciones sobre la funcionalidad de una disciplina escolar : la escuela secundaria y la historia por aprender.

El artículo forma parte de la monografía: los conflictos actuales en la enseñanza

L'aflorament volcànic del mas Ventós (el Port de la Selva, Alt Empordà)

Es descriu un aflorament volcànic localitzat a la rodalia del mas Ventós (el Port de la Selva), a la part central de la serra de Rodes, dins el Pirineu axial. Es tracta d’una xemeneia volcànica enclavada en granodiorites gneissificades. Els materials que la componen són basalts olivínics alcalins amb textura traquítica, bastant alterats, els quals queden colgats per un dipòsit col·luvial sense consolidar. Les dimensions de la xemeneia són difícils de determinar pel recobriment que presenta: supera els 70 m en direcció nord-nord-est a sud-sud-oest i és d’uns 35 m en la perpendicular a aquesta. Aquest aflorament va ser citat per Teixidor fa més d’ un segle, i no s’ha retrobat fins ara

Estudi d'una metal·lotioneïna d'alzina surera (QsMT)

En aquest treball es caracteriza per primera vegada la capacitat de coordinació metàl·lica d'una metal·lotineïna (MT) de planta i es proposa un model de plegament per a les MTs de planta en general. Els resultat mostren que aquestes proteïnes poden tenir un paper molt important en la regulació de l'estat redox de les cèl·lules, probablement a través de la coordinació a Cu. Les MTs de planta són proteïnes molt desconegudes. Es postula que participen en l'homeòstasi del Cu i en la protecció contra l'estrès oxidatiu, però es desconeix la capacitat de coordinació metàl·lica i el plegament. En aquest treball s'han estudiat una metal·lotioneïna d'alzina surera, QsMT, aïllada d'una llibreria de cDNA de fel·lema. Els objectius concrets han estat: (1) estudiar l'expressió de QsMT i la resposta a l'estrès oxidatiu; (2) determinar la capacitat de coordinació metàl·lica i la funcionalitat in vivo; (3) fer una aproximació al plegament de les MTs de planta. L'expressió del gen s'ha estudiat mitjançant hibridació in situ en plàntules i en embrions d'alzina surera. QsMT s'expressa majoritàriament en cèl·lules amb fort estrès oxidatiu, associat a la síntesi de polifenols (suberització i lignificació) i a la senescència. També s'expressa en cèl·lules meristemàtiques, cèl·lules en divisió molt activa on la funció de les MTs podria estar relacionada amb el manteniment de l'estat redox. L'aplicació d'estrès oxidatiu exogen (H2O2 i paraquat) incrementa fortament l'expressió de QsMT en teixits amb expressió constitutiva, confirmant la regulació de l'expressió del gen per estrès oxidatiu. Per l'estudi de les propietats de coordinació metàl·lica es va expressar QsMT en cèl·lules d'E. coli en medi de cultiu suplementat amb Cu, Zn o Cd. Es van aïllar els agregats metàl·lics corresponents i es van analitzar mitjançant tècniques espectroscòpiques i espectromètriques (ICP-OES, ESI-MS i CD). Els resultats mostren que QsMT coordina de forma estable Cu (8 ions metàl·lics/molècula), Zn (4 ions de Zn/molècula) i Cd (6 ions de Cd/molècula), i adopta una estructura especialment quiral en coordinació a Cu. L'elevada capacitat quelant de la proteïna i la quiralitat de l'estructura indiquen que QsMT possiblement té preferència metàl·lica pel Cu i per tant una funció relacionada amb aquest metall in vivo. Estudis de complementació en llevat demostren que QsMT coordina Cu de forma funcional in vivo. En coordinació a Cd QsMT presenta una peculiaritat no observada fins ara en altres MTs: la participació d'ions sulfur en la formació de l'agregat metàl·lic incrementant la capacitat de coordinació metàl·lica (6 ions metàl·lics divalents de Cd enlloc de 4 ions de Zn). A més QsMT coordina Cd de forma funcional en llevat, i per tant la seva funció també podria estar relacionada amb la destoxicació de Cd en la planta. QsMT s'ha utilitzat com a model per fer una aproximació al plegament de les MTs de planta. Amb aquest objectiu vam dissenyar tres pèptids mutants derivats de QsMT: N25 corresponent a la zona rica en cisteïna en posició amino-terminal, C18 corresponent a la zona rica en cisteïna en posició carboxil-terminal, i N25-C18 corresponent a les dues zones riques en cisteïna enllaçades per 4 glicines substituint la zona central de 39 aminoàcids. Es van expressar i estudiar aquests pèptids per les mateixes tècniques utilitzades en l'estudi de QsMT. Els resultats indiquen que QsMT es plega formant un sol agregat metàl·lic per la interacció de les dues zones riques en cisteïna. En aquest model la zona central d'enllaç, típica de les MTs de planta, no participa en la coordinació metàl·lica però és imprescindible per a la funció de la proteïna. El paper de la zona central podria variar en funció del metall que coordina, participant en el plegament i estructura de la proteïna quan coordina Zn i Cd i en la seva regulació i estabilització quan coordina Cu.

Síntesi de nous macrocicles nitrogenats poliinsaturats. Estudis de coordinació i reactivitat

La síntesi i caracterització estructural d'un nou tipus de macrocicles nitrogenats de 15, 20 i 25 membres, els quals contenen triples i dobles enllaços i diferents unitats aríliques a la seva estructura, ha estat estudiada. S'han preparat els complexos de pal·ladi(0) dels corresponents macrocicles poliinsaturats de 15 membres, els quals són estables a l'aire i a la humitat i en alguns casos presenten quiralitat. La seva caracterització completa s'ha portat a terme mitjançant RMN i difracció de raigs-X. S'ha estudiat també la reacció de cicloisomerització d'aquests macrocicles emprant diferents catalitzadors basats en metalls de transició, observant-se que el catalitzador de Wilkinson, de rodi(I), és el que ha donat més bons resultats. Finalment, s'ha realitzat una introducció a l'estudi del mecanisme d'aquest tipus de reaccions mitjançant ESI-MS, així com també un estudi inicial de la reacció de cicloisomerització enantioselectiva.

Os sete pecados da governação global. Paulo Freire e a reinvenção das possibilidades de uma pedagogia democrática e emancipatória da educação

Nos cenários da globalização e da revitalização do credo neoliberal, importa salientar as principais alterações assumidas pelo modelo estatal (desnacionalização do Estado, desestatização dos regimes políticos e internacionalização do Estado Nacional) na intersecção com a emergência de poderosos mecanismos de regulação transnacional protagonizados por agências globalizadoras, como a OCDE e a União Europeia. Neste artigo, a autora, a partir das perspectivas críticas e do sistema mundial moderno, analisa a emergência dos modos de governação e de regulação do campo educativo. Em contraponto às lógicas hegemónicas da governação global, metaforizadas nos sete pecados – vaidade, soberba, inveja, preguiça, gula, avareza, ira – a autora mobiliza os principais contributos da epistemologia e do ideário ético-pedagógico freiriano, patentes na riqueza axial de conceitos fundamentais legados pelo educador, tais como: historicidade, dialogicidade, conscientização, emancipação, autonomia, liberdade e esperança. A autora reflecte, por último, sobre os principais contributos da pedagogia freiriana para a recontextualização dos paradigmas tradicionais de pensar a educação e para a construção de sentidos emancipatórios que enformem a reinvenção dos contextos democráticos.

Estudo transversal da incidência de sinais radiográficos de doença degenerativa das articulações em gatos domésticos

O interesse pela Osteoartrite, ou Doença Degenerativa das Articulações em felinos, é relativamente recente. É um assunto pouco investigado e sub-diagnosticado na clínica de animais de companhia no nosso país. O objectivo deste estudo é o de determinar a incidência de sinais radiográficos da doença numa amostra aleatória de gatos domésticos. Foi, deste modo, realizado um estudo transversal numa amostra de 50 gatos, sem sinais aparentes de doença ortopédica, inseridos em 4 faixas etárias (0-5 anos, 6-10,11-15 e 16-20 anos). Realizaram-se cerca de 16 projecções radiográficas em cada paciente, observando e analisando as articulações dos esqueletos apendicular e axial. Nenhum dos animais foi sedado para as projecções radiográficas. Foi ainda feita uma análise estatística para investigar uma possível relação entre os dados dos pacientes, análises bioquímicas, hemograma, I-STAT e urianálise e a severidade da doença. Este estudo permitiu mostrar que 74% dos animais possuíam evidência radiográfica da doença. As articulações mais afectadas em ordem decrescente foram a escapulo-umeral, a úmero-radio-ulnar, a tarso-metatarso-falângica e a coxo-femoral. Foram encontradas relações estatisticamente significativas com a idade e com valores alterados de glucose e eosinófilos. Foi possível concluir que a Doença Degenerativa das Articulações é uma doença comum nos gatos domésticos e requer mais investigação.

Systematic studies on 3d-3d and 3d-4f multimetallic complexes with interesting magnetic and/or luminescent properties

324 p.

Consistent approximate models of the global atmosphere: shallow, deep, hydrostatic, quasi-hydrostatic and non-hydrostatic

We study global atmosphere models that are at least as accurate as the hydrostatic primitive equations (HPEs), reviewing known results and reporting some new ones. The HPEs make spherical geopotential and shallow atmosphere approximations in addition to the hydrostatic approximation. As is well known, a consistent application of the shallow atmosphere approximation requires omission of those Coriolis terms that vary as the cosine of latitude and of certain other terms in the components of the momentum equation. An approximate model is here regarded as consistent if it formally preserves conservation principles for axial angular momentum, energy and potential vorticity, and (following R. Müller) if its momentum component equations have Lagrange's form. Within these criteria, four consistent approximate global models, including the HPEs themselves, are identified in a height-coordinate framework. The four models, each of which includes the spherical geopotential approximation, correspond to whether the shallow atmosphere and hydrostatic (or quasi-hydrostatic) approximations are individually made or not made. Restrictions on representing the spatial variation of apparent gravity occur. Solution methods and the situation in a pressure-coordinate framework are discussed. © Crown copyright 2005.

Non-radial solar wind flows induced by the motion of interplanetary coronal mass ejections

A survey of the non-radial flows (NRFs) during nearly five years of interplanetary observations revealed the average non-radial speed of the solar wind flows to be �30 km/s, with approximately one-half of the large (>100 km/s) NRFs associated with ICMEs. Conversely, the average non-radial flow speed upstream of all ICMEs is �100 km/s, with just over one-third preceded by large NRFs. These upstream flow deflections are analysed in the context of the large-scale structure of the driving ICME. We chose 5 magnetic clouds with relatively uncomplicated upstream flow deflections. Using variance analysis it was possible to infer the local axis orientation, and to qualitatively estimate the point of interception of the spacecraft with the ICME. For all 5 events the observed upstream flows were in agreement with the point of interception predicted by variance analysis. Thus we conclude that the upstream flow deflections in these events are in accord with the current concept of the large scale structure of an ICME: a curved axial loop connected to the Sun, bounded by a curved (though not necessarily circular)cross section.

Molecular structure of 2,5-dihydropyrrole (C4NH7), obtained by gas-phase electron diffraction and theoretical calculations

The structure of 2,5-dihydropyrrole (C4NH7) has been determined by gas-phase electron diffraction (GED), augmented by the results from ab initio calculations employing third-order Moller-Plesset (MP3) level of theory and the 6-311+G(d,p) basis set. Several theoretical calculations were performed. From theoretical calculations using MP3/6-311+G(d,p) evidence was obtained for the presence of an axial (63%) (N-H bond axial to the CNC plane) and an equatorial conformer (37%) (N-H bond equatorial to the CNC plane). The five-membered ring was found to be puckered with the CNC plane inclined at 21.8 (38)° to the plane of the four carbon atoms.

Molybdenum eta(3)-allyl dicarbonyl complexes as a new class of precursors for highly reactive epoxidation catalysts with tert-butyl hydroperoxide

New Mo(II) diimine derivatives of [Mo(q (3)allyl)X(CO)(2)(CH3CN)(2)] (allyl = C3H5 and C5H5O; X = Cl, Br) were prepared, and [MO(eta(3)-C3H5)Cl(CO)(2)(BIAN)] (BIAN = 1,4-(4-chloro)phenyl-2,3-naphthalene-diazabutadiene) (7) was structurally characterized by single-crystal X-ray diffraction. This complex adopted an equatorial-axial arrangement of the bidentate ligand (axial isomer), in contrast with the precursors, found as the equatorial isomer in the solid and fluxional in solution. The new complexes of the type [Mo(eta(3)-allyl)X(CO)(2)(N-N)l (N-N is a bidentate chelating dinitrogen ligand) were tested for the catalytic epoxidation of cyclooctene using tert-butyl hydroperoxide as oxidant. All catalytic systems were 100% selective toward epoxide formation. While their turnover frequencies paralleled those of related Mo(eta) carbonyl compounds or Mo(VI) compounds bearing similar N-donor ligands, they exhibited similar olefin conversions in consecutive catalytic runs. The acetonitrile precursors were generally more active than the diimine complexes, and the chloro derivatives more active than the bromo ones. Combined vibrational and NMR spectroscopy and computational studies (DFT) were used to investigate the nature of the molybdenum species formed in the catalytic system with [Mo(eta(3)-C3H5)Cl(CO)(2){1,4-(2,6-dimethyl)phenyl-2.3-dimethyldiazabuta diene}] (4) and to propose that the resulting species may be dimeric bearing oxide bridges.

Copper complexes of new benzodioxotetraaza macrocycles with potential applications in nuclear medicine

Two novel benzodioxotetraaza macrocycles [2,9-dioxo-1,4,7,10-tetraazabicyclo[10.4.0]1,11-hexadeca-1(11),13,15-triene (H(2)L1) and 2,10-dioxo-1,4,8,11-tetraazabicyclo[11.4.0]1,12-heptadeca-1(12),14,16-triene (H(2)L2)] were synthesized by a [1 + 1] crablike cyclization. The protonation constants of both ligands were determined by H-1 NMR titration and by potentiometry at 25.0 degrees C in 0.10 M ionic strength in KNO3. The latter method was also used to ascertain the stability constants of their copper(II) complexes. These studies showed that the CuL1 complex has a much lower thermodynamic stability than the CuL2, and the H(2)L2 displays an excellent affinity for copper(II), due to the good fit of copper(II) into its cavity. The copper complexes of the novel ligands were characterized by electronic spectroscopy in solution and by crystal X-ray diffraction. These studies indicated that the copper center in the CuL1 complex adopts a square-pyramidal geometry with the four nitrogen atoms of the macrocycle forming the equatorial plane and a water molecule at axial position, and the copper in the CuL2 complex is square-planar. Several labeling conditions were tested, and only H(2)L2 could be labeled with Cu-67 efficiently (> 98%) in mild conditions (39 degrees C, 15 min) to provide a slightly hydrophilic radioligand (log D = -0.19 +/- 0.03 at pH 7.4). The in vitro stability was studied in the presence of different buffers or with an excess of diethylenetriamine-pentaethanoic acid. Very high stability was shown under these conditions for over 5 days. The incubation of the radiocopper complex in human serum showed 6% protein binding.