Children exposure to indoor ultrafine particles in urban and rural school environments

Extended exposure to ultrafine particles (UFPs) may lead to consequences in children due to their increased susceptibility when compared to older individuals. Since children spend in average 8 h/day in primary schools, assessing the number concentrations of UFPs in these institutions is important in order to evaluate the health risk for children in primary schools caused by indoor air pollution. Thus, the purpose of this study was to assess and determine the sources of indoor UFP number concentrations in urban and rural Portuguese primary schools. Indoor and outdoor ultrafine particle (UFP) number concentrations were measured in six urban schools (US) and two rural schools (RS) located in the north of Portugal, during the heating season. The mean number concentrations of indoor UFPs were significantly higher in urban schools than in rural ones (10.4 × 10(3) and 5.7 × 10(3) pt/cm(3), respectively). Higher UFP levels were associated with higher squared meters per student, floor levels closer to the ground, chalk boards, furniture or floor covering materials made of wood and windows with double-glazing. Indoor number concentrations of ultrafine-particles were inversely correlated with indoor CO2 levels. In the present work, indoor and outdoor concentrations of UFPs in public primary schools located in urban and rural areas were assessed, and the main sources were identified for each environment. The results not only showed that UFP pollution is present in augmented concentrations in US when compared to RS but also revealed some classroom/school characteristics that influence the concentrations of UFPs in primary schools.

Self-studies in rural teacher education

The purpose of this book is to highlight the work of teacher educators in the field of rural education. In this book, education faculty who work in teacher education study the ways in which one’s identity impacts one’s teaching and the partnerships with rural schools. Although the field of research on teacher preparation has an abundance of studies on preparing students for the challenges of urban settings, there is much less emphasis on rural education, despite the prevalence of rural schools. This book problematises notions of rural or rurality which is often considered via a deficit or a generalised model where a stereotype of one kind of rural is outlined. Developing more multi-faceted understandings of rurality is a key to attracting and retaining teachers who understand the complexities and opportunities of living and working in rural spaces.

Revisiting educational equity and quality in China through confucianism, policy, research, and practice

The promotion of educational equity and improvement of educational quality in China are contextualised in tenets of Confucianism and policy directives, inspiring educational research and practice. In this paper, we first explore the historical and cultural roots of educational equity and quality through Confucianism and elaborate on the current policy priority that aims to address educational equity and quality. We then present an overview of research on equity and quality in Chinese education. Informed by Confucianism, policy, and research, we pose a framework to structure our investigation and analysis of three illustrative examples, namely the Special Post Teacher Plan, amalgamation of rural schools, and schooling of floating children. Drawing insights from Confucianism, policy, research, and practice, we conclude that the promotion of educational equity through high quality provision of education for disadvantaged groups can help to narrow the gap in educational quality currently existing in China.

Schooling elsewhere: Rurality, inclusion and education

Over its history, the International Journal of Inclusive Education has had a strong record of naming, critiquing and redressing the ways in which particular social locations shape experiences of inclusion and exclusion in education. In this special issue, we continue this tradition taking as our focus those who live outside the metropolitan mainstream. To date, rural schools and the communities of which they are part have often been overlooked by researchers of inclusive education. This is not to suggest that the rural has been ignored entirely in research on inclusivity and schooling. For example, a number of studies have included rural case studies as part of broader research on subjects such as educational disadvantage and experiences of poverty (Horgan 2009), inclusivity and early childhood services (Penn 1997), constraints to inclusive educational practice (Shevlin, Winter, and Flynn 2013) and the efficacy of inclusivity training programmes for teachers (Strieker, Logan, and Kuhel 2012). Such work provides a critical reference point for this special issue as it has demon- strated that the educational landscape may be very differently experienced in the rural compared to the urban. Illustrative is Wikeley et al.’s (2009, 381) assertion that working class Irish youth living outside the urban sphere are ‘doubly disadvantaged’ in terms of accessing out-of-school activities and Milovanovic et al.’s (2014, 47) claim that for young children in the Western Balkans, there is a ‘dearth of pre-school provision in rural areas’. As well as highlighting cleavages of disadvantage as they exist between urban and rural schools, work in this journal has also revealed disadvantage that exists within rural schools. This scholarship has explored how particular social locations, such as disability, ethnicity, sexuality, gender and class intersect with rurality to produce very different educational biographies. For example, it may be class, as Holt (2012) found in her study of young rural women’s transition to a city university, or it may be gender, as Tuwor and Sossou (2008) posited in their work on the schooling of girls in West Africa.

IKT-en Erabilpena Landa Eskolan eta Honen Kalitatea Ikertzen

XX. mendearen amaierako “Teknologia berrien” agerpena da “Iraultza Digitala” deritzonaren jatorria. Hezkuntza sistema ez da honetatik kanpo egon, geletan erantsi dituelarik, landa eskoletan aipagarri suertatzen den modura. IKTek elementu berriak txertatu dituzte hezkuntzan, transformazio sakon bat eraginez, bai ikuspuntu teknologikotik, eta baita pedagogikotik ere. Nafarroako herri txiki ezberdinetako testuinguari erreferentzia eginez, landa eskoletan egiten den IKTen erabileran oinarritzen da ikerketa hau. Ikasleek teknologia berriak modu eraginkor eta esanguratsuan erabiltzen dituzte, auto-ikaskuntza bultzatuz; modu honetan, IKTak baliabide praktiko, erabilgarri eta baliogarriak bihurtzen dira irakaslearentzat. Horrela, IKTek eskola hauetako ikas-irakas prozesua errazten dutela eta, gainera, honen kalitatea hobetzen dutela egiaztatzen da.

Country school movements and ideals in South Carolina

The bulletin is a report of the State Supervisor of Elementary Rural Schools. It includes field work, rural school progress, and recommendations.

Les escoles rurals de Salines-Bassegoda: una realitat en contínua transformació que augura un futur esperançador

Les escoles rurals de la zona Salines-Bassegoda es troben, com la majoria d'escoles rurals del país, en un procés de transformació permanent i profund. Aquesta transformació és amplia perquè afecta la morfología, la composició i la dinàmica de la mateixa escola. D'altra banda, també veiem com es modifica l'estructura económicoproductiva dels pobles i l'estructura i composició dels seus habitants. És per aixó que crec necessari analitzar de forma simultània l'evolució i característiques de l'escola, del medi i de la població

Política i legislació educativa a l'entorn de l'escola unitària i cíclica. Evolució i situació actual a les comarques gironines (1970-1998)

Aquesta tesi doctoral té quatre objectius fonamentals: 1) analitzar la legislació espanyola i catalana referent a l'escola unitària i cíclica -altrament dita escola rural, escola incompleta o escola petita- des de final del segle XIX fins avui; 2) analitzar la política educativa teòrica i real que s'ha aplicat a aquest tipus d'escola des del final del segle XIX fins avui; 3) analitzar l'evolució del mapa escolar de les comarques gironines -i més concretament l'evolució de l'escola unitària i cíclica- durant el període 1970-1998; i 4) copsar les característiques bàsiques de les escoles unitàries i cícliques de les comarques gironines que impartien docència durant el curs 1997-98. L'aconseguiment d'aquest objectius han estat precedits i condicionats a la vegada per l'emmarcament teòric que hem elaborat i per la metodologia que hem aplicat. Pel que fa als aspectes pròpiament teòrics hem establert a grosso modo dues reflexions bàsiques: a) l'escola unitària i cíclica ha experimentat un procés de transformació notable des del final de la dècada dels 70 fins avui dia, i b) l'escola unitària i cíclica té un gran potencial pedagògic, relacional i humà arran dels "límits" objectius que té. En l'emmarcament teòric afirmem que l'escola "petita" ha evolucionat -sempre en termes generals- d'una manera positiva gràcies a la confluència de diversos factors. D'una banda cal parlar del paper assumit per bona part dels "mestres rurals", els pares i mares, els moviments de renovació pedagògica, el Secretariat d'Escola Rural de Catalunya, els sindicats i alguns partits politics, l'administració educativa i darrerament, el Grup Interuniversitari d'Escola Rural. D'altra banda, no podem oblidar que la millora de l''escola unitària i cíclica també es deu, segons el nostre parer, a l'emergència d'un discurs positivitzador així com a la revalorització social dels pobles "petits" (amb pocs habitants) i especialment dels que tenen una estructura rural. En l'emmarcament teòric també afirmem que l'escola unitària i cíclica compta amb un escenari educatiu privilegiat per impartir una educació més flexible i més oberta. Això es deu, entre altres aspectes, a allò que durant molt de temps s'ha considerat límits estructurals o dèficits: nombre reduït d'alumnes, nombre reduït d'unitats o aules, pocs mestres, espai escolar escàs i a més, molt poc fragmentat, etc. Tots aquests elements, que constitueixen els trets bàsics i més essencials de les escoles unitàries i no tant de les cícliques més grans, propicien allò que B. Bemstein anomena: un text pedagògic integrador, una classificació feble del currículum, un emmarcament dèbil de les relacions socials i una pedagogia invisible. La metodologia que s'ha utilitzat per aconseguir els objectius que hem esmentat es caracteritza per ser plural i per combinar els mètodes quantitatius i els qualitatius. L'objectiu nº1 s'ha aconseguit a través del buidatge i de la interpretació de la normativa referida al nostre objecte d'estudi. L'objectiu nº2 s'ha aconseguit mitjançant l'anàlisi global de la normativa anteriorment comentada i a través de dades estadístiques que provenen de diversos censos escolars. L'objectiu nº3 s'ha acomplert mitjançant el buidatge de les Fulls d'Estadística i dels Fulls d'organització pedagògica (elaborats pel MEC pel Departament d'Ensenyament respectivament). I el darrer objectiu s'ha aconseguit mitjançant l'elaboració d'un qüestionari adreçat a tots els directors i als mestres en plantilla de les escoles unitàries i cícliques. També s'ha elaborat una entrevista semiestructurada que s'ha passat a vuit persones relacionades amb l'escola que aquí ens ocupa. I per últim, també s'ha practicat l'observació participant en una dotzena de centres. Les principals conclusions que hem obtingut -seguint l'orde dels objectius i considerant el que hem exposat en parlar de l'emmarcament teòric són les següents: 1) La política educativa teòrica sobre l'escola unitària i cíclica s'estructura, pel que fa a l'àmbit de l'Estat Espanyol, a l'entorn de set períodes: i) 1838-1910. Des de les instancies governamentals s'accepta aquest tipus d'escola per bé que s'estableixen diferències notables entre les escoles "petites" del món rural i les del món urbà. ii) 1910-1931. S'inicia una política educativa poc favorable perquè s'insta a la graduació de les escoles unitàries i cícliques, malgrat ho facin d'una manera poc ortodoxa. iii) 1931-1939. La política de construccions escolars de la República contempla i fins i tot discrimina d'una manera positiva les escoles incompletes. iv) 1939-1955. EI franquisme de la postguerra tolera, almenys de manera oficial, la presencia i la construcció de noves escoles "petites" per bé que a mesura que s'avança només preveu que es construeixin en el medi rural. v) 1955-1970. S'inicia un procés d'asfíxia que acaba prohibint la construcció d'escoles incompletes. vi) 1971-1982. S'aguditza la política del període anterior. vii) 1982-1995. S'enceta . una política educativa sensible amb l'escola unitària I cíclica. Pel que fa a Catalunya, la política educativa teòrica s'estructura en dos períodes: a) 1981-1987. Es projecta una política més aviat grisa i poc ambiciosa, i b) 1987 fins als nostres dies. Desenvolupament d'una política que, en alguns aspectes, es mostra a favor de l'escola "petita". 2) Malgrat que durant molt temps l'escola unitària cíclica, tant en l'àmbit espanyol com en el català, no hagi tingut una política teòrica favorable ha perdurat fins el dia d'avui. Per fer-nos una idea del que ha representat aquest tipus de centres pensem que són significatives les afirmacions següents: i) L'escola unitària i cíclica és l'única escola pública que existeix a l'Estat espanyol fins al final del segle XIX, ii) L'escola unitària i cíclica augmenta de manera progressivament dades absolutes- fins el 1935, iii) L'escola unitària i cíclica és el tipus de centre més representat -considerant la resta de centres- fins al final de la dècada dels 60. 3) Durant el període 1970-1998 constatem que el mapa escolar de les comarques gironines s'ha transformat notablement arran, tal com succeeix en el conjunt de l'Estat espanyol, de l'expansió progressiva de l'escola graduada o completa. Al curs 1970-71 les comarques gironines tenien 34 escoles graduades (que representaven el 10,9% dels centres públics gironins) i 279 escoles incompletes (149 escoles cícliques 1130 d'unitàries que representaven el 89,1% del total). Al curs 1997-98, en canvi, hem comptabilitzat 111 escoles completes (54,7% dels centres públics) i 92 d'incompletes (72 escoles cícliques i 20 d'unitàries que representen el 45,3%). Malgrat aquesta davallada cal fer pal·lès que avui dia l'escola unitària i cíclica és majoritària (representa el 50% o més dels centres públics) en quatre de les comarques gironines: l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa i el Pla de l'Estany. 4) Pel que fa al darrer objectiu, així com els dos aspectes principals que hem plantejat en el marc teòric arribem a les conclusions següents: L'escola unitària i cíclica de les comarques gironines si bé és cert que en termes generals ha millorat notablement -ha millorat la infraestructura, ha incrementat el material didàctic, ha incorporat mestres especialistes, etc.- no ha assolit encara la plena normalització. Avui dia encara trobem escoles que per deixadesa de l'ajuntament no tenen telèfon, l'edifici no es troba en bones condicions, el pati no reuneix les condicions mínimes, etc. D'altra banda, més del 90% d'aquests centres no disposen de mestre d'educació especial. També considerem important remarcar el fet que una part considerable dels centres estudiants no tenen serveis paraescolars de primera necessitat: el 50% no té menjador, el 72,7% no té llar d'infants i el 76,2% no té transport escolar. Per acabar, només cal dir que si bé l'escola incompleta de les comarques gironines imparteix una educació de qualitat i renovadora, no totes les escoles exploten al màxim les potencialitats educatives i relacionals que els atribuïm en l'emmarcament teòric. Conseqüentment no totes apliquen una pedagogia invisible en el sentit Bemstenià del terme. Si bé el 75% dels centres utilitzen, de manera parcial, una modalitat de transmissió difusa perquè utilitzen una pedagogia activa, no podem oblidar que només una minoria -que no arriba al 3%- s'atreveix a prescindir -i només en determinades circumstàncies- dels llibres de text. Les relacions de poder, de jerarquia, i control només són difuses en unes poques escoles ja que l'elaboració de les normes i l'aplicació de les sancions corre a càrrec del mestre en el 75,7% i en el 58% dels centres respectivament. Les regles de seqüència són flexibles en el 68% dels centres perquè adapten el ritme d'aprenentatge a l'especificitat de cada alumne, però molt poques escoles, el 12,4%, són les que alteren amb certa assiduïtat l'ordre del currículum.

La escuela activa y la cuestión social en el Ecuador: dos propuestas de reforma educativa, 1930-1940 (Estudios)

Entre 1925 Y 1947, el sistema educativo ecuatoriano experimentó la influencia de la ""escuela nueva"", una tendencia pedagógica que surgió en Estados Unidos yen algunos países europeos a finales del siglo XIX. Este artículo analiza cómo los dispositivos pedagógicos desarrollados por esta tendencia, sirvieron para que se pusiera en marcha un proyecto político y social asociado al higienismo, la regeneración racial, la modernización y la homogeneización cultural. Con este propósito, se analizan dos textos producidos en esos años: la conferencia pronunciada por el pedagogo Leonidas García en el Congreso de Educación Primaria y Normal del Ecuador, realizado en mayo de 1930, y un ensayo de Vicente Andrade, de 1942, sobre la incorporación de la escuela rural a la cultura nacional. Ambos textos ilustran las perspectivas que se tenían sobre los problemas educativos del Ecuador.

Making difference count: a demographic study of overseas born teachers

This article reports on the findings of a demographic study which is part of an Australian Research Council funded case study. It seeks to better understand the experiences and challenges facing teachers who are overseas born and educated non-native speakers of English. The investigation has been carried out in Victorian government metropolitan, regional city and rural secondary schools. A statewide survey has provided data about this previously `invisible' population of teachers, their demographic location, their qualifications, backgrounds and the nature of their teaching experiences. The findings raise a number of concerns in relation to overseas born teachers of ethnic difference in rural schools where cultural and professional isolation may be of particular concern. We explore some of the implications for teacher education in the light of increasing numbers of overseas born students entering teacher education courses.

School health policies and practices in Victoria- a comparison involving socio-economic status

Issue addressed: Health programs have been part of the responsibility of Victorian school education for 90 years. Yet rarely have there been studies to identify what is happening in school health promotion, or what the differences between schools might be, particularly in relation to the socioeconomic status of the school community and whether the school is in a metropolitan or regional area. Methods: In 1997 all Victorian schools (primary and secondary) in the State, Catholic and Independent systems were sent questionnaires in order to promote broader awareness about health promotion, and to identify what health programs, policies and activities the schools believed existed within their school community. A response rate of 43% was achieved, and results were collated under the six domains of the Health Promoting School model as outlined by the Western Pacific Regional Office of the World Health Organisation. Data analysed in this paper compared highest versus lowest quartiles for socioeconomic status (SES), and schools in metropolitan Melbourne versus regional areas. Results: Most differences between schools based on socioeconomic status occurred in secondary schools and were related mainly to environmental policies and practices, use of back packs, the presence of safety policies, involvement of parents in school activities and the provision of services for mental and social health needs. All differences were in favour of the highest SES quartile schools. Environmental policies and procedures, and school-based health and welfare services were present more often in metropolitan schools than in regional and rural schools. Conclusion: Although there were notable differences between schools, the audit results pointed to more similarities than differences between schools in the highest and lowest SES quartiles for health-related policies and practices; there were even fewer differences between metropolitan and non-metropolitan schools. So what: Regardless of the actual advantages and disadvantages schools experience with respect to location or socioeconomic status, it is important to understand that school staff perceive that they can and do have reasonably comprehensive health policies, procedures and practices to address health issues. Nevertheless, clear differences between schools did emerge in certain health areas and findings will assist policy making and the allocation of limited resources.

Social capital, educational institutions and leadership

Social capital refers to the norms and networks that enable people to act collectively. It is a set of resources that reside in the relationships among people that allow them to share their knowledge and skills. Social capital is built and accessed through interactions between people and groups. Educational institutions and their community benefit from building social capital. Educational leaders who are committed to lifelong learning and view the community as a resource for the institution have a key role in unlocking and building social capital. Social capital is developed through a partnership process with common purpose or vision where leadership is gradually shared between institution and community.

Bisexuality in education: erasure, exclusion and the absence of intersectionality

Although many schools and educational systems, from elementary to tertiary level, state that they endorse anti-homophobic policies, pedagogies and programs, there appears to be an absence of education about, and affirmation of, bisexuality and minimal specific attention paid to bi-phobia. Bisexuality appears to be falling into the gap between the binary of heterosexuality and homosexuality that informs anti-homophobic policies, programs, and practices in schools initiatives such as health education, sexuality education, and student welfare. These erasures and exclusions leave bisexual students, family members and educators feeling silenced and invisibilized within school communities. Also absent is attention to intersectionality, or how indigeneity, gender, class, ethnicity, rurality and age interweave with bisexuality. Indeed, as much research has shown, erasure, exclusion, and the absence of intersectionality have been considered major factors in bisexual young people, family members and educators in school communities experiencing worse mental, emotional, sexual and social health than their homosexual or heterosexual counterparts.This book is the first of its kind, providing an international collection of empirical research, theory and critical analysis of existing educational resources relating to bisexuality in education. Each chapter addresses three significant issues in relation to bisexuality and schooling: erasure, exclusion, and the absence of intersectionality. From indigenous to rural schools, from tertiary campuses to elementary schools, from films to picture books as curriculum resources, from educational theory to the health and wellbeing of bisexual students, this book's contributors share their experiences, expertise and ongoing questions.

Educação e transformação social : formas alternativas de educação em país descolonizado

Neste trabalho é analisada a adequação entre o projeto de desenvolvimento sócio-econômico da Guiné~Bissau e seu projeto de educação. O país em estudo é urna ex-col~ nia portuguesa da África que após a independência optou pe la via "autônoma" de desenvolvimento, o que caracteriza a situação de "transformação social". Procura-se verificar se o atual sistema de ensino e os planos oficiais auxiliam a ruptura com a condição ánterior de dependência. O estudo se inicia por urna visão geral da África pré-colonial e da educação difusa que vigorava naquela épo ca. Em seguida, urna descrição da África colonizada por países europeus e as modalidades de educação implantadas pelos colonizadores. Examina-se após isso a África do período das lutas pela independência (década de 60) até os dias atuais, com as diversas opções sócio-econômicas, poli ticas e, particularmente, educacionais adotadas pelos países administrativamente libertos do domínio colonial. ~os demais capítulos analisa-se a Guiné-Bissauern cada período histórico, apresentando-se as ligações entre os interesses sócio-econômicos dominantes e as formas ofi ciais de educação dos africanos: no segundo capítulo, a Guiné pré-colonial, as várias etapas da colonização por tu guesa (a fase mercantilista, durante a monarquia liberal portuguesa, a primeira fase da república na metrópole, a ditadura salazarista anterior e posteriormente ao movimento guineense pela independência) e a luta contra os colonizadores até a libertação total do território (1974) • No terceiro capítulo, os dias Rtuais (fase de "reconstrução nacional") até 1979. são ressaltados diversos aspectos do ensino para comparação entre a fase colonial e o projeto do país inde-pendente: ligação com a atividade produtiva, com as tare·- fas sociais e vida comunitária; prioridades da escolariza ção; escola urbana e rural; gestão escolar; formação de professores; métodos pedagógicos, currículos e disciplinas. A abordagem metodológica e histórico-estrutural. Constata-se a existência de muitos obstáculos ma teriais para a realização do projeto autônomo guineense. Mas apesar das características coloniais persistentes, no ensino são experimentadas soluções criativas que favorecem a independência, baseadas nas prioridades de atendimento das necessidades da população, de gestão democrática das escolas, integração com o trabalho produtivo e "africaniza ção" das disciplinas. -