THE ELEMENTARY TEACHERS’ PERCEPTIONS OF MOTIVATION FOR AND THE PRINCIPAL’S INFLUENCE ON THEIR ENGAGEMENT IN SELF-DIRECTED PROFESSIONAL DEVELOPMENT

All teachers participate in self-directed professional development (PD) at some point in their careers; however, the degree to which this participation takes place varies greatly from teacher to teacher and is influenced by the leadership of the school principal. The motivation behind why teachers choose to engage in PD is an important construct. Therefore, there is a need for better understanding of the leader’s role with respect to how and why teachers engage in self-directed professional development. The purpose of the research was to explore the elementary teachers’ motivation for and the school principal’s influence on their engagement in self-directed professional development. Three research questions guided this study: 1. What motivates teachers to engage in self-directed professional development? 2. What are the conditions necessary for promoting teachers’ engagement in self-directed professional development? 3. What are teachers’ perceptions of the principal’s role in supporting, fostering, encouraging, and sustaining the professional development of teachers? A qualitative research approach was adopted for this study. Six elementary teachers from one south-eastern Ontario school board, consisting of three novice and three more experienced teachers, provided their responses to a consistent complement of 14 questions. Their responses were documented via individual interviews, transcribed verbatim, and thematically analysed. The findings suggested that, coupled with the individual motivating influences, the culture of the school was found to be a conditional dynamic that either stimulated or dissuaded participation in self-directed PD. The school principal provided an additional catalyst or deterrence via relational disposition. When teachers felt their needs for competency, relatedness, and autonomy were satisfied, the conditions necessary to motivate teachers to engage in PD were fulfilled. A principal who personified the tenets of transformational leadership served to facilitate teachers’ inclinations to take on PD. A leadership style that was collaborative and trustful and allowed for personal autonomy was a dominant foundational piece that was critical for participant participation in self-directed PD. Finally, the principals were found to positively impact school climate by partaking in PD alongside teachers and ensuring there was a shared vision of the school so that teachers could tailor PD to parallel school interests.

Vivências de lazer em jovens com DID: o papel da escola

Dissertação apresentada à Escola Superior de Educação de Paula Frassinetti para a obtenção do grau de Mestre em Ciências da Educação – Especialização em Educação Especial

“Todos por uma Escola Melhor” Expressão Plástica, um caminho de aprendizagem para a Cidadania

Relatório de Investigação apresentado à Escola Superior de Educação de Paula Frassinetti para obtenção de grau de Mestre em Educação Pré-Escolar e Ensino do 1º Ciclo do Ensino Básico

Para una crítica de la educación democrática

El propósito central de este trabajo consiste en hacer un análisis crítico de la idea de educación democrática. Como hilo conductor se discute la tesis desarrollada por Amy Gutmann, según la cual, la educación democrática tiene como fin garantizar la reproducción consciente de la sociedad. En este contexto, la tesis que se defiende afirma que la educación democrática exige, además de los principios de no represión y la no discriminación desarrollados por Gutmann, un principio de reconocimiento, que articule la orientación de las acciones educativas a fuentes de normatividad asociadas con una interpretación intersubjetivista de la autonomía, de manera que se puedan generar más elementos de juicio, sobre todo, aquellos incorporados en las dimensiones moral, ética, política, legal y social de la persona, al momento de proponer prácticas educativas encaminadas a la formación de una ciudadanía participativa y crítica. Para esto se propone una interpretación que integra las perspectivas deliberativa y agonal de la democracia, se defiende que la expresión clave del ejercicio de la ciudadanía democrática es la participación, que el ejercicio de la participación tiene por condición la realización de la autonomía personal, por lo cual, en la parte final se elabora una lectura intersubjetivista de la autonomía, a partir de los trabajos de Axel Honneth y Rainer Forst.

Competència en autonomia i iniciativa personal

L'autonomia és un concepte que afecta els diferents àmbits de la vida de la persona. El desenvolupament de l'autonomia personal es considera una competència essencial que per ajudar a la persona a desenvolupar-se d'una manera integral. L'autonomia es desenvolupa en un context de relacions i per tant la qualitat que puguin tenir les relacions que manté la persona podrà afavorir o dificultar el desenvolupament de l'autonomia personal. Ajudar els estudiants a desenvolupar la capacitat d'autonomia i iniciativa personal requereix tant ensenyar les eines i els instruments necessaris per a planificar i desenvolupar projectes individuals i col·lectius com fomentar la reflexió sobre el que s'ha fet com a forma d'avaluació i autoregulació constant. En síntesi, la competència en autonomia i iniciativa personal requereix que els estudiants, quan acabin l'ensenyament obligatori, hagin adquirit habilitats per prendre decisions, que siguin conscients i tinguin en compte els factors que poden afectar determinades situacions, que puguin portar a la pràctica les decisions preses, assumir els riscos i acceptar les responsabilitats que derivin en diferents escenaris i contextos

Valoración de pacientes tratados con hemodiálisis según la Ley de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia

La valoración del grado de dependencia de los pacientes en diálisis ha sido objeto de interés como indicador clínico y organizativo. El objetivo del estudio es conocer el grado de dependencia que presentan las personas sometidas a tratamiento con diálisis en Catalunya, según los criterios de la Ley sobre Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia. Se ha realizado un estudio descriptivo transversal en 42 centros de Cataluña sobre el grado de dependencia de los pacientes en hemodiálisis. La recogida de datos se hizo mediante una encuesta basada en el baremo de la Ley más datos sociodemográfico y características del tratamiento. De los pacientes que componían la población renal de Cataluña fueron considerados por los profesionales sanitarios con algún grado de dependencia 806, de ellos 425 eran hombres y 381 mujeres; un 61% tienen edades superiores a 70 años. El 53% viven en pareja y el 80,1% tenían uno o más hijos. El 77,4% de los pacientes habían sido trabajadores no cualifi cados, y el 65,4% dijeron no tener estudios. Se consideraron no dependientes 137 pacientes, con dependencia moderada 350, con dependencia

Autonomy and islands: a global study of the factors that determine island autonomy

Att ett geografiskt territorium uppnår autonomi förklaras ofta av skillnad I etnicitet, språk eller religion. En region som skiljer sig i någon av dessa kulturella aspekter från övriga regioner i ett land anses därför ha större sannolikhet att utveckla autonomi. Pär M. Olausson visar i sin avhandling att kulturella aspekter inte är den viktigaste förklaringen till att vissa öar utvecklar autonomi. Kulturella aspekter är bara en del i förklaringen till varför vissa öar utvecklar autonomi medan andra förblir en integrerad del av moderlandet. Kulturella aspekter måste kombineras med andra aspekter för att utgöra en tillräcklig förklaring till skillnaden i autonomi. Bland de autonoma regionerna i världen idag utgör öar en klar majoritet. Öar anses ofta ha speciella egenskaper som gör att de skiljer sig från fastlandet. Känslan av samhörighet och gemenskap är ofta starkare på öar pga deras ofta isolerade läge vilket i sin tur anses förklara varför många öar utvecklar autonomi. Genom att studera både autonoma och icke-autonoma öar visar Olausson att autonomi kan förklaras av att ön ligger längre än 1 000 km från fastlandet eller att den skiljer sig från fastlandet i någon av de kulturella aspekterna, att den har varit ockuperad av främmande stat och därmed avskiljd från övriga landet eller utgjort en egen stat. Den viktigaste förklaringen till varför vissa öar utvecklar autonomi men inte andra är emellertid öns strategiska betydelse.

Conditions for different autonomy regimes in the world : a fuzzy-set application

Avhandlingen behandlar temat territoriell autonomi ur ett globalt perspektiv. Syftet är dels att kartlägga de territoriella autonomierna i världen och dels att visa hur en ny metod som fuzzy-set kan användas inom ämnesområdet jämförande politik. Forskningsproblemet är att försöka finna de bakgrundsfaktorer som förklarar uppkomsten av territoriell autonomi som sådant. Territoriella autonomier ses som särlösningar inom stater. Dessa regioner har erhållit en specialställning i förhållande till andra regioner inom respektive stat och även i förhållande till centralmakten i övrigt. Regionerna kan därför ses som undantag inom det enhetliga federala, regionala eller decentraliserade systemet inom en viss stat ifråga. En kartläggning visar att det finns 65 specialregioner fördelade på 25 stater i världen. De flesta av dessa utgörs av öar. Resultaten visar att det finns två vägar vilka leder till territoriell autonomi i allmänhet. Den ena vägen är en kombination av etnisk särprägel och liten befolkningsmängd, medan den andra vägen utgörs av kombinationen av historiska orsaker och geografiskt avstånd. Båda vägar är lika giltiga och förutsättningen är en demokratisk miljö.

Making home rules for mother tongues : the legal implications of linguistic diversity in the design of autonomy regimes

Principen om nationalismen där det politiska och det nationella är samspelt kan vara av markant betydelse för uppbyggande av autonomiska regimer. Likaså tillåter decentralicering och delegering av befogenheter för språk och utbildning (officiellt erkännande av språk, standardisering av språk, undervisningsspråk och relaterade läroplaner) formning av identiteter inom dessa autonomiska regimer. Resultatet är en ofullkomlig cirkulär relation där språk, samfund och politiska institutioner ömsesidigt och kontinuerligt formar varandra: lingvistiskt mångfald prägar och formger autonomiska ordningar och vice-versa. De juridiska implikationerna av territoriella och icke-territoriella former av autonomi är dock av en annan art. Emedan territoriell autonomi bygger på idéen om ett eventuellt inkluderande hemland för lingvistiska grupper, vars vistelseort är avgörande, förstärker den icke-territoriella autonomin idéen om ett exclusivt samfund bestående av själv-identifierade medlemmar som är kapabla till självstyre oavsett territoriella gränser. Denna avhandling utgör an analys av sådana juridiska implikationer genom komparativa och institutionella analyser. Avhandlingen föreslår som resultat en serie av normativa och pragmatiska rekommendationer inriktade på att främja demokratiseringsprocesser i linje med principer om multikulturalism.

Can Mixed Martial Arts be Ethically Defended?: Autonomy, Paternalism and the Harm Principle

Abstract Mixed Martial Arts (MMA) and the Ultimate Fighting Championship (UFC) founded in 1993 have been under scrutiny for the past two decades. Unlike boxing, the ethical status of MMA and whether it is morally defensible have rarely been analyzed in the academic literature. I argue that MMA requires such an analysis because it is inherently violent. The purpose of this study was to examine elite-level MMA by referring to the ethical concepts of autonomy, paternalism and the Harm Principle. Findings from interviews with MMA athletes as well as my personal experience of MMA were presented to establish a deeper understanding of the sport and what it means to train and compete in a sport defined as violent. The conceptual analysis and findings of MMA athletes' experiences in this investigation resulted in the conclusion that MMA is ethically defensible. Additional findings, implications and recommendations for further research were also discussed.

Prevalencia de síndrome de burnout en personal de los servicios de urgencias en una institución prestadora de servicios de salud de baja complejidad de Neiva, 2014: estudio de corte transversal

Objetivo: Determinar la prevalencia del Síndrome de Burnout en personal de los servicios de urgencias en una institución prestadora de servicios de salud de baja complejidad de Neiva. Antecedentes: El Síndrome de Burnout es una respuesta inadecuada al estrés laboral crónico cuyas características principales son: altos niveles de agotamiento emocional, despersonalización y baja realización personal. La prevalencia a nivel mundial de este síndrome en personal de salud varía entre 2,2% y 69,2%. Método: estudio de corte transversal. A una muestra de 90 trabajadores (médicos, enfermeras y auxiliares de enfermería) en una Empresa Social del Estado de baja complejidad de la ciudad de Neiva se le aplicó cuestionario auto administrado compuesto por dos instrumentos validados (Maslach Burnout Inventory y la Encuesta Nacional de Condiciones de Trabajo del Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo). Resultados: La prevalencia de Síndrome de Burnout fue 3,3% (n=3) (niveles elevados en las tres características simultáneamente); 11,1% (n=10) de agotamiento emocional, 20% (n=18) despersonalización y 10% (n=9) baja realización personal. No se encontraron asociaciones estadísticamente significativas entre las condiciones de empleo y trabajo con el Síndrome en mención. Conclusión: Laborar en servicios de urgencias confrontan al trabajador a exigencias para el cumplimiento de su tarea, así como también a relaciones sociales estresantes. Factores como el grado de autonomía y de control, el apoyo social en el trabajo, asociado a relaciones personales positivas y una alta funcionalidad familiar podrían mediar como protectores o moduladores del Síndrome de Burnout.

Investigating school autonomy : a comparison between England and Italy. 'Investigación sobre la autonomía escolar : una comparación entre Inglaterra e Italia'.

Resumen basado en el de la publicación

Seniors in Society. Strategies to Retain Individual Autonomy

The research project on "Seniors in Society. Strategies to Retain Individual Autonomy" (2002 - 2004) is supported by the Grant Agency of the Czech Republic. It's importance is empha-sized by the relevance of social and economic aspects of demographic ageing of the popula-tion and that of fundamental changes associated with the transformation of Czech society. The objectives of the research are (1) to find out seniors' material and social resources sup-porting their relative autonomy in everyday life, (2) to record their personal expectations from state, community, or formal and informal support and aid institutions, respectively, and (3) to uncover their engagement in social interaction and individual experiencing of the integration into social groups. The data acquired become the base for (4) identifying the typologies corre-sponding to the levels of seniors' social integration (i.e. groups of relatives, friends, neighbours, special-interest and professional groups). By applying qualitative methods, we explore (5) strategies of everyday life and coping with life cycle events and crisis within par-ticular types. Special attention is paid to the family background of the seniors, including rela-tives in the vertical line. Specifically, we focus on (6) conditions under which family is capa-ble and willing to help or actually is helping it's oldest members, as well as on their interpre-tation within (7) identified types of the relatives supportive systems.

PLN : The paradigm shift in teacher and learner autonomy

This presentation explains a dozen tools and paradigm shifts that teachers should apply in transformative ways to working with their students, how Web 2.0, tagging, and RSS are crucial to this process, and how teachers can develop their own personal learning networks to practice continuous lifelong learning and 'teacher autonomy' before applying these concepts to students.