Vint-i-cinc anys de política i planificació lingüístiques

Bon dia a tothom. Estic content, com també tots vostès, de ser present avui aquí en aquest acte de celebració dels 25 anys de la Revista de llengua i dret. Per començar, crec que és de justícia agrair i reconèixer l"impuls i la tasca de les persones que l"han liderada en aquest temps, i també dels responsables polítics que han cregut en aquest projecte i que hi han donat el suport imprescindible perquè pogués ser una realitat. Em toca a mi ocupar-me d"aquests vint-i-cinc anys de política i planificació lingüístiques centrant-me més aviat en la situació o situacions catalanes. Ho faré no tant a mode de balanç recopilatori sinó més aviat intentant veure què hem après en aquests anys que ens pugui servir per als que vénen. Miraré, doncs, el passat però amb la vista posada cap al futur.

Narrative discourse in interviews to linguistically mixed couples

This article deals with self-referential storytelling in sociolinguistic interviews. It analyzes the personal stories in ten interviews to linguistically heterogeneous couples. For this purpose, it is applied the model of linguistic analysis of drama (Bruner & Weisser 1991) and it identifies and interprets discursive markers of autobiographical storytelling. Therefore it takes into consideration the elements referred to agents and to their actions, to the sequences of events, to the canon or rule, and to the narrator's perspective. At the same time, it proposes to extend our approach to the existence itself of the participants. Resumen.-"Discurso narrativo en entrevistas a parejas lingüísticamente mixtas". Este artículo trata de las narraciones autorreferenciales en entrevistas sociolingüísticas sobre concepciones y usos de las lenguas en familias lingüísticamente mixtas. Analiza los relatos que aparecen en diez entrevistas a padres y madres que forman parejas lingüísticamente heterogéneas. Aplica el modelo de análisis lingüístico del dramatismo (Bruner & Weisser 1991). Identifica e interpreta los marcadores discursivos de la narración autobiográfica. Con este propósito considera los constituyentes que se refieren a los agentes y sus acciones, a las secuencias de sucesos, al canon o norma y a la perspectiva del narrador. Y propone la ampliación del estudio a los guiones de vida de lo actores. Palabras clave: entrevista, relato, narración, pareja, política lingüística de la familia, multilingüismo, marcador discursivo.

CLIL FAQ’s: Orientacions per a introduir l’anglès a l’aula universitària

“CLIL FAQs: Orientacions per a introduir l’anglès a l’aula universitària” és una publicació oberta dirigida als docents que assumeixen el repte d’introduir una llengua estrangera a l’aula. Es tracta d’un recull d’orientacions sorgides de la pràctica d’un equip interdisciplinari de professors de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona en el marc d’un projecte de Millora de la Qualitat Docent (Ref. 2010MQD00132). La publicació exposa una sèrie de preguntes o FAQs (Frequent Asked Questions) que creiem que tot docent CLIL es podria fer abans d’introduir l’anglès a l’aula. El grup de docents implicats en el projecte, després de dissenyar coordinadament una sèrie d’activitats en anglès i d’implantar-les a les seves respectives assignatures, ha elaborat aquest llistat de FAQs que miren de respondre amb reflexions, suggeriments d’acció, estratègies didàctiques, exemples i recursos sorgits de la pròpia experiència. En aquest article situem el projecte en el context català, presentem com es va dur a terme i us expliquem què podeu trobar en la publicació que se’n deriva. A mode de conclusió oferim algunes reflexions del grup sobre el treball en equip interdisciplinari, la introducció del multilingüisme a l’aula, els contextos CLIL i la resposta dels alumnes.

Mild developmental dyslexia in university students: diagnosis and performance features in L1, L2, and L3

Avhandling visar att lindrig dyslexi påverkar läs- och skrivprestationer hos högpresterare. Särdrag träder tydligast fram i främmande språk och vid hantering av språkljud i krävande testuppgifter. Även om dyslexirelaterade problem vanligtvis är lindriga hos universitetsstudenter, är det centralt att dessa identifieras, eftersom de ses påverka akademiska prestationer. Avhandlingen lägger fram det första finlandssvenska dyslexitestet normerat för universitetsnivå (FS-DUVAN) och ger verktyg för utredning av läs- och skrivsvårigheter hos unga vuxna i Svenskfinland. Avhandlingen utforskar också språkspecifika särdrag av dyslexi hos högpresterande finlandssvenska universitetsstudenter i läs- och skrivuppgifter i svenska, finska och engelska. Detaljerade felanalyser visar att studenter med dyslexi speciellt har problem med kopplingar mellan språkljud och bokstav i det främmande språket engelska, som också i detta avseende är komplext. Resultat i komplexa kognitiva testuppgifter som förutsätter hantering av språkljud pekar på svikt i fonologisk processering, som betecknas som den huvudsakliga underliggande kognitiva nedsättningen vid utvecklingsbetingad dyslexi.

Multicultural Belonging. Individuals across cultures, languages and places

The article-based doctoral dissertation deals with adult individuals in Western societies who were born into multilingual and multicultural families and have parents of different nationalities. The study’s participants grew up outside their parents’ countries of origin and relate to a multitude of bonds that link them across various cultures, languages and places. The study explores the social dimension of cultural belonging and examines diverse approaches that enable the participants to create notions of belonging and identification despite possessing at times contradictory transnational allegiances. The works offers new perspectives on transnational belonging and makes a timely contribution to discussions in the fields of cultural heritage studies, ethnology and transnational studies. The dissertation combines qualitative research methods with an insider perspective. The empirical material is based on semi-structured interviews with fifteen participants, among which are also the author’s siblings. The study addresses the relevance of the author’s personal situatedness and her multi-faceted roles as well as ethical concerns related to the methodological approach of insider research. The social dimension of cultural identities affect both the participants’ identification with their multiple attachments and language use in everyday life. The key research findings present interrelated discussions of the participants’ notion of being a mixture, the importance of family bonds and multilingualism, a specific mixed family lifestyle, the notion of non-belonging and the study participants’ sense of otherness as a means of creating communality with others. The study discusses the participants’ various life strategies of flexible relativising, juggling with multiple affiliations, the approach of “blending in” and their sense of ironic nation-ness for constructing a coherent sense of belonging. The author argues that multicultural belonging is inextricably connected to an association with multiple languages, cultures and places. Multicultural belonging is relational and depends on the context, social relationships and locations. The study proposes that multicultural belonging creates a tolerant understanding of membership and enables experiences of cosmopolitanism and selected notions of allegiance.

Psychocentricity and participant profiles: implications for lexical processing among multilinguals

Lexical processing among bilinguals is often affected by complex patterns of individual experience. In this paper we discuss the psychocentric perspective on language representation and processing, which highlights the centrality of individual experience in psycholinguistic experimentation. We discuss applications to the investigation of lexical processing among multilinguals and explore the advantages of using high-density experiments with multilinguals. High density experiments are designed to co-index measures of lexical perception and production, as well as participant profiles. We discuss the challenges associated with the characterization of participant profiles and present a new data visualization technique, that we term Facial Profiles. This technique is based on Chernoff faces developed over 40 years ago. The Facial Profile technique seeks to overcome some of the challenges associated with the use of Chernoff faces, while maintaining the core insight that recoding multivariate data as facial features can engage the human face recognition system and thus enhance our ability to detect and interpret patterns within multivariate datasets. We demonstrate that Facial Profiles can code participant characteristics in lexical processing studies by recoding variables such as reading ability, speaking ability, and listening ability into iconically-related relative sizes of eye, mouth, and ear, respectively. The balance of ability in bilinguals can be captured by creating composite facial profiles or Janus Facial Profiles. We demonstrate the use of Facial Profiles and Janus Facial Profiles in the characterization of participant effects in the study of lexical perception and production.

Loquit, ridet, et vincit : l’intégration du toscan dans la commedeja pe ‘mmuseca et sa mise en musique : une forme de résistance contre la domination étrangère

La version intégrale de ce mémoire est disponible uniquement pour consultation individuelle à la Bibliothèque de musique de l’Université de Montréal (www.bib.umontreal.ca/MU).

La bilittératie chez les jeunes élèves allophones à Montréal : une réflexion en vue d’améliorer l’enseignement-apprentissage du français

Le présent article poursuit un double objectif. Le premier est de rendre compte de l’importance du concept de bilittératie pour la recherche et la pratique en éducation. Le second est de susciter la réflexion sur les différents enjeux didactiques et pédagogiques liés à la bilittératie chez les jeunes élèves allophones à Montréal. À cet effet, deux modèles complémentaires qui font partie de la matrice théorique de notre projet de recherche seront abordés. Il s’agit du modèle de la compétence sous-jacente commune de Cummins (2008, 1991, 1981, 1979), ainsi que du modèle des continuums de Hornberger (2004, 2003). Le texte illustre la nécessité de reconsidérer la pratique d’enseignement du français – langue de scolarisation au Québec – vu la réalité sociolinguistique dans laquelle évoluent les élèves allophones.

El plan para la lengua y la cohesión social (Plan LIC) del gobierno de Cataluña = The language and social cohesion plan from the Government of Catalonia

El Plan para la Lengua y la Cohesión Social es un proyecto estratégico del gobierno de Cataluña para la mejora de la educación. Sus tres objetivos fundamentales son: consolidar la lengua catalana, fomentar la educación intercultural y promover la igualdad de oportunidades. Este artículo explica el origen y las finalidades del Plan, sus ejes estratégicos y emblemáticos, y los contextos socioculturales y políticos en los que se plantea y desarrolla

Didàctica de la competència comunicativa plurilingüe i intercultural: el paper de la motivació en l'aprenentatge

La competència per parlar altres llengües és una competència que no s’aconsegueix sola, per art de màgia, sinó per una activitat continuada a l’aula que requereix un esforç constant i per tant necessita d’una forta voluntat de l’alumnat i de l’encantament que pot arribar a produir el professorat amb la seva acció docent encaminada a una pràctica comunicativa del llenguatge

La Veu dels immigrants en pantalla. Documentales en las clases de formación inicial del profesorado

El trabajo que presentamos se realizó en el marco de la asignatura Enseñar a leer y escribir en contextos plurilingües, que desde hace seis cursos, el Departamento de Didáctica de la Lengua y la Literatura de la Universitat de Barcelona ofrece como asignatura optativa para todas las especialidades de la formación de maestros de educación infantil y de primaria, en la Facultat de Formació del Professorat de la misma universidad

La Enseñanza de habilidades académicas, una herramienta para el desarrollo de la autogestión en el aprendizaje

Esta comunicación presenta una experiencia de aula que se plantea con la finalidad de desarrollar las habilidades académicas (comprensión lectora y composición escrita) siendo el eje de su enseñanza un estudiante plurilingüe. Se parte de la atención al uso de la lengua (euskera y castellano) en el ámbito académico universitario y de la toma en consideración de las implicaciones que tiene en el planteamiento del proceso de enseñanza-aprendizaje el hecho de que los destinatarios de esta experiencia sean usuarios plurilingües. Una experiencia de aula que recurre a técnicas, procedimientos y dinámicas que favorecen el desarrollo de la autogestión en el aprendizaje