Impacte tecnològic en el nou món colonial. Aculturació en arqueologia i arqueometria ceràmica (Tecnocolonial)

El projecte se centra en l"expansió colonial atlàntica espanyola, especialment al segle XVI. L"element bàsic per abordar aquest estudi és la ceràmica, ja que la seva ubiqüitat i abundància l"han convertida en un dels millors fòssils directors. Per la seva condició de símbol de la tecnologia europea colonial, la pisa o majòlica tindrà un lloc central en aquest estudi, però també s"abordaran les ceràmiques vidriades i els contenidors de transport, ja que aquests últims són els materials ceràmics més abundantment enviats a les zones colonitzades. Igualment, s"estudiaran les ceràmiques indígenes d"estil europeu. L"objectiu bàsic del projecte és aprofundir en els aspectes d"aculturació, relacions i influències que es generen en un procés colonitzador, entre els colonitzadors i els grups humans colonitzats, però també l"aparició de noves identitats que es generen en els espais colonitzats, amb grups humans generalment mixtos i complexos.

¿Por qué adaptar a los clásicos?

Nadie discute la importancia de las obras clásicas, pero pocos tienen acceso a ellas. Sus nombres, sus autores forman el cuerpo de la historia de la literatura; son, pues, materia de estudio. Honran calles, plazas; visten centenarios, premios; arropan con su excelencia la historia del país, incluso dibujan rutas turísticas, en las que se contemplan esculturas de sus personajes y placas alusivas, y, sin embargo, la mayoría de los ciudadanos de esas ciudades y pueblos, y la gran parte de los transeúntes de esos caminos no han leído las obras literarias cuyos nombres conocen tan bien. Y lo que es peor, sus hijos y sus nietos no sólo no las van a leer, sino que no pueden leerlas. No estoy hablando de un extraño pueblo cuyos habitantes sufren una terrible maldición, no; estoy hablando de nuestro país y de nuestros clásicos, tal vez eso sí exagerando un poco

Anàlisis dels immunofenotips dels NKR de les cèl·lules Natural Killer en pacients amb Esclerosi Múltiple (MS).

La MS és una malaltia autoimmunitària les causes de la qual són encara desconegudes. Entre altres efectes, els pacients d’aquesta malaltia veuen reduït el nombre de limfòcits, així com el percentatge d’aquests ocupats pel compartiment NK. Tot i que molts estudis es centren en investigar aquesta malaltia, el motiu d’aquesta reducció, continua essent un misteri. En el present estudi s’ha plantejat una hipòtesi, la qual apunta a què aquesta reducció, pugui venir causada pel fet que les cèl·lules NK s’hagin vist eliminades de la circulació; a la qual cosa s’esperaria trobar una població de NK més joves per aquells pacients que tinguessin en un percentatge menor de NK, ja que aquesta pèrdua s’hauria hagut de compensar amb cèl·lules NK de nova formació. Per tal de determinar l’antiguitat de les cèl·lules NK s’analitzen els receptors ILT2 (present en cèl·lules més antigues, ja que s’acumula amb el temps), NKG2A (molt present en cèl·lules NK joves), i en la subpoblació CD56bright, (estat de maduració precoç, ja que aquestes amb el temps esdevindran CD56dim). Després de molts anàlisis, s’ha pogut comprovar com la presència de CMV influeix en els receptors de les cèl·lules NK, igual que també influeix la presència de tractament amb immunomoduladors. Però a part d’aquestes influències les quals ja s’havien descrit en altres estudis previs, s’ha pogut trobar que aquells pacients CMV- sense tractament, presenten una correlació significativament negativa entre el percentatge de les cèl·lules CD56bright respecte al total del compartiment NK, la qual al no estar sota la influència de CMV ni de tractament, està causada per algun factor estrictament lligat a la malaltia, fet del qual no se’n havien presentat evidències significatives fins ara. Tot i que aquests resultats, a la vegada de ser molt interessants, recolzen la hipòtesi base, no s’han trobat resultats significatius per a NKG2A i els resultats per a ILT2 són significatius però no concloents. Igualment però, aquests resultats són molt prometedors, i pensem que seria interesant continuar treballant en aquestes troballes.

Agustí Eura i les muses catalanes a l’Acadèmia de Barcelona

Sobre la vinculació de Fra Eura (Barcelona 1684-Orense 1763) amb la Reial Acadèmia de Bones Lletres, on hi va ingressar als 48 anys. Fra Eura va intervenir de manera intensa durant menys de dos anys en les activitats acadèmiques, tant en les literàries com en les organitzatives i també destaca per la seva la tasca en favor de l'ús de la llengua catalana per a la poesia acadèmica

"Quería crear un nuevo cosmos" : Aleksandr Scriabin y su sonata para piano nº 9

A partir de l’estudi general de l’obra d’Aleksandr Scriabin i a partir de l’anàlisi particular de la Sonata núm. 9 així com de les distintes influències que va tenir, el treball pretén fer una valoració de com caldria interpretar la Sonata núm. 9. És per això que hom fa una introducció general a la vida de Scriabin i el situa en el seu context històric; estudia el seu interès per la filosofia i com aquesta va influir en la seva obra. Alhora hom analitza la faceta de Scriabin com a pianista i en revisa l’obra com a compositor. La segona part del treball, pròpiament analítica, entra en la qüestió de les sonates i la importància que adquireixen en tota la seva obra per tal de centrar-se, en el darrer punt, en la Sonata núm. 9 i l’enfocament interpretatiu que podria tenir. Aquí, a partir del que prèviament s’ha estudiat, hom proposa una possibilitat interpretativa. En relació a aquest punt es comparen interpretacions de diversos pianistes.

Pathétique Sonata : a study of musical aspects in subjection of aesthetic aims

This study makes an attempt to capture some of the aesthetic ideas prospering in the latter half of the eighteenth century and investigates in what way these are possibly being manifested in different musical aspects in Beethoven's early work, and most specifically in his eight sonata, often referred to as the Pathétique sonata. Beginning the first chapter with an introduction to aesthetic notions in Beethoven's age, the second chapter is mostly concerned with anecdotes regarding the Pathétique sonata. Further the third chapter exhibits possible influences between Cherubini, Beethoven and Wagner, and the last three chapters treat different musical and aesthetic aspects like Beethoven's relation to the C minor tonality, the German Sturm und Drang movement, and finally some parallels that can be found between literature and music.

Les escriptores catalanes vuitcentistes i la traducció

La història de la traducció al català en el segle XIX no presenta la figura del traductor professional, sinó només la de l’escriptor doblat de traductor. Però d’escriptores vuitcentistes que escrivissin en català, n’hi va haver poques i, de fet, no en tenim encara una nòmina completa ni podem valorar, amb unes escasses excepcions, les seves aportacions literàries ni quantitativament ni qualitativament. La poca o nul·la recerca realitzada en aquest àmbit fa que tampoc no tinguem prou informació per precisar quina fou la contribució traductogràfica real de les literates catalanes en aquella centúria. El treball intenta ser una aproximació al tema, alhora que un estat de la qüestió.

Influència i presència de l’Institut Rousseau de Ginebra en la pedagogia catalana del primer terç del segle XX

Les influències dels corrents pedagògics internacionals i l’impacte de la pedagogia activa en l’impuls de la renovació pedagògica catalana del primer terç del segle XX han estat objecte de molts estudis, que ens permeten traçar una cartografia pedagògica europea per comprendre les claus d’aquest ampli i profund moviment de renovació que va abonar els difícils terrenys de l’educació europea des de les darreres dècades del segle XIX. En aquest mapa, caldria marcar Ginebra amb traç gruixut, unida amb Catalunya i, per extensió, Espanya. L’estudi de les fonts documentals dels arxius de l’emblemàtic Institut Jean-Jacques Rousseau, creat a Ginebra l’any 1912, i la revisió de diverses recerques i publicacions ens possibiliten una nova lectura amb l’objectiu d’aportar més elements per valorar la influència de l’institut ginebrí sobre la pedagogia catalana del primer terç del segle XX.

La introducció del torn a la plana occidental catalana (segles VII-VI a.n.e.)

Les influències mediterrànies portades per fenicis i grecs al llarg dels segles VIII-VI a.n.e. varen arrelar en les comunitats indígenes peninsulars en el període de transició del bronze final a la primera edat del ferro. Aquestes influències són patents en el repertori ceràmic del moment, on a part de la introducció de peces foranes, trobem la creació d’un nou repertori ceràmic amb un nou sistema, el torn, en base a la suma de les influències mediterrànies i la tradició indígena. La difusió de les peces de caràcter exogen i del nou repertori ceràmic indígena no va tenir la mateixa intensitat a tots els indrets. En la plana occidental catalana, en el trànsit del bronze final cap a l’horitzó ibèric antic, aquests impulsos mediterranis ens arriben representats d’una forma menys intensa que no pas als indrets costaners. El present treball intenta, a partir de l’anàlisi i el repàs dels materials ceràmics importats trobats a diversos jaciments de la plana occidental, entendre quin grau d’influència tingueren aquestes noves idees mediterrànies en les comunitats de la Catalunya interior i quines foren les vies d’introducció d’aquests materials.

El primer Prat de la Riba: trajectòria política, pensament i catalanisme (1887-1906). Un estat de la qüestió

La figura d’Enric Prat de la Riba és bàsica per entendre i estudiar el catalanisme polític de finals del segle XIX i principis del segle XX. La seva trajectòria política, definida i dividida entre el seu paper com a home de partit i la funció com a home de govern, el converteixen en un dels personatges més influents de l’època. El present treball esdevé un estat de la qüestió on s’analitza, precisament, aquesta primera part de la vida política de Prat (1887-1906), és a dir, des dels primers contactes amb entitats catalanistes fins a la publicació de La Nacionalitat Catalana. A més a més, aquest estudi també tracta l’evolució i influències que tingué el seu pensament en el si del catalanisme polític, un moviment que es trobava en ple desenvolupament durant el canvi de segle.

L’erotisme a les Cartes a les Senyores dels Àngels i de Jerusalem, de Francesc Fontanella = Eroticism in Cartes a les Senyores dels Àngels i de Jerusalem, of Francesc Fontanella

This article focuses on the study of the treatment of eroticism in some of the poetic compositions from Francesc Fontanella (1622-1682/3). The paper studies fiften literary epistles whisch Fontanella dedicated to the nuns of the convent of Els Àngels and Jerusalem of Barcelona during the 1640s. It is divided into two parts; to first, the compositions under study are identified and presented briefly, and some issues related to the transmission of these textes are clarified. The second part discusses in detail all erotic references present in text. This analysis, on one hand, allows to present an interpretation of the meaning of the whole story contained in the letters. Moreover, it allows to present a characterization of the erotic vision of Fontanella. This is done by comparing this vision with the usual one at the time of baroque, as well as by analyzing the rhetorical strategies and the representation strategies that the author uses in the treatment of eroticism

Cicle del Pallars: tres novel·les i un univers literari

La comunicació al Congrés de Geografies Literàries-Universos literaris de Vic pretén demostrar com Maria Barbal crea un univers literari a l'entorn del Pallars amb les tres novel·les del Cicle del Pallars.

Un curriculum vitae de Martín García de Mendoza dictat per ell mateix

En aquest article, s"hi presenta la transcripció de dos documents ja coneguts, però inèdits: el testament i la petició de ciutadania honrada de Martín García de Mendoza, mestre major de l"obra de la seu de Tortosa entre 1581 i 1615. La lectura d"aquests textos permet fer diverses precisions sobre la formació, les influències i les idees que l"arquitecte tenia sobre el seu ofici.

Tresors amagats per a molts. Els secrets del clàssics.

La paraula «clàssic» sol espantar perquè se sol associar a «difícil», avorrit», «d'altres temps», fins i tot a «lectura obligada». Aquest adjectiu sempre té un regust amarg, però un «clàssic» és precisament tot el contrari: és el segell de garantia d'una creació. Si un llibre és «clàssic» és que ha aconseguit sobreviure al pas del temps i és una autèntica joia. Joanot Martorell va començar a escriure el seu Tirant lo Blanc un 2 de gener de 1460, com diu, i si avui la seva obra segueix entusiasmant uns pocs privilegiats és perquè amaga tresors que ells sols han pogut veure. Per què no en gaudim tots, d'aquesta riquesa? Si els nens, que són el nostre futur, poguessin divertir-se amb el que diu, ells mateixos, de grans, revelarien aquest «secret» als seus fills, i així aquesta novel·la meravellosa deixaria de ser un paradís per a uns pocs, i al mateix temps aquest tros essencial de la cultura seria patrimoni de tots.

Llengua i complexitat. Presentació

En moltes de les ciències físiques i biològiques contemporànies s"ha anat veient cada dia més clar la necessitat de complementar l"estratègia analítica, que es basa en la localització dels últims components, amb un enfocament que també tingui en compte la complexa interacció dels elements i les influències dinàmiques del context on aquestes es produeixen. És així com avui podem avançar en la comprensió del funcionament de molts organismes com a tals, dels ecosistemes, i, de fet, segons la hipòtesi «Gaia», de tot el planeta.