Offline Handwritten Malayalam Character Recognition Based on Chain Code Histogram

Optical Character Recognition plays an important role in Digital Image Processing and Pattern Recognition. Even though ambient study had been performed on foreign languages like Chinese and Japanese, effort on Indian script is still immature. OCR in Malayalam language is more complex as it is enriched with largest number of characters among all Indian languages. The challenge of recognition of characters is even high in handwritten domain, due to the varying writing style of each individual. In this paper we propose a system for recognition of offline handwritten Malayalam vowels. The proposed method uses Chain code and Image Centroid for the purpose of extracting features and a two layer feed forward network with scaled conjugate gradient for classification

A System for Offline Recognition of Handwritten Characters in Malayalam Script

In this paper, we propose a handwritten character recognition system for Malayalam language. The feature extraction phase consists of gradient and curvature calculation and dimensionality reduction using Principal Component Analysis. Directional information from the arc tangent of gradient is used as gradient feature. Strength of gradient in curvature direction is used as the curvature feature. The proposed system uses a combination of gradient and curvature feature in reduced dimension as the feature vector. For classification, discriminative power of Support Vector Machine (SVM) is evaluated. The results reveal that SVM with Radial Basis Function (RBF) kernel yield the best performance with 96.28% and 97.96% of accuracy in two different datasets. This is the highest accuracy ever reported on these datasets

Offline Emergence Engineering For Agent Societies

Many examples for emergent behaviors may be observed in self-organizing physical and biological systems which prove to be robust, stable, and adaptable. Such behaviors are often based on very simple mechanisms and rules, but artificially creating them is a challenging task which does not comply with traditional software engineering. In this article, we propose a hybrid approach by combining strategies from Genetic Programming and agent software engineering, and demonstrate that this approach effectively yields an emergent design for given problems.

Achieving Real-Time Mode Estimation through Offline Compilation

As exploration of our solar system and outerspace move into the future, spacecraft are being developed to venture on increasingly challenging missions with bold objectives. The spacecraft tasked with completing these missions are becoming progressively more complex. This increases the potential for mission failure due to hardware malfunctions and unexpected spacecraft behavior. A solution to this problem lies in the development of an advanced fault management system. Fault management enables spacecraft to respond to failures and take repair actions so that it may continue its mission. The two main approaches developed for spacecraft fault management have been rule-based and model-based systems. Rules map sensor information to system behaviors, thus achieving fast response times, and making the actions of the fault management system explicit. These rules are developed by having a human reason through the interactions between spacecraft components. This process is limited by the number of interactions a human can reason about correctly. In the model-based approach, the human provides component models, and the fault management system reasons automatically about system wide interactions and complex fault combinations. This approach improves correctness, and makes explicit the underlying system models, whereas these are implicit in the rule-based approach. We propose a fault detection engine, Compiled Mode Estimation (CME) that unifies the strengths of the rule-based and model-based approaches. CME uses a compiled model to determine spacecraft behavior more accurately. Reasoning related to fault detection is compiled in an off-line process into a set of concurrent, localized diagnostic rules. These are then combined on-line along with sensor information to reconstruct the diagnosis of the system. These rules enable a human to inspect the diagnostic consequences of CME. Additionally, CME is capable of reasoning through component interactions automatically and still provide fast and correct responses. The implementation of this engine has been tested against the NEAR spacecraft advanced rule-based system, resulting in detection of failures beyond that of the rules. This evolution in fault detection will enable future missions to explore the furthest reaches of the solar system without the burden of human intervention to repair failed components.

How to Make a Panopto Recording Offline

This 7-minute video shows you how to make a recording using Panopto in locations where you have no internet access, such as another institution or on a field trip. It also shows you how to upload the recording when you get back to your office.

Introduction to LabVIEW

Basic step-by-step instruction for a beginner in LabVIEW.

NI USRP DQPSK Transceiver LabVIEW files

LabVIEW files for a DQPSK transmitter and receiver. These files use the NI USRP as transmitter and receiver, where one USRP transmits data and another USRP acts as a receiver. These files are needed for the "NI USRP Lab: DQPSK Transceiver Design" lab available on EdShare.

L'analisi de discrepàncies : una tècnica per a determinar la necessitat d'adaptacions curriculars en el context d'entorns educatius generals. 'El análisis de discrepancias : una técnica para determinar la necesidad de adaptaciones curriculares en el contexto de entornos educativos generales'.

Resumen basado en el del autor en catalán

Analisi comparata delle produzioni vitivinicole : un confronto Emilia Romagna-Catalogna

In questo elaborato finale verrà affrontato uno studio comparato dei vini dell'Emilia Romagna e della Catalogna. La tesi spazierà dall'ottenimento del vino fino ai tempi attuali. Prima perciò, si parlerà delle origini del vino fino all'attualità, della situazione mondiale del vino, così in produzione come in coltivazione, consumo, etc. Dopo si concentrarà nell'Europa, dove si analizzeranno i diversi paesi produttori, passando dopo alla produzione italiana e spagnola e infine alle regioni dell'Emilia Romagna (Italia) e della Catalogna (Spagna) dove ci sarà un analisi più dettagliata in tutti gli aspetti

Modificació de fibres de jute per l'elaboració de plàstics reforçats reciclables

El treball que s'ha dut a terme es centra en la recerca d'agents modificants per a fibres cel·lulòsiques capaços de reduir la polaritat de les funcions alcohol de la seva estructura per formació de funcions ester. Les fibres de jute se sotmeten a reacció en un sistema tancat provist d'atmòsfera de nitrogen a fi d'evitar reaccions laterals que no són del nostre interés.L'obtenció dels resultats perseguits està lligat a les condicions experimentals aplicades durant les reaccions. La influència de les diferents variables escollides facilitarà en major o menor grau la reacció entre les molècules d'agent d'acoblament i cel·lulosa vinculades. Una gran part de l'atenció es centrarà en l'estudi de l'etapa de modificació, sobretot en l'efectivitat dels reactius addicionats per la reacció amb els grups hidroxil. Un cop comparats els experiments realitzats tant amb clorur d'oleïl com amb anhídrid metacrílic, es conclou que la majoria de condicions provades permeten assolir valors de modificació prou significatius. L'excepció ve donada quan la temperatura utilitzada és de 20ºC, llavors les mateixes condicions que a una temperatura de 60ºC condueixen cap a resultats poc satisfactoris. La reactivitat per part dels dos agents d'acoblament utilitzats no ha estat la mateixa. Els resultats per condicions experimentals del mateix tipus han conduït cap a valors força diferents. Pel que fa a la determinació dels paràmetres òptims es conclou que les variables amb les que el grau de modificació millora considerablement són: una temperatura de 60ºC, 10% de catalitzador respecte la quantitat de clorur d'oleïl o anhídrid addicionada, relació OH reactiu estequiomètrica 1:1 i 40mL de solvent. Un cop modificada la fibra, se sotmet a reacció amb el monòmer estirè. Es comprova que el grau de polimerització segueix el valor de modificació prèviament obtingut, a menor quantitat de funcions alcohol lliures major interacció amb el monòmer estirè. Les propietats inicials de la fibra no es corresponen amb les obtingudes després del tractament, l'increment de la resistència a l'atac de microorganismes i a l'absorció d'humitat s'explica per una reducció de la presència de funcions alcohol polars i per la capa d'estirè polimeritzat per unió amb els dobles enllaços introduïts amb els agents d'acoblament. Pel que fa referència a les dues tècniques de caracterització més utilitzades, l'anàlisis elemental permet quantificar d'una manera precisa la reacció de la fibra amb els agents d'acoblament i la posterior reacció de la fibra modificada amb el monòmer estirè. La caracterització per espectroscopia d'infraroig permet comprovar qualitativament la reactivitat del clorur d'oleïl i qualitativament-quantitativament la de l'anhídrid metacrílic amb les funcions alcohol de la cel·lulosa present en les fibres de jute. Els pics més característics apareguts seran utilitzats per avaluar la reactivitat de la funció carbonílica del reactiu modificant amb l'estructura cel·lulòsica i del doble enllaç de la cel·lulosa modificada amb la matriu polimèrica.

Developing a desertification indicator system for a small Mediterranean catchment: a case study from the Serra de Rodes, Alt Empordà, Catalunya, NE Spain

La desertificació és un problema de degradació de sòls de gran importància en regions àrides, semi-àrides i sub-humides, amb serioses conseqüències ambientals, socials i econòmiques com a resultat de l'impacte d'activitats humanes en combinació amb condicions físiques i medi ambientals desfavorables (UNEP, 1994). L'objectiu principal d'aquesta tesi va ser el desenvolupament d'una metodologia simple per tal de poder avaluar de forma precisa l'estat i l'evolució de la desertificació a escala local, a través de la creació d'un model anomenat sistema d'indicators de desertificació (DIS). En aquest mateix context, un dels dos objectius específics d'aquesta recerca es va centrar en l'estudi dels factors més importants de degradació de sòls a escala de parcel.la, comportant un extens treball de camp, analisi de laboratori i la corresponent interpretació i discussió dels resultats obtinguts. El segon objectiu específic es va basar en el desenvolupament i aplicació del DIS. L'àrea d'estudi seleccionada va ser la conca de la Serra de Rodes, un ambient típic Mediterràni inclòs en el Parc Natural del Cap de Creus, NE Espanya, el qual ha estat progressivament abandonat pels agricultors durant el segle passat. Actualment, els incendis forestals així com el canvi d'ús del sòl i especialment l'abandonament de terres són considerats els problemes ambientals més importants a l'àrea d'estudi (Dunjó et al., 2003). En primer lloc, es va realitzar l'estudi dels processos i causes de la degradació dels sòls a l'àrea d'interés. En base a aquest coneixement, es va dur a terme la identificació i selecció dels indicadors de desertificació més rellevants. Finalment, els indicadors de desertificació seleccionats a escala de conca, incloent l'erosió del sòl i l'escolament superficial, es van integrar en un model espaial de procés. Ja que el sòl és considerat el principal indicador dels processos d'erosió, segons la FAO/UNEP/UNESCO (1979), tant el paisatge original així com els dos escenaris d'ús del sòl desenvolupats, un centrat en el cas hipotétic del pas d'un incendi forestal, i l'altre un paisatge completament cultivat, poden ser ambients classificats sota baixa o moderada degradació. En comparació amb l'escenari original, els dos escenaris creats van revelar uns valors més elevats d'erosió i escolament superficial, i en particular l'escenari cultivat. Per tant, aquests dos hipotètic escenaris no semblen ser una alternativa sostenible vàlida als processos de degradació que es donen a l'àrea d'estudi. No obstant, un ampli ventall d'escenaris alternatius poden ser desenvolupats amb el DIS, tinguent en compte les polítiques d'especial interés per la regió de manera que puguin contribuir a determinar les conseqüències potencials de desertificació derivades d'aquestes polítiques aplicades en aquest escenari tan complexe espaialment. En conclusió, el model desenvolupat sembla ser un sistema força acurat per la identificació de riscs presents i futurs, així com per programar efectivament mesures per combatre la desertificació a escala de conca. No obstant, aquesta primera versió del model presenta varies limitacions i la necessitat de realitzar més recerca en cas de voler desenvolupar una versió futura i millor del DIS.

Transport in the low-latitude tropopause zone diagnosed using particle trajectories

Recent literature has described a “transition zone” between the average top of deep convection in the Tropics and the stratosphere. Here transport across this zone is investigated using an offline trajectory model. Particles were advected by the resolved winds from the European Centre for Medium-Range Weather Forecasts reanalyses. For each boreal winter clusters of particles were released in the upper troposphere over the four main regions of tropical deep convection (Indonesia, central Pacific, South America, and Africa). Most particles remain in the troposphere, descending on average for every cluster. The horizontal components of 5-day trajectories are strongly influenced by the El Niño–Southern Oscillation (ENSO), but the Lagrangian average descent does not have a clear ENSO signature. Tropopause crossing locations are first identified by recording events when trajectories from the same release regions cross the World Meteorological Organization lapse rate tropopause. Most crossing events occur 5–15 days after release, and 30-day trajectories are sufficiently long to estimate crossing number densities. In a further two experiments slight excursions across the lapse rate tropopause are differentiated from the drift deeper into the stratosphere by defining the “tropopause zone” as a layer bounded by the average potential temperature of the lapse rate tropopause and the profile temperature minimum. Transport upward across this zone is studied using forward trajectories released from the lower bound and back trajectories arriving at the upper bound. Histograms of particle potential temperature (θ) show marked differences between the transition zone, where there is a slow spread in θ values about a peak that shifts slowly upward, and the troposphere below 350 K. There forward trajectories experience slow radiative cooling interspersed with bursts of convective heating resulting in a well-mixed distribution. In contrast θ histograms for back trajectories arriving in the stratosphere have two distinct peaks just above 300 and 350 K, indicating the sharp change from rapid convective heating in the well-mixed troposphere to slow ascent in the transition zone. Although trajectories slowly cross the tropopause zone throughout the Tropics, all three experiments show that most trajectories reaching the stratosphere from the lower troposphere within 30 days do so over the west Pacific warm pool. This preferred location moves about 30°–50° farther east in an El Niño year (1982/83) and about 30° farther west in a La Niña year (1988/89). These results could have important implications for upper-troposphere–lower-stratosphere pollution and chemistry studies.