La realitat dels menors infractors al territori. Un enfocament pràctic

Tal com posa de manifest Garrido Genovés, comporta una barreja de conceptes psicològics i legals. Es pot traduir en aquella persona que no havent complert la majoria d’edat, realitza una infracció titllada de criminal. Per tant la franja d’edat varia segons els països; no tots coincideixen en la majoria d’edat penal i no sempre és coincident amb el que, des d’un punt de vista criminològic s’ha d’entendre per jove i que normalment es fixa entre 14 i 21 anys. Segons les Regles Beijing, menor és tot nen o jove que, de conformitat amb el sistema jurídic respectiu, pot ésser castigat per un delicte en forma diferent a un adult. A l’Estat Espanyol, la LO 10/1995, de 23 novembre, del Codi penal, fixa la majoria d’edat penal als 18 anys i la LO 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, fixa la minoria d’edat als 14 anys. Per tant en el nostre Estat, definirem la delinqüència juvenil com aquell conjunt d’infraccions criminals comeses per joves de 14 a 18 anys.

Proves de càrrega al claustre de la catedral de Girona

El projecte tracta de la realització de proves de càrrega al Claustre de la Catedral de Girona per tal de conèixer la càrrega que suporten les columnes de pedra del claustre. Un cop coneguda aquesta càrrega, es podrà decidir si son aptes o no per al canvi d’ús previst a la planta superior i es podrà aportar una resposta definitiva a una de les dues hipòtesis plantejades: si es forma o no arc de descàrrega a les columnes del Claustre. D’altre banda, es realitzarà una proposta de tractament de les columnes del Claustre que consistirà a escollir les que hauran de ser reparades i les que hauran de ser substituïdes, en base a una sèrie de càlculs numèrics

El Calila e Dimna al Llibre de les bèsties : Breu estudi comparatiu dels contes La serp que atemoreix, La pedra preciosa i La rata transformada en dona, en les versions àrab, catalana i castellana

Breu estudi comparatiu dels contes La serp que atemoreix, La pedra preciosa i La rata transformada en dona, de la versió àrab d'Ibn al-Muqaffa', la verió catalana de Ramon Llull a Llibre de meravelles i Llibre de les bèsties i la versió castellana de Calila e Dimna del 1252.

Desenvolupament d'una xarxa telemàtica, per proveïr d'accés a Internet al municipi de Premià de Mar

Solució de disseny per al sistema de comunicació en una comunitat Wifi que permeti, en unes àrees determinades, navegar sense cap problema amb qualsevol dispositiu amb connexió sense fils.

Habilidades sociales : Una aplicación al Síndrome de Asperger

Las personas con síndrome de Asperger presentan dificultades para la comprensión del otro, para ponerse en su lugar, para saber distinguir entre engaño, mentira y verdad. Tienen serias dificultades en habilidades sociales, sobre todo en saber escuchar, guardar los turnos de palabra, interesarse y entender los estados emocionales. Por este motivo, utilizando la Teoría de la mente y el Paradigma cognitivo, a través de historias sociales, conversaciones en forma de historietas, modelaje... intentaremos ayudar a estas personas a vivir sin estrés sus relaciones sociales para que éstas sean más ajustadas y gratificantes.

Les traduccions de Carles Riba i Marià Manent al Corpus Literari Digital

Els objectius del projecte “Les traduccions de Carles Riba i Marià Manent al Corpus Literari Digital��� són diversos: d’una banda, digitalitzar totes les edicions originals de les traduccions publicades per Carles Riba i Marià Manent; d’altra banda, fer un inventari de tots els textos continguts en aquestes traduccions (de poesia, de narrativa i de teatre); i finalment, introduir els registres dins la plataforma del Corpus Literari Digital de la Càtedra Màrius Torres. La digitalització ha permès de preservar digitalment el patrimoni literari constituït per aquestes traduccions de dos dels autors i traductors més importants de la literatura catalana del segle XX. L’inventari dels textos de cadascun dels seus volums de traduccions (poemes, narracions i obres de teatre) ha permès de constituir una base de dades en la qual es registren totes les versions diferents de cadascun dels textos traduïts que Riba i Manent van anar revisant al llarg de la seva vida. Finalment, la inclusió d’aquests registres bibliogràfics dins la plataforma del Corpus Literari Digital de la Càtedra Màrius Torres permet la seva consulta en línia i la possibilitat de trobar, per a cada text, totes les seves versions i de visualitzar la imatge del document original, la qual cosa facilitarà als investigadors l’estudi de la història textual de les traduccions, la de l’evolució de la llengua literària dels autors, entre altres possibilitats.

L’assalt de l’aristocràcia gal���loromana al poder episcopal (darrer quart del s. IV-primer quart del s. VI): estratègies de persuasió social i controvèrsies doctrinals derivades de les interpretacions aristocratitzants de la comunitat cristiana

Estudi realitzat a partir d’una estada al Laboratoire d’études sur les monothéismes (UMR 8584, Centre national de la recherche scientifique / École pratique des hautes études / Université Paris IV-Sorbonne), França, entre 2010 i 2011. Anàlisi de la crisi estructural que afectà a l’església gal���la entre el darrer quart del segle IV i el primer del segle VI, crisi causada per la cristianització a gran escala de les elits aristocràtiques gal���loromanes i per la reivindicació per part d’aquest estament de la translació a l’esfera de la jerarquia institucional de l’Església de la seva preeminència econòmica i social. Aquest procés implicà l’aparició d’algunes interpretacions del “fet existencial cristià” que tractaven de legitimar en el plànol teòric la presa del control de les comunitats cristianes per part de la noblesa senatorial. En relació a aquest últim punt, s’ha donat particular rellevància a l’anomenada “controvèrsia semipelagiana” a Provença, amb especial èmfasi en dos punts: a) la relació entre l’oposició a la teologia agustiniana de la gràcia en alguns cercles monàstics provençals –Marsella, Lérins– i l’emergència en aquests ambients d’una literatura autobiogràfica en la que la reflexió sobre els conceptes de uocatio divina i conuersio a l’ascetisme cristià està estretament vinculada a un esforç teòric de redefinició i reorientació de l’ethos aristocràtic; i b) la relació entre els punts teològics debatuts en aquesta controvèrsia i les concepcions eclesiològiques dels pensadors que hi prengueren part –entengui’s aquí per eclesiologia la definició teòrica dels límits i dels fonaments de la “comunitat cristiana”, amb especial incidència en aquest cas en els plantejaments sobre el rol que l’aristòcrata havia d’exercir en aquestes noves comunitats “transversals”–. Aquest projecte bianual ha posat de manifest la inexistència d’una “teologia semipelagiana”, ateses les antagòniques concepcions eclesiològiques dels autors tradicionalment associats a aquesta corrent de pensament: Cassià entén la comunitat cristiana com una elit ascètica en la que els criteris “laics” d’estratificació social queden suspesos, i rebutja –en la teoria i en la pràctica– que aquesta elit hagi d’assumir el lideratge de la comunitat de fidels seglars; en els autors del cercle de Lérins, en canvi, l’oposició a la teologia agustiniana de la gràcia és inspirada per l’esforç d’importar a tota la comunitat cristiana els ideals monàstics, quelcom que fou també una via de legitimació de l’autoritat dels monjos-bisbes d’origen aristocràtic sorgits del cenobi de Lérins.

Disseny i implementació d'un framework de presentació per al desenvolupament d'aplicacions J2EE

El projecte de fi de carrera se centra en el disseny d'un marc de treball per a la capa de presentació pel desenvolupament d'aplicacions en tecnologia J2EE.

Expectativas, actitudes y normas percibidas respecto al uso del preservativo por los jóvenes de Mozambique = Expectations, attitudes and perceived norms regarding condom use in Mozambique young people

Objetivos: Conocer la prevalencia del uso auto informado del preservativo en la última relación sexual, así como algunas actitudes, creencias y percepciones sobre su uso para la prevención de la transmisión del VIH por vía heterosexual, en jóvenes de las ciudades de Nampula, Bemba y Lichinga, en Mozambique. Diseño: Estudio transversal de encuesta. Participantes: Seiscientos treinta y dos estudiantes de secundaria (56,8% varones), con edades comprendidas entre 15 y 24 años, seleccionados mediante un muestreo aleatorio estratificado proporcional. El porcentaje de participación es del 79%. Mediciones principales: Mediante un cuestionario, se eval��an en una escala de 0 a 10 las actitudes hacia el uso del preservativo, expectativas de resultados y de autoeficacia y aceptación percibida sobre su utilización. Asimismo se eval��a el uso auto informado del preservativo en la última relación sexual. Resultados: Sólo un 47,4% (IC 0,95 = 42,0:52,8) de los jóvenes sexualmente activos utilizó el preservativo en la última relación sexual. En general las mujeres tienen una actitud más favorable respecto a su uso y creen más en su eficacia que los hombres, pero lo utilizan menos y se sienten poco capaces de pedir su uso al varón, principalmente si se trata de su actual pareja. La autoeficacia percibida para utilizar o pedir el uso del preservativo aumenta en el caso de una pareja ocasional tanto en hombres como en mujeres. Conclusiones: Se requieren acciones institucionales y sociales que promocionen el uso del preservativo entre los jóvenes de Mozambique. Los programas preventivos deberían insistir en el cambio de actitudes y creencias, y enfatizar los beneficios que se derivan de su uso adecuado y sistemático desde la primera relación coital

Arnau de Montrodon y la catedral de San Carlomagno. Sobre la imagen y el culto al emperador carolingio en Gerona

In 1345, the unique worship of Saint Charlemagne was institutionalized in the cathedral of Gerona. The roots (and for many, the reasons) of this celebration are found in the existence of an old local legend, the well-known testimonies to which go back to the eleventh century. Nevertheless, a lengthy analysis of the facts that marked the life of the cathedral during the long permanence Amau de Montrodon had there—first in quality of canon (1297-1335) and later as bishop (1333-1348)- make it possible for us to verify that the promotion of the cult to San Charlemagne falls within a complex program of ideological and symbolic exaltation of the See of Girona that was designed by this notable and restlessly active ecclesiastic